Gerusalemme liberata/12

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XII[edit]

Argdment.

L'entra in del bosch Ismen per seguratt M
E el gite mett per campee quij di orecù ctoss*
Dan indree tucc , e nissun pò taf ali A
E hin Cani stremii che no gh'hau sangu addoss*
Tancred el riva el fceugh a superali >
Ma noi resist a di mojnn baloss.
Uh abbattuti el camp del colà t ma else resana
Col restor abbondant (f acqua piovana.

IVJU appemta quella macchena insci fada
X.a s'è xesolta in «Ton mucc de boxnis,
Ch'el strion scroceh e} va pensand la' strada
De fagheu vuna pesg in sui barbisi :

£ el voeur, giacche la sciostra lMiaq vojada,
CJhe no faghed pu macbhen i nemis,
Che de la priifta i Turch n' han avuu assee ,
Senza che .san recaetta on' oltra in pee.

Loutan pocch di trincer di Cristian
£1 gU! è on bosch spess, antigh giò per di vali *
Oh' è i piani nassuu qiuod Jiao pientaa Mifan ,
E e ' "

Chi

L'è on sit faa apposta per ,
In conci usi on l'è on bariunr ch'el stremisi,
De mett coi teraporal e con l'ecliss.



5*9

Ma quand ven sira, vatt a taira allora!
Guarda la veggia; quest l'è on ver scurceu.
El par che solt ghc sia l' infera», e torà
Ghc vegna el fum pu tene pien de boi dora.
Vo ghe capila mai de nissun'ora
Coi beiti pegoree né bovirom.
Qui] ch'hin inlraa eh) dent l'è che s'hin pers;
Tocchen via tace sborgnandel de traverà.

Chi no vegnen che i stri) coi som berton
Dopo che s'hin ongiini. che s'hin traabiott,
Part vegnen in figura ae ca\ron ,
Part de dragh, part de gali al barilotti
Chi sonen , ballen , fan conversazion
A despecc del Maffei, del Tartarolt;
E chi , per quell che dis chi n' è informaa ,
Scenen, e pceù fan millia infami taa.

Per quest no gh'è maistaa chi el ne strappa»
Gnanch ona brocca, tant even stremii ;
Ma i Frante* gh'hatf tolt foenra i trav e i ass,
I han trovaa comod e se n-'hin servii.
Chi giust el vena el mago a rettrass
La noce adree, quand l'èva el mond sopii;
Chi el trovè el cunt, ancb ch'el fudess al scur,
De forma el sere e i so tremend figur.

L'in tré in del' sere, ma con descolz elpè,
E quel! eh' el dfss né el soo ne vuj savell.
Tre vceult a Porta Benza el se volte,
E tre vceult a la piazza del Castell :
Tre vceult l' alzè la verga , e el le sbattè ,
Che con questa el fa roba de rcbell ;
E pestand col pè biott tre vceult la «abbia,
E sbragiand fori, insci el sfoghè la rabbia,



5*5

Olà, becchicqrumi) de'mm a tii a mi,

deacaaciaa del ciel a precipui ,
"Vujolter che a mezzana fee vegnì
Tempeat e lemporal avoat caprizi ;
E vujolter clic atee là a fa bui

1 anem in quell caldar pien de Supplizi:
Allon t trotiee chi tucc eoa Belzebù,

Che quand comandi vuj ch*el vegna anch lù.

Te consegni sto bosch: già mi hoo notaa
Su l'inventari el numer de ati piant;
Curenn vuna per un, atee eh) intanaa,
Come la aia la man dent in del guant :
Talché abbien i Franzea tucc dèaperaa
De acappà de la forza de at'incant;
£ poeu el disa cent beatemm e cent reaij ,
Jesus Marial de ft drizza i cavi}*

Lusiven tucc i atell a ciel aereo , -
Ma sedmparen ;via tucc a quell parla f
E la povera luna anch lee la ven
Torbera e foaca , e la va adrce a manca.
Pussee rabbiaa de prima el abragia lamen :
Speceie ancamo? no me. dee minga a tra?
Cosa' eia ata menada) hoo de mett foenra
La boraa e dav el reat de la parpoeura 1

Sebben aont in degna, qnand meresscDla,
£1 aoo fa ato meatee del comni lai nomm y
£ aoo ancam) con lengua aanguanenta •
Proferì quell gran nom^ quell tremend nomm.
L'ubbedira Pluton quand el le. senta,
Cbe aoo mi ebei genomee ghe fan poxnra ponrm;
Che si ch'el diai... ma el foraisa at'-irapegn
P erchè el s'accorp che già V incanì Xq a sega.



3o$ è

Ghen ven de l'aria pu che ne 1 moschht

Che van in torna ai tinn qtiand de fa el via:

£ de la giò a basgiceu qtiij marcaditt

Yegnen su per la cappa del cammin ;

Ma regordandes quell che gh*è stari ditt

De san Michee , hm stremii sii babboin.

Pur chi han Y assens de podess mett a mceuj.

De fognass per i tronch e per i fceuj.

Fornida sta faccenda , el Va adrittura
Del re quel mago alegher come on pess,
£ eldis; Godet el regn senza pagnra,
Che priguer no ghen è , né ghen pò vess.
Ponn mett ina i Franzes la -soa premura 9
No voeuren fa olter macchen per adess;
£ poeù perdagh maggior soddisfazion
£1 ghe fa (Je tuttooss la relation.

E el soggiong : Gh' hoo di reson mej de qoist,
Senza i mee inc^nt gh'èdi olter coss in l'ari 5
Tel vedaree sto luj > già mi l'hoo vist
In di pianeti, e ci gli' è sul me lunari.
Ha de vegnì oh sbrojon beccofotrist }
Sespeccem acqua, inanz ch'eù vegna emm pari;
No se pórrà ave giazz a tutt danee ;
Àvàremm pu calor di fornasee.

La terra la «ara propi rostida ;
Che ntarcfadetta arsura emm d' ave st' ann !
Pur chi deal in citlaa la pò esB soffrida
.Con tane comod , sit fresca , poz'z e fontana ;
Ma per color de foeura T è forkiida >
in quij hrugher no podaran trovami.
Insci sloffì / abbattuu , se. .pomi riva) ,
Fara* pce&t quij d'Egilt a, resentaj.



5o5'
Te veogiaree settaa sema fadiga
Che te gb' ee la fortuna in tò sussidi ;
Ma se coJu d' Argant 7 quell catt abriga }
Noi pò sta sald e el se tceù tropp fastidi;
Ti stagh adree coi borni , tegfìel in riga,
£ fall sta chi quiett cont el presidi:
Ti te vivaree in pas in eoo de 1' ascia ,
£ i nerais resiaran in la mojascia.

Allora el re e) se cred foeura di guaj j
Se i neniis vceuren sbatt , che sbatten pur j
Già in bona pari even giustaa i mura)
Dove gh' aveven faa i maggior roltur $
Ma con tutt quest noi se contenta mai ,
£ el f a «loppa aoch. i bus e i filidur ;
Soldaa , arlesan r patron e servi tor
Lavorand se fan anem tra de lor.

Intani Goffred noi vceur eh' abbien de batt
I mur , ne dagh 1' assai t e irà via el fìaa.
£1 comanda che prima a tucc i patt
La lòr e di olter macchen sien refaa ;
£ el manda i resegott che ditt e fatt
Taghen al bosch a fa quell che va faa.
Ghe van lor pontual sul fa del dì,
Ma stremii inanz entragli n' ban assee insci.

Come on bagaj eh' el vaga in. d' ona cà
Dove se disa che ghe sia el folletl,
Che asquas noi volza a moeuves e a fiadà ,
£ a ogni piccol rumor 1' ha on grati spaghett ;
Se ghe domanden noi sa gnanch cuntà
Cossa sien sti paur e sti sospett:
Che quand vun per el scaggl'ha strengiuuelfoff,
£1 \ed on ratt e el se figura on lòff.

VoL VII. 18



3o6

Insci costor toroen indice sbasii,
E cunland su di cose che fan ai pugn ,
Fan rid inscambi de vess compatii,
Ne gh' è chi voeubbia cred ai soeu pastrugn }
Talché Goffred per scoria el gh' ha spedii
Ona squadra de zaffi ad ree a sti gnugn 7
Che incoraggii laroraran pu franch
Con sti boccon de compagnoni al fianco.

Rivaa sti bnli unii tucc in d' on crceucc,
Dov' even faa i di avo) V imboscada -,
"Vedend quell fosth ghe tremeu i genceucc,
£ el coeur strengiuu el ghe dis de volta strada;
Ma pur tirandes el cappell sui oeucc ,
Dent gh* han la fòffa^ el spiret in facciada,
E se fan anem e van tant inanz f
Ch 1 han el camp di cinqu pertegh lì denanz.

Se sent in quella on gran rumor là dent,
Giusi come ona tronada che s'eioppass :
Gh' è el terremott , gh' è ona furia de vent,
Gh' è ona cascada d'acqua in mezz ai sass;
Pan su tucc in d' ori bott lòff, ors, serpent,
E i lion ghe fan sott el contrabbass,
Compagnaa di trombetta e i tainborin,
1/ è ona musega propri del ciappin.

"Vegnen tucc del color di pover mort ,
E han fors mudaa el color anca di brago;
Perden i staff, e in d'on sit de sta sort
Né van pu inanz , ne voeuren gnanch restagh;
E verament in quest n' han minga tort,
Che col bargniff gh' è pocch de guadagnagli.
Menen tucc el fetton locch e confns,
fi el f è vun con Goffred insci i so scus.



/



3<>7
Emm scnccaa de fa legna , sì , a la fé ,
Credi che tucc mettaran giò st' ideja ;
Per olì in quell bosch. el giurarev che gh'è*-
Loggia* Plulon eoa tutta la fameja ;
Chi pò sta a botta e fermaes là a vede
Quell loeugh pien destriozz, l'ha on ccenr de preja;
£ a sta sald a qui; voe, a quell febell,
O bceugna eia sord o ave perduu el cervell»

Costù insci el dia. Gh 9 è lì a sentili Àlcast
Mes'ciaa tra vari eh' even lì a monlon:
On omm che ghe pariva d' eas a past
A fa de buio e de tajacanton ; .
No r èva fir de ris'c né de conlrast ,
D 9 oitìen , de dragh , de lòff , d' ors, de lionj
E el sarav staa capa» de mettes solt
Col tron , coi fulmen ; cont el terremoti.

El donda elcooyepoeù el dis, ridend de sbergna*
Se noi volza costù, mi gh'andaroo;
Cossa podela Veas mò sta gran vergua?
Quist hki tucc sogn che a' hin mettuu in del eoo }
Se fnasen taccaa ai piant giust come l'ergna
Millia bargniff , sto bosch el tajaroo ,
E sont capazz > se me schiscen la cóva ,
D* andagh adree -e tonfaj fina in cà spva.

Faa denanz a Goffred sti smargiassad ;
El toeù licenza e swbet el s' invia ,
E el riva al bosch e el sent tra qnij frascad
El rabadan de chi ghe fa ostaria;
Ma per qnest noi desmett i so bravad ,
È el tira inanz come nient en sia j
E già V andava pussee inanz anmò ,'
Ma el ghe taja la strada on gran falò.



5io

Pur se torni indree insci cosi* diran? •'
H' occorr cerca olter bosch che no ghe h'è.
Quanc mandaa de Góffred glie vegnaran?
E se on olter el riva a- mettegh pè ?
Chi sa? ali fiamm ixemetid fors no saran
Che on incantesem de fa stravede,
Ajult ! e chi cont anenr de lion
£1 ghe scita in del meaz $ oh che froncon !

E de tutt quell gran foeugh noi senti gnanch
El minem teved, gnanch ona lugbera ;
Ma in quell proci» t noi cognossè del franch
S ? el f udess on fceugh fatov o de vera :
Che al prìm tocch 7 fusael negher , f ossei bianche
Noi s' è vist pu , ma vens pe»u ona scighera
Che la fé noce , e di pu fregg che. sia r
Ma anch quella de lì a pocch la sparisi via.

El se stupiss Tancted , ma con tutt quest
L' è sald in barca ; e già fornii el prìm fate,
El tocca inanz, e curios e lest
El cascia el nas per tace i teapparatt;
E el yed ipiant e i hrocch che stan in sest,
2fé gh'è de & contrast ne de sconabatt;
E el scur e i spin eh* el troeuva ogni frega]
Hin tutt el so fastidi e el so garbuj,

El trauva iofip , dopo de quell Borgh-spess,
On sit che mai noi 1' avarav creduu ,
Larghe senza piant , e in mezz gh' è on sol cipress
Guiz jnscima, e in gii gross e bolloruu;
El ved la scorea in de 1' andagh appress
Pienna de ceri intaj< mai paveduu ;
ZiiTer pareti t de quij che al temp indree
$crvivea in Egiu d' a be ce de.



3ii

Tra sti gran scarabocc el ghe n'è vari
Del parla sorian che l'ha imparaa:
O ti , el gli' è scritt , che te gh' ee avuu tane ari
D' intra chi dovè i mort hin confinaa,
No ven chi a desturbann, a trann alari,
E sia cortes tant come brav soldaa;
Lasse n sta , caro ti , 1* è on vituperi
A fann guerra in del noster scimiteri.

Insci dis la pataffia , e lu el pensava
A sti paroll , senza podej capì,
Intant el vent lì intorna el ziffolava
Sbaltend i irasch e i brocch de chi e de 11 j
Cont on cert vers che propri el somejava
Ai lament de chi staga per mori j
E el ghe causa in del coeur on cert sentor
De piefaa , de spavent e de dolor.

Pur desfodrand la mei) a , a tutta forza
£1 dà a sta pianta on colp de paladin.
Gran cas! ven fceura el sanga de quella scorza,
E el ne bordega el terreo li vesin ;
£u el se sent fregg , pur , tonfete > el rinforza
£1 colp e el cerca de vedenn la fin:
Allora insci in contus el ghe duvis
Ch'el tronch el piangia fina di radis,

Adree al pìang gh' è i paroll : O crudelasc x
Te me n'ee taa anca Iropp , oh via , quiettet $ '
Per ti son morta, e m^rla in di toeu brasc;
Adess stoo chi, e ancamò no le desmeltet?
£ te vceu irainm anch stoo tronch in spettasc.
Con sti colp stramenaa che le ghe pettet?
Anmò te men vceu fa de sott e doss,
£ gnanch chi no* poss god pas né reposs ?



Seva Clorinda, e stoo chi insci in presou
In sia pianta/ e gli' è anmò de l'ohm gent
Tucc qui) eh' hin sball aa sott ai baslion ,
Sien Franzes , sien Pagan , stan tucc chi dent;
Sia in sepoltura o ia corp semra chi a monton;
Sri piant , i vedet , gh' han tucc sentiment ;
E quanc ten tajaree de tronch, de brocch,
Fa cunt che sien tane omen tajaa in tocch.

Come on pover inferma che dormend
£1 ghe par de vede ona bestiascia ,
£ eh' el sospetta e in part anch el comprend
Che l' è on sogn de no credegh ona stroscia;
Pur l' ha tanl scagg de quell moster tremend,
Ch' el & inquielta , el se affanna , el se sbrascia ;
Insci a si' ingann l' innamora a Tancred
£1 ghe cred pocch , pur l' ha pagura e el ced.

£1 ghe fa el coeur licch tocch e el se rescia,
L'ha el tribuleri interna in sul mostacc;
In quell pont l'ha voltaa la fantasia,
£ el lassa andà la spada , e el manch l' è el scacc.
Credendela Clorinda, e che la sia
"Lì a piang e lamentass ,' l' è foeura affacc ;
Noi pò vede quell sangn , e noi gh' ha coeur
De sentì i vers de chi languiss e moeur.

Insci lu , che con tucc el voeur vedejla }
£1 s'è immoccaa de tane spaventatori ,
Ma avend la soa part deboia, per quella
L' è ingannaa de sti vos e de sti istori.
Intani el vent el ghe sbattè la mella
Foeura del bosch , e el reste on beli marfori ,
£ el sen andè camuff , e in su la strada
El trovè allora e el ciappè su la spada.



Ò13

Noi vceuss lu torna indree , no) voeuss già lu
Cerca s* gh'eva oinqu roeud in d* on car.
Bivaa poeù de Goffred , el tire su
£1 fiaa e la lenna, e el parie francfe e ciarr
Adess no • serva , scior, dubitami pu,
JJ è vera anch tropp tati quell che là tompar;
Hoo yist mi, hoo sentii niì qui j gran" boesg,
Gii! è el diavot là denf di' eì fa a la pesg. ;

£i s'è alzaa on foeugh a imbarbàjaram la vista,
Senza sa ve com' el se sia pizzaa,
£ el forme ou gran castell a l' improvvìsta •
Con su i diavol vestii de soidaa ;
Ma in barba a quella razza infama e trista
Senza brasa on Cavell glie sont passaa ;
Venspceù'on temp f regge scnrj ma che? anca tpiest
£1 dure pocch , e el se s'ciarìbeu prest.

Seni raò anca st'oltrar tucc quij piani ch'hfri là
Oh* ban spiret , - gli' han sentor , hin descorsiv ;
N' hoo sentii con sti orecc vuua a parla
Cont on cert ton eh' et m'ha toccaa sul viy.
Sorg el sangu d' ogni tai che ghe se fa ,
Giust come quand se ta)a on còrp fettiv,
INO, no, per mi no vuj gnanch pu impegriamm
A derusca ona scorza , a strappa on ramni.

Insci lu el parla j e el general intant
£1 sta dubbios, né el se* resolv gnanmò.
Ora el vosur andà lii incontra st'incant
Ch' el le stima on* irapresài de par' so ;
Ora , schivand sti gtiaj , torca di piaut
Anch pn lontan , e fa come se pò.
In quella , per destoeutt de sti penser #
Riva el reatina', e «1 dia el- so parer.

18 *



3i4
Lassa sii idej de pari, che «la fattura

IV ha d' €ps 4' ou olter ; eh 9 el. ghe . pensa qadl ;

Soo cosse disi. Ecco riva adrittm-a

Al lceugh topegh la Day bassaod i veli ;

Già el ven Rinald' ; el fa ou. sfora de natura

A rooap la trebbia ; e el torna anmo in cervell.

Crod* Qerusalemm e ced T Egitt ;

li' è scritt in ciel ; e queUch' è scritte sciiti

Insci el ghe parla , e Tè tntt foeugh incera,
Con vos e lenna de predicato*;
£ Goffred ora el pensa a ona manera ,
Ora a Poltra, ma el. pensa tace i or.
Intant in ciel se pizza ona braserà
De fa deslengnk i omen in sudor,
1/ è. on cold tal che i spldaa slegned e fiacca
No varen pu ona pipa de tabacca.

Gh'è. i «teli maljgn, e i botm hin scomparsvia,
No gh'è on mezz refrigeri a lane scalmana;
Gli* è ben per aria inscambi , giurabia !
On' influenza de miUia.malann.
£1 cress el cold , e l'è ona malattia
De cjappà tucc e de fagh tira el pana.
L'è el dì cattiv, la noce l'è pu cattiva >
P esg che pesg pce ji el di adree: de mej no en riva*

£1 so el ven faeura svargellaa de macc,
Tutt sanguaneiit , tutt pien de fogazipn $
£ el mostra propri de vorè fa affacc,
E noi lassa spera uagott de bon.
Insci a la sir* eoa V iste** mostacc
Smaggiaa de ross el fa cress V apprenaiòn,
E el fa capi che se qaeU dagn V è pocch ,
Per el di adree ghen sarà anreò el recjocck



3i5f

Quand pceù l'è sulmezzdì, chi pò salvasse
A tutt tir d' ceucc tuttcoss l'è intiseghii:
I foeuj e l'erba hin.giuid, i fior hin pass,
E i foss o gh'han.pocch acqua, o hinsucc slrasii.
Arsa la terra la va adree a crepass:
Ad dee dove se sia, semper buii;
Gh'è cert ni voi eh' el par che gh' abbien dent
Ioscambi à* acqua el foeugh , e fan spavent.

L'è tutt sbrojent el cielpesg che né on forna;
No gh'è che coss de fa slreog su i busecche
No stasse v mai a andà a cerca iì intorna *
On quej reslor quand ve sentii tant secch j •
Nocercliee quej ventfresch,veutfresch on corna!
£1 gh' è on siroccb de fav resta pu gnecch :
L' è on soffegh che, a no avegh olter de fi
Che de mena la gamba, el fa suda.

Anca de noce ei soffegh Tè anmò istess,
El so el va via, ma el cold el resta indree.
Se ved comett, traver de f'ceugh de spess,
Gh'è in ciel ona f usi pa^de. ferree.
L' ha scoldaa fin la luna i so?u refless,
E de rosada n occorr eh' en speree ;
La terra, e l'erba, ei fiorponn )>en cercalla,
Ma no ghe n* è ona gotta a strapagali^.

Han pari a revoltass de chi e de li,
Pover soldaa! che paren in di gucc,
E no troeuven manera de dormì ;
Ma, de tanc.maa, la set l'èel pesg.de tace,
Ch' el re Aladin malign l' ha faa condi
De tossegh qui] pocch foss eh' hin minga succ,
E hin tane i porcari) eh' el gh' ha faa mett,
Che i cantai ann hin cento \oeult pu stette



3i6

De ben de bev, ma minga scceud la sed,
No gh' è che on piccol fium , el Siloè ;
Ma el gh'hapocch acqua e teveda, e se ved
Tropp bass el fond, e beat chi en pò avi.
£1 Po ras sgonfi el parirav, mi cred,
Al sussi de tant popol , pocch de che ,
E fors no bastaraven gnanca lor
A unigh el Lagh de Comin e el Lagh Maggior.

Se quejghedun tra certi sit ombro*
L' ha vediiu quej fontana trasparenta,
O giò d' on mont quej fium precipitosa

tra l'erba on rònsgin d'acqua correnta,
Gbe par d'aveghi lì, tant el n'è ansios ;
Ma infili di fatt st' ideja el le tormenta ,
Inscatnbi de trovann del refrigeri ,

La ghe fa cress la set e el desideri.

Se ved certi pezz d' omen , cert corpasc,
Ch'haii portaa in tane viagg arma de pes,
Che senza terama hin andaa là a bottasc
Contra i nemis , e del so sangu n* han spesj
Adess per el grJn cold paren de strasc,
Lasagnent, bultaa giò'longh e destes;
Ars de dent, ars i làvor e la lengua^
Suden tant eh' el par ledegh che deslengua.

£1 cavali, per bizzarr, per bravch'el sia,
Noi voeur né fen né biava, e ci par on rozz j
Fiacch , col eoo bass, pien de polmonaria,
Noi sbatt pu i pee, noi fa pu lanlscumozz;

1 tromb no ghe fan spiret uè legna.
Noi cerca pu d' intra in di furugozz -,

E i gualdrapp ricch e i bri) guarnii je sprezza
Come fussen el bast e la cavezza.



Sem sci aa giò in terra el can gnanch lu no] cura
Ne la cà né e] patron, ma el va cerca nd '
On quej remedi per la troppa arsura ;
E a bocca averta el sta semper sbanfand ;
Ma al cold t erri bel focura de mesura
No se troeuva remedi anch respirand ;
Perchè el resta el respir teved e grev,
£ l' è pa la fadiga eh' el sollev.

Cont on cold simel 9 pover desgraziaa !
Te soo dì mi ch'hin giustaa per i fest.
Che vittoria ? i Franzes hm desperaa ,
E stan specciand la mort appress al rest.
Daven su a lamentass tucc abinaa
Disend: Che beli regolament l'è quest?
Cossa sperei Goffred? speccel che in fin
Taghem tucc in inguent de mislucchin?

Con che forza mò poli mai dass a ihlend
De supera i mura] di nost nemis ?
Che macchen gh'hal ? lu sol noi vceur oorapre'nd
£1 sdegn del ciel ch'el ne dà tane avvis ?
Ghen vceur de pu perchè el s'abbia de rend?
Hin segn tant ciar d'ess vist anch d'on tobis:
Gh' è on brusecc tant tremend e inviperii ,
Che inpocch temp emm d'ess negher scarbontii.

Donca el fa cani de nun costa ohertant,
Com'el fa di primm scarp che l'ha desmiss 7
Per conservass quell post che gh e premm tantj
N'importa anch che Teserei t el rostiss?
Besogna ben ch'el fa de comandant
El sia on gran che; e se ved ch'el legradiss;
Che per no perdei noi fa cas nient
Ch'abbia d'anda in malora la soa gent.



3i8

Guardee mò lì s'el par quell bon pastor ,
Queir omm pietas e quell brav Cristian ?
Per vanita^, per falla de gran scior
Sassi nà i sceu soldaa f trattaj de can?
Morimm por. quo de set, che lu a pes d'or
£1 se fa porta l' acqua del Giordan 9
E a tavola con pocch el se ten là
Bottegli in fresch e el trinca a tutt trinca.

Inlant mò che i Fran7.es fan sti parali f
£1 capitani gregh che V è despost
De pientaj: Semm ligaa, el dis, per el coli,
De perd la vita per sta sald al post?
Se Goffred orb nel ved el so tracoll
Con quell di sceu , per rnra scili vemm el nost,
Defatt, tujend licenza a la spaguoeura,
Con la soa squadra al scur el ne va f oscura.

Quand el vena dì, on esempi de sta sor!
Per paricc d' oller l'è staa on tizzirceu.
A&ca quij d' Adcmar , s' hin mijs al fort
Quij de Clotari d' andà a fa i fatt aoeu ;
Fan cunt che i sceu resgiòi'è on pezz ch'hinmort,
Ch' el giurament V è rott al di d'incceu $
Già fan complott , e già quiett qniett
A la noce quejghedun menna i scarpetta

£1 sent tuttcoss e el ved tuttcoss Goffred ,
E el gli* avara v di brusch remedi in pront $ •
Ma el cerca de jnttass con la gran fed,
Assee de ferma i fiumm , de fa andà i mane»
£1 prega el ciel ch!el ghe vaubbia conced
Grazia al so cas, e l'alga al ciel la front,
£ el sta lì in att che inspira devozioa,
Disend insci coi man in ©razion:



. Signor , che in. del desert già t'ée piovuu
Del bea de dia ad tò popol con la manna;
J£ Mosè in grazia tova l'ha poduu .
Fa sorg forata d' oq sass ona lontanila j
Julten anch nun ) che al stat che senim vegnua
No serva pu a nagott l' industria nraanna?
Suppliss ti ai nost defett, abbia resguard,
Che anch non combattetti sott al tò. standard.

. Sti pregbier piena de fed e d'umiltaa,
Come avessen ir ài , • gorènu insù,
Rivèntt Jk Dia., '.e in d } on alenx ban trovaa
Misericordia e grazia appress a In;
L'ha daa giò on sguard pietos ai soeusoldaa
Ch'hin tant battuu che noi ponn vess de pu;
De tane ris'c , de tane guaj el se senti
Rincrefisiment , e. el ^iss: L'è mò assee insci.

Adess V è el . temp de fi- cessa de* slanz
Tucc i desgrazi ck' ban avuu a L' ingross.
S'hin.viat a andk.ìn traverà luce i specanz,
£ i omen e. i diavol gh'haa da&addoss.
Ch' abbieji mò el vent in poppa de chi inanz,
Che: volta faccia in so favor tuttcoss»
Ch'abbien l'acqua, Rinald, e la vittoria *
Anch. còntra qui] # EgiU per maggior gloria*

£1 moeuv la testa • in del dì insci , el'è assee:
Trema' «1 ciel, i steli, l'aria a on siinel mott,
E trema el mar, trema la terra anch lee
Per reverenza ,« el par on terrqmott>;
Xjus la scalmana a man sinistrale adree
Se sent subet ti tran tntt'ia d'on bott;
N'tan* mai sentii come de qaelParmada:
Tane evviva ne ci tron né la lusnada. • •



5ao

Se ved già at torna nivol de per tutt ,
Né hin vapor de la terra gnancli per quest;
Ma hin mandaa giò del ciel per dagh ajutt,
Che quand el vcenr fa grazia el sa la prest.
L'aria la se fa scura e el temp l'è bruti;
Ma no gh' è minga priguer de tempest ;
E yen giò l' acqua a brent pu che né a secc ,
£ i fiumm già seappen fceura del so lece.

Come di vceult de staa - qnand ven gtò infin
L'acqua che s'è faa tant desidera r
Qui) aned eh' hin loniann di fontani n
Fan ona gran legna coi soeu qua qui*;
E squanquanand foeura del so stallin
Han propri gust de sentiss a bagna:
Anzi van subet a sguazzass in troppa
Se vedea on poo d'acqua in d'oua foppa.

Insci vedii i Franzes a rallegrass
Per sto beli don del ciel d'acqua piovanna;
Anch lor han geni de senti a bagnass,
E se cascen tutt foeura de la tanna $
Chi se mett a lavass e a refrescass,
E chi el le savori**, chi el le tracanna:
Chi in man, chi in di biccer, chi jn del cappel),
Chi el ne guarna in di aegg, chi in di sideU»

Se i omen stan alegher assosfienn,
E en senten elei reslor, eh' el godea por;
La se jutta anch la terra f e l'ha già piena
E già unii insemina i so gran crepadnr;
E la scompartii» l'acqua per quij venn
Che se morisnen dopo ess staa tant duri
E ci ne fa part ai piant, a l'erba, ai fior,
Che se restoren subet anca lor. -



Sai
La ptr on' ammalada che se jutta
Coi sugh refrescaiiv, e che la smorza
£1 gran calor de la fevera acuita
Ch' el le coseva e el gh' èva toh la forza ;
Col bev quij decozion la reven tutta,
La se ringioveniss , la se rinforza;
Ne pensand pu a la (evera, la scialla
Con di bej scuffi e di vestii de galla.

Fornii el pioeuv , ecco el so con bella cera
Ch'el manda coi sceu ragg on cold sofTribel
Come s'el fuss anmò de primavera,
Ne torna pu quell prim sbrojon terribel.
Ah che per vun che se confida e spera
In quell lassù gh' è nagott d' impossi bel !
Influss, aria, stagion, quand i santpreghen,
No ponn pu la a so moeud , bceugna che pieghen.