Gerusalemme liberata/05

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres 100



Argoment.
J

A quell post cK el vorav el ved Gernand
Ch' elghe aspira anch Rinald e el riè indigesta
E el le va de manera canzonami
Che a fall tosò per semper lu el fa prest;
Faa F omicidi j el va Rinald in band M
Che a nissun patt noi vceur soffri r arresi.
La va anch Armida che Iha faa el so aeuv;
Ma tha el Bugtion del mar di catfiv neewr»



Xolant che Armida «crocea no la manca
£)e tira su i Franzes pu che la pò,
£ che, asca i des cordaa, la se ten franca
De menami via de fogn paricc anmò;
Noi sa a chi dà la balla rossa o bianca
£1 general dubbio» tra '1 sì e tra f l nò.
El sa «1 meret de tucc, e l'è in contee
À vede ch'hin tane gatt adree a on tajee.

Infui pceù el se resolv con gran giudizi
. Ch' abbien lor de fa prima el successor
Bel boa Dudon eh 9 è mort , a so caprizi ;
Ch' el scerna i des , che V abbia lu st' onor« 
Insci noi ghe fa tort né pregiudizi,
E el sarà per ben faa quell che fan lor;
Anzi con quest el mostrarà la stima
Che T ha per tucc quij soggetton do sima.



ioi
Lì je domanda, e ci dis: Ficeuj , voli élla
A voster mceud , ma' già m' avii capii :
Eel de juttà sta gioveua? jutte'lla;
Ma no s'cioppa i fasasu, tant ci farii;
"Vel torni a dì , sta furia adess saltila ,
Sii anmò a tcmp a taccav al me partii;
Che pance vceult anch el volta bandera
In sto mond tant volubel Y è la vera.

Pur, se ve buj el sangn, e se sii fiss
De trav a l'acqua anch ch'el sìa in furia cimar;
E che al voster gran spiret ve pariss
Mal faa el ciappà la legora col car;
No vuj tegniv per forza: v'hoo promiss,
E promiss sia ; fee pur quell che ve par ;
Mi no sont minga chi per dav desgust,
Yoj comanda, ma comanda coss gittst.

Talché, andee, alee, fee pur quell che ve pia*;
Coment vuj ol ter , son content anmì ;
Con che (e de quest restenn ben persuas)
Fee on cap prima cb'el diga vuj insci;
E quesl ch'el scerna qui) eh* el stima al cas
Fina al numer di des, e poeù bott lì ;
Des, vedii: parli ciar, nient de pu;
Insci vuj y per. el rest el tocca a lu.

Àppenna el tas Goffred , che, so fradell
D'accord coi olter el ghc dà resposta:
Nun drovaremm i arma e ti el cervell;
Cinqn e cjnqu des , la cavalla 1' è nosta.
Ti va col pè de pombi insci beli beli,
Nun besogna che trottem per la posta;
Se in quej olter l'è ben 1' andà de pasft,
K è vergogno* in unn V inscirotta^.



E perchè el ris'c e el dagn el pò vess pocch,
E l'utel el pò vess dodes vceult tarit,
Porran sti des, come t'ee dill ch'è pocch,
Bocca st' impresa che l'è già a l' incant.
lasci sto moroso», quarcand de scrocch
La soa mangagna , el mo*{r« cTess zelant;
E con sta rasa hin tucc in ardion ,
Vorend fa corr su on legn per on baston.

Ma Ettstazi , ch'el fa l'cencc de porscell mort
A Rinald e T è pien de gelosia ;
E ch'el le ved insci d espost e fort,
E beli, e maneros de fagh ombria;
Per liberass d'on compagni de sta sort
El deventa in sto cas fiola mia,
Talché el Iti tira a part, e a temp e loragh
El ghe dà sti racensad per fa el so gioeugh,

f O fio3u mej d'on gran pader famos,
Che' insoì gioven te see on prencip Ugenni,
Chi ha d'ess el cap de nun tant valoros,
'Se s'ha de guarda al méret pu chealgenni?
Sott a Dudon pu vece e glorios
Gh'hoo crenaa, sott a on olter no ghe crenni }
Mi fradell on tantin del sci or Goffred
No vuj «#& cb* a. ti sol , s'hóo pur de ced.

Ti tu nobiltaa fto t' ee fir de nissun ,
In gloria e in m£»*t te me dee scacchmatt;
Te mettet el pè fantyt a vun per un,
Fina a Fistess Goffred , quant al scombatt;
Ora mi te vorev per cap de nun,
Se pur lassami costee te vceu fermatt:
Ne credi già che t' abbiet sti premur
De fall onor con di batta] faa al «cor.



io:>
Chi te pceu quista gloria e fa vede
Del beli mezzdì i barbi s ai Saracin ; *
Via del me vot , se pur te n' ee piasè ,
Tiraroo a neh de l'olir' acqua al tò molin,
Ma perchè a 'dilla giusta come l'è,
Soni dubbios , viriseli fina sul fin ,
"Vorev podè poeù , in temp ebe la decida ,
Sta con ti, o fors andammen cont Armida.

Chi tasè Eustazi, e noi podè sta sald
Che a dì sii ulte!» par oli noi vegniss rossj
£1 rideva queir olter ptr ghinald
Ch'el sa tee u via l'amor come la toss ;
Ma amor el stanta a tonila con llinald,
£ noi pò. minga fagh de 1' omm addoss,
Talché la gelosia no Y imbriaga ; *
Se Armida la va' via / die la ghe vaga.

Ma la mort de Dudon, quella l'è eldent,
Come dis el proverbi , che ghe dceur j
£ la ghe scotta, e noi pò viv content,
£ con tutt el so otior , se Argant noi moeur $
De T oltra part ' sottsora el se resent ,
£ quella esebizion là ghe va al coeur:
£ a quij lod el va in gringola e el n'ha gust ,
Per e$s fonda* sul meret, per ess giust.

Talché el fespond: I dignitaa pti avolt
Brami de meritàj pu che d'avejj
No gh'hoo invidia al comand né a sti gran soli,
Stimi el valer del s'eett per el pu me);
Per el 4 r se te see propi resolt
Ch'abbia sto grad, me tacchi al tò consej ;
£ vedèndet despost a famm sta grazia,
N'hooac*r/e l'è betr giàat che te riitgf&zfeu



io4

No vuj cercano , ne manca vuj refudann:
Coma ad and mi, te saree ben di des.
Allora Euslazi el va cai 30 casciann
A fa gheminn, e el va a scovri paes $
Ma gh'è anch Gernand ch'el cerca de tirann
De la soa part, e l'è on gran contrappes;
L'ha cercaa Armida de incantali coi sguardi
Ma con sto vappo l'è rivada tard.

Di re de la Norvegia el ven slo gnu gii,
Cli'hin slaa patron de tane provinzi e regn;
«Sul credet di sceu vice alzand el grngn ,
£1 cred che tnec abbien de tceu via elsegn;
L'olter mò el se fa largo coi so pngn,
Senza tceìi di messee la gloria in pegn $
Benché anca lor no ^ien de tra de scagn,
Famos in guerra e in pas per rinqueent agn.

Ma qnell sgonfi on , che di danee de spend
E di slat el considera i personn,
Che sul yalor el gh'ha reson de vend^
E noi cunta che i scetter e i coronn,
Noi pò soffrilla, e manch el le sa intend
Che anch lu Rinald el s'abbia de parponn;
E el batt de moeud- la luna che in sto quart
Guarda a quelL che ghe capita in la part.

W Talché el ciappin, ch'el ten semper de mira

El so negozi, e ch'el ved sto' beli tra,

El gh'entra in corp de folfer e. el ghe inspira

Di penser né de dì né de cuntà;

El le inlizza e el le spong, s£, bona sira!

El le fa andk fin dove se pò andk ,

E tegnend pizz el foeugh cont el boffettj

Con su yos noi le la^sa mai quiett*



io5
Con ti el le tceù Rinald ,- ma che? l'ha pari
A destanà la gloria di socu vice;
Ch'el cunta su on poo i suddet tributari,
Ch'el gh'ha appetirla ona cà de sparmì el ftcc z
Con mi cionca el vorrà mette» in pari
Per quij soeu mort che mi no i stimi on ghicc ;
E Ina d'ess petulanl pu che ne on sbirr,
Yun strengiuu là in Italia a fa gìò fir ? .

Ma ch'el vehgia o ch'el perda - t V ha vengiuu
Quand l' è concors a V istess post con ti.
£ ch'el yoeubbia compeltela costuu
Cont on Gernand , e ch'el s'abbia anch de dì?
Quest l'era on post de fatt onor; l'ha avuu
Del brav Dudon del spicch olter che insci;
Ma adess , scior mio, che semmrivaa a sto pass,
Ch'el l'ha cercaa sto s'ciupp, l'ha daa giò on squass.

£ se mai quij ch'hin mort e ch'hin in gloria
y Se tceujen quej premura di fatt nost ;
Sta Vceulta el vece Dudon bona memoria
£1 vanir css grazia s'el sta sald al post:
Vedend in sto spuzze Uà tanta boria,
Ch' el vceur de ccregh deventà prevost j
E che l'abbia de metles coi fati sopii
. On bardagna de dagh el tetliroeu.

£ e] beli l'è ch'el s'impegna e ch'el s'immulla,
£ el sopporten, e quest Tè aramò nagott;
Uè lodaa e consejaa de tramm de sbulla,
"Vergognasela tuperia ! e ghe dan sott ;
Ma s' el se lassa dà 1' erba trastulla
£1 scior Goffred, e el tas come on gasgiolt,
Tira giò la visera e faj sta in 1' olla ,
Mostrandegh el diavol in l' impolla.



io6

A. sii paroll ghe cress pussee la rabbia ,
E el da in di furi e el batta via la sgrazza ;
Noi pò sta quell furor saraa su in gabbia,
Bissand coi oeucc Rinald el le strapazza.
Ogni* defelt che l'ha in del eoo ch'el gh'abbia,
L'è sonaa a campami doppi e miss in piazza ,
E a ciamall temerari , impertinènt ,
Matt e sfacci a a el le cred on compliment.

E de sta soa lenguascia manch e manch
P.oden ess salv anch i pu bej azion j
Che sto bosard V è capazz de da el bianch
Magara a tutta ona nav de carbon;
Talché Rinald, per sto parìa tant f ranch,
El sent si* istoria de tuec.i canton;
Pur quell zuff mai content sira e mattina
El va adree al so roalann eh' el le strascina.

Ch'el rabboj, ch'el ghe fa sott el bassett,
El le fa canta su fin ch'el gh'ha fiaa,
E el le inziga de mceud quell maladètt ,
Ch'el dis sempér quej nacuva infamitaa.
Gh'è on logli gh ira el camp dove fan on gasi et t
I offizial cuntand i novitaa ;
E dove in giostra combattend de baja
S' àssuefen de vera a la battaja.

Ora in sto lcengh , dov'è la genti n troppa,
Rinald l'è in ball, l'è anmò tiraa de mezz;
E li cingiad de lira, e daj , e toppa,
L'ha tajaa i pagri de' mceud che vaa a pezz.
Rinald l'è 11 vesin, e el'se desloppa
I orecc, e adess mò el vceur da focugh al pezz:
Tas li , el de su , te see on bosard , e in quella
El ghe va incontra, e el cascia a man la me] la.



107
L' è on troll la vos , la mella ona sajetta
De subbissali , e n' occorr eh' el ghe spera 5
Colù el sòra la foffa in la braghetta,
Cognossend che per lu l'è fornii Brera;
Pur , con tott ch'el se trceuva a la seggetta ,
Present el camp el fa de baio in cera ;
E desfodrand ànch lu subef la spada,
El speccia el gran nemis e el sta in parada.'

In quell pont millia spad Iusen in l' ari :
Alto là: curios, chi corr, chi trotta;
Che button , che calcherà ! el ghe n' è vari
Che no van } ma hin portaa de la gran frotta.
Lì se fa on rabaddn del trenta pari;
Domanden luce, e nissun sa n< polla, '
Con pu furia e baccan di Milanes,
Perchè a neh in quest el mond l'è tutt paes.

Mahan pari a sbragia fort,che l'è el qnart d'ora
De faghi paga luce in d' dna vopuita ;
E de) gran popol Che impédiss ch'el còra,
Babbiaa el ne sbalt in terra dna missoeultat.
LI gira intorna la sparpajadora ,
Ch'han de grazia a fagli loeugh e da la vceultaj
L'è già addoss a Gernand sol , e a despecc
De tult quanl i contrast el varar fall frecc.

E anch quant el sia per quella gran scalmanila
Foenra del birla , el gli* ha bolt de maister.
El cerca de ferill , e noi tavanna ,
Al eoo, al coeur, al fiarich drizz, al fianch si ni s ter :
E con furia e malizia che l'inganna
Noi tea regola, e el va mudand rtgister,
Talché a sangu frecc el fa tant ch'el le sgiong,
E dove el se cred manch (toeu mò) el le spong.



io8

Ne el cessa mai finche noi riva a dagh
Prima e segonda botta che spaventa;
No gb' è re medi, besogna restagli,
£ no ghe vanza temp gnanch ch'el se penta.
£1 vinci tor el va senza guardagli
Guarnand l'arma lott lott, e el se pasenta;
Noi gh* ha pu slizza de nissuna sort ,
sfatti ne us tra! ma intani chi è mort è naort.

Riva Goffred ciaraaa a quell gran spettacol
Del gran sussor senza desìi ngu parolla,
£ el ved long e destes quell pover bacol
Tutt sanguanent, giustaa tutt de pettpolla;
£ tra i sospir, e tra i lanient e i racol,
£ el luccià, e el magonass de tanta folla:
Chi è sto becch, e lì via? coni' eia, el diss;
Chi m'ha pers chi el respett ; sangua d'on bissi

Arnald che 1' era scisger e buell
Col mort, cuntand el fatt el le carega:
Ch'el scior Einald l'ha faa on fatt come quell
Per quejcoss.che no l'era ona gran bega;
£ che quell ferr, ch'ha de sbusa la peli
Doma ai Turch , ecco lì come el le impiega;
1/ è lu el caporion j lu el stima i grid
Giust come canzonetta e el se ne rid.

£ sì che gh' è la legg che parla ciar :
No gh'è nient de dì : chi mazza moeur ;
£ massem che in sto loeugh particolar
Ve on eccess degn de mort, diga chi voBur;
O con st' esempi chi , se la ghe var ,
Fioccaran a tutt past gnocch e taloeur;
£ a la barba di giudes cattand su.
Per vendi cass faran a chi pò pu.



i*9
Se la va a sta manera, a revedes!

Podaremm fa la guerra |ra min stess.

E lì el fé asquas od' orazion de jjes

In lod del rnort ; per mett pu rabbia e s'cess.

Tancred mò inscambi el fava i so defes ,

Per vede de mett acqua in sto process;

Ma Goffred el s'intorgna , e l'è tant negher

Ch'el fa cognoss che no gh'è tropp d'alegher.

Pur Tancred galantomm el ten battuu:
Regordev de Rinald che gioven eel ;
Abbiee present de che scepp l'è nassuu,
£ qucll so barba insci onoraa e fedel:
L' istess castigh in l'isless fall de daji, %
Per vun 1' è giust , per V oller l*è ctudel j
Whin minga inguaai personn; sel'èinguaaelfall,
Quett T ha d' ave i sardell , queir on cavali.

Bespond Gòffred : Yuj che de maniman
De l'esempi di primm nissun se smotta;
Te see in iugann che v «ubbia sta a sto pan,
Che i grand no m' abbien de stima n a gotta.
Soni on re de tarocch? gh'hoo fors in man
Per scclter el peston de la pirotta?
Se 1' ha de vess insci , per mi son pront
A renonzià sto postj femni pur a mont.

Ma nò ben ; no l'hoo avuu con sti pendili f
L'è assolult, l'ha d* ess semper assolutt;
Soo anmì servimm di premj e di supplizi
Coi soeu resguard, e famm pusaee o manch brutt;
Ma no vuj gnanch per quest fa di in gì usti zi j
Che in tutt soo fa de giudes e per lutt.
Tancred strengiuu in di spali sentend sta pocca
£1 de giò el eoo come vun che signocca*



no

Pu brusch d'ona madonna con la nócmV
Gh'è Rajmond ch'el ja in gloria sentend quest;
£] scarca , e el dis : No gb* è lu la mej scontra
De legni) tucc in bria, de faj sia in sesl ;
Se i malfaltor san de portalla foeura,
S'ciavo suo , no gb' è pu comanda i fest.
Se fa sia in pee l'autoritaa d'on rè,
Mes'ciand al dolz la polver d'aloè.

Insci el parlava; sentend sii reson
Tancred el toeiiss de slanz el duu de copp;
£ r*r.dè invers Rinald de sfugaiton
Su on cavali che correva de galopp.
Rinald l'èva tornea al so padiglion
Dopo d' ave descaregaa el so s'ciopp ;
Chi el le troeuva Tancred, e senza fa
Di prolegh el gbe, dà nceuva de cà.

E el gbe soggiong: Se ben sont de parer
Ch'el volt noi sia del cceur bon testimoni f
Che s(an tant fognaa al scur i nost peuser ,
Che no {e pò sgnisi gnanch el demoni;
Pur anch quand mi no aia strolegh di ver,
Ho notaa in del resgiò cert zeriraoni ,
Che mi credi (e no credi de ingannamih)
Ch'el te pareggia el gippon de Baltramm.

Dondand el eoo e ridend , ma on rid sforzaa |
El fa capi Rinald che moina l'era;
Mi n'è in d'ona preaon? mi n'è ligaa?
Se fa b'g.H di s'eiav , mi nò de, vera ;
Sont nassnu liber , e fin che gh'boo fiaa
Vti] es$ liber, e el dighi a averta cera ;
Gh'hoo anmì el me apiret , e sta man l'è utads
Minga ai cadenn, ma a maneggia la spada.



Ili

Ma s'el me voeur paga de ita moneda
Sto gìudes, e l'è on scepp e Ve! me regalia;
Se noi sa chi me sia, e ch'el se creda
De famm loeù su come on birbant, el fallai
Vegnel } mandel , per brio vuj che se veda
Con la sei orse eli a in man chi sa drovalla:
Che vegnen via che la descorraremm ;
El Turch el ridarà, nun piangiaremm.

Ditt e fattel s'è armaaind'on batter d'ceucc,
E V è vestii d' azzai tutt del eoo ai pee ;
El toeù el scud ; e el spadon che per fa bceucc
E tajk in fett el var tucc i danee ;
El sta su drizz e el butta foeugh di cèucc,
Se ghe fuss cent persomi de fàj sta indree.
Chi vorcss on reti alt del mazzaselt ,
L'è quesl; no gh'è nient de toeù o de melt.

Tancred ialant el s'ingegna e el procura
De morisnall e fagh dà giò i bullor:
O quell brav gioyen (ci ghe dis) , sigura
Ch' el le pò teeù ni ss un col tò valor ;
Che per fa re salta la loa bravura
Quanto pu el ris'c Tè grand te fee pu onor^
Ma cossa vceutt mò? per sta sald al post,
Dà in d'on eccess de butta a terra i fest?

Cossa credei de fa de valoros
A la on macell di nostjer? mi no soq.
"Vceutt torna a mett anmo el Signor in eros ?
Che el so popol l'è el corp e lu Tè el eoo ?
Lassa de part tucc sti gatarr , sii nos }
Che sti commedi duren doma, on poo.
Per on respett uman sci insci matt
De perd la gloria eterna ? oh el beli barata !





Ah no fa sto peccaa, sta in sest, mettvia
St'irapegn de falla foeura e sii ariezz,
No per timor , ma per amor de Dia ,
Che te faree on gran meret in sto mezz;
£ se te credet eh' el me esempi el sia
Boa de scusa ia d'on fatt indree d'on pezz,
Sappia che anmì gh'hoo avuti ona guaja , e pur
Soni staa in riga, e n'hoo faa nissunn bravar.

Qaand hoo faa acquisi deiregn de la Cilizia,
E pientaa i eros come de fa ne tocca,
Sol tè su Balduvin pica de malizia ,
£ el trosce tant de tcoumm el pan de bocca;
Mi , dolz de sangu , credend a la missizia ,
M'accora tropp tard ch'el m'eva faa la raocca ;
Benché fors podess rompegh el móstacc,
£ fall sloggia de la, pur sont slaa quacc.

Che se a dà a tra al to spi re t , la le brasa
Quell dì toa colpa confi naa in arresi,
E se te voeu seguita quell che s'usa
Di ponliglios, no C ee gran tort in quest;
Mi chi a Goffred faroo per lì la scusa,
£ ti va in Antiochia, ma fa prest;
Che in sti primm battibuj ghe se guadagna
A trf ass usell liber de campagna.

Mi sont ben franch giust come d'ess nassuu,
Vegnend chi quej armada di Pagati ,
Ch'essend via le saree pu cognossuu,
Che te see necessari come el pan;
Senza ti credaremm d' ave perduu
Almanch che sia quej brasc o ona quej man.
"VenGuelf in quella, e anca luel dis: L'è insci,
Va via donca, fa presi, set anmò chi?



n3
L'èva traa el muli quell bravo giòvenott,
Ma a sta sonde consej besogna rendes;
Hin slaa tant i reson che gh'han miss sott,
Hin tant i amis, che infin noi pò defende».
Paricc voraven seguitali lott lott,
Ma in questconlorRinaldelslanlaainiendes;
Ringraziand chi voreva compagna!] ,
Noi V03USS che duu staffer e el so cavali.

El va per fass onor , e noi ghe ved
I)'oltr'ceucc che d'ess in guerra e de dagb dent.
L'ha intenzion de fa roba de no cred ,
De fa stravede el mond col so ardimenti
Cerca i nemis, combatti per la fed:
Mceurel o scanip'el, quest no fa nienl;
Gira l'Egilt e riva appress a pocch
Fin dovenass quell fium ch'el gh'ha seltbocch.

Ma Guelf ,
£1 nevod che

£1 trotta invers Goffred infollarmaa
Per riva in ora de no da sospett,
Ma Goffred el ghe cria: Mi t* hoo specciaa
Che l'è già ajbella, e mai no se pò avett 3
Yedend che no t' avevel mai pu fin ,
T' èva mandaa a cerca col campanài.

£1 fa sbratta la gent , e poeti el comenza
Sott vos ona gran predega , disend :
Sto tò nevod el se toeu quej licenza
Pu che i poelta, e 'mi no la soo intend ;
E finadess no cred in mia conscienza
Ch'el gh' abbia in de sto fatt reson de vend ;
S*el ghe l'ha ch'el le diga che n'hoo gust:
Ma Goffred l'ara drizz, con tutt l'è giusU

Voi VII. 7



che l'è giust ghelf, dopo . imballaa
e l'ha iaa quij bej scarpetta



n4

Quest poeù Tè f ranch, no l'ha de trabocca
La mia balanza gnanch on mezz danee $
La sentenza V ha d' es& come la va -,
No ciappi impegn : no gh'è né la né lee.
S' el s'è lassaa per forza trasporta
A meltes la mia grida sott ai pee,
Come senti che disen eh 1 el se moenva 9
Ch'el vegna al me cospett e ch'el leproeuya.

Ch* el -regna desligaa a costituì ss:
Fin chi l'è giust a usagh quej distinzion •
Ma se mai poca, se mai pccù noi veguiss,
Che mi e) cognossi quell caporion,
Fa ti in mecud che no l'abbia de pentiss
D'avemm redutt a no ve$s pu tank bon ,
E a lassa audà i resguard tucc d'ona banda;
Che a la fin pceù sont mi quell che comanda.

Guelf el le lasse dì, poeu el réspondè:
No se pò minga sta, via d'ess on sass 9
Sentend a diss quell che de dì non è
Con millia ingiuri , sema re beccasi;
Se l'offeneor allora el ghe reste,
Chi pòin quij primra bull or, chi pò trigass?
Chi pò vess tant flemmategh ch'el scoraparta
Tant daa, tant ricevuu con penna e carta)

Circa el vegnl Riuald a tu per tu
A scusass e informate come la sia,
El me rincrew a dittel , ma el gh'è pu,
E l'è andaa senaa di bondissuria j *

Ma la scson la prceuvi mi per Iti,
St'accnsator bosard ch'el vegna via;
Provaroo a tucc e a sta faccia bronzina,
Che l' ha cercaa Gcraand In *oa rama.



n5
Con quell so ruzz el Flia cercaa Grernand;
L'è de dover se gh'è staa rott i corna;
Me despias ben che l'abbia sprezzaa ti band,
£ in qnest n'hoo minga geni ch'el ghe torna.
Repia Goffred: Cb'ei vaga marabbiand
A tacca lit lontan de sti contorna;
Che noi fu ss mai vegnuu, ch'en sont Iropp ras;
Ma fornirsela anch tì> lassem in pas.

Intant Armida Tè senape* in fruscia
Per el sò^fin, col dass* semper de butt,
E coi preghi er e coi raojnn la fluscia
El terz e el quart letta e maligna in tntt:
Ma quand ven noce che no se ved pa sbluscia,
E no se pò destingu i bej di brutt,
La va via col so seguet, col penser
De mett di olter merlott in del carnei*.

Ma con tolti che la sia gajna veggia
De qui) de Gerla 7 per no dì galeja ,
E che la gh'abbia on volt dove se speggia
El so coi steli, on volt de maravejaj
Talché i pu brav del camp la je maneggia
A so caprizi come omitt de crrja $
I/ha pari a fann , no gh'è né biff ne baff ,
Quand vegnera a Goffred, la ptrd i staff.

In quest u'occorr chtel se la ciappa colda,
TP occorr che 1' immattissa a stagh al pel,
Che sto fceugh noi le scotta, noi le scalda,
E no ghe pias sti bombon faa col mei ;
El ten sto mond per ona catlabolda,
L'è innamoraa, ma el l'è doma del ciel ;
E noi pò strusagh denter gnanch on sgrizz,
Anzi el ghe gionta amor i spes di frizz.



n6

No gli* è nagott che possa destornall
Di so faccend de sta cont el Signor. •'
La gh'è comparsa inanz tane voeult sul sciali
Con di bej scuffi e di bej drapp a fior;
£ r avara v faa cceus lee senza fall
I coeur pu fregg con quij gest pien d'amor;
Ma con la 7 grazia al ciel, no gh'è remedi,
Be sogna mett giò i sass, leva s t'assedi.

Chi te tu). La credeva lee de slanz
De tra) giò tace coni ona mezza oggiada ;
Ma chi trovand, quand la cred d'an dà inanz,
On etrecciceu senza eoo, l'è ben rabbiada;
Che occorr? se no la gh' ha pensaa denanz,
Ghe voeur flemma a dà indree per volta strada;
Insci fa el ragia , no podend ciappa usi) f
£1 ciappa i mosch , e T è contcut de quìj.

Ma el beli mò 1' è che l'ha scuccaa badina
A neh con Tancred, perchè el pensa a lull'oller,
Idest el pensa a la soa baciocchina,
£ no ghe importa on figh de luce i olter;
Insci i viper se dan< per med esina ,
Insci on diavol el descascia l' olter;
De sti duri in poi ch'hin salv, luti el resta nt
£1 ciappa onpoo de gremm o tant o qnant.

La voeuss lee on terna inscambi d'on ambielt,
£ fa trentun dopò d' ave faa trenta 5
Ma pceù considerand ch'el so gitigli e tt
L'ha fruttaa ben ? (' è sé via là contenta;
£ inanz che cdstor ciappen qnej sospctt ,
La voeur metti in sicur , sta sbolgirenta ;
Trovaran là i catti v 7 se chi han i bonn ;
£ impararan allora a cred ai dono.



"7



Rivaa appenna quell dì ch'eva prò miss
D* accordagli el soccors el general ,
Costee pronta, inchinandea, la ghe diss:
Scior , adess semm a temp , aia pontual ;
Che se quell scrocch de me barba el senliss
Che mi l' abbia daa su on memoria! ,
Vprev ess in imbroj con $tì pocch des;
Che omm avvisaa , tei see % Y è mezz defes.

Quell oh'emm de fa donch femmel ai nost di,
Che on quej spion noi rompa ì mee dessegn ;
Scerna quij pocch ch'han de vegnì con mì t
Ma di pu brav, come te see già impega j
Che s' el oiel no 1* è sord , se poss fornì
Tucc i mee guaj , recupera nd el regn x
Te mandaroo a Natal e a faravost
La tpa defesia quand saroot a post»

Insci la parla , e lu boeogna eh* et molla ,
E eh' el ghe daga quell che noi pò loeugh ;
E avend Ice pressa , e essend lu già in parolla,
De tira inanrf la scerna noi gh' ha loeugh.
Per ess del numer correa tucc in folla,
Catto mo, con che istanza e con che foeugh!
Hin tane seccaperdee per la gran picca ,
£ vun con V olter voeuren fass la ficca.

Lee che i ha tucc sott gamba, la seguitta
Col ghiaa a batt e a spongi per faj moutY»
La ghe se tacca semper a la vitta,
£ con la gelosia la ghe dà i proeur *
Che i poresitt no nassen se la pitta
No la sta semper salda a cova i oeuv;
£ el stoppin de sé stess boeugna ch'el moeur*
Sa no se manten T esuli in la cazzeewa.



120

L* è in viagg Ice sta sci ora trionfante
Menane! quij dea rivai come tane s'eiav ;
E col volt a ss quej vceulta indree, la pianta
Camuff sora penser tane olter brav j
Ma quand se va a dormì , che appos a l' anta
Se melt la stanga e se dà su la ciav ,
Gbe van paricc de quij ch'iiin reslaa esclus
indree a la toffa come i can savus.

Hill a pòllee i gajnn a mala penna,
Ch' Eustazi el vceur slrappass via sta puvida;
£1 tira inanz el prim dov' el le menua
Amor orbin : Y ha tolt la bona guida.
Girand senza fennass a la se renna,
Al sponta de 1' aurora el trovè Armida
Che P èva in d* on cert borgh Irovaa on allocc
Insci a la bella mej per quella noce.

El ghe coir, a la contra alegrament ;
Ma Rambald , cognossendel , el tarocca:
Cossa fet chi , el ghe dis , con st' ardiment j
E lu el respond: Vuj seguita sta gnocca;
£ se tra i sceu fedel la se resent
De ricevem, faroo quell ohe me tocca.
1/ olter repfa : Cossa gh' entret con lee ?
Che meret gh* et ? L' amor $ e quest V è assee.

Mi el m'ha toltfoeura amor, ti la fortuna;
Chi sia. mej de nun duu? fa on poo el cunt ti.
Fa de locch, dis Rambald, no l'è tuttuna,
Va a spaccia sti panzanegh via de chi j
Te pò tira via el sega ; questa 1' è vuna
Ch* el ne var mila , e t! ee a che fa eoo mi.
Pian, dis Eustazi, l'è on beli zuff anch quest?
Sài doma ti qmell che comanda i fe&t?



121

Eh nos:sontml,elsoggìong,sont propri quell;
E el ghe va incentra con gran furia: e ben?
Ma d' oltra part' queir oller ganivell
Noi ten minga glia neh lu la berla in seni
Fermev, solta 411 Armida - 9 andee beli beli;
E la se niett de mezz e je tratten ;
E la dispoeu a RambaldiNò, no t'impegna;
Che fastidi te dal ? lassa eh' el vegna*

Te me voeu salva, e te voeu che me priva
De st'ajult in sto.cas: . eel qnest l'amor? v
La dis poeù a Poi ter : Te see giust chi a piva
Per defend la mia vita col me onoiv
Nò, no sarà mai vera che mi schiva
D'avegh on compagnon de tant valor.
Baita, insci descorrend, a vun la voeulta »
En riva de sti gonzi ona missoeulta.

Vegnen de scià e de là; vun sa nagott
De Poker, o se guarden de traverà.
Lee la fa ona gran cera a sii merlott,
E el par giust che la troeuva on giojell pera,
Ma quand ven di , Goffred tutt in d'on bott
El s'accorg de la ronfa e el butta inversj '
E l'ha ona gran paura che ghe sia
Quej trappola , ch'el coeur l'è ona gran spia.

Intani ghe riva on mess, sbanfand per strada.
De boffa via magara on stee de crusca;
E se cognoss ch'el porta on'imbassada
Doma de guaj con quella cera brusca.
Coslù el dis: Scior, l'è a l'orden on'armada
De l'Egitt, e che armada! poca busca!
El te le manda a di ciar e destes
El capitani di nav genoves.



£ poco el soggiong ; Di barch t'even mandai
Al camp de la gran roba de mangia;
E fa el tò cunt che già el sarav rivaa
Sto conyoeuj se l'avessen lassaa sta;
Ma han fermaa i besti, e i guardi, ch'han cercaa
De mei tea sai defes ; s'hin faa còppa j
Che di ladroa d'Arabia hin staa de slang
Serciaa come in presou dedree e denanz.

Sti sassio fan tant rua& al dì d'incceu,
Che l'istess Bisogni n el se pò scond;
Se slarghen de per tutt a fann di scea,
£ tra luce dove riven vaa al fond:
Bespgna faj tosù su di campagnceu,
£ inscgnagh la manera de sta al mond ;
Che del nost camp al mar se possa almanch
Anda liberament e vegnl franch.

De bocca in bocca passa inanz- sta noeuva,
£ el n'è pien tuttel camp in mezz quart d'ora;
£ a tucc qnij zaffi , che vi doo a la prceuva
Per devorà, catt la ghe dà in la gora.
El general prndent, che no je troeuva
De bon spiret e el sent che se marmora,
£1 cerca de pari tutt giovial,
£ de dagh resonaud quej coronai.

. Come? yujolter che n'hii mandaa gii
Tane voBuh de scià e de là de colt e cruff,
Campion de Dia, ch'hii faa per amor so
£ per la santa fed tanci baruff ,
Che passaa mar e mont sii chi ancamò,
£ ai . Gregh e ai Per^sian gh'hii mostraa el zuff ,
Ch'hii soffrii el so ch'el scotta e el fregg dipec,
Set, fam, sogn, inalattij, adess tremee?



na5
Come? el Signor, che de tane guaj pu brutt
El v' ha semper toh fueura , e già el savii y
Vorii che in sl'ora el ve nega el so ajutt,
£ che noi sia pu quell? cossa credit?
Vcgnarà temp, e preat, die fornii tutt
Sto tributari, ve consolai ii
Cuntand su alegrament quell cVè success^
Fee d'ooa cossa , consolev adess.

Con la legria ch'el mostra sul mostacc,
Pari and insci el conforta i spagtiresg ,
Ma a feda, che anca lu de motria e scacc,
Chi ghe guardasti de denter, el sta pesg.
£1 pensa che gh'è àsquas nient affacc,
£ gent de raantegnt ghe n'è on boesg;
£ el gh'è l'armada in mar de dass di gnoccb,
E tane birj>ant d'Arabia , e no l'è nocchi

i&4