Gerusalemme liberata/03

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres 55


Canto III.


Argoment.

Rivaa a Gerusalemm, pover monsày
Gk'è addoss Clorinda eh' el ne fa on sfragelL
La cceus Erminia per Tancred, ma là
Al scovriss d olter volt tè con per cjuelL
El cap di volontari el calta su
On colp de Argani , e elgh'ha lassaa la peli;
Ghe fan i esequi e ori iscrizion ben degna.
Goffred el manda a on bosch a tajà legna,

Vjria se sentiva intorna a dessedass
Invers l'aurora on freschi net! gustos ,
E lee in quell menter l' èva adree a giustass
Con di be) rceus on beli toppe arios;
Quand de su a sbatt i .man con gran fracass
£ a sbragià el camp franzes ad alta vos,
£ i sonador di tromb ghe respondeven
Alegrament con tutt el fi a a che aveven.

£1 general vedend eh 1 hin sul marcia ,
£1 ghe va adree e el mett regola in tuttcosj ;
Ch' ci sarav pussee facil a ferma
On torrenl giò d'oja mont con pu l'è gross ^
O i vi t turi n quand verme n strascina
On pover galantom c\ent ia d'on foss;
IVol voeur pero che . corren come legor ,
3Nè che vaghen in troppa come i pegor.



58

Stremi! i vece, i.fancilt e i pover doni,
Sentend sta novitaa ciara e destesa i
No podend rebeccass fan qucll che poni*
Pregand el so Macon, corre nd in gesa;
Ma tra i omen robust chi se desponn
A corr sui mur ; chi ai port per fa defesa ;
£ el re anca lu el va in ronda , e dov' el ved
Che besogna quejcossa, el ghe provved.

Dopo daa pass a tutt quell > che occorreva,
1/ andè sora ona torr eh' e tra do port j
Proni subet a on besogn de là el vedeva
Tucc i fatt scen, franchissem come in port;
"È el loeuss insemina Erminia che l'aveva
Tolta in cà quand so pader l'èva mort,
Se nò avend pers el so tra tane ruinn
L'èva in cas de fass mett in di Stellinn.

Inlant solta Clorinda contra i nost
Cont adree paricc Turch a la scoverta j
Argant mò el sia lì quacc e de nascosi
In olirà pari, dov'è la straa coverta.
Sta gran donna ai soldaa , ch'hin beni despost
J)' anda contra i nemis a pansci a averta,
La diss : Fioeuj , via, comenzemm de sJanz
A fa on beli colp ciappand i quart denanz.

£ de fatt no la riva minga tard,
Ma in temp che i nost even robaa armarne ,
Trasportane! al quarler con pocch resguard
Besti e grassi na de tegnies in pee.
Lee la va contra lor, e monsù Gard,
Capitani di nost , incontra a lee :
L'è on omm fort come on tron , come on castell,
Ma con Clorinda l'ha sonaa el zuccheli.



  • 9


A queir inconter Gard el dà già el ciAi

In faccia di Franzes e di Pagan,
Che alegher del prim colp s'even creduu
De fa insci anch 1* ultem ; pover tananan !
Colee adree a vnn la tra giò quell di dùu,
E el tejrz , e el quart , e el quint de man iman;
La slarga el pass con furia , e la se tira
Adree i compagn che dan sciablad de lira:

Farina del diavol la va in crusca j
I Franzes scappcn lassand lì tuttcoss.
Ycdend tanta ruina , poca busca ! :
Van su on post {ranch per no lassagh i osi*
Al gran ruzz de color 7 con cera brusca
Come on fulmen Tancred el ghe dà addoss,
E el va denanz di sceu lant pontual
Che appenna el speccia ei sega del general,

El ven cont ona lanza stremenada
Franch in staffa e su driays come on palon ;
El re el le ved d' avoli, e in d'on'oggiada
El capiss subel che l'è vun di bonj
Talché el ciama a la sova canta tód&
Che la sentiva a sbattes i polmon
A so mal cost: Te savaree compi end
Chi sien tucc, e per quant se possen «pend,

Ven chi appresa, dimm on poo, chi è colù là
In alt d' andalla a tceù con pali el mond ?.
Lee allora l'è in procint de caragnà,
E la sospira inscambi de respond ;
La se reffìgna, la se volta ina,
Ma quell so gran magon noi se pò scorni j
La suga i madonninn, ma se cognoss
Che la muda color 7 che l' ha i oeuae rosa.



6o

Infin la parla 7 ma la fa pari
Ch' el sia lant odi el ben che la glie vo?nr:
Quell baronasc chi el cognoss mej de mi?
Ah, che doma a guardali el me toeù, el coeur !
Hoo vedun cento vceult cossa voeur dì
£1 dagn di so stoccad, di so talceur;
£1 fa di gnaccher de sta posta, e credi.
Che dove riven no glie sia remedi.

Quell l'è Tancred, oh se podess ciappall!
La aclama "con gran s'eess gì ugand de scrocca;
S' el fuss in di mee ong ! senza roazzall
G n'insegnare v che a chi ne fa ghen tocca.
Sti paroll de chi seni hin toh in fall ,
Ch'el coeur noi diss l'istess che diss la bocca;
Pur con tutt i so vergni e i soeu raggir
La taja su el descors cont on sospir.

Clorinda intant la va a assalta Tancred
Con la lama, e se dan a la visera ;
&olta in T ari di schej , e ghe succed
Che l'ha de grazia a fass cognoss in cera:
Che rolt i lazz del raoriotl se ved
Coi cavi] desligaa quella* che l'era;
£ sì che l'è on boccon de giovenotta
Ch'el so nemis ei voeur stantii a sta a botta.

Se fan pi a sé anch i oggi ad che bi^setìT ari ,
Con tutt ch'hin brusch , se fussen dolz pensee!
O sci or Tancred set iocantaa? t'ee pari
A fa el gasgiott, l'è lee, Yè propri Ice,
L'è el tò benon, n'occorr fa de contrari ,
Che de denter le see come te stee :
L'è quella anch tropp , quella che t'ee postaa
A quell tal foalanin foeura de siraa.



6i
Noi fé cas prima al sena ne al moriett,
Al volt mò si ch'el resta 11 de sass.
Cosmee a la mej quarciandes el eoo biott
La va a Lordali , la inscambi el ghe dà el pass,
E in eltra pari el zolla \ia di boti ;
Ma leé no la vceur minga' quietassi
Torna indree , la ghe di*, e el le voeur mort
Menasciandel con di arma- de dò soci.

La glie da addoss- , e In -noi se rcsent 7
Come se i bott tocats&en minga a lu;
Ma di ferid de qui) bej cerne lusent,
De qui). bej ganassinn noi ne pò pu.
£1 fa alo cunt, gben doo pocoh o nient
Di colp- del brasc, no tacci calti su;
Ma i colp de quell cerin vegnen inanz -
A posta franca a tceumm el coeur de slam.

Infin pceù el se tesolv de des'ciodalla ,
£ de mett d'ona part tucc i resguard;
De tanta , inanz eh' el moeura ; d' informali*
Ch'el trema come on s'ciavdomàaonsòsguard;
Talché f el ghe diss, come te voeu taccalla
Con mi sol >■ e che sii olter hin bastard ;
Ven foeura de sta truscia a la sordina ,
Che la descorraremm in Straa marina.

La la se pò decid. Clorinda, Àllon,
La diss , andemm che • sont galantadonna ;
£ la va cont on anem de lion
Ànch con nagolta in eoo , quand lu el lizzonua ;
E già per vedenn presi la conclusion
La ghe n' ha daa per mostra vuna bonna ;
Ma lu , el diss : Pian ; denaaz che me pareggia
A sto due!], pati cjajr, missizia veggia» •

4*



Lee la se ferma, e la el deventa in quella
Pien d'ardiment, quand Peva on pappatasi
Stràppem, el dis, el coeur , la coradella,
Quist hin i patt, se no te voeu la pas $
No poss sacrificali a man pu bella ,
A man pu cara , fann quell che te pias ;
No l'è pu me el me cceur, Pè tò de ti,
$ no Tè gnanch pu temp de lassali chi.

Senza defesa , cont i brase avert
Te gli' ee del pè sto pover balandran ;
Vceutt olter? perchè el colp el sia pu spett^
Me desquattaroo el slomegh coi mee Juan:
JE iu su sto gust el seguitava cert
A lamentass quell marter £n doman ;
Ma di sobu e di Pagan par spa deslippa
Rivènn lì in frotta e ghe rompènn la pippa.

Dan adree i nost a on rose de lor che scappa,
Siela malizia o foffa, mi noi soo.
On Franzes > sangu de scimes , el s'incappa
A vedeDa^ in passand, con bioft el eoo;
£ el fa per daghen vana su la crappa,
Infami senza dì guarda che te doo ;
Ma Tancred lest, per schiva el $olp, el coir
Con la spada, e e) dis> fennet tradì ter.

L' impediss che quell colp noi riva nett ,
Ma el strusa arent al coli insci on tantin ,
Talché quej gott de sangu de quell tajett
Spruzzen sui cavij biond eh' hin lì vesin j
I cavij paren or 4el pu perfett,
E qui) gottintt vermecc tanci rubin.
Tancred rabbiaa l'alza la mella, e e) vi
Coatta calù per fagheJa paga.



«5
E colà, s'ciavo suo, a revedes,
El.corr giust come 011 ventj Tancrcd adite.
JLeè la sta lì a guardagli col cceur sospes,
Fermande* perchè hin già foeura di pee.
El le va inscambi a toeù con tra t Franzcs ,
E a temp a ternp coi soeu la marcia iodree^
"Va, torna, tocca , daj, voi ti a ; messeda,
On poo la paga, on poo ghe va moneda.

Insci s'el tor el va con bass i corna
Contra i can , scappen luce a pu no poss ;
Ma se de stracca el tocù la corsa , e el torna
A alza el mazzuccb ,• i can ghe dan addoss»
Clorinda la dà loeugh per toeuss d' intorna
Tanci nemis che cressen a l' ingross ,
Quarciand el eoo col scud, come i fioeu
Che schiven i bolgett col lariceti.

Già i Franzes. seguitandi e i Tur eh scappand
S' even redutt appress ai bastion ;
Quand se dis tutt a on bolt color sbragiand
Tornen indree per dì la soa resou j
Fé nn con malizia on caracoll , taccand
I nost dedree, de fìanch, d'ogni canton,
E Argant a neh lu coi sceu pr/st él sé spaccia
A sbalza giò del mont per dagh de Caccia.

Solta foeura costa de l'ordenanza,
Ch' el gh' ha la botta de {k de pusaee ,
E el tra gio quell prim .marter che &' avanza
Col so cavali a mucc , a bui ar dee ;
E de quell trott, prima de romp la lanza,
El mette paricc mort in d'on carlee;
E posa, ciappand in man la durlindana^
£1 fé oua maladetu rostisciana.



64

Clorinda , per (k anch lee de segond tonfi m ;
La mazza Ardeli , on vece de bon rossum $
£1 gli' èva duu fioeu sto galantomni ,
Ma i speranz d'ess juttaa gh'hin andaa in fum.
Ferii Alcander el prim , oh pover oram !
L'è andaa anch In a risegh de bofft in la luna,
E Poliferno in quell priguer estremm
L'ha assee a salvila peli } che la ghe premio*

No podend mò Tancred giong quell villan ;
Ch'el gh'ha on cavali che va pu de galopp ,
£1 se volta camuff ; e el ved lontan
I sceu soldaa ris'eios e avanzaa tropp ;
£1 ved ch'hin serciaa in torna di Pagan,
£ el corr lk per tiraj foeura di fopp;
£ no l'è minga sol a dagh ajntt,
Ma gh'è anch quij ch'hin de scorta ai caspa brutt,

Qui) ch'hin sott a Dudon ch'hin volontari,
E in tutl T esercet ponn ciamass el fior ,
Rinald l'è el prim ; nissun pò stagh impari ,
Tant spiritos 7 tant beli che 1' è on stupor.
"Vedehd Erminia in del camp color d'ari
L'aquila bianca e el portaraent de scior,
La dis al re, che ^asquas el se n'è accori:
Colà là dove el riva el netta l'ori



Ghe n'è pocch o nissun che possa sta
A front de lu, sehben l'è anmò bagaj $
Per brio! voraven dann nceuva de cà
Se ghen fuss doma se^ in sa quel) taj.
Quistaraven di regn a tntt qui sta ,
Come se andassen foeura a cjappa <F*aj*
£ credche rivaraven a slargass
D' on eoo a l' olter del nion.d senza scoldass^



63

Quel! l'è Rinald, e contri i mur fan pu
ì soeu duu brasc che ne osa battana, , f
"Vedet quell la -vestii de verd con su
Di rebescb d'or? vceutt mò sav£ chi el sia?
Quell l'è Dudon ch'el ten sott a de lu .
Quella squadra sfragell de là Turchia y
E per cuntà el so meret costa el var,
Guarda là a chi el comanda, e el cunt l'è ciar.

Quell la vestii de negher chi eel mò adess ?
Aan, Tè Gernand norveg fradell del rè,
L'è on omm ch'el var quejcoss, se noi fudess
Vun eh' el se stima pu de quell che V è.
Qui] là hin duu spos che stan semper appress,
Vestii tucc duu de bianch de capp a pè:
Jiin Gildippa e Odoard , duu brav soldaa, i
£ cott ch'el par che sien doma sposaa.

Insci la parla , e intant veden là sott
À cross el sangu di gran strocc che se petten>
Che Tancred e Rinald. han giamo rolt
El sere di Tur eh, e i noster se remetten ;
£ i compagn de Dudonu tucc. in d' on bott
Sol leu voi tra, e a chi endan cachi en prometten,
£ fina Argani 1' è slaa sbatluu giò indree
De Rinald, e l'è grazia se l'è in pee.

Né el ghe sarav, se in quella perdeslippa
Ànch a Rinald no borlass giò el cavali,
Ch'el ghe schiscia ona gamba con la trippa ^
E el stanta a toeulla fceura del strivall.
Intant i Turch stremi! van a la lippa
Vers la cittaa, voltand de bravi i spali ;
Doma Clorinda e Argant fan parapett ,
E a tane colp st$n a botta de moschetti



60

Van , ma i uhem de luce , e recnland
Fan argen pa che pomi a la gran pienna,
Talché quij primm che dan indiee scappand,
Hin pu si e ur , e gh' han salvaa la sc'enna.
I)udon bizzarr el glie dà addoss mandand
£1 fier Tigran coi ciaffolitt a scenna ,
£1 le sbatt ciò cont el cavali de furia ; »
£ el ghe la) a el eoo in mezz come on' inguria.

Gh'han Al gazar ; Corba n di arma che varen
Àssossenn , ma in slo cas hin de carton ,
Che de dò gran ferid no ghe reparen
I spali, el stomegb, la gnucca e el muson:
Stringaa in trii colp cont Almansor imparen
Maomett e Amuràtt chi sia Dudon;
£ el gran Circass, quell mazzaselt, con tutta
La sov' alba, sta vceulta el la ved brutta.

Argant stizzos elitra guajnn ; e semmai
El se re volta e gemma el tira inanz ;
Infili poeu tutt a on bolt el perd la flemma,
£ el dà on gran colp al bon Dudon de slanz ;
Quell colp el passa el fianch con furia estremma
De part e part , de moeud ch*el n'ha d'avanz ;
£1 dà giò el poverasc , e el dis sont mort ,
£ se el le dis, per brio, l'ha minga tort.

£1 cerca dò o tre vceult de dervl i ceucc,
£ de alzass in su on gombet , ma noi pò ;
Dopo avej dervii on poo come on linoeucc,
£1 dorma in pas e el torna a boria giò.
Kesten li i gamb desles, slongaa i genoeucc,
E l'anema l'è andada a fa el fatt sòr
£ el scior Argant, come nient en sia,
1)1 le pienta lì mort e «1 tocca via.



6 ?

Ma in del scappa , drizzandes su la sella .
Voltand tanto ie baffi e petulanti
Sta spada , el dis ; la coguossii ? Y è quella*
Che m' ha daa jer el voster comandant t
Disigh che sé la far bona a vedella,
A drovalla V è mej < quatter voeult tant ;
Degh sto gust ; andee subel a informali
De F onor che me foo col so regali.

Anzi ghe podii dì eh 9 el se despona
A fagh col so bottasc on foeuder nceuv- '
Ch'el specci , o pur che ghe faroo in persona
On soravent , e el caltaroo sui oeuv.
Senlend i Cristian st' aria minciona ;
Ghe dan addoss per voteli mett ai prceuvy
Ma lu, s'eiavo; el da a gamb ; e el marcia indree^
Bajand come on vezzon sott al pajee.

Allora quij de de n ter comenzènn - *

Tucc a regalia a fa corr giò di sass ,
E lest in l'istess temp descareghènn
Tane sajett che fioccaven propi a fass ;
Talché i Franzes dènn lceugh ; e i Turch intrènn
In la cittaa trovand comod el pass.
Ma Rinald desbrojaa del so cavali
Pu infolarmaa de prima el tornè in hall.

£1 vegniva corrend a precipizi
Per toeù del mond quell ch'ha coppaà DudoBs,
Criand ai soeu , Coss' è sto gran stremisi ì
Cossa speccee , costa fee 11 poltron ?
li' è mort el nost maisier di novizi ,
He se va a vendicali e a fa del bon?
Cossa ve ten? quella muraja stramba?
Dafarninchè? andemm là che l'hoc sott gamba.



68 .

Se la fuss anch de ferr e de diamànt,

se mai gh/ è quejcossa de pu dw,

8 tare v on poo a vede s'el. $cior Àrgani
£1 se ccedess là- dent de sta sicur;
E inanz a tace ooat aria de boffant,
Alto là, eJ repiava , alto, andemiu por;
E l'è laut valoros eh' el se ne immocca
Di frizz, di sass , come d' osa pajocca.

L'alza, el muso e el scorlisìs la pennaggera,
£ el mett pussee spavent che né el bordoni,

1 Turch del scagg deventen smort in cera,
La ghe scappa e ghe tremma el pinciroeo.
Ma intant ch'el fa sto ruzz e el se despera ,
Riva on comand de no fa pu di soeu,

£ l'è on comand del general Goffred
Portaa d' on tal Sigier , omm degn de fed.

Costà eighe cria, e el ghe dis fceura di dent
Che no staghen a andà pu inanz d ? insci:
£1 ve ciama Goffred , e vera meo t
No Tè pu temp.nè lceugh de fermass chi.
Rinald ìogoa, a/st'orden el se sent
I ampj al coeur e noi le pò soffrì;
£1 torna però indree , ma con gran penna,
Brontolane! tra de lu ; mangiand cadenna.

Fènn el ball del retorna tucc quieti,
Che i so nemis ghe faven i pont d' or ,
£ al corp del so Dudon, come permett
La pressa e el sit , i amis ghe fan onor $
$ortande], per no avegh on catalett,
Sui brasc a porta-scagnellin tra lor.

  • Goffred intani el sta squadrand de V alt

La citta* e el lgeugh pu mej per dagh l'assalt.



«9
Gerusalemm sappiee che Ve mettuda

Su dò colli nn de Jront minga alt inguaa ;

Tra i .collinn gh' è ona vali che 1* è tegnuda

Giust in mezz a. spani sia gran cittaa.

]>e tre part , vati a salva I a andagh se suda *

Se va de V oltra con comoditaa ;

Ma quella part che V è ver» tramontana , '

L' è defesa tant pu quant pu l' è piana.

Deuter gh'è di scisterna de regceuj
L'acqua piovana, e gh'è di lagh, di foss;
F arnia no gh'è on fìl d'erba , l'è on sit voeuj,
Via de sass , de piant , d' acqua e de tu licose.
N' ocCoit speragh de trova ramm ne fceuj
De schiva i ragg del so quand dan addoss,

  • Via d' on cert bosch lontan tes mja de. li,

Ch'el mett ona paura de no di.

L'ha el Giordan de la part che Ven l'aurora.
Dove Tè staa el Signor a battezzass.
De la part d' occident se guarda sora
£1 mar, dove va el so a refrescass.
Invers borea gh'è Betel che in malora
L'ha alzaa on bò d'or (che infamia! ) de adorass.
A mezz dì gh'è Betlemm, e gh'è el recover
D'on Dia che per fann ricch Tè nassuu pover»

In tant ch'el capitani! el sta a tee ù leccia ,
Dove l'ha de accampa**, e dove gii' è
£1 mur on poo pu iacil de fa breccia ,
Per fa i eoss de prude ut col so perchè;
Erminia poutuala no la speccia
D' ess cercada, e la dis subet al rè:
L'è Goffred quell vestii tutt de scarlatta,
£ noi ven pu on omon de quella falla.



Verament V è nassuu per ess el metter
De qui) monsù , e in dà legg el var per quatter,
Brav cavalier e brav de tegnì el scelter 7
Chi pò fa mej sti dò part in teater?
L'ha on coeur de no resta mai in di petter,
£ on eoo de no fa mai nissun scarpiatter;
L'è on Rinald, on Tancred in guerra , e mej
De tace , via d' on Rajmond ; per dà consej.

Catl s' el cognossi ! insci noi cognossess ,
Respond el re , l'hoo vist in cort là in Francia
Quand gh' andè ambassador, e l'è lì adess,
£ el vist in giostra a maneggia la lanza -,
£ per novell e gioven eh' el fudess ,
£1 dava giamo segn de gran speranza.
Sont prategh, e hoo veduu ebe per el pu
S'el fior l'è beli, l'è beli el frut anch lu.

Ah che l'è staa anch tropp vera! e lì el ven bianch,
£ el bassa el eoo per la pari nagott;
£ poeu alzandel el ciama: Chi hai al fianch,
Chi eel quell vestii anca lu de gamber coti?
Se ponn toeìi in fall ; via che quest l'è on poo manch
De statura > e ch'hin lì tace duu in d'on boli:
1/ è Balduvin , la respondè y e de vera
L'è tant fradell de fatt come de cera.

Guarda mò quell che in alt de consejer
£1 sta appress a Goffred del fianch sinister;
L'è giust quell tal Rajmond; per dà on parer %
Per trova on desirapegn quell l'è maister:
L'è ona volp veggia, e tutt el so peuser
L'è a mett i coss de guerra in bon register.
Quell ch'ha indoraa l'èlmett, quell l'è el ficea
Del re ingles, l'è Guglielm el so carecu.



7 l
Glieli Tè con la levaa sott a on brav pader,

E che ancb III l'ha savuu portass'inanz,

£1 cognossi ch'eL gh'ha qui) spallate quader,

E ci par asquas ch'el gh'abbia el goeubbdenanz*

Ma sebben voo cercanti tra tace sti squader

Quell sassi n del me sanga , di mee sostanz ,

Stanti a cattali qaell Boemond infatti ,

Ch' el possa ess tappellaa com* el salam 1

Chi lor forni nn i ciaccer , e Goffred
Àvend sgnisii lultcoss , el torni a ck j
£ perchè dov'el sit l'è avolt, el ved
Che qaell l'è on osa tropp dur de pel acca,
£1 fa inett giò i baracch dov' el se cred
Che ver» el pian sé possa vivattà ;
E yan de segoet fina a on torri on
Ch' el se domanda quell che fa canton.

Serciaran , credi , tane baracch in fifa
On terz de la cittaa, pocch sa, pocch grò;
Che a vorè circondalla , e gira e gira,
L'è tant granda che tutta no se pò.
Ma i pass sospetl hin tant tegnuu de mira,
Che de sfrosà, per brio, no gh'è loeugh nò;
E a stoppa) ben Goffred el ghe destina
Paricc soldaa che porteli la fassiria.

E pcek el desponn per segurass pussee
Corp de guardia, trincer, foss e fortin ;
Che aach la el se tvceuva come a dì in cuntee
Tra i camp volant de foeura e i cittadin.
M« quand de sti faccend el n'ha già assee,
Pensaa ai viv prima, el pensa* ai mort infiiij
£ el va dov' è Dudon tra ona corona
De popol che carogna e se magona. »•- ^ ' *






7 a ,

L'è su on beli catafalch ; pensee i premur

Di soeu amis per on onim de quella aort.

Quand Goffred l'entra? dent, quij creator

Che già luceiaven , dèna su a piang pu fort,

Ma cont on voli insci tra el dar e el seur

Lu el cerca de sta sald guardand el mort,

£ dopo ess slaa on beli pero aera penser

Fiss a guardali , el diss el so parer*

Pover meschini meschin aemm nuft, che ti
Mort al raond te see viv lassù coi sant,
£ de pu del to corp ne resta chi
/Viva la toa memoria tant e tant.
Té see manteguuu semper ai loeu dì.
Brav e dabben j morena l* ee faa oltertant ;
Orsù, ciappen mò el premi del Signor,
Quistaa fettivament de bon sudor.

Ti sta là in santa pas ; nun piangiaremm,
Che a perde t ti n' emm minga perduu pocch;
Ne premeva el tò ajutt , pu che no pi emm
On tesor, e mort ti semm restaa sbiocch;
Ma.se st'ajult chi in ter 4 ra no ghe l'emm,
$' hin pero minga i nost spera nz in tócch;
Parla, coi anger , cerca, de cordanti
On baltajon de vegnì giò a jultann.

£ già che i nost in guerra. te vedeven
Tant spiritos a poggia via di boti;
Seguita anch là. a ppoteggen , e sollevcn
De tane nemis, col faj resta al desott. t ••
Via donch, se in del. i supplegh.se ricerco,'
No fami butta via i aoster per nagott,
Che vengiaremm, e dopo la vittoria
Fareinm depeng in sul tò aitar «t'istoria.



3

Insci hi, el diss, e vens intani la sira
E pceù Ja noce che del dì l'ha vergogna;
£ chi ha di guaj , smorzada la candirà ,
El je mett in tasè quand el s'insogna.
Goffred , sebben l'è in lece, tira, bestira,
£1 pensa a provedè qoell che besogna $
Ghe vceur legnamm , ghe vceur chi el le lavora ,
. £ con sti imbroj !' è grazia s' el \isora.

El leva su col dì, per fass vede
A andà anch lu al fonerai col so torcion.
Con del cipress han fabbricai del pè
D'on ni on teseli la casosa de Dudon,.
£ l'è lì areut a la slecca dà, e gh'è
Ona gran palma ; infin de la fonzion
I pret in torna ghe cantènn 1' offizi,
£ a rtvedes fin al dì del giudizi.

Quella gran palma se pò dì l'è scarsa
Per spartigh su tane arma guadagnaa
In Siria e in Persia, in temp che la gh'è \arsa,
Ài nemis part faa s'eiav e part stringaa.
In mezz al tronch pceù fa la soa comparsa
L'armadura che l'ha semper portaa,
£ sott gh'è scritt : Chi gh'è Dudon, beli beli,
No passee inanz senza cava el cappell.

Ma dopo smorzaa i torc, fornii i lalani,
Per podè reussinn dov' el s' impegna ,
El manda a tajà el bosch el capitani /

On basgiceu de soldaa, de s'ceppalegna.
El n'ha la spia del rest, l'è in d'on Jceugh strani
Giò tra ceri vali che no sen ved l' insegna.
Riven là a mett a l'orden tanci macche.» ,
Che a la sciora cittaa frauch ghelafraccbeq»



Alto , disen «tra lor , a chi pò pn ,
£ stramennen e clan bott d'oq pes l'nna.
Chi mò el Tass el gh'ha geni a cuntà su
I piant che tajen , luce a vuna a vana ;
Ma basta dì col reportass a hi,
Ch'en tajen d'ogni s«rt che l'è tutto n a.
Gh'hoo el me liber arbitri e vuj fa insci:
Lu el fa a so meend e foo a me meeud anmì.

Digh ben che tran a terra di piantonn,
Ch'han sui spali di dusent, di tresent ago;
De stagh sott ona squadra de personn y
Anch ch'el piceirva a tutt pioni v ? con succ i pagn.
Gh'han lì i carr* 7 e immattissen a desponn
Cert travott che n'hoo mai vist i compagn;
£ Tè tant el fracass e el bnlardee,
Che i besti tucc strami fan san Michee.