Gerusalemme liberata/04

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto IV[edit]

Argoment.

Pluton el fa on congress strasordenari
Dì sceu rabboj che concorrevi a mucc; *
E contro, i Cristian già furi tucc alari
Per trappola] e fai morì in di gucc.
El re Jdraote f è faa so mandatari,
E Armida vu dianzena de tucc
Con la bellezza, paroll dolz, ceucc scrocch
L'è scernida del mazz per dagh el coccfu

lutane che i nost resegben ass e traver
Per fa di macchen de assalta i Pagai),
£1 gran nemis di omen, el diaver
El guarda de travers i Cristian; •

Vedendi insci contenl , el mord i laver,
El gratta i corna, el brontola, el dà a Gian,
E el fa on -versori ancamò pesg de qui)
Che fan i manz ligaa in di beccarij.

Pensand e repensand l'ha in. del mazzucch
De vorè a tucc i cirat tra) in «pettasc ;
El fa riama a consej ( che badalucchi )
Tucc insemina i sceu brutt diavolascj
E noi sa minga el pover mammalucco.
Che a dà di pugn in ciel se romp i brasc,
E come a dì, noi «e yegorda pù
Del ir ut d' esses «*t*uu con quel! lassai



. 76

Cont on gran son de tromba spavento»
Hifi ciamaa tucc, e guaja a )or se maDcben.
Tremen quij grotl orribel e spazios
A quell rebonib chic scorili i aot sui cancben.
El fnlmen noi yen giò tatù furios
Che dov'el piomba anch i rauraj sesfiancben:
£1 taramott l'è impari a sto sconquass
Come sarav on fass ninà per spass.

Vegli e n via tucc de slam al barilott,
Anzi ghe nocche» senza zeri moni.
No l'ha faa tanci moster el Calk>tt
In la soa tentazion de sani' Antoni.
Gh'han pee d'oca o de cavra e cert zuffott
De vi per per cavi) de ver demoni ,
Menand ona covasela inanz indree,
Pesg che ne quella di can de pajee.

Che sguard de basiljsch, che grogn, che cer
De fa soltà, a descrivi, la bruttura!
Fan chi dragh, ors, lion, ligher, panter
La soa mal adettissima figura.
Urleu, tran fccugh , e in cent millia maner
Muden. la vos , la faccia e la statura.
Se ved ceni besti in vuna a compari >
Che. noi par gnanch de creò, e pur l'è insci.

Part de scià, part de ìk fan on inchin
Al gran Platon inahu de settass giò ;
Lu pientaa in mezz cte\ tucc quij babboia
Cont on remengh -in man el sta sul so.
L'è insci avolt Montebar} e Meneghin
£1 le sa.; pur lu Tè pu. avolt anmò.
L' è beli fa cunt che gran corpose el sia ;
I corna doma lor taguan* jMez* mja»



  • "7

La fa scaggia la faccia stramenada

De l' infernal tremenda majestaa.

Imiien el s trai use de )a lusnada

I oggi atte r velenos, ross ; infogaa.

La gran barbascia longa e scarpignada

Li' è sul fa de cert sgrazz ma] peccénaa.

Ghe scora el sangu ; come la bava ai vece ,

De la bocca che va fina ai orecc.

Noi manda el Mongibell con tant rumor
Tanta fiamma, tant zolfer e tant fum,
Come quella boccascia el gran spuzzor,
E el fceugh che fa pussee spavent che lum.
Allora quell mastin ch'el gh'ha tre gor ,
Noi bajè pu , tremè Y abiss e el fi uni
Pu torber che a la Vedrà el se ferme:
E insci quell gran di aver el parie:

O compagnon che serev già nassuu,
E dovarissev ess in quell beli keugh,
In <juell beli loeugh ée dove sémm casgiuu,
Confinaa per desgrazia in sto grati foéugh ;
Savii l'antica sfida con colmi,-
E come in fin di fatt emm pers el gicéugli/
Lu inlant el se le god a badilon,
E nun col mal e i beff semm tane briccon. x

E iriscambi de sta la col «A e coi steli
A sorà i verz" conlent in pamparditia y
S temiti chi insci* al scur a cceus in stofornell,
E de torna lassa emm scucca* badina ;
E de sora marcaa .(^quest. poeù V è quell
Che me sta fiss al cofcm come ona 'spina)
Per fami pu rabbia l'è rivaa a sto tèrmer*
De raettr^nHnÌBnes^c»u§b- ; otìsa«ch de Vermena

Voi VIL 5



I 8

E gh' è de pesg, l'ha faa mori el so to
Per sassi nann de ramm e de radis 7
Che sbattend giò la porta con la eros
L'è rivaa anch chi per fann vegnì pu gri
£ r ha menaa con lu vittorios
I anem , eh' even d' ess nost ; in paradis ;
E là el se sgonfia ,' e là con millia ingiuri
£1 rid tra qui) galupp di noster furi.

Ma cossa serva dì quel] che se sa,
E sta eh) a melt in scenna i nost tragedi
Vedem tace ch'el ne toeu a parzipità,
E con che gran desdegn e con che assedi.
Senza fa tra anmò sangu e reborgnà
I piagh antigh , gh'è i nceuv de dagh remed
El voeur tirass tutta la part sul tond
Gercand d' ess adoraa de tutt *cl mond.

E nun chi inscirottaa se lassaremm.
Vegèì coi pee sul coli senza sfogass?
E in del uoat regn là in Asia soffri remmj
Che i Cristian vagheti adree a slarga**?
Che consacren a lu Gerusalemmi ,
Ch'el ghe sia doma lu de nominassi
Per lu i stato v, per In tutt el dì festa:
Per la ... * sctor mio ! ghe cai ara v aneli

Slooa vede che i nost idol sien traa in u
E ch'el yaga a pettass sui nost aitar;
Che anca là el aia incensaa di seeu lift
E ch'el droeuva i nost lamped de fass
Che in loaugh de tane devolt p a poccha
No gh'ahhiem d'ave pu gnanch on set
Che no vegna pu on' anema chi deutei
JS ch'abbia d« sta cjftl * gcailamia el



s*a



Nò, noslemm minga a fa de banche bajar
Caseemm pur foeura el nost valor àntigh ;
Quand col ferr e col foeugh emm faa battàja
Cercaud de mettel in d* on brutt intrigh ,
Semm restaa sott, l'è vera, in quella guaja;
Ma ancb qnn col nost coragg n'era m peraa fi gin
L'ha vengiuu , l'ha avuu el vent tutt in favor ,
Ma infìn ci lati anch nun se semm faa onor.

Cam pio n , che sii el me ajult e el me confort ,
No perdenim lemp , bnttee a bon cunl, siee lesi,
' Corrii tucc a regalia a nètta l'ort,
'Fee de quella canaja on vada el rest:

    • No lassee cress on foeugh de quella sort


Che noi smorzarli pu se no fee prest ;
re Cascev là, e con la forza e cotì l'ingann
1 Maudej tucc al bordell col so malann. i

Comandi mi, ciappej a luce i stee:
& Quest ch'el sia vagabond e quell ch'el moeura,
' Duell' olter fee eh' el se deperda adree *

lt€ \ti grazi e ai smorfiarij d'ona popceura:
?&% i mettii in lit tra Jor , se i iirtizzee

lontra el cap, questa pceù l'è lamej scocura.
•* : pfin squinlernej tant che no gheri vanza
i^ym de portann la mala noeuva in Franza.

^ c , ".Quell roganton che brontola e barbotta
ja **>> l'ha gnanmò daa el segn col camp aneli ,
t**:*ede quell fond de lorr in pressa e in frotta
u *ja solten foeura tucc a vede i steli.
e fr^cì sbocche n i vent de là soa grotta
ìC^ ciel , in terra , in mar con gran spuell 5
£>o * porten gnanch respett quij malarbilt *
de^socch di donn e ai rizz di parigitt.



Ho

Con dò aiasc, come, qui] ch'han i tegnocur^
Sgorènn per tult el mond > e se spai ti un •
£ tucc s' impegnènn subet del ver coeur
A desponn trabucchi] ; roccol , redinn.
Musa, che te see i termen che ghe vceur
Per decjarà el motiv di primm ruinn ,
Famm grazia, e cunta a) conspl e al comun
On cas tant vece ch'el sau pocch o nissun.

L'èva Idraolt re de Dannaseli omm abel
A, governa el so regn e a fa el strion.
Fin de bagaj el studiava i cabel
Inscambi de "Virgili e Ciceron;
E pur no 1' ha previst el miserabel
Fin de sta guerra , e l'è restaa on mincion ;
Che. serva e steli e oracol ! el tremend
Liber de l'avvegnì noi se pò i ut end.

Costu el credeva (e in quest l'èva parent
De chi voeur mett caroccia a veng al lolt)
Che quell famos esercet d' occident
A la .fin poeù el dovess resta de sott.
Pensand ch'el re. d' EgUl* con la soa geni
L'avess de vengi e de fa on bon fagott,
El vorav anca Tu cont on s ciani pi n
Intra a part de 1' onor e del bottin.

Ma el gh'ha cont i Frames ona gran temnia
De no paga tropp car el so guadagli ;
ÌLI sta. pensand de decima] con flemma,
E sott' acqua portagli prima on. gran dagn.
Porran poeu i soeu con quij d'Egilt insemma
Comodamen t del rest fann Une Jasagn j
E intant ch'el gh'ha st'ideja e jdi'el le cova^
Bargniff el glie dà e) did sott a la cova.



Si
Coivi el J ghc insegna con gran fnrbaria
Tutt quell che l'ha de fa de chi fin chi.
L* ha ona ncftoda , eno crcd che glie sia
La pu bella ne lì né vìa de lì ;
Ma 1' è ghinalda ; sboìgirenAa e stria
Pn asquas de vuna che cognossi mi :
£1 barba ei ghe confida on gran secrqtt
Che fienaia lee ne V avarav ei'Cett. ' *

£l dis : Ven sciai on poe cara la- mia tosa
Con quel) cerin motto* che a tucc el pias,
E che te see tant folfera e ingegnosa
Che in la magia te m'ee- già bagnaa el nas^
Vuj tira a sega o»' opera scabrosa,
Juttandem ti che te see ginst al qas :
Segonda con giudizi la/ mìa mira,
L' ordiduta l*è in pront , ti fa la tira.

Va la- al camp di nemk, e cerca pwp^
A tncc i cnnt de fa} innamora;
Mett foeura par oli dolz, laerem 7 scongiur^
£ messia-di sospir in del parla;
Ai tò bej madonnina i ceeuc pur dur ' '
F ranch avaran de grazia de eroda ; '

Va là, e tra la modestia e tra, T orgeeuj
Dagh per» vera i bosij, «tisi a meeuj.

Cerca con di oggiad tender* de *6Ìmona-
De iugattià Goffred eh 9 el pavrav dass ; :
Fa che staff de la guerra, el 1 Y abbandona, '
No cercand de mazza , ma de fk wass $,•
Se de nò i prencipàl, e de gai nona ' *>

Menni in pan cfcen* possen Bberass;
JÀ el ghe dà idrtra, disétid che per dà ajutt.
Ala patria e a la fcd se fa del tutt* *

5 *



8*

La scrocca Armida, che la sa d'es* bella
£ giovena e graziosa , tolt V impegn ,
De docc la sghirabia per ona stradella
Foeura de man , per scond el so des$egn j
L'è ancamò tosa, e pur la vceur vedetta
Con ira i soldaa , e l'ha in eoo defaj «là a aegn,
Su sta partenza ognun cred de. savè .
-£1 ver motiv , nissun sa quell ebe 1' e»

De lì a pocch dì sia giovena là vén
Ài trincer, dove i noster fan goghetta;
A sta nceuva bellezza el camp Tè pien
De sussorr , e ghe, fan. luce d$ barena. $
Sospes come chi ved a ciel sere»
Del dì quej stella noeuva o quej cornetta 3
£ se calchen, e corren d'ogni banda
Per savè cbi la sia e cbi le manda»

No s'è mai vist despceù che mond è mond
On beli muso, on vitin pu delicaa:
Semina resten acovert i cavi) biond,
Semma sbarJusen foeura del zendàa;
Come el so cb'el se scond e noi se scoqd,
Giugand a sconconlegor a la staa*
A desi el scappa, adessadess el torna ,
E el fa lusì anch i niyol che Y ba ,in*o*na<

Hiq "increspaa d'on ventiseli legger-
I rizz sott a ona scuffia sorafina.
La sta soda e la teq baas i palpe*
Sta morgaighettà de la cappellina.
L'è propri come vin e laccemer.
La bella faccia sognila e moreslna.;
J} el beli booecBu. Vi osi. bottonscùi jà» must
Cb'el par doma dettai de la aoa jnroeosa* .



fc.i
La gli 'ha on sen che Tè propi on tiragora,
On sen de nev con la peli bianca e lùsa;
I tettino zerb e stagn, part vanzen Bora
E part resten sconcimi de la remissaj
Ma cosse serva se el penser lavora? .
£ in sti cus dia ne guarda s' el se fìssa ! .
No Tè content de quell ch'è in mostra , e el va
Inanz, inanz fin dove se pò andk»

Come no pò ferma l'acqua o on cri stali
| ra gg cn * senza rompe] passen. dent,
Insci la vesta no la pò fermali
£1 pensee eh* el se rid di impediment;
Lì el se sbavazza e el se gaudi ss sul sciali
Retrand tutt per roenuder in la ment :
La ment la fa passa parola al coeur ;
Belzebù el god e Tè giust quell ch'el vceur.

Armida andand de pass tra quij monsà
La s'accorg che la loden e eh' hin colt;
La se ten franca già de tiraj su,
Ri d end sott acqua, e no mostrand nagott; '
La guarda come astratta su per su , . ~
Cercand cunt de Goffi ed a quij gasgiott;
£ ghe s' imbatt 1) appress giust el fi ad eli
Eustazi che in amor l'è anmò novell.

Come on parpaj intorna a on quej lum pizz,
Insci el fava con lee sto galavron ;
£1 storte el coli per contempla dedrizz
Quij duu ceucc furb che.guardaven de cantofu
Qui} sguard gh'han cribiaa el coeur come tano '
L'han brusaa come lisca sui carboni (ùiti f
£1 .ghe parla infiammaa de quij bullo?
Che dà la gioventù , ma pu ramar.



/



84

Donna , se te see donna ; al vòlt, ai gest
Te see de pu de la natura umana;
Che grazia ! che' bellezza ! tutt el rest
Di donn el pò insci statt a la lontana;
DI, cossa cerchet? che bon'vent è qnest?
Hoo pur faa el beli' inconter per diana !
Dimm <:hi te see che no abbia c}e ingahnamm,
Che sont proUt s'el besogna a ingenuggiamm.

'Ah te Tee dilta , la respond^ tropp grossa,
E si' iacens tant gajard noi fa per mi.
Mi pu de donna? l'è anch assee che possa
Scampa con tane travaj ch*hoò de soffrì.
Redutta di miserj , ah mala cossa,
Pellegrina, orfa nella a vegnì chi;'
Cerchi ajutt de Goffred eh' è cors la vos
Ch'el sia óna gotta dora, on omm pietosa

Se te see gaia nt omm come se ved,
Menem del capitani in cortesia:
E lu el àis: Calti l'è me fradell Goffred,
T'eé inconlraa giust el mezz pu me] che sia:
Bella baciocca, l'avaree, mi cred,
Tredes ceuv per donzenna in grazia mia;
Tutt quell ch'el possa lu tei doo per franch j
De quell poeù che poss mi , no en parli gnanch*

El tas, e poeù el le menna dove slava
Goffred tra i maggiorengh de la soa arraada»
Lee el le saluda, e già la glie parlava,
Ma i paroll se fermènn a mezza strada.
Quell bon paston , vedend che la mostrava
D'ess stremida e confusa, el l'ha animada^
Sicché la ciappa el temp e la ghe pianta
I so carott cont ona vos Ghe incanta. '



-85
O gran prencip ; la dis , che de per tutt
Te see stimaa e lodaa al maggior ségn,
Che se fan gloria de paga el tri bui t
Al tò gran, meret i provinci e i regn:
I tò< nemis istess, guarda , hin redutt
A vorett ben', che in vera ten see dègn?
Qnest V è el motiv che me confidi e speri
De trova in ti on refugi ai mee miseri.

Speri , con tnlt che creda in V Alcoran
Che appress a ti noi pi trova quarter,
Sperì, se gh'è giustizia iti d' on Milan,
D\avè el regn che me tocca de dover;
E se i oller se metten in dì man
Di parent per dà contra ai forester,
Trova nel em m del stat che sont adess,
Record a ti contra el me sangu istess*

Ti te see quell che pò rem e U anmb
In del prim stai sta povera meschina;
El tò bràsc valoros r »' el veeur , el pò. •
Tant solleva 7 come manda in mina :
Credem , 1' usa pietaa 1' è de par tò h
Come el fa di nemis tanta tonina;
£1 qui sia paricc regn l'è ob gran bel! che \
Ma no l'è manch el famm reseceli d et me.

Hfa se mai per desgrazia no te* veeu
Jutlamm perchè in la fed semm tropp contrari,,
Fa almahch scnsà la fed ch'hoc in di fall teen,
Che i mee speranz no vaghen minga alari.
Sent ; te pam ben cerca , ma no te pceu
Eà on' opera pu bona, e men deciari:
Ora seni el' me stat , sent in che forma
M'han«con$ciaa, che Tè b^n che ten- informa*



86

Al me papà Àlbiran ghe tctjssì
D'ess re in Damaseli dopo ess nassuu privali;
Cariclia bella el l'ha toll per mari,
Lassaiidegh el so regn d' eredi laa.
A ess morta lee, l'è grazia che sia chi,.
Per el gran catti v ptfrter che l'ba faa,
Che giust in quella ehe sera aèree a nass,
La $' era già redatta a 1' uitem pass.

JJ amalastant even .fornii cinqu agn f
Poverascia, del dì che Tè 6ba)lada,
Che me pader anch lu de bon compagu
L' è andaa a trovalla per V istessa strada ,
L&ssand el car fradell in di som paga
A la cura de mi, de la mia entrada;
Tun che a guarda al so tratt e a la soa cera,
L* èva on galantomon de prima sfera.

Sto me scior barba , appenna ch'el comema
A tceu i reden in man come tutor 7
Ch'el fa in principi el pan luti in carsema,
L'è scova noeuva che sa iass onor;
Siel mò ch'el cova sott a st' apparenza
De gran bontaa on velen de traditor,
O siel bon de so pè, col segond fin
De famm sposa el so tos me prim cosin.

Intant che i agn eresse ven per tucc <Jnu,
Quest T ha imparai! .nagotta d' onorever ;
L'èva mangiaa l' ingegn cont el cazzuu,
Capazz d'andà a toeù saa e porta a cà pever;
£ T è anch ade&s quell tangher scopazzuu
Birbo , avar y villanasc f brutt , despiasever $
Tant infam che s' el fusi come on cavali
De caroccia, uo gh'è de compagna!!*



«7

Ora sto boa tutor el pretendeva
t>e poggiamm per mari sto beli' soggett ,
Per dagh con mi anch el regn cbe possedeva ,
E l' andava ad ree a dimmel ciar e nett >
U ha faa In maremagna eh' el voreva
"Vede de tira a termen sto progett,
Ma senza avenn costrutt o tant o quant >
Che o diw de nò o fé oreggia de mercant.

L'andè via infin niostratid e) so despecc
Su quell muso de mummia a la scoverta ;
E in quij ceucc stralunaa come in d'on specc
Gb'hoo vist el me malann per cosca certa j
Talché per i brutt sogn mi slava in lece
Sgrisorand col eoo sotl a la coverta,
Semper cont on ceit scagg, cont on rotceuri
€h' ogni tre bott i dò diseva : e mceuri 1

Me compariva on* ombria balugana -,
£ questa in fin di fatt l'èva mia mader;
Cont on mostacc pu de comaa sciampana
Che de quell ch'hoo veduu relraa sul quader;
La me diseva : Scappa a la lontana ,
Che poccb pu che te fermet con sto lader ,
No te darev on «old de la toa peli :
L'ha già pront el velen, moraa el cortei!» .

Ma cossa me serviva quell gran scacc
D' ave sui ceucc la ranza ogni moment ?
L'èva on cressem l'angustia d* avvantacc
A trovamm lì ona tosa in quell ciment.
Scappa e lassa col regn tuttcoss affacc?
Nò, inanz el maa cbe sto medegament*
Me seva giustaa el stomegh de sballa f
£ lassjt i osa con quij di inceda càv



68

Senza schivalla temeva la man ,
E cercava anch de scond la mia paura $
Che se quell birbo el se ne fuss accort,
No gh 1 èva grazia, èva fornii adrittura.
Ora cont ona vita de sta sorl ,
Pensee se me soltava la bruttura,
Credend che la fuss semper la mia ora^
Come s' el boja el me strengess la gora.

In sto cas per desgrazia o per fortuna
Che me dass la borella in di genoeucc,
Vun già levaa in ca mia fin de la cuna,
Fedel al pà e de quij propi del croeucc f
El diss che al re gh'eva soltaa la luna
De famm coppa e mandamm fceura di o&ucc,
Che in quell di el gh'eva già promiss de fatt
De damm el tossegh in del • ciccolatL

E che ; se n' èva pressa de morì ,
Besognava che andass foeura di pee ;
Che, in mancanza di olter, l'èva 11
Per juttamm e per sia cont i fatt mee;
Talché el me fé on gran spiret de no di,
El me fé toett de part tucc i cunlee j
Itesolta de lassa la patria , e el barba
Ch* el restass pur camuff con tant de barba.

Vena la noce scura, e di pa. scur che sia,
E mi, a gamb, còme s'era concerlaa.
No toeuss che dò donzell in compagnia
Despost de viv con mi al ben e al maa;
Ma con quanc lacrem in del vegftl via "
Andava adree a voltamm a la cittaa,
E lassava adree i ccucc, anch ch'el fuss scur ;
A h a ia patria ; a quij beneditt mur !



Ad ree ai cencc glie lassava el coeur, la ment,
Doma i pee andènn inanz insci pian pian,
Come in del destaccass di soeu parent
On bandii che per forza el va lòntan;
Giressem tutla noce e el dì vegnent
Per di sentee dove no gli' èva *on can •
£ rivessem infin a tocca segn
In d'on castell in sul confìn del régn.

£1 castell Tè d'Àront, de queH'Aront
Che me salve , che me sqtiajè tuttcoss f
Mael re; accorgendes eh' even andaa a mont
I soeu dessegn , e ch'evem soltaa el foss,
L' ha miss i man inanz , e l'è staa pront
A revohann tutta la colpa addoss,
Spacciand che nun voressem fagh l'azion
Che lu el vceuss fa con mi : che bosaf don !

£1 diss che aveva coi regali miss su
Aront per fagh dà el tossegh in la bobba,
Per despònn , dopo eh' el fudess mort lu ,
Laberament de mi 9 de la mia robba ; }

£ V è rivaa a giontagh de sorapu
Che gh' èva geni a la la bona robba.
Mi perd 1' onor ? ah nò $ possa puttost*
£ss solterrada viva , ess missa a ròst.

Vorè tcenmm el prim sangu,per podemm toeu
Anch el segond, l'è on. gran tratta de s'eiopp $
Ma voremm teeù anch l' onor , oh questa posu
La passa el segn } V e dolorosa tropp .
Insci el malign el cerca de destoeù
Ogni vendetta, e lassamm mi in di foppj
Che se i mee s' accorgessen de la ronfa ,
Voraven dagh, per bacco, ona gran tonfa,

VoL VIL





Ne perchè el goda el me come el fu$s sò^

Despotegh e patron con legg d* Omegna ,

Sto crudelasc no V è content gnanmò $

E pò dass che la terra el le sostegna ?

El ghe menasela eh' el farà on falò

Del so castell 7 se Àront noi se consegna ;

Ami pceù e ai mee compagn , a vun per un,

No gh' è torroent che noi fudess per nun.

El dis eh' el se vergogna de lassass
Sta maschera sul volt, sta brutta ingiuria)
Ch' el sangu real no T ha mai de sporcass ,
E che quest l' è el motiv de la soa furia -,
Ma el motiv 1' è che insci el voeur segurass
Quella corona che me ven de juria,
E che noi pò senza la mia ruina
Sta franch sul scagn de moeud che noi scauchina.

Già me la vedi e el tegni asquas per franch
Che quell tiran V ha infin (Je trionfò ,
E tutt content per sto fastidi manch,
Sagollaa del me sangu el ridarà, .
In d' on cas de sta sort , ah cerca almanch *
De juttamm ti che te me pocu jultà j
Famm spanni el sangu , e f a che sien *ssee
Sti lacrem che te scoren fina ai pee.

Per sti pee che soppeden i birbant,
Per sti man eh' hip sostegn de chi ara drizz;
Per i toeu gran yittori e qui) loeugh sant
Cl^hin la toagran premura, hin el tò ceucc drizz;
Te see giust ala manna, ah fa on poo tant
Ch' abbi* la vita e el rean ., fa sto redrizz -,
Fall per pietaa; se la pietaa no var,
Gh" è la reson che palla 2 e parla ciar.



9« 
Ti te vceu el giust /et* ee quell che te vobu,

Ch' ci ciel tra i oller grazi el t' ha faa anch questa.

Salvcm. la vita e el stat, che infin te poeu

TegnUl per ti , che tei daroo de festa;

Tra tanta gent damm doma dea di loeu:

Anch che sien di pu brav, quanci ten resta?

Gh'hoo el popò) , gh'hoo el senat, e senza fall ,

S' hin de la mia sii des, sont a cavali.

Anzi el gh' è vùn di primm eh* ha faa la cagna,
Guardian de la porta del soccors,
Ch 9 el P arvirà de noce, perchè guadagna
£1 fatt me , che già el sa tntt quell eh' è occors ;
Ma ci cerca on quej gaslelt che me compagna
De sii ld»u bravi senza tant concors;
Fasend sto cunt; quatte» di toeu hin a sbaccb ,
Pu che on sfragell d' oroen baloss e fiacch.

Chi la tas , « la speccia eh' el responda ;
Ma coi smorti, anch tasend, la ghe sta al pel.'
Goffi ed P è io dubbi e el par ch'el ae confonda
Con pu el ghe pensa, e el speccia lum delciel;
Noi $e fida, e e,l motiy dove el se fonda
Che no merita fed ou infedel;
De P oftra part P è asqtiasr per moriscass ,
Che iofin ftp P ha pcea minga on cceur de sast.

E s' el ghe pensa , no P è in tutt perchè
D' ona part el se senta a vegnì s'eess j
Ma de pu su st' ideja el ved che gh' è,
Con P obbligass quell regn , el so ialeress $
Che se lee la ghe riva a mett ou pè,
L' è ftanch d' on bon negozi per sé stess ;
D' avegh arma* e danee , che a quij d' Egilt
£1 possa fagh frema la ca di più.



Inlant eh' el capitani ci se visiga
La barba e el musone el pensa a pance coss,
Là nota tnec i cagg le* sta morgniga
Senza mai destaccagh i ceucc d' addoss ;
£ specciaa on pezz e straspecciaa ch'el diga,
La resta muffa e Ja se fa cognoss.
Infoi In eFse resolv a digli de dò,
Ma el cerca d* indolzill pu mej eh' el pò.

Se no fudess in de Y impegn che sont
Con la mia gent a gloria e onor de Dia,
JCo glie sarav gnanch dubbi , sarev pront
Con tucc i. forz a fa qnell che se sia ;
Lassa salva de tane miseri e affront
Sta ciltaa e i nost fedel, e.poeik ven via;
Ma adess n' occorr c*he pensata nagott olter,
Che no vuj sbiottanim mi per vestì i olter.

Te prometti ben franch , e a promett ini
L' è pu che se te fass on istrumént ;
Che con pu prest en podem reussì ^
De toeù Gerusalemm e d'andagh dent,
Te metlaremm in del tò regn anch ti,
Come porta eh tò cas , spacciadament ;
Ma intant mi sont iti obblegh de respond:
Prima el Signor e pceu la gent del mond.

La sciora tintiroinia a qnell parla
La resta 11 sul^còlp, bassand el eoo;
E pceii stremi da là el le torna a alza,
E la dis caragnand dopo on beli poo:
O che miseria estrema ! se pò da ,
On destin tant durever! mi no soo:
Puttost che l'abbia de volta casacca.
Riva a deventà tòssegh la triacca.



No gh' è mo pu speranza , adeas mò vedi
Che la pietaa V è morta e sotterrada ;
De ti noi troeuvi. hoo de cerca remedi l
Fora de quell boja eh' el me ¥ ha giurada?
£ pur nò 1' hoo con ti , sebben mi credi
Ch Y el me prega noi fusa foeura de strada $
Anzi vedend che no te see pu. qnell ,
L' hoo cont el ciel eh' ei t' ha voluta el cervelL



No r hoo minga con ti, nò, no signor,
L' è lu el destin eh' el voeur perfidiamm ;
Ah desti n razza schiscia, ah tradilor,
Fa almanch prest a resolvela, a coppatura!
Dopò avemra tolt la mamma e el pk sul fior
De la soa gioventù, coesa voeutt famm?
Eel pocch 1 voeutt vedemm grama e derelitta
Sul cors de Porta Tosa a perd la vitta?

L' e insck Chi già no poss fermamm de J>u ;
O la reputazion la «laràv fresca.
Dov'hoo de scondem per no famm toeù su?
Hoo de fa la donzella o la fantesca?
Colu Tè el re di scrocch, lasséll fa a In ;
E mi inscambi no soo quell che me pesca :
Adess a mi ; sballaroo prest almanch ,
Piatosi che fa la mort di ogon del franch.

Chi la fé pont, e la se miss sul so
Cont on alt come a dì v* hoo in quell servizi j
La mostre d' andà via, ma l'andè nò,
La £è on beli repetton, ma con giudizi $
E sr che i lacrem ghe grondaven giò
Mezz spremuu del dolor , naezz del beschizi $
E a guardaj contra i ragg del so pariven
Perla o cristalli e propriament lusiven.



9i

Oh el beli vede ogni 1 acrema che scora,

Yuna adree a 1' olirà su qui} ganassinn,

Come rosada che la balla soia

I roeus vermegg mes'ciaa coi rceus mari un ;

Quand maudeu on odor che l'innamora,

Su T.alba regolegg e pisciai nn;

De mceud che 1' alba istessa el n' ha tant gnst,

Ch'el ne melt pari sui tfezz, part in del bust

Ma su quij bej ganass, su quell beliseli
I lacrem de costee fan on gran gioeugh;
On zoffreghett in d' on monlon de fen
Bespeil a si' acqua d' oeucc noi fa tant focugh,
O miracol d' amor! colù el sa ben
Pizza i fiamm anch in 1' acqua, atemp e loeugh
El fa lu in tucc i , cas el beli ingcgn ;
Ma con st' ajutt de costa e} passa el sego.

La fa s'cessì 7 la fa 1 uccia de- vera
Di gorgoran pance coi so fìgur ,
£ tucc con lee moccollen de manera
Che se Goffi* ed el mett la s' cernia al mur ,
Disen che l'ha avuu el lacc d'ona quej nera,
E che T ha on sangu de scimes , e on cceur dur:
Sord, stinaa, crudelasc , l'ha tucc i tort
A lassa piang.duu oeucc dolz de quella sort.

Eustazi ino, che l'è él pu infòllarmaa ,
E adree a 1' amor ghe ven la compassi on ,
Tra el bisbili di oller eh' hin palpaa, *
El dis su ad alta vos la soa reson: ^
El me car scior fradell t' ee mò pondaa
La s'eenna al mur con troppa ostinazione
Contra.el parer de tane vceutl fami st' aggravi?
Se min matt tucc min 7 sei mò ti sol ci savi?



g*

No dighi che qnij prencip ch'hin in cas
De regola ; e eh' han sott quej reggiment ,
No faghen el so offizi in santa pas :
Se s' hin miss in sto impegn, gh'han de sta dent;
Ma tra nun che pomm ih quel! che nepias,
Che servem liber senza pagatnent,
Se pò toeunn feeùra des senza fastidi,
Tant per dà chi a $ta tosa on quej sussidi*

Che no credi eh' el sia peccaa mortai
A dà ajult a ona povera orfaneila $
E per mazza on omm crudél , bestiai
Se pò tira via on stil d'otta cappella.
Talché per dì doma 1' essenzial
£ lassa Y utel ; che no stemm sii qtfellk,
Se in sto cas no soccorrerai i tosami ,
De sti spad ch'emm al fianch coss'emm de fonti?

Ah no sarà mai vera che se diga
In Francia, o dpv'el pont d' onor el regna,
Che, in stl cas nun sparmissem la fadiga
Per paura de rompes la colmegna.
Sbatti lì i arma, e inanz che mén intriga
Ponn speccià on pezze ponn teeù via l'insegna,
Fin del beli dì d'incceu mudi penser,
No soni pu né soldaa né cavaiier.

Insci el ghe parla, e a sto parla ghe torna
Ai olter el fìaa in Corp e la parolla,
£ loden sto consej e stan attorta
A pregami el resgió con bona tolla: -
Sii tane, lu allora el disS) gnardand intorna,
Che foo a costee sta grazia de bricolla;
Idest faroo a so mceud, se vorii insci,
Ma ostioaa. sii vujolter, minga mi.



£ par ; se me credi! , no ve lassee
Trasporta giò de sV acqua de rapina.
Quest l'è tutt quell ch'el diss, el'èst&aassee
Per la] dì e tre, sta poca parolina.
Cossa no ponn i lacrem de costee,
£ òna vose Ita dolza e tenderina?
Duu bej laver n* incanten minga pocch ,
Pesg che i strion coi scbu barlicch barlocdu

£1 le domanda subet quell ragazz
D'Euslazi e el dis: Te saree pur contenta
Che te gh'ee tane che te daran el brazz
A andà a cà, e no gh'è pass che je spaventa.
Lee allora l' avarav faa scoldà el giazz f
Mostrane ona cerina insci ridenta,
Col suga i lacreminn de tant in tant,
Che no san dagh tant plecch i recitant.

Dopo sto beli* esordi la ringrazia
Euslazi per el priux e pceù anch el re$t;
Che la cuntark a tucc che gh' han faa grazia,
£ no l'avara in coeur olter che quest* - 9
E se i paroll hin scars, l'ha tanta grazia
Che la jutia el preambol cont i gestj
Talché tucc ghe credeven de manera
Che avaraven faa guaja ch'el fuss vera.

Yedend a anda la cossa de sto pass.
Che de slanz con trii daa l'ha faa desdott,
Prima che no ghe butten dent di sass,
La vceur tira la red tult in d' on bott $
£ cont i soeu mojnn la voeur provass
S* han pussee forza , che ne i barilott ;
£ fa balla sti oraoni in sui genceucc,
£ fa dormi quij eh' han pu averi i ceucc.



97
L' è ona furba còstee sé la pò yes»,

E la sona ogni pocch el quajroeu j

Ma no je tratta minga tace ittess,

Con quest brusca , con quell la fa el monoeu;

Adess la bassa i oeucc , adess adess

Alzandi su. la fa balla el popoeu:

Segond che se àk el cas la sa toeujj via,

Part hin de spong e part de tegnì in bria.

Se vun de stracch noJ voeur saveghenpu,
Subet la sen accorg la sci ora Armida j
E basta per tornali a tira su
Cbe la gbc daga on sguard e ebe là rida;
E con sto pocch restor no Fé pu lu, *

E el torna anmò a cascagh e el se né fida 1 :
Anzi el riva a sto segn che gik el se slima
Franch del dent e l'è coti pussee de prima.

Se mai la ved poaù on quej ardimento»,
De costar che se slonghen senza lermen, , *
La guarda ina, l'ha on olter ton> de vot,
E la ghe da el semsant de guari i vermen y
Pur la je voeur palpaa.; s'hin tropp fogos,
Ma minga frecc, e la sa towrj a termen;
Che la speranza la ghe fa galilt,
E el timor el ghe fa cress el petitt. . <

Di vceult la se retira In d'on canton • '
Soletta, malinconega e confusa;
La vorav piang mostrand on gran magon,
E pceu la fermai lacrem eh' hin lì in brusa:
E con sti legg paricc piangen del bon,
Intani cbe lee la Vorav jflang per scusa j
Che a sti boccon de smorfi l'è nagotta
A dill , ma Tè a provali on poo a 4lk a botta*

6 *



9 8

Dopo de questua muda subct sccnna,
Sol land su tutta alegra a l' imprevista» ,
£ la va a dì ai moros, che stanin penna,
Di paroll dolz< che la n' è ben provista ;
E la sbarlus con qui) bèj cencc , che appena*
Se pò guarda] ch'hin so de ta?ù la vista;
E la mostra tant spiret ; che a vedella
A inserenass la par asquas pu bella*

Ma intani con qui) ghigniti, con qui) paroll,
Ch'hin bombon tossegaa de gabbamond,
Poveriu ! la je liga per el coli ,
E creden d'ess come in d'on olter mond.
Ah amor birbante te see el~npster traeoll
Col dolc su l'orla e con Tamar sol fond!
Amor, te fee vede coi to riczttt
Che boja e medegh fan l'iste** effetti

GiaBz, famgh, rid, piangi dola, bruach, timor,
La gh?)e da .per airopp coi soeu t aggir; (speranza
E lee intani la. sgavasgia a " creppapaaza
A vede) a. affannasi e tra sospir;
E se gh' è» qnej bon muso che s'avanza
Con quej latin credendes d'ess a tir,
Anch eh' el sia latin ciar e ben spiegaa,
La fa de loech per no paga la saa,

O se la fa pari d* iotend quejcossa ,
L'ha per vergogna «1 vok pò incarnadìn ,
La bassa i oeuce modesta, e vegnend rossa,
La quatta cont i roens i gessnmin $
E mi credi in quell poot che la se possa *
Someja al ciel inane de maftutin }
E la m&s'cia in del £k la vergognosa
Oaa cari* rabbietia; ma gustosa.



99
Ma se poeù la s' accorg de vud già ras,

Ch'el sia già lì in proci nt de vojà el goss,

O la scappa , o fermande* quand l' è al cas ,

No la ghe dà pu teinp de soltà el foss;

Insci el le menna semper per el nas ,

Tant che noi gh' abbia on'ora de reposs;

E lu che noi sa minga qnant'or è,

Credend à'ess a cavali, -l'è gnànch a pi.

Quist donca hin staa i malizi de costee
Per podè (irà a trappola la geht;
Anzi i cadenn de strascinass adree
Tant i scrocch come i pò ver innocent:-
Che maraveja donch se al femp indree
Oli Ercol e tane olter gh'hin daa dent,
Se amor Tè tant desutel che l'incanta
Anch chi ris'eia el so sangu per Terra Santa?