Gerusalemme liberata/02

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto II[edit]

Àrgoment.


El fa on incarti Jsmen , ma el ghe va bus;
E el re el condanna tucc i Cristian»
Sacrificami la peli trosuven di scus
Sofronia e Olind per quieta el Pagan.
La seni Clorinda el cas insci in confus ,
E je tosa al manigold foeura di man.
Vedend che Alét coi bona el travia elfiaa,
V intima guerra ai nost Argani rabbiaa.

Xntant eh 9 el re fasend ona gran troscia
El tira i soeu dessegn Luce a bon port,
Yen* de lu el vece ismen spuand bauscia,
Ismen capazz de dà la vita a on mort:
Coi brutt paroll, con quell sguard che straluscia
£1 ne fa (a a Pluton de tucc i sort,
Servii di ciaffolitt senza salari:
Coss che doma a cuntaj fan scurì l'ari,

L' è on Cristian faa turch sto malarbett 5
Ma noi lassa del tutt i primm fonzion,
E no savend quell eh' el se pesca, el mett
Sacrilegh sii dò legg a raesturon. /
Ora costù f eh' el stava sol solett
Jnlanaà in di spelonch a fa el strion }
£1 vens del re vedend quell gran boesg:
£1 re l'è infam, ma el consejer l'è pesg.

Ovej, el dis, hin chi lor i nemis:
Prest, rompemegh i nòs eh' han in del eoo.
£1 va adree el mond a chi mostra i barbi» ,
Dis el ciel: Juttet che te juttaroo;
Se tace tant come ti stan su l'avi»,
Se fan tucc quell che ponn, mi credaroo
Che con tutta sta sova aria borghesa
Mandaremm sii monsa tra Lesa e Stresa.

Quant a mi sta pur franch , per quell che Aia
Bon de fa on vece , sont chi per datt ajutt
Tant coi consej, come con la magia ;
In conclusion son pront a fa del tutt.
Tiraroo scià el dianzen de la mia,
£ lassa fa eh' en cavaroo costrutt.
"Vceuttmò savè in che mceud? sont galantomm;
Tel digh chi in sui duu pee del comm al romm.

Sott terra i Cristian gh'han on'anconna
In la soa gesa* che l' è pocch de beli :
Gb'è depengiuu su el volt de la Madonna
Mamma d' on Dia che gh'ha giontaa la peli :
Ghe pizzen ona lampeda a la bonna ,
E sto quader el quatten cont on veli :
Gh 9 è de fianch scansc, quadriti, con dent per dent
CEucc,coo,brasc,gamb,tett,c0Bur,popO2u d'argenta

Fa de besogn d' andà de qui] gadan
A tceughela per forza , e trasportala
Dent in la toa moschea cont i tò man: '
Mi con l'incant faroo poeii quell che calla;
E sta pur franch del dent , che i Cristian }
Fin che te savaree ben conservalla,
Han pari a sbatt, e tra de man, de pee,
Ch' «1 sarà oh pesta V acqua in del mojrtee*


£1 tiran ; sentend quest, toppa, l'andè
A tceulla subet e con che impazienza,
Peitand di ganasson propri de rè
Ai sacerdoti che fàven resistenza.
De lì el l'ha missa in la soa gesa, e Y'è
Gesa de no quistagh minga indulgenza;
E bestemmiand , quand pceù l'è stada a lceugh,
El ghe diss su el strion roba de foeugh.

Ma appenna spontè foeura quell pianett
Che fa ciar e dà regola ai relceuri ,
Ch'el gnardian noi trovè pu el quadrett
Cercandel fina in del boccaa de l'ceuri:
El cors a dill al re pien de aospett,
Sentendes in del coeur on gran rotoeuri.
Sol tè su el re : L' è mal incamminada j
Ah che sii galiott me Phan friccada!

Siel mò staa on omra, o el ciel per vendicass
L' abbia resoU de faghel scompari ,
Che vedendel là dent a profanasse
No T èva minga roba de soffrì ;
Basta , come la fuss ; come V andass ,
Chi el sa mei diga , che noi soo gnanmì,
A bon cunt ; senza tant fantaslegà ,
Credi eh- el sia staa el ciel per no falla*

El re el manda per lutt sbirr e spion
Per fann la cerca, e el mett foeura onataja,
•Menasciand quij che al fatt tegnen bordon,
promettend roma e toma a chi el le squaja.
Va su per el cammin anch el strion r
E el fa corr i demoni 9 e el troscia, e el baja;
Ma contrasta col ciel no se pò nò:
L'ha pari a fapn, che in£n l'è a l'orba anmò*



33
Àladin , che V è vun che noi venir cred
Che a so mceud , el l' ha con tra i nost fedél;
1»* è tant inviperii che noi ghe ved,
E per rabbia ghe vceur s'eioppà la fel.
Catto! succeda qnell che sa succed,
El cria , vorend sfoga V anem crudel y '
Femm coppa sti briccon ; mettemmt a mucc,
Ch* el raalfaltor el cattaroo tra tucc.

Pur cb'el lader noi scappa, allon ch'el moeura
Insemina a l' innocent ; ma che innocent ?
Eh ch'hin levaa luce quant sott a ona scceura,
Tucc con tra nun con l'anem tòrborent.
Anch che in sto falJ paricc en sien staa foeura,
Foo cunt che vuna la ne paga cent j
Allon fi ceu j , armev, corrii, tajee,
Meltii a foeugh , tree tuttcoss a bulardee. ' '

Insci el parla a la soa brava fameja;
Intant se sparg tra i Cristian sta nceuva
Che resten lì giust come l'omm de preja
Per el £ran scagg d' avenn de fa la procura.
ISissun voka a scappa 7 nissun conseja
De scusass , e el repiegh noi ghe se troeuva ;
Pur sì ghe soltè foeura in mieli besogn
On ajutt de pensagli gnanch per itisogn.

Gh'eva ona bona giovena tra lor
Fresca d'elaa, de sentiment madura:
U ha bej fattezz , beli 9 aria e beli color ,
Ma per ess savia no la se ne cura:
La sta sconduda in ca de tucc i or,
X.' aspa e la rocca l' è la soa premura ;
Questa sì che la «iv pu ri ti rad a
Di monegh tropp amis de la ferrada.


34
Pur ona gran bellezza che lusiss
L'ha pari a voress scond tra quatter mar;
Vens on gioven , e cred eh' el la sguisiss
Foeura de lWc de certi filiur.
Amor o noi ghe sborgna o el guarda fiss,
£ el ne ten a so moeud o al ciar o al scur:
Per tutt el riva amor, per tult el regna,
£ no gh' è guardi o gelosi] che tegna.
Lee Tè Sofronia , e Olind Tè el so moros
Hin tucc duu d' ona legg e patrioti:
Se lee Tè bella, lu l'è vergognos,
£1 vorav , ma noi volza , . e pur l' è cott ;
Ohe batt el coeur , ghe cala el fiaa e la vos ;
£ lee o el le sprezza, o no la sa nagott.
Insci sto bacol l'ha semper servii
Cognossuu o pocch o minga, o mal gradii..

La sent intant che moren i folcion
Per fk di soeu compagn on gran macell,
£ ghe solta come on' ispirazion
De tenta per salva) quejcoss de beli.
De chi el spi rei, de lì lasuggizion
Per on poo in del so coeur ian on duell
Veng el jpiret infin ch'el passa tult,
£ la vergogna? e la vergogna ajutl!

La va sola soletta a fa i fatt soeu,
Mostrand i so beliezz manch che la pò,
Coi oeucc bass e col veli che fa bordoeu,
L'ha bona grazia, ma la sta sul so.
No la fa come tane che al dì d' incoéu
Stan al specc pu d' on' ora e pu de dò ,
Che i bej che verament se ponn dì bej ,
Quant manch se conscen stan tanto pu raej.


35
Tace la guarden, ma lee la ra via drizza
Senza guarda nissun denanz al rè,
£ con tutt eh' el le veda pien de stizza ;
L 1 è franca al post , la sia sul com se de ,
£ la ghe dis: Quiettet, e no intizza
Pu sti bojasc f che te diroo el perchè ;
M' è reussii de trova propi el lader,
Quell insci faa che l'ha • por taa via el quader.

Yedend quell beli orgceuj, quell beli n<usin ;
Pensee , tutt' in d' on bolt come el restass !
De darusc el se fé pu more sin ,
ETè. staa asquas a tir d' innamprass.
Se lu el gh' aveva el coeur de Meneghin ,
O on poo de cera che lee la ghe fass,
Yel dava beli e cott; ma dur con dur,
Dis el proverbi, noi fa mai bon mur.

Basta , el se rend, siel mò per beli dilett,
Siel amor o stupor, mi no soo mai ;
Soo eh' el comanda ai sbirr de sta quiete ,
Che coi noster no fagben olter guaj:
£1 lader, la ghe dis, l'è al tò cospett,
Sui maccaron te fiocca giò el formaj,
Sont mi propi , no gb'è nient de dì ?
Mi in persoua, e te Tee de toeù con mi.

Insci anch' a ris'c de fass romp l'osa del coli
Per juttà i olter la giura e sconfond.
Hin ben fals sti paro il ; ma hin gran paroll ;
Asquas la veritaa la se pò scond.
£1 re noi va pu in furia a rompicoll y
Anzi el resta sospes e el se confond ,
E el ghe domanda .cont on poo de flemma :
Chi t'ha daa sto consej, chi et avuu insemina?



56
. Che insemina , che consej? senza cornpagn
Mi hoo faa tuttcoss, e senza pari quella
"Vuj ess sola a l'onor, sola al guadagni
D' on' aiion che men vanti e che 1' è bella.
Respond el re: Sì, vceult insci , tò dagn ;
Con st* aria e con sto razz emm de vedella.
Lee la repìa: Che bej reson ! fa prest;
No vedet minga che sont chi per questa

Allora sì che la ghe solta, e el dis:
Datimi cunt del quader; dove l'ét sconduu,
No pensegh pu né al quader né al corti is y
La respond, eh' hi n in scenderà tace duu-
Coss'eva de guarnall? per i nemis?
Toffela boeus: nò, chi n'ha avuu n'ha avuti;

te voeu el lader o la madonnina j
Vun l'è chi, l'olter t' ee scuccaa hadina.

Sebben mi no sont ladra a toeù el fatt nosL
L' è fìaa per fiaa , T è pan restituii.
Aladin, quand el sent sti bej respost,
El muggiss ch'el par giust on tor ferii.
La verta e el spiret hin traa giò de post:
No gli' è pietaa , l'è on cas beli e spedii j
La bellezza e l' amor sta voeulta hin fiacch :
Resteu lì' coi bandér dent in del sacch.

L'è se rei ad a di sbirr: de slanz la ciappen
Per br usali a: insci voeur quell crudelasc.
Ghe scaipen el zendaa , birbi ! e ghe strappen

1 pagn d' acjdoss , e ghe lighen i brasc j

E lee la tas, ma quej sospir ghe scappen,
Che infin no l'Jia poeù minga on corp de strasc;
E i ganassinn vermecc e delicaa
Devenien del color d'on pann lavaa.



3 7
Corren là tucc se ut end a dì sto fati,
E Olind per corr ci raett i gamb in spalla;
£1 se seni per Sofronia el cocur a sbatt ,
No F è fianch , ma V li a lemma de trovalla.
In fin vedend che l'cva lee , in d'on att
De mett s'cess, e vedend a sii ascinalla ,
E che quij mani gold fayen de bon,
£1 se fé largo a furia de button.

£ el sbragia fort, parland col re : Bell beli ,
1/ è minga lee, ne la pò ess lee, scior nò.
O 1' ha la ciocca o l' ha pers el cei veli ,
CHe questa no l' è impresa de par so j
Tceù el quader / mena a bev i sentinell
Gioveoa. , sola , senza ajutt , oibò !
JL' è chi el ladrqn, sont mi quel! Iraditor:
Àan? quist chi sì, scior mio, ch'hinsegn d'amor!

£ el seguite: Mi hoo rolt l'iuvedriada
T) 9 ona fenestra, e me sont fognaa dent ,
Scbirligand giò de noce per ona strada
Che a guardalla la melt propi spavent ;
L'è mia la mort, me la sont guadagnada
A la barba de tucc i pretendent :
Fioeuj, fee presi , e deslighella lee,
Ch'hin per mi quij cadenn, quij fiamm hin mee

li' alza " Sofronia el volt, e insci de sbtess
La ghe d à on sgnard pietos,quell che l'è on sguardi
£ la ghe dis; Cossa vegnet chi adess ?
O pover innocente senza resguard?
Sballaroo anch senza ti j cossa ponn ess
S»ti torroent? già se moeur o prest o tard:
K' hoo de besogn compagn , va via de 11 ,
tìie sont Maflin-bonr-storaegh ancami



38

Insci la parla a Olind ; ma Olind noi vceur
Lassa l'impegn, né cedegh in nient.
L'è on spetlacol, scior mio 7 che tocca ci cceur,
À vedej che se fan sti compliment ?
Quell che perd , scampa, e chi guadagna moeur,
£ puttosl che scampa mceuren content ;
Ma tanto pu Aladin , vedend sto cas ,
£1 s' infuria , e ghe yen la m0sca. al nas.

Vedend sii stravaganz de cortesi] ,
El ghe duvis che ghe faghen la mocca j
E el dis Ferme*, no ve strappee i cavi),
Che ve daroo a tu ce duu quell che ve tocca;
E lì el fa segn ai soeu sargent, e quij
Lighen Olind senza eh' el dei va bocca :
L'è taccaa. a on pai con lee , ma la soa penna
L'è ch'hin voltaa tucc duu sc'enna con sc'enna.

Han miss la pigna intorna , e già hin adree
Per pizza el foeugh boffand a tutt boffa.
Allora Olind el volta el eoo vers lee,
Ch'è ligada lì insemina, e el dis: Dà a tra 3
Questa l'è la merced che te me dee?
Quist i cadenn che n'even de ligà? *

Quist hin i fiamm, i car fiamm amoros,
Speranza dora, e quest l'è el lece de spos?

Me specciava tutt olter ch'ess redutt
À fa chi ona figura de sia sort.
O pover nun, che per lassass del tutt
Emm specciaa a sta chi insemma in pont de morti
Ma coss'hoo de fagh mi s' el cas l'è bruti?
Con la toa compagnia gh'hoo on gran confort;
Che sballem l'è per ti ch'el me rincres»,
Minga per mi, perchè te moeuri appresa.



39
Che torment fortunaa? mi n'avaroo

Ona gran contentezza de no dì,

Se poss almanch su l'ultem per on poò
Brasciatt su e basorgnatt in del mori:
Allora mesc'iaroo, baratlaroo,
Car boccoeu, i mee sospir con qoij de ti.
Insci el se sfoga e el piang; lee la ven via
Coi bonn a consolali con polizìa.

]Nò ; car fradell , l' è temp de fa giudizi :
Pensa a noster Signor che importa pu,
Fagh per i toeu peccaa sto sacrifizi,
E per el premi lassel fa de lu ;
In sto cas te sarà dolz el supplizi
Alzand el eoo e guardand di copp in su.
Che beli ciel ! che beli so I guarda eh' hin là
Ch' el par giust che ne staghen a speccià. .

Lì tra i Pagan chi piang e chi sgariss:
I noster mò soffeghen el raagon.
Fina el re l ? ha de grazia de sentiss
A ruga i viscer per la compassion - y
E el va via per paura de sc'essiss
( Che crudelasc! ) voltatili ina el muson.
Tucc- per lee dan su a piang a spron battuu,
E lee, Sofronia, la fa gnanch cazzuu!

Riva in quella on soldaa che fa figura
Pu che ne el capitan fracassamond :
A T aria stravagante , a T armadura
El par ch'el vegna asquas de eoo del mond:,
Tucc el remiren, e vun dis, segura,
L'è Clorinda \ l'è lee l'olter respond.
Che la tigra che l'ha desoravia
Del moriott la serva a & la spia».



4o

Costee Tifa fada semper de scumetta,
/E a tegnl dar 1' ha comenzaa abonora.
BP occorr minga speragh che la se setta,
Che la toeuja el cossin, che la lavora.
Lee pagn de donna, lee sta a la stacchetta,
Mai pu; ma Tè de ben, ne sen mormorai
La se fa brusca, e la terriss la gent,
£• pur la pias con quij bej ceucc sbirent»

L'aveva gnanmò succ el camisoeu
Ch' el so gust V èva a fa trotta i cava) $
No la slava a giugk cont i fioeu $
I arma sì ghe piaseven (marnai.
Dopo chi ha poduu dilla coi fatt sceu?
La mazzava ors, lion, per mena baj.
Quanci besti , quanci omen l'ha traa a terra f
Fasend a caccia d'omm, de bestia in guerra?

.La ven de Persia contra i Cristian
Per faj sta in riga e per tajaj in tocch:
L'è on pezz che la gh'ha già faa su la man;
La n'ha su la conscenza oìter che pocch.
Vedend tutt quell gran popò' de lontan,
E i duu redutt al pass de Matamocch,
La vita , indree , la sbragia ad alta vos .*
L' è donna , e i dona se sa eh' hin curios.

Tucc ghe dan Iceugh. Lee inanzdent per la folla
A squadra]* ben del eoo per fina ai pee:
La ved che questa lag e quell mocolla ,
£ chi ha d'ave manch spi re t n'ha pussee,
£ la cognoss , sebben noi dis parolla ,
Ch'el piang guardand a la compagna indree;
Quella mò 1' è voltada al ciel , e già
La par pussee de là, che ni de scià;



4« 

Clorinda la se sent a vegni frecc }
jE la piang per tucc duu. L'è pceù bonascia ;
Ma se del maa d' Olind la n' hft despécc ,
L'è per Sofronia el pu che la se cascia.
La guarda intorna , e la aomanda a on vece:
Famm servizi a moslramm el fir de st'ascia;
Cunta on poo su che colpa o che destin
I ha tiraa a segn de fa sta mala fin?

£1 vece con pocch el cunta quell che n'è,
Che a chi intend ben mezza parola basta.
La se stupiss tirand su i spali , perchè
Ghe paren duu innocent de bona pasta.
La voeur sai va j coi bonn pregand el rè 7
Se de nò coi cattiv s* el re el contrasta;
E ai sbirr la ghe comanda giò a bacchetta:
Indree qui} fiamm, o razza maladetta.

Tfo stee a fa el qjioniam con sti poTeritt,
Che adsedess no cercassev chi l'ha rotta;
Fin che no parli al re, fee qn eli ch'hoo diti :
Ve stoo inanz mi, no d ubi tee nagotta.
A st' aria , a sto cornati d resten lì citt ;
Tucc ghe fan de cappell , nissun se sbrotta :
Lee andand del re l'incontra ch'el ven lu:
S' even montagn no s' i neon trave n pu.

Sont Clorinda, la dis ; e credarev
Che sto nom noi dovess arriva tt nceuv :
Vegni a posta de ti per datt sollev,
Che i Cristian no possen fa el so ceuv.
Portaroo tucc i pes legger e grev,
£ se adess foo i paroll, ten daroo i proeuv
£ per ciappà i nemis giust come rati,
Per mi faroo e de trappola e de gatt.


4* ,

Respond el re : N'hin cosa gnanch de descor,
Chi è quell che noi ne sia ben persuas ?
Tutt el mond l'è informaa del tò valor,
£ che a tanci omenon l'ee bagnaa el nas:
Me senti a slarga el coeur, n'hoo pu timor y
No sbanfi pu , te rivet propi al cas ;
Se vegness on esercet in personna
T'hoo pu a car ti, sebben te see ona donna.

No vedi l'ora che Goffred el vegna
Coi soeu compagn se fussen tane Ori and»
Sicché donca te cerchet che m' impegna
A logatt de par tò; l'impegn l'è grand:
T'ee de vess inarescialla ; te see degna
Che i olter staghen sott al tò comand.
Lee la respond cortesa per la rima ,
£ la segui tta el so descors de prima.

Soo ch'el te pari r a ben strayagant
Che te domanda el pegn 7 sì t' ee resoti j
Pur te cerchi ona grazia tant e tant,
Perchè soo che te see on galantomon.
Te fee brusa quij duu ; mi tasi ; anch quant
£1 fall el sia dubbios ; ti cerchi in don $
Ghe farev guaja che quij condannaa,
Poveri tt! no gh'han colpa né peccaa.

Dighi ben che se cred-comunement
Ch'el quader l'abbien toh i Cristian;
Ma el me parer in quest V è differente
£ l'è minga on parer de tananan.
Coi nost legg no ghe voeur tant ardiment:
Gh'hal olter quell strion de tira a man?
Ch'el ciappa i soeu quadriti , ch'el vaga a spass,
flo l'è ben mes'ci^ el inagher con,t el grass.



45

Mi Thoo con Maometti a Maomett
La ghe brasa, e per quest l'ha faa miracol,
Per mostrav che no hin zaccher de permett
In di so ges; ch'el scior Ismen l'è on bacol»
£1 compatissi Ismen , pover veggetl!
El fa anch lu quell ch'el pircoi som trabaccol ;
Ma min raostremmes bon soldaa, drovemm
I nost armaj o che semm o che no semm.

Infin la tas, e el ré el ghe pensa on pooj
Pur, sebben l'è darnsc come ona sprella,
£ insci ostinaa ch'el stanta a bassa el eoo,
Trattandes de Clorinda el Yolta velia;
£ el ghe respond: La grazia che te foo
No la farev per ona mia sorella :
Abbien tort o reson, ti doo tucc duu:
Voeutt olter? tira giò che t'ee vengiuu.

Hin liberaa, e vestii tucc duu de bianch,
£ inzipriaa che paren duu angerotl:
Coi cavalieri de la scceura al fianch
Hin menaa a sant Giovann in Casarott;
Lk se sposen, e tucc, chi pu, chi manch,
Qnij di JoBUgh pij ghe fan ave quej doti.
"Voeussen morì d* accord, van a forni
A ess cobbiaa insemina; n'eel staa me] insci 7

Ma el re, che Fé malign fina in di oss,
L»'ha temmà de quej olter cattabold :
Jfo ghe pias sii duu spos adree ai scimoss,
£ je manda in esili insci cold àAà j
£ el fa l' istess con tucc qui] eh' el cognoss
Tra i noster che ghe basta i sceu cinqn sola.
Che s'eess ! lassa i sceu donn , pader , ficeu }
£ fina quell càr teved di lenzoeu!



44

L'è pur brusca, el dà el rugh doma ai persona
Che gh'han borni spali e che ponti fagh ombri a,
E el se len come in pegn qui] fiacch e i donn }
Per fa butta a bon cunt qui) che van via.
Chi va a fa el vagabonda chi se désponn
Rabbiaa a uni ss coi nemis in compagnia - f
E sti ultem abinaa per fa de truss
S'incontrènn coi Frames in Emauss.

Tant de Emauss a andà a Gerusalemme
Quant de Gerusalemmi a torna indree
La slraa 1' è istessa , e ghe sarà mettemm
Come a andà a Mònscia, appress a pocch lì adree.
Tucc goden de sta noeuva/a tucc la premro ,
E per rivagh faraven el lecchee ;
Ma Goffred el ghe canta a la deslesa
De mett de part sta soa furia franzesa.

Crennen lì slargand foeura a la campagna
I padiglion inanz che vegna scur ;
In quella riven duu vestii con magna,
Che i guarden tucc perchè hin dò bej figur.
Hin forester., ma no mostren magagna
De dà sospett ; e se pò sta si'cur.
Je manda el re d'Egitt, e gh'han con lor
Ona gran próssession de servi tor:

L' è Alet el prim 7 de bassa sfera , e cred
Ch'el sia bastard perchè l'è fortunaa.
Adess r è sci or ^ el pò fa ong el sped ,
U è in gran post , ma se sa com' el gh'è andaa ;
Basta a dì che noi gli' ha ne legg né fed,
Fint ; tradì* tor ; cont el moslacc fodraa :
L' è come disen de cocch e de bigna ,
Quand el par ch'el ve lecca , el ve mordigna.



4*

L'olter 1* è Àrgant eh'el vens de lontau via
A la gran cort d' Egilt fin d' on pezz fàj
L' è satrap. general di incj che sia ,
£1 sa Urà el muli e el sa fas& respettà.
L' è .on gran nemis de la ( poltronaria ,
L'è fiero, e el menna i man senza baia;
Noi cred in Dia , ne el veeur savè reson
Via de qui) eh' el se fa col so spadon.

Cerchen cunt de Goffred. Hin ciamaa dent,
E resten lì giust come duK cocò,
A vedell seltaa insemina a. 1' oltra gent
Con la marsina del dì de lavò ;
Ma la vertù no l'ha besogn nient
Di apparenz, la lusiss giust come el sòs
Insci come de sbergtia el scior Àrgant
£1 ghe fa on mezz salud amala stante

Ma Àlet, ch'el sa on poo pu coss'è» creanza,
Noi sta minga lì drizz giust come on stecch-
£1 bassa el eoo, segond l'è la soa usanza }
£1 ghe fa giò di gran salamelecchi
£ scaregand falopp in abbondanza ,
Con grazia el ghe sa da polit el plecch:
Quell so lenguagg l'han già imparaa i Franzes >
E senza interpret Tè de tucc inles.

O ti ghe te see ej cap di tceu compaga,
£ mej de lor eh 9 hin omenon de zi ma ,
Che no avaraven faa di gran guadagn
Senza ti e i toeu consej fina de. prima:
Te stimen tucc come Lissander Magn,
£ ancb tra nun Tè on balocch chi no te stima,
La fama adree ai tò oper glorios
L'ha sbragiaa tant che gh'è andaa giò la vos^

3*


Tucc resten 11 sententi el tò valor,
Con la gavasgia averta per on pezzj
Ma el me re, se no basta del stupor,
£1 t' ha on gran geni e el te faiav carezz 7
E pari ce voeult el parla con savor
(Creppa l'invidia) di tò gran prodezza
Quant a la legg , ten quella che te vceu ,
Pur eh' el sia carna e ongia coi fatt toen.

E per podè con ti fa gropp e maggia,
Scià, el te fa di de nnn, tocchela su;
£ el voeur che st' amicizia la se ingaggia ,
No podend con la legg, con la verta.
Perchè mò te see in pont, sia malanaggia,
De romp i squell con chi depend de la,
Per no fa d' ona brossera on bugnon
£1 n' ha mandaa chi a dilt la soa intenzione

£ Tè che se te pias de contentati
J)e viv e lassa viv godend el tò ,
E i Giudee eh' hin som amis e di pu fratt ,
Fa grazia a lassa] sta per amor so;
Lu inscambi ci te promett , per segnratt
Quell che te gh'ee , de fi tutt quell ch'el pò;
£ i Turch e i Persian porran dà el cuu
Su on spinate, se sii unii vujolter duu.

In pocch temp verament t'ee faa assossenn,
T' ee meritaa on poemma in milanes :
Gh'han giontaa i loeu nemis V oca coi peno ì
£ i teen cruzi e fadigh hin staa ben spes?
Per guest gh'han scaggiaa elsangu denlin di veni*
Qui] eh' hin vesin, qnij de 1 antan paet j •
£ de r onor, senza cerca tane guaj,
Te gh* a'ee già de fa lece aj cava),



. ti

L'è la toa jjloria come on biccier ras,
E per quest fa a mè'moeud, schiva ogni impcgn?
Bevela su pur latta in santa pas,
Senza giugalìa per on tocch d* on rcgn-
Se nò per ti l'è on vada ci rest, in cas
Che te vaghen alari i toeu dessegn:
Pensa a quell can d'Isopp, pensa che l'è
On ris'cià V assossenn per pocch de che.

Ma per dà a tra a chi fors ghe doeur el venter
Che te godet el frut di tceu sudor,
O perchè in quanti imbroj te see miss denter
T'ee savnu sortinn fceura cont orior;
O perchè V imbriagh , ginst in quell menter
Ch'el va adree a bev, ghe cress set e calor,
T'avaree fors la pas in quell servizi
Pu de Pis lessa guerra: oh el beli caprizi !

Fors te mettaran su de legni dur
Toccand via per sta slraa che no gh* è sass , .
J2 che col tò spadon te see sicur
Jn che occorrenz se sia de falt da el pass ,
Per roandk Maomett a dormì al scur ,
Per desfann incede tra l'Asia in sconquass.
Che bej sogn ! ma in tutlcoss ghe va el so termen,
Se de nò i tropp bombon fan vegnì i ve mie n.

U e on gnst a fa de sti casti] in aria ,
Ma senza l'ost el cutit el pò andà maaj
Se la fortuna la se fa contraria
E la te pienta in ball, te see impovaa:
La fortuna l'è femmena e la varia.
L'è on vin <lolz che deventa asee rabbiaa;
E di vceuìt col vorè caregà tropp ,
Inpcambi de fa ijeii, se creppa el s'eiopp.



48

L'è ben oller che fum de ravioeu
Se t'ec contra l'Egitt cont i so fora, •
S'el Persian col Turche col fìceu
De Cassaa fan insemma i ulte ni sfora 5
L'è on scarp de stanlà a mettegh el pezzceu :
Dove vceutt trova ajutt, trova rinforz?
Chi speret mai che possa ess de la tova?
Forsi *1 re gregh ! sì, l'è giust lì ch'el cova!

Chi è mai quell malt che ai Gregh ghevoeubbia
D'on ingann sol, anzi de millia ingann (cred?
Te see la soa manera de proced :
Tenden a fa el so oeuv col lo malann.
Donca l'istess che no ha volsuu conced
La straa connina, el s'ha de tceù sti affann?
£ chi ha faa tant spuell per no datt lceugh
El vorà meH per ti la panscia al fceugh?

Te stimet fors, vedendet ben fornii-
De tane soldaa che fan ona gran -mina,
De veng unii quij eh' even desumi :
Oltr' è on legnett , oltr' è rpmp la fassina.
Tra i scappaa , mort , malingher e ferii
£1 to esercit l'è andaa mezz in ruinà;
I Turch mò e i Persian cressen con nun,
£ sì che gh'han anch lor duu brasc per un.

Via,melt d'ess ingermaa,mett pur d'ess franch,
£ che nissun possa sbusatt la peli;
Che in quest noi faga el cìel né pu ne manch -
De quell che se figura el lo cervell.
Ma se la ghia la te dark in di fianch,
Cossa faret no avend de tra in calteli?
Voeult infilzalla, o mantegnitt sul sciali
A. pitanzinn de carna de cavali?


I paisan chi intorna ban già faa aettj
Credem che no. ghe n' è per el gran succ ;
£ inanz che te vegnisset s'è faa melt
In di loaugh pu sicur tuttcoss a mucc»
Dimm dove pena et de trova el Brovett
Per tanci fan tazzi n , tane eoo de brucc?
Sì, gh'è Tarmada. in mar che te dà el pan,
£ te fidet ai vent? te see in bonn man.

Et faa con lor quej patt e qaej scrittura?
I manlegnet fors' ancb a on tant al dì?
£ el mar, che l'è insci sord de soa natura
Anch ai scongiur , t'hai semper de uhbedl 1
O nun tra tucc emm fors d'ave paura
De no podé compettela con ti,
£ che no sappiem tra .on' arra ad a in pee
De falla in barba a quella che te gh'ee?

T' ee de canta de pu d* ona vittoria
Inanz mett quell di qua<tler in del sacch.
Se on bott ia te va maa, no gh'è pu glòria
Ne pu guadagn per ti, per non l'è a sbacch.
Se perdii in mar, &'ciavo, emm finii st'istoria,
Ve tremm giò con la fam insci de stracch $
Se perdii chi e che in mar podii cuntalla ,
Dopo eh' è fusgii i boeu -saree la stalla*

Ora se no te voeu tregua né pas,
Se te voeu sta ostinaa gius* come i muj,
In tutt el rest te stimi, ma in sto cas,
Se volzass. te direv che t' ee traa on buj ;
Ma voeuboia el ciel che t'abbia persuas,
Che possem respira de tane garbuj,
£ che. andee alegrament a consolav
Coi vosttdonn ch'han avuu pari a specciav.


"Vujolter che sii staa bon compagnone
In tane priguer e imbroj chi al scior cap master,
JJo lassev tira a moeuj de l' ambizion y
Che infin giaast'oran'hii avuuasseed'impiaster.
I praa se dacquen fina a ona porzion ,
£ poeù dopo se sarà giò l'incaster;
Jj* è temp , credi mm a mì 7 de dagh on fin,
E no cerca pu i guaj col lanternin.

Chi tase Alet , e quij ch'even present
Moccolaven , rogniven , brontolaven ,
JViostrand col doudà el eoo , coi storgiment
Che sti proposizion no ghe incontiaven
£1 capitani in quella el dava a ment
In cera a luce ai smorti, ai att che faven,
£ poeù. voltaa a colù eh* el stava lì
Come on orocch ; el gh' ha respost insci :

Con quij tè resononn dolz e piccant,
Car mess mandaa, te me la cuntet fiacca;
S' el tò re el me voeur ben, ringraziel tant -,
Ringraziel de la franza eh' el ghe tacca.
Circa poeù quella bulla de boifant
£ quij casciann de guerra ch'el me fracca,
Bespondaroo ancami quell che me par ;
Parli pocch, ma quel! pocch el parli ciar.

Sappia donca ch'emm faa tutt quell ch'emmfaa
In terra, in mar, e d'ora e de slrasora
Ver fess la strada a quella gran citta a
Che ne sta al cceur, e tucc n'en vedem l'orai
£ infin per toeulla a quij cau renegaa,
Che soo che daremm gust a quell de sora 5 *
£ semm pront a giontagh lina el pajasc y
E vita e onor^ se no 1' è assee di strasc



5i
Né el n'ha minga- miss dent in sta tugada
Avarizia o ambizion, gnanch per insogni
E se tra nun ghen fuss ona nidda ,
Dia ne libera , emm olter de besogn:
Brutta mangagna che la sta quattada
De dent sul fa di remolazz carpogn;
Ma s'el Signor el tocca el cceur, qttell basta
Per redull moresin come ona pasta.

Lu él ne inspira e sta al fianch comecotnpagn;
In di ris'c de casca , lu el ne p omelia ;
Lu el. suga i fiumm, el spiana giò i montagli,
Comò i nòs in del stee con la cannella: '
S'el vceur/nè el cold ne e) frecc ne ponn fa daga,
£ el mar e i vent, sanmarch > stan a la grella;
Per lu i cittaa e i nemis resten desott,
£ senza lu no se pò fa nagott.

Lu el ne fa auem , lu el ne dà speranza*.
Cossa ponn i nost forz lor de per lor?
Cossa var mai la Grecia con la Franza,
Che senza lu no ponn soltà né cor?
Ma el bò ajutt de per lu l'è tant ch'en vanza ,
IT emm a che fann di re , di imperator ;
Anch quand ne manca quej mennamorin,
No saremm mai redutt in sànquintiu.

Che s'el se re senti ss de castigami
( Che i soeu secrett noj pò savè nissun ) i
Cossa n'ha de rincress a tira el pann
Dove noster Signor l'è mort per nun?
Shallaremm con legria , bon dì, bon ann;
Ma che ! faremm vendetta a vun per un :
L'Asia no ridarà de la vittoria,
% in del morì nun cantaremm el gloria*.



51

No te cred già di' odiem pussee la pn*
De la guerra ; al ?ò re cosse ghe femm?
Se no ghe pias ! taccol , se ghe pias
Che siem amis , in qtiest se cordaremm ;
Ma a vorè fa el zaccagn e cascia el nas
In cert cruzi che a hi no gh'han de preram ,
L'ha minga on tort, ma cent; ch'el staga a ck
E che noi cerca rogna de gratta.

À sta resposta Argant pien de desgust
£1 fa inanz dna o trii pass, e el dà in di smani,
El se mordigli a i laver > e el par ginst
Ch' el voeubbia mangia viv el capitani :
Se te voeu guerra , el dis , te dardo gnst ,
Ch' el tacca li t a nun noi n' è de strani ;
Se ved ben che te gh' ee el huell invers
A no vegnì a la prima adree al nost vers.

Come fan i ortolann cont el scossaa
Quand catten l' insalati», insci el fé la
Col pizz de la pel arida , e infuriaa
E negher pu de prima el soltè su:
Te credet forsi de ciappà Bradaa,
Scior farabutt , che le fée tant de pu?
Chìdent gh'è guerra e pas j scerna a tò mccud:
Che infin te poeu dann via, ma t'en poeu scceud.

Crien tucc a quell' att , a quell parla :
Sì, vceurem guerra: allon vegnii pur via.
Goffred el tas seniendi a barbotta
Come on caldar che va desoravra;
E Argant allora el diss, lassand andà
La vesta: Vorii guerra? e guerra sia;
E el pars ch'el sbaratta ss come on bargniff
La porla de l'inferna, cont i sgriff.



55

Even tani furio* quij att ch'el fé,
Che in san "Vicenz no gh 'è mai slaa oltertant,
£1 gh'eva i oeacc ross infogaa come
Quij d'on gatt schisciaa in mezz in tra dò antj
E me figuri propri de vede
Su la soa torr quell stramenaa gigant
Che alzand el muso el menasciava t steli
De faj corr luce a furia de ciarell.

Via, repiè Goffred: Àndee in Egitt/
Disii al vost re cìie min semm chi a speociall ^
£ che semm pront per scceudegh sto petitt,
Cas.che noi vegna lu, d'andà a trovali,
£ pceu dopo avegh faa, dopo avegh ditt
Di complimenti el ghe de on hell segali;
A Alet on moriott che var per quatter,
Che l'ha raspaa a Nicea tra i olter tatter.

A Argant mi* ghe tocche onà durlmdana
Con la soa guardia d'or e geram preziosa
Ma per quant la sia ricca , per diana
Gh'è on lavoreri molto pu scialo»;
L'osserva e lama e gioj e filagràna ^
Con tutta Y attenzion. d'on curios,
E pceù el diss a Goffred , alzand la cresta ;
£1 lo regal 1' ha minga de fa festa.

£ tolt licenza 9 el diss al camarada:
Andemm pur, che no serva el fermass chi;
TI torna a caj mi scurtaroo la strada ,
MI sta noce, ti doman sul fa del dì.
Porta in Egilt el frut de st'imhassada,
Che sto mestee no l'è mesj.ee per mi;
>!i sont soldaa, hesogna che me triga
Dove gh' è à\ nemis de fa sta in riga*


5 *

Insci la el passa eli paroll ai fòtt^
Che strambo ! e el fa in commedia dò figur
Contra la bona legg, conti a el bon tratt;
Ma che ! n'hin mai staa quist i so premur.
Noi speccia oltra resposta , e insci de malt
Con furia el volta via tra el ciar e, el scurj
L'è impazient ' de trovass insemina al crceucc
Se ferma Àlet, ma el ghe lassa adree i ceucc.

L'era de noce quand no se sent on ett
£ che deventa d'on color tuttcos»;
Pina i grì in di praa stan 11 quiett,
£ fina i rann e i scialt dent in di fossj
Fina i donn tasen per ciappà ronchetti
£ tutt el mond l' inclina a sta in' reposs;
Ch' ci vceur dì tucc stan zitt e ritiraa ,
Dortnen tace via de quij eh' hin dessedaa.

Goffred e i soeu compagn no dormen mai,
Gnanch quell ch'è el temp de dì on misereree.
Hin ansios, inquielt come i baga)
Ch'abbien de vestiss d* angiol el di adree.
Han de vede quij benedelt tnuraj
Ch'hin l'unegh termen che ghe premm pussec,
£ curen e spionen se eompar
Om pxencipi, on freguj, on poo de ciar*