Biblia/Vetule Testamento/Nehemia/Nehemia 9

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Biblia in Interlingua
Nehemia

Nehemia[edit]

9[edit]

Le populo recognosce lor peccatos coram Deo[edit]

1In le die vinti-quatro de iste mesme mense le Israelitas conveniva: illes jejunava e vestiva de sacco, con lor capites coperite de pulvere. 2Illes qui esseva vermente de extraction israelita se separava da tote le estranieros, illes stava e confessava lor peccatos e le iniquitate de lor ancestres. 3Durante un quarto del die illes stava in lor loco e legeva del libro del lege del Senior lor Deo, e durante un altere quarto illes confessava lor peccatos e adorava le Senior lor Deo. 4Alora le Levitas - Josue, Kadmiel, Bani, Hashabneiah, Sherebiah, Hodiah, Shebaniah, e Pethahia - stava sur le grados e invocava a alte voce le Senior lor Deo. 5Le Levitas - Josua, Kadmiel, Nani, Hashabneiah, Sherebiah, Hodiah, Shebaniah, e Pethahiah - exclamava: “Leva vos e benedice le Senior vostre Deo!”

“Que tu sia benedicite, oh Senior Deo nostre[1], ab eterno usque in eterno. Que tu nomine gloriose sia benedicite; que illo sia exaltate super omne benediction e gloria. 6Solmente tu es le Senior. Tu faceva le celos e le celos del celos, insimul a a tote lor multitude de stellas, le terra e toto lo que es super illo, le mares e toto lo que es in illos. Tu vivifica tote illes, e le multitudes del celo te adora.

7Tu es le Senior Deo, qui eligeva Abram e le conduceva ab Ur del Chaldeos e qui le dava le nomine Abraham. 8Quando tu le trovava fidel coram te, tu establiva con ille un pacto que tu haberea date a ille e a su descendentes le terra del Cananeos, del Hittitas, del Amoritas, del Perizitas, del Jebusitas e del Girgasitas. Tu compliva tu promissa, quia tu es fidel[2] al parola date.

9Tu videva le affliction de nostre ancestres in Egypto, e tu audiva lor crito al Mar Rubie. 10Tu faceva signos e meravilias impressionante contra Pharaon, contra su servitores, e contra tote le populo de su pais, quia tu sapeva que le Egyptianos habeva agite presumptuosemente contra illes. Tu te faceva un renomine que es ancora celebrate hodie. 11Tu divideva le mar ante illes ut illes poteva per le medio del mar transir sur terreno sic, ma tu jectava lor persecutores in le profundo sicut un lapide in aquas impetuose. 12Tu conduceva nostre ancestres con un columna de nubes durante le die e con un columna de igne durante le nocte pro illuminar le via per le qual illes debeva marchar.

13Tu descendeva sur le Monte Sinai e les ha parlate del celo. Tu les dava recte judicios e recte leges, bon commandamentos e bon preceptos. 14Tu les ostendeva[3] tu sancte Sabbato, e tu les commandava, per le medio de Moses, tu servitor, de obedir a tote tu preceptos, commandamentos e leges. 15Tu les provideva pan del celo in tempore de lor fame, e tu faceva sortir pro illes aqua del petra in le tempore de lor sete. Tu les commandava de entrar e posseder le terra que tu habeva jurate solemnemente de dar les.

16Illes, tamen - nostre ancestres - se comportava presumptuosemente; illes se rebellava[4] e non obediva a tu commandamentos. 17Illes refusava obedir e non plus se rememorava del miraculos que tu habeva facite pro illes. Al contrario, illes deveniva restive e appunctava un lor capite pro facer les retornar al servitude de Egypto. Ma tu es un Deo propitie, clemente e misericordiose, longanime e integre. Tu non les derelinqueva 18mesmo quando illes se faceva un idolo fundite in le forma de un vitello e diceva: “Isto es tu Deo que te faceva sortir de Egypto!”. Illes assi committeva atroce blasphemias.

19Propter tu grande misericordia tu non les derelinqueva in le deserto. Le columna de nubes que les conduceva de jorno non recedeva ab illes, ni le columna de foco que les monstrava con su lumine de nocte le cammino per le qual illes debeva vader, les quitava. 20Tu les dava tu bon spirito ut docer les. Tu non les subnegava tu manna ab lor ore; tu provideva aqua pro lor sete. 21Durante quaranta annos tu les susteneva. Mesmo in le deserto illes careva de nihil. Lor vestimentos non inveterava e lor pedes non tumesceva.

22Tu les dava regnos e populos, e tu distribueva illes in omne angulo del pais[5]. Illes hereditava le terra de Rege Sihon de Heshbon e le terra de Rege Og de Basan. 23Tu multiplicava lor descendentes sicut le stellas del celo. Tu les duceva al terra in le qual tu habeva dicite a lor ancestres de entrar e posseder. 24Lor descendentes entrava in ille terra e prendeva possession de illo. Tu humiliava coram illes le Cananeos, habitantes de ille terra, e les dava in lor manos, insimul a lor reges e le gente de ille terra, ut facer de illes sicut les placeva. 25Nostre ancestres capturava citates fortificate e terras fertile. Illes prendeva possession de casas plen de omne sorta de bon cosas - puteos previemente excavate, vinias, olivetos e arbores de fructos in abundantia. Illes mangiava a satietate e ingrassiava; illes gaudeva de tote tu grande bonitate.

26Nonobstante tote isto, illes deveniva disobediente e se rebellava contra te; illes jectava tu leges retro lor dorso. Illes occideva tu prophetas, que les habeva solemnemente admonestate ut illes se reverteva a te. Illes committeva atroce blasphemias. 27Ita tu les livrava in le manos de lor inimicos que incipeva opprimer les. In le tempores de lor tribulationes, tamen, illes clamava ad te, e del celo tu les audiva. Assi, secundo tu grande misericordia, tu les mandava salvatores que les liberava de lor adversarios.

28Inde, quando de novo illes esseva in pace, illes retornava facer lo que es mal a tu oculos, e de novo tu les derelinqueva in le manos de lor inimicos que incipeva dominar super illes. Quando illes de novo clamava ad te, in tu compassion tu les liberava multe vices. 29E tu solemnemente les admonestava ut facer les retornar a tu lege, ma illes se comportava presumptuosemente, e non obediva a tu commandamentos. Illes peccava contra tu ordinantias - illes per le quales un individuo, si ille los obedi, va viver. Illes harditemente se reverteva ab te, illes se rebellava e non obediva. 30Tu extendeva verso illes tu patientia durante multe annos, e tu solemnemente les admonestava per tu Spirito per le medio de tu prophetas. Ancora, tamen, illes non les prestava attention, assi tu les livrava in le manos del populos que les circumfereva. 31Nonobstante, in tu misericordia, tu non les destrueva completemente ni les derelinqueva pro semper. Que Deo gratiose es misericordiose tu es!

32Nunc ita, Deo nostre magne, forte e terribile, qui custodia con fidelitate su pacto, non considera inconsequente tote le tribulationes que eveniva nos - nostre reges, nostre capites, nostre sacerdotes, nostre prophetas, nostre ancestres, e tote tu populo - ab le dies del reges de Assyria usque a iste die ipse. 33Cata vice que tu puniva nos, tu esseva juste. Nos peccava grandemente, e tu dava nos solmente lo que nos meritava. 34Nostre reges, capites, sacerdotes, e ancestres non obediva a tu Lege ni attendeva a tu commandamento e leges que testifica de te. 35Mesmo quando illes esseva in lor regno e gaudeva de tu grande bonitate, que tu profundeva super illes in le spatiose e fertile terra que tu poneva ante illes, illes non te serviva, ni illes se repentiva de lor mal practicas.

36Assi nos retrova nos ipse como sclavos! In le terra ipse de abundantia que tu dava a nostre ancestres ut illes mangiava de su fructos e gaudeva de su bon cosas - nos es sclavos! 37Su production abundante vade al reges que tu poneva a dominar super nos propter nostre peccatos. Illes domina super nostre corpores e nostre bestial secundo lor voluntate, e nos es in grande tribulationes.

Le populo sponde esser fidel[edit]

38[10:1][6] Propter tote isto nos committe nos obligatorimente a observar un pacto solemne in forma scripte; nostre capites, nostre Levitas, e nostre sacerdotes subsignava lor nomines in iste documento sigillate”.

Notas[edit]

  1. Il pare que hic un pecia del verso dispareva del texto original hebraic, tanto que il non es clar qui es le persona que hic continua le discurso, si ancora le Levitas, o, como dice le version grec del LXX Esdra ipse.
  2. O “juste”.
  3. O “monstrava”, “faceva cognoscer”.
  4. O “indurava lor capite”.
  5. O “terra”.
  6. A comenciar del verso 9:38 le numeration usque a 10:39 differe da illo del Biblia hebraic (BH). 9:39 = 10:1, 9:39 = 10:2 etc.