Gerusalemme liberata/01

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progress

canto 1[edit]


8

Musa del Bottonuu , quanci poetta
Han faa la scimbia al Tass prima de ti ?
Via 7 demmegh dent , Y è vora che one metta « 
A fa T avanz del Cari in matt anmì.
Tiremm Gojfred in scenna , ansi in burletta
Yeslii a la casarenga e col tali;
L' ha mò faa tane fìgur eh' el pò scusamm
S'el farà adess anch quella de Baltramm.

Con sta maschera indoss el farà anmò
Quej sort de spicch tra el popol curio* ,
È coi proverbi milanes el pò
Mes'cià fora mej con l'utel el spasso*.
Insci a on ficeu ammalaa ghe fan tra giò
Con sn el zuccher di pinol desgustos;
Insci anmì de bagaj m/ han menaa a bev,
E sont chi adess , che for* no ghe sarev, .

Passava già el sest ann che i Cristian
Staven menand sn el fen in Orient,
E Antiochia e Nicea l'even già in man*.
Questa per fona e quella a tradimenti
E i han tegnuu a despecc di Persian,
Tujend anca Tortosa in compimenti
Passènn despcea l' inverna in d f on canton
Del fogoraa sgussand quatter maron.

Oh che inverna mojsc, che brutt inverna!
Credeven che l'avess de fornì pù.. s

Basta el de lcengb ; e el vece Pader eterna
Ch' el sta in d'on post che no s'pò andà' pu insù,
Talché gh'è manch di steli a andà a l'inferna,
Che né di steli a andà dov 9 el sta lù ,
El basse i ceocc e el guardè giò chi infond,
E el vist in d' <m' oggiada tutt el xnond.



9
El guarda ben tuttcoss, ma sora el tutt

1 prencip Cristian ch'hin in Sor la $

£ el ved in del so coeur e el beli e el brutt,

Che i apparenz noi poden mena via;

E el ved Goffred despost a dass de butt

Per slarga la soa fed anch in Turchia ,

Ch'el s'immòcca del resi, che no ghe premm

Che d'anda a tceù ai Pagan Gerusalemm.

Ma el cognoss Balduvin sgonfi f ambizios ,
Pien d'aria, de grand ezz e de raggira
Tancred che se deperd a (a el moros ,
Ch'el vosur giontagh la vita in tane sospir;
Boemond re novell tutt penserò»
Per dà i legg a segonda di so mir,
Ch'el pienta ges, convent, e ch'el destina
Di collaron per tend a la dottrina. -

E l'è. tant fiss in quest eh 9 han pari a sbatt,
Che Y è tuttuna , noi vosur olter cruzi $
E el ved Rinald pien d' ansia de scombatt ,
Pront a ogni sort de priguer e de strazi ;
Via de la gloria eh* el ghe va adree matt ,
No gh' importa de stat ni de pescuzi ;
£1 sent del barba i fatt del temp indree ,
Del messee e del messee de so messee; •

Afa dopo d'ave daa la soa revista
Ài caprili de tucc e ai intenziòn,
£1 ciama Gabrieli segond in lista ,
Ch'el serva in pance coss el so patron j '
Quest Fé l'anger fedel ch'el ten de vista '.
I aneminn bonn e i bonn operazion;
E i grazi che se fan de cmell lassù,
E i nost.pwghier passen per man de lìt*



IO

Ya , el gbe diss e] Signor, alto va prest
De G offre d , e fa in moeud eh' el se descanta:
Gerusalemm l'è in man di Turch ', eel quest
£1 s& impegn , che de loeulla no sen canta ?
Ch'el despona on'eongress, ch'el metta in sest
L' armada com' el cap de si' opra santa.
Mi el foo chi; ià giò- in terra el faran lor,
E i soeu compagn saran so servi tor.

Insci el ghe parla , e V anger pontnal
Noi dis faroo ; ma subet el s' ì most :
£ el s' impasta on corp d' aria al naturai ,
Ch' el par propri de carna com' el nost :
£ el gh'ha pn cerili rident e giovi al , é
£ on beli corp naaestos e ben despost,
Gioven, coi rizz che manden.on gran ciar,
Giust come se depensgen su i aitar.

Con dò alonn orlaa d'or e el resttuttbiancb
Pien de lestisia st' anger sostituti
£1 taja i vent e i niyer, e el va franch
Su la terra, e sul mar., e de per tutt,
£ poeù el ven giò strengendes in di fianch,
£ el se ferma sul Liben quej minutt;
Fussel mò straccb, o fussel ch'el guardata
Che slraa. l'èva de fa, ciamell al Tass»

De 11 el toeus* la pu cuna , e a precipiti
L' andè a Tortosa al keugh già destinaa.
I gali col so canta daven indizi
Cb' el so in quell pont l'èva già mezz levaa ;
£ Gofifred el diseva on toccb d'offizi
Al son de mattati n giust come i fraa ,
Quand el se ved denanz 1' anger che riva.
Inguaa del sé, e pu beli, tant el lesiva*



II

E lì el ghe diss : Goffred, oh che vergogna !
Corr giamo la luserta per la scesa ,
E là Gerusalemm nissun s' insogna
De tceulla, e l'è «t'armaci a anmò sospesa?
Ciama a consej i prencip; no besogna
Spanni fadigh per lira a fin st' impresa :
Dia el te destina a ess cap, e tanto basta
Perchè ghe sia nissun che te contrasta.

No te parli de quest mi come mi,
Ma tei disi de part de Domnedè; .
Ora te lassi mò pensa de ^1
Che speranza de veng, e che impegn Tè:
Chi el fé pontj e de slam el scompari
Sbarlusend , che Goffred noi sa come ;
li' è in dubbi s'el strasenta e s'el straveda,
£ el frega i ceucc eh' el par eh' el se desseda.

Ma dopo ess tornaa in In, ch'el va pensand
Al mess, a chi el le manda, a l'imbassada,
S'el gh' èva già sta veeuja, adess l'è quand
Noi pò pu sta senza tra in pee st'armada;
E no l'è minga ch'el se andass sgonfiand
D'ess scernii per el mej di camarada:
Ma l'è Dia ch'el le scolda, e d'on scirin
El fa ona torcia de quatter stoppi n.

Per fa savè ai compagn el so penser,
E del contorna faj vegnì a polke,
El manda paricc mess, pedon , correr,
Lelter , supplech , consej inanz indree j
El spong; quist per tiraj del so parer ,
E a quii cont i mojnn el ghe sta adreej
Infin 1' ha tanta grazia e el sa fa tant ,
Che van tucc come i viper a l'incant.



Vensen i capitani e Poltra gent,
£ doma Boemond scappè la scoeura;
Ghen sta in Tortosa fin ch'en pò sta dent,
E qui) che no ponn stàgh resten de foeura;
S'uninn in di de festa i pu potent
Con magna e con sussiego a la spagnqeura;
E el bon Goffred come on predicator f '
Neltand el nas, el comenzè tra lor.

O bona gent del ciel che l'ha volsuu
E scerni nn e instradann per so?u campion, :
Ch' el n' ha semper defes e proteggi uu
In terra, in mar in cent millia occasion,
Talché i nemis rebej tucc han dovuu
Bemettes a la nosta discrezion ,
E rendes tane fórtezz che per bon segn
Gh* han sa per interimm i eros de legn^

Femm minga lassaa indree, se dighi ben,
La nosta cà ; i nost donn f i nost fancitt,
Ne se semm miss in d'ori viagg tutt pien
De guaì , priguer , borasch , garibplditt ,
Per qmstass tra coslor sto pocch terren ,
Che V è pu el fum ch'el rost , oh el beli petitt l
Mettes a risegh de fass romp la crappa,
E pceù andà a Roma senza vede el pappa 1 -

Ma el noster prim dessegn l'è staa de tceu
La cittaa santa e fassen patron nunj
De jutlk i noster ch'hin là s'eiav, e poeà '
Già che s'era faa trenta fa trentun ^
De fonda di legg noeov e de destoeu
I vece e fa ch'el pass el sia comim; ' ;
Che i peRegrin rivaa a Gerusalemm '
Possen di con franchezza^ andemm o sterno^.



i5
, ffemm passàa finàdess de tucc i sert,-
Ma bceugnà savè el giceugh, asca ibonneart;
Se inscarubi de guida la barca in port
Stenrm chi in calma, o pur vetnm in «lira far t >
Cosse serva on esercii insci Jort,
£ are sassinaa in Asia el terz e el quart? '.
Cpn tane, fadigh, ine omo d e «concert
Faremm on feeugji de paja, e quest l*è ceri*

£1 fa a nostra 03ud Tè on fa andi a f ond i gaoech,
On ara in 1* acqua , on tòmenk in la sabbia 1 ;
Senza l'ajutt de Dia nun che semm pocch
Tra tane Pagan saremm saraa su in gabbia s>
Spera soccors di Gregh, tei digh mi Roccb!
Di nost, a revedes inauz ch'el s'abbia.
Dopo tane bej vantagg a prima vista
Voressem fa el guadagn di alchimista. *

I Tur eh, Persia, Antiochia, oh el beli senti!

che bej noram! no se pò fa de pù!
Ma sti vittori e onor , ve soo dì mi r

fco hin vost acquist, ma don de quell lassi».
Ora, ae inscambi adess d'arida de chi,
Ti ree de là e no fee quell ch'el vceur lù,
Ponn. andà in fum ; con tanta spampanada
Faressem rid su l'ultem la bregada.

Ah no burlemmes no, fìoeuj de Dia,
E no mandemm quell. ch'è già faain malora,..
S'el prencipi Vi boa, cerehemm ch'el sia
£1 fin pu mej godènd de sto quart d'ora.

1 pass hin li ber , semm iucc a la via ,
£ gh' emm ona slagion che l' innamora^
Difficoltaa no ghe n'è minga o poca,
Sbrighemmes donch e fettina eibecch a l'oca»



Prencip, per mi el ditto fedirà eli dent,
{ Ciarai quij ch'.hin in del per testimoni 9
E quij die nassaran , asca i pretóri t )
£1 pomm.J'è già madiuye no hin fandoni:
Chi ha temp no speccia terup: via demmegh deli t;
Andemm prest; no ghe voeur lane zerimoni;
O franch ; se stemm a cinquanta la rizza.
Pò rivann de l'Egitt quej paccagnizza.

Chi el tasé , e se sentì certi piss piss
.Giust come quij -che fan i donn in gesa:
Peder remitt , che V è staa detti de uniss
A sii prencip e l'è cap de st impresa ,
Quell che piasaGoffred anch a mi, el diss,
£1 me pias; no gh'è dubbi ne contesa;
La veritaa l'è vera; ora quand possa
DI el me parer, ghe giontaroo quejcossa.

Soo ancaml che faran semper ai pugn
Millia uknor e fazion semper contrari,
£ T andarà st' impresa insci de gnugn ,
Ch'hinstuffparicc,paricc han traa el eoo alari:
Quest el se ostina, quell el mett su el grugn;
Che in fin tane eoo, tanci parer tucc vari,
Cordaa in quest, che con tort o con resoli
Pretenden tucc de falla de patron.

Quand noi sia doma vun quell ch'ha de rese
Giudicand a chi tocca t premj o i penn;
Che quell no) daga i post , noi faga i legg ,
Stemm fresch se tucc vceuren mangia marco o.
Metti i de part i raccol e i boesg j
Fee.on eoo a lane brasc,ch'el giovarà assossenn,
Fee on eoo ch'el sia servii de tutt el rest 9
.E eh 9 el possa lu sol comanda i fest.



V* -



i5

Chi tase el vece* ora chi 'pò resi* t
A la toa forza, o sant amor eterna:
Coi tò pareli parla el remitla, e quist
Te ghi stampe t ai prencip in l'interna: -
Se gb' èva di ariezz , te gh' ee provist >
Ti ee despost tucc a sopporta on governa.
Guglielm e Quelf hin staa i duu prim a ce4
Àlzandes so e criand Tiva Goffredl -

Soltènn su tucc «ont db piasè ben grand:
Ch' el faga mò alt e bass come ghe -pias:
Ch' el daga legg a quij cb'el veog , portand
A chi el voeur , dov'el vceur e guerra e pas $
E che stagben foggett al so comand
1 soeu compagn > che adess V è on olter eaH
E conclus quest , se seni de chi e de il
A corr la fama, e chi le pò tegnì?

£1 se mostre ai soldaa ch'el ghe pariva
Yerament degn del post che Y ha ottegnuu:
£ el salndènn anch lor criaod evviva!
Consolaa d' ess ben vist, ben ricevuu,
Mes'ciand grazia e sodezza , el scompartiva
Sguard, bonn paroll, cortes e sostegnauf
Con che el di adree fagben passa beli beli
Tott el camp su la piazza dei caslell.

El so el compars a la mattina » adree'
Pu beli e vestii propri de la festa.
Già col prim ciar tucc i soldaa hin in pee
Cont i spad desfodraa , la lanza in resta:
Pan scfali a gara a chi en pò fa pussee,
fassand mostra con aria e alzand la cresta/
Goffrai el sta a vede fina « la fin
Quij a cavali spArtii di fiutimi* >



lo

Memòria benedetta, cftc fé legnet
El bascì a la barbe al temp passaa ,
Già che t* ce in fresch i còss pa veec, ingegnet
A <Hmm i capitani e i scen soldaa:
Diroo su ei nom de tace, purché t'im|>egnet
A tira foeura quell che t'ee guarnaa j
E speri col tò ajmt, cara memoria >
De francagli de chi inai» tutta la gloria*

I primm a passa mostra hin staa i Frames
Già comanda* de Ugon fradell del rè.
De l'Isola de Francia, on beli paes,

  • V*gnen via in fira e fan pur beli vede;

Sebben l'i mort quell che ghe fava i spes,
Sto reggiment fedel el seguite
Sott a Clotari , on omm de vaglia e degn ,
Se no l'è minga, d' ess padron d'on regn»

L'è on' reggiment de millia , e dopo quest
Quell di ftormand ch'hin oltertant anchlor:
Hin simel d'apparenza, e in tntt el rest
Ben regolaa, e a on besogn san fass onor:
Robert Tè quell che- tocca a faj sta in sest
Che l'è el prencip nativ de tucc costor.
Yen pcett dun vescov eh 9 hin de par e par,
,Vun l'è Guglielm, e l'olter l'è Ademar.

Stidun chi s'hin resolt tntt in d'on bott
De mett a donni on sogn i breviari; '
liassand la mitria per on moriott,
Fan in guerra on frecass del trenta pari:
Vun de soldaa d' Orang el ghe n' ha sott
De qualtercent pagaa col so salari $
L' olter per no ess de manchine fa de pi;
El n'ha de Pogg de quatlercentr ancb lù.



  • 1


Asca 1 soeti Bòlògnes l'ha de mardss
Balduvin aiich la geni de so fradell*
L'ha lassaa el piscinin per el pess gross
Goffred , quand Tè rivaa sul prìm basell.
Ven pceael cont de Càrnu i omm che in tuttcoss
L' è à' on gran spire t e d'on gran cervell.
Se cont i sceu ch'hin quattercent se sommen
Quij de 1* olter ; fan miJlia e sescent omen.

Dopò ven Guelf, omm brav e ricch, ch^el pi
Fìssa in lece e poeu dì che Y è sudaa ,
L'è de la cà di duca d'Est, però
Senza andà a Monscia adess l'è barattaa:
Per tceu el notnm di Guelfon l'ha lassaa el so ,
Ma anca Bertold .el l'avarav lassaa \
Che in Svevià e in del Tiroeul per muda el nomra
L'ha portaa via on boccon de galantomm;

Trai sceu acquist, tra onlegaa de quella sort
De la soa mamma, el s'è slargaa in di tìan.ch.
L'ha cert soldaa che n'han fir de la mort,
£ con pu el ris'c T è grand vàn pussee franche
Stan in di stuff d' inverna , e V è el so fott
D'esshonnganass e a bevn'hin nient manch.
I Persian, d'on quej cinqu mi 11 a ch'even,
Che n'han mandaa duu terz a cà de Steven.

Yen pceu ona bella razza de persona
Bianch come lacc coi cavi) biond e rizz ;
Gh'han a la Mosa e al Ren terr bej e bonn ,
E gh'han de fk i fatt sceu, ma ben dedrizz,
Ven quij d' Olanda che fan quell che ponn
Perch'el mar noi _ghe faga on quej brutt scrizz,
£1 mar che soiterrand col gran lavesg
Citlaa e regn longh e largh, el fa a la pesg,

Fai. VII. %



t8

Solt a on olter Robert tucc in su oti ta)
Hin dò raillia tra i primm e quij d' Olanda»
Ai Ingles eh' hìn pocch pu , V ullem bagaj
Del re el gioven Guglielm el ghe comanda :
Costar irarran coi frizz in d f on parpaj ,
E gh'han con lor certi sgenee d'Irlanda,
Destanaa d' on paes fceura de man ,
Fina giò a cà de Dia lontan lonlan.

L'è chi Tancred, Tancred omm valorosa
"Via de Rinald no gh' è el mej spadazzin ,
Ne manch chi sia pu beli ne pu graziosi
51 gh' ha on cosar verament de paladin ,
Ma el dia d'amor cont on morseli vistos,
Maladesna, el ghe l'ha rotta on tantin.
Tra i furugozz de guerra a prima vista
1/ è' nassuu come on fonsg a 1'. imprevista.

Cunten che quand i noster han faa sta
I Persì'an poggiandegh la marcona ,
Tancred , essend già stracch de seguita
Quij che la dan a gamb, el ghe perdona ,
£ andand insci de sloffi a tanfusgnà
Per scopud la sèd cont on poo d'acqua bona.
Bona m'intendi quand no gh'è del vin,
£1 trovè in d'on beli sit on fontanin.

E quand l'è lì per bev, in de l'alzass
£1 ved ona gran bella creatura
Tegnuda in l'istess lceugh per refrescass,
Del volt ingiò qualtada d' armadura ;
£ vede quell beli muso e innaraorass
L'èstaaoncolp sol,ch'el l'ha imporaa adrittura*
Gran che! doma nassuu l'è già a la via
Amor, e l'ha sott gamba chi se aia.



Costee la s' è già xafssa in ardion
Per batles 7 ma rivand de l' oltra gent ,
Tutt a ou bott la ghe dà el ball del pienton,
Che vun sol noi pò dilla conila cent.
Ma intant queir aria de caporion ,
Quij bej fattezz ghe stan scolpii in la ment ;
E T ha denanz ai oencc sir* e mattina
Quell Iocugh, qnell volt ch'hin staa la soa mina.

Qui) che in amor hin già vece del mestee,
S'accorgen che l'è cott senza speranza:
Muff, palpaa, coi ceucc bass , pien de cuutee
El tra lacrem , sospir in abbondanza ;
De Capua e del so stat el menna adree
Volt cent soldaa a cavali in ordenanza ,
Ch' han lassaa el so paes , che , via de quell
Di noster buseccon, no gh'è el pu beli.

Seguita dusent Gregh cont i sceu pagn ,
Senza armadura de nissuna sort,
O armaa , pu che a defendes , a fa dagn
Con l' ai eh e i frizz , e con di sciabel stort j
Gh'han cert cavali itt magher , bon compagn,
Che corren come legor e pu fort,
Dan di gnocch e pceù scappen per la posta ,
Che no vceuren speccià botta e resposta:

Tatin l' è el capitani , e sol solett
Tra tanci Gregh desulel el s'è armaa.
Vergognasela tuperia! in tant sospett,
O sci ora Grecia , de passalfa maa f
Te stee li de poltrona a legg gazzett,
Speociand la fin coi man sul consolaa?
Se te tee s'eiava adess, Tè pu che giust;
(Dia mei perdona ) stoo per di a'hoo gust v



20

La squadra pceù che sarà su i stroppa) }
Che occorr? l'è vedi Napoli e poi mori.
No serva inguent dove la fa di taj ,
L'è assee lee per tra a lena i Turch e i Mori.
Orland e Rodomont, e quant è mai
Bau daa giò ori squass, ponn scondes coi so glori;
Questa l'è gent de dagh la gambiroeula.*
Ora chi sarà abel a fagh scoeula?

L'è el gran Dudou de Cousa el cap, l'èquest
Che fa la pas a tucc per ess el mej.
Tucc se contenten eh' el comanda i fest,
Che l'è brav, prategh, bon de da consej ;
L' è òn oram sul temp , ma fort ; robust e lest,
Ch' el n'ha faa e l'è capazz de fann de bej,
Di so ferid se pò capì chi . el sia 7
Che noi ghe n'ha gnanch vuna deddrevia.

Tra i primm Tè Eustazi spiritos ; ma che ?
L' è on beli bott a ess fradeil del general.
Gh'è pceù Gernand norveg del scepp di rè,
Sgonfi , e a parlagh ghe va on memori al.
£ con Bugger de Pai navi 11 a el gh'è
Engerlan, duu de fann gran capital;
Cuntand con gran reson tra i pu gajard
E Gentoni, e Rambald, e i duu Ghecard.

Tra i pu lodaa gh'è Ubald , e gh'è l'ered
Del gran duca de Lincaster ; Rosmond :
E perchè la vertù prest la se yed,
Ohizz el Fiorentin noi se pò scond;
Né i trii nost, Sforza, A chili e Palamed,
Degn de lod finché el mond el sarà mona $
E manch pceù Otton che l'ha quistàa l'impronta
Ch' han anmò adess tucc 4juij de cà Visconta.



21

Ni , no ve dubitee che ve abbandona ,
Gnasch, Ridolf, e i duu Guid omen de zima;
'Ne Eberard, ne Gernier degn de corona ,
O almanch d'ess miss in sta mia ottava rima.
Gildippa pu che' pu , che la perdona
Se lee e el so spos no i hoo nominaa prima $
Spos beneditt, compagn in pas e in guerra,
Ch'hii d'ess compagn anch che siee on pugn de

Gossa n'insegna amor? costee la porta (terra.
La spada al fianch inscambi de la rocca,
Pronta a uniss col so spos, e viva e morta
La sia doma a guarda eh' el derva bocca.
La sta insemina ai travaj , e la sopporta
£1 brusor d' ogni colp che a lu glie tocca. *
Infin sbrigandem- in d'ona parola;,
Hin ben duu corp , ma V è on' anema sola.

Ma el giovenett Rinald, oh quell de' vera
L'è tra quanc passen mostra el pu beli mobel ;
Che front spazzada ! che oggion viv ! che cera!
Tucc guarden lu,e a guardali stan luce im mobel.
In lceugh de fior 1' ha già de primavera
Daa i frutt d'on spiret generos e nobel;
L'è amor al volt, armaa l'è on farabutt,
L'è el pu beli, e l'è el niej. per fa de brutt.

In riva al fium pu gross che ven de Trent
Quesl l'è nassuu de la bella Sofìa;
Deslacciaa appenna, col consentiment
De sò.pader Berlold, Tè staa daa via,
Perchè Matilda el se le vceuss lee arem
Per levali on soggett di mej che sia:
Defalt , eh' eel , che non eel , on dì sentend
I tromb de guerra, el ghe va adrec a corre nd.



22

No l'èva compii in tntt i quindes agii,
Ch' el scappè- sol solett , e per che strada I
In terra , in mar , per vali e per montagn
£1 passe in Candia, e poeù fin a Farmacia.
Insci quej biadeghin de ver compagn
£1 fass on poo ona simela scappada!
Quest in trii agn ch'el va con tra i nemis
L'ha anmo de pel salvadegh i barbis.

Dopo quij a cavali riva i pedon:
Bajmond Tè el prim, gran furb per stratagemma ;
L' ha savuu in Linguadocca sto gajnon
Tira on boti quatter mila omen insemma ,
Tucc ben armaa, semper robust e in ton,
Che in di mal vitt no perden mai la flemma j
Ma che han pari a yess brav quant mai se possa,
Sto Rajmond de Tolosa 1' è oltra cossa.

£1 scior Steven d'Ambosa el gh'lia anca la
Cinqa mila, part de Turs e pari de Bless;
Ma no gh'è tropp de rid; iebben gh'han su
Di bej arma, hin come statov de gessj
Hin levaa tra i delizi, e per el pu
Com' è el paes anch i omen hin istess ;
De prim slanz fan ben lor del furogozz ,
Paren polleder, ma a la prosava hin rozz.

Alcast Tè el lerz con cera che spaventa,
Come già sott a Tebe el Capanee.
£1 gh'ha ona turba fiera e sbolgirenta
D'on quej ses mila Svizzer montagnee.
Stuff de vanga , stuff de mangia polenta ,
Han voltaa in amia i ferr del prim mestee,
£ van anch contra i re per fann di soeu
Con quij manasc eh' han casciaa foeura i bceu.



  • 3


. Ecco* la sventolasi la gran bandera
Coi tre coronn e coi dò ciuv in eros:
Solt a Camill ghe ne sett mila, e in vera
Gh' han di bej arnia luster e vislos.
Bravo Camill, Tè tutt contenta e el spera
D' ess anca lu come i soeu vice famos :
Che in confront di Roman del temp antigh,
I moderna anca lor no peren figh.

Adess mò hin passaa luce passaa i Roman;
Via consolev che sont rivaa al tandemm:
Goffred el ciama i capp, e el tira a man
Quell ch'el slima pu mej , che pu ghe premiti,
\uj che se marcia el beli di de doman*
Quand sponta l*alba vers Gerusalemme
E che 1' esercet lest e regolecc
£1 riva là pu che se pò a sangu frecc.

Via, mettiv tucc in pont per viaggia %
Per scombatt e per veng quij m arcadi tt.
A sia soa gran franchezza, a sto parla
Se senten propriameni a fa galitt ;
Hin tucc a 1' orden , stan doma a cura
£1 fa del dì, e ghe n* han on gran petilt:
Goffred mò el par alegher, ma de denter
I/ha on granroloeuri , on gran dolor de venter*

Perchè l'aveva intes che l'èva in pront
£1 re d'£gitt per \egnì a dagh sui crost,
Giust invers Gaza per podè fa front
A la Sona, che quell 1' è on ^gran bon post.
£1 sa ben che colù l'è on Rodomont,
£ el se le speccia quanto prima ai cost;
Però pensa nd a remediagh el ciama
£nrigh fedel e el ghe dis quell ch'el brama.



  • 4


Monta su ona barchetta e tocca via
Spacciadament ; e va in Grecia adrìttura ;
Che gh' ha de capita ( come ona spia
M'ha scritt, e sì che l'è ona spia sicura ) ;
Per uniss coi nost arma in compagnia ,
On giovenett real de gran bravura 7
Ch ? el menna on mezz esercet de la Dania ,
O Danimarca al fin de la Germania.

£ perchè quell re gregh giugand de scrocch
Quell ré malign fina in di ong di pee
£1 pò fagh volta strada coi so scocch ,
£ fors' anch, e.fors' anch fall torna indree;
Ti stagh al pel coi bonn ; e a pocch a pocch
Dagh di partii per guadagnali pussee;
Dì eh' el se spaccia, e dì che no besogna
Ch' el tarda , eh' el sarav ona vergogna.

No ven minga con quell , ma resta inscambi
Cont el re <gregh a procura ch* el vegna :
Digli che noi faga come fan i strambi ;
Che avend daa la parola el le man te gii a.
Informaa el mess, e avuu i letter de cambi,
E quij de compi iment , el va ; e el s'impegna
De servili subet in tutt quell ch'el vceur,
£ Goffred el se sent a slarga el coeur.

Quand el so el loeuss in man la scuriada,
£ el monte sul cassett el dì vegnente
Soltènn su a sona subet la marciada
Tamborin e trombina alegrament.
Noi dà tant gust in 'la stagi on sbrojada
£1 tron eh' el fa sperà 1* acqua a la gent ,
Come a tucc quij boffant el fier rebomb
De tane timball, corna de caccia e tromb.



  • 5




Oh el beli vede costor a compari
Pu arios e pu lest de V ordenari ,
E insci armaa su la giusta andass a unì
Sott ai soeu capitani , tucc impari !
E ordenaa tutt el camp de chi e de li
Desvoltiass cento bander in 1' ari :
Tra qui st gh'è la pu granda e la pu bella .
Con la eros che fa veng doma a vedella.

Intant el so ; che in de V alzass 1' acquista
Pussee vigor, e el fa cress la scalmana 7
Bebattend in di arma el teeù la vista
Cont on s'eiaró parent de la sgiubbiana.
£1 par come ebe s'alza a l' imprevista
Qn gran foeugh a chi el ved a la lontana,
E i ierr sbailuu, e i cavaj fan tant rumor,
Cfce y per bacco , se senten doma lor.

El capitani , per no dà in la stria ;
El fa scovri, paes che V è la vera j •
Noi ris'eia tutt 1' esercet , ma V invia
Paricc arrpaa a cavali a la leggera ;
£ i guastador even già andaa a toeù via
Su per la strada tucc i imbroj che gh* era;
A stoppa foss, a spiana terra e sass,
A sbatt giò stangh ; mur , piant , e slarga i pass.

No gh'è Turch abinaa per i campagn,
Ne fortezz, anch che gh'abbien di gran foss,
No gh'è fium, no gh'è bosch , no gh'è montagn
Bofi de fermaj: sen riden de tuttcoss;
Insci el Po re di fiumm el fa tant dagn
E el stramentia de mceud quand el ven grogs t
Ch'el se n' immocca di repar, e el riya
A strascina giò i argen e la ma.

a *



26

Digli : ben cli'el re de Tripol el podeva
Con tane arma, casti j, geni e danee
Fa perd temp a l'esercet, ma el Tederà
Che l'era giust on dessedà el vespee;
£ el fa cunjt che Tè me) che je riceva
Mandand mesa, donati v inanz indree-
£ in di trattaa de pas el sta a la stima
Del bon Goffred, cordandes a la prima*

Del Seir , che V è on mont de qui) pu ayolt
Appresa a la cittaa là de Levant,
\egnen gi& i Cristian a soli a solt,
Omen, donn, che n'han mai vist oltertant^
Begalen el nost camp eh 9 el s' è resole
A anda là, e ghe domanden di coss tant:
Stupii a vede qui) pagn hT azzai ; ghe vaa
A, insegna i strad pu bonn ; che lor i san.

Goffred el menna el camp col so motiy
Per di strad drizz appress a la marina;
Che s'han besogn quejcoss ne n'hin maipriv
Per T armada naval eh' è 11 vesina.
Senza de quella no porraven viv,
De quella han el forment, han la grassina;
£ sora el tutt de Candia han on cert via
Ch' en bevarev magara on boccarin,

SoiTegaa el mar vesin sott al gran pes
De tane nav e galer , propri el muggiss.
Se capita di Turch in sto paes,
L'è catti v' aria, e a feda han de pentiss;
Che via di Yenezian , di Genoves.
Ch'hin vegnuu anch lor coi so gran barch a uni**,
El ghe n'è ona bellezza ch'el ne manda
Inghilterra, Sicilia, e Francia, e Olanda,



Quist han faa ona messizia de sparlili a
Gnanch cont i pertegh , e hin provist de tutt;
E no gh'è priguer nò eh' el camp el strilla ,
Che de sti nav el gh'ha ogni sort d'ajutt,
Vedend che la fortuna la ghe brilla ,
Ch'hin i pass e i fronter liber per tutt,
£1 va corrend dov' è rrvaa a sto stat
De morì in eros on Dia per 1' omm ingrat.

Corsa è la fama che no tas nagott,
Ales'ciand cont i bosij i veritaa ;
Se sa che senza impacc e de bon trolt
El tocca via l' esercet instradaa ;
Se. sa i capp cont i squader che gh'han solt>
E massem poeù tra i capp i pu stimaa;
Talché i ladron eh' han toh Gerusalemme
Del prencipi s' accorgen del tandemm.

Quell fermass su la corda , e quell speccià
On quej malann , V è pesg de quand ci veu.
Tace slan "coi orecc guzz 7 e dan a tra
A ogni parola , e ansios ciamen , e ben ?
E tra sti nceuv se veden a trema
E a gnardass con del scagg chi va e chi ven.
Ma el re vece , eh* el se ved rivaa a sto segn,
El masna in del so eoo di brutt dessegn.

Costù l'è el re Àladin ; palron novell
E ombri os ch'el fa semper di lunari j
L'ha faa in soa gio ventura on gran spuell ,
Ma adess che Fé sul temp gh'è daa già i ari ;
Sentend a riva II sto gran flagell
A assediagli la ci Ita a per traila alari,
El va cressend sospett sora sospelt
Di uemif e de qnij ch'hin tropp soggetta



28

Perchè sta soa cìttaa l'è on caldaron
Dove ghe buj a mes'c vis e fasoeu.
Gh' è i post che no ponn dì la soa reson ,
Perchè hin giust quatter galt respett ai sceu ->
Talché del terap eh* el deventè patron y
Per tegnì i ceuv giustaa in del cavagnoeu,
El fé sparmì i gabell ai sceu. Pagan,
Careganden su el ba$t ai Cristian.

Con sto sospett el torna anmò a instizziss,
E ghe purisna i ong e el scrizza i dent.
Dio guarda se sta furia la sbotti ss:
El gn ha i oeucc siravoltaa che Te on spaventa
Eli tra foeura el besej giust come i biss,
Che al frecc hin sloffi , al colji invernighentj
E el smania e el se rebecca in quella forma
Che fa a schisai agh la cova on can che dorma.

Tedi mi, eldiss, sii marcaditt cheast'ora
Biden sott acqua de la soa fortuna:
SMntappen mej quand nun semm in malora,
E el so spas$ l'è a yedenn a batt la luna ;
E chi sa che no curen el quart d'ora
De' ciappamm a san^u fregg e dammen vuna ,

pur ai roee nemis becchi cornuu
Dervigh la porta e digh: siee j ben vegnuu,

Ma nò , per bacco , han a che fa con mi ,
Che soo lajagh la strada e |aj sta quacc.
En faroo.tant salam, farpo morì
In brasc *ai mamm anch i.bambii) de lacc.
Col brusagh i ca e i ges, vuj faj rostìj
E anch la a quell tal sepojcher vuj fa affacci
Sì , Vuj manda a parla col duca Boss

1 pret e i fraa coi so piane*} indoss,



29

Insci el diss slo birbant intra de lu - 9
Jla del dì al fa gh' è i so difficoltaa ;
Pi eh ben che se st* umor noi dura pu,
Li 9 e per paura e minga per pietaa.
Se on dubbi d' or* a part el le me ti su ,
On olter pesg el le fa sta palpaa:
Giugand sta carta el ved che no gh'è loeugh
De podè pu salvass §' el perd el gioeugh.

El se padima si, ma intantafina
ISTol pò batt el cavali el batt la sella ;
Noi lassa in pee ona stalla 7 ona cassi na ,
Rè ona delizia anca de là de bella;
TjUt el manda in sconquass , tutt in ruina ,
Perchè i Frames abbien de sia a la gretta:
E Firopalta, e l'intorberà, e el bordega
Paricc foss , asca quij eh' el ne tosse ga,

Scrocconi el fa del lutt per segurà
Geru^alemm e per tegniss ben franch:
1/ è forla de tre part , ma el gh' è de fa
"Vers tramontana , e/ la sta maa in d'on fianchi
Talché in quell sit pu fiacch el ghe fa alza
Di mur che per fortezza hin nient mandi;
£ el ciama denter quell che butta bulla,
Cont i soldaa del sold quij ch'el reclutta,