Storia d' S. Genofefa/V

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia d' S. Genofefa
5. Ci ch' al sozed te porjun
Capo V.
Ci ch' al sozed te porjun.

Chi valgügn mëisc che Genofefa â passé tl spavënt dla porjun, l' unica porsona, ch' ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté; mo la püra desgraziada i dê dagnora la medema resposta: "Trö' miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l' ester en verité dan dai edli d' Idî; plütosc fraidí en funz de na tor, co rové cun colpa sön n tron." — Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d' Idî ince te na dona! Intan sintî Genofefa sües pënes ciamó deplü, deache, dopo che Sigfrid s' un ê jü ala vera, conesciôra, ch' ara ê uma, y le momënt dezisif ê daimpró. Y ara ne s' á falé, porcí ch' ara á partorí n bambin. "O mi caro fi" sospirëiera intan ch' ara se drucâ al cör chëra püra creatöra, "te chësc lüch orido este destiné da gní al monn. Chiló sön mi cör palsa y scialdete che tüa püra uma ne n'

á 'ci na fascia da te curí ne. Che te dará val' da bëre? Chësc mi seno debl y smagrí ne n' á nia por te. Te chësta spelunca sgriciorosa ne n' él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega; te messaras bëgn prësc morí dala meseria. O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn, scemia che bagnëis chësta amabla creatöra, sëis impó manco crödies, co i uomini, che d'acort cun mia tribolaziun laghermëise 'ci os cun me." Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch' ares ne podô gní atramënter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil, y le pice apëna nasciü, cun sües mans debles, che tremorâ, spo scraiera sot a leghermes: "O Signur, da Os ái iö ciafé chësc fi, da Os ál la vita; por ester osta scincunda, aldel a Os, a Os, mëssel gní consacré. Sigü, i sun daldöt obliada de se le dé a Os. Mo i ne le pó nia condü en t' osta s. dlijia. Porater sëise Os dlunch presënt; y olache Os sëis, iló él ci osc tëmpl. En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. Cuindi impormëti chiló solenamënter da le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant, ala cogniziun de Os, tl amur d' Idî y

de düc i uomini; i s' impormëti de l' assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia en chël de, olache döt gnará apesé y iudiché." Dopo ch' ara â perié dî assá ára tut la massaria dal' ega y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich (Dolorich, o, Rich de dolurs) o Laghermé: che sot a dolurs y leghermes êl gnü al monn. — Insciö dess vigni uma i dé sü fis a Idî, ressolta d' i nudrí sö por Ël, do süa s. orenté y dotrina. Ara injopa spo le pice tl gormel, s' le drüca al piet y dij: "Chësta sará tüa cöna ", y cun n edl söl pan fosch, ch' ara â dan se, sighitâra: "Chësc, o püra creatöra, sará da chiló inant tüa spëisa, chësc pü' de pan grou dür, apëna bastant por me. Tüa consolaziun, ch' al sará smorjelé dales leghermes de tüa uma, y fat abastan dala divina providënza." Y canch' ara nen mastiâ por se ti nen dôra na pert ala picia creatöra; canch' ara odô spo ch' al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice, che dorm te mi gremo. Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü' de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú, y deventé ghela y smarida. Co mai sará bona de resiste chiló na planta

delicata compagna a chësta. Signur, no le lascede grasomé te chësta meseria. Iö l' ami, y dess cun ligrëza por ël mia vita, mo, Os, o mi bun Idî, l' amëis ciamó deplü; porcí ch' amëis me, y düc i uomini plü co vigni uma mai ames süa propria creatöra. Sce, scraiâra dadalt, sce al é ostes parores: Sce ince na uma se pó desmentié so filiol, ne me desmentiarái mai iö de te. A chësta usc s' êl descedé le pice, y i riô amablmënter ados ala uma, y 'ci i slefs dla uma en chël momënt ê sforzá, la pröma ota te chëra porjun, de fá la grigna da rí. "Bela, sciöche de n angel, é tüa cira da rí, caro mi fi," dijôra, tan, ch' ara s' le strenjô al piet, "ne conescesseste tö le spavënt de chësc lüch? Ah, nonó: sighita pö ma a rí, che en chëst' acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores. Al pé che te m' os dí: "No pitede, uma, stede plütosc de bona vëia: os sëis püra, mo rich é Idî, sce sëis ince arbandonada zënza aiüt, é pö Dî generus, os me portëis gran amur, mo maiú é l' amur ch' Idî se porta a nos intrami. — A ritela pö ma, picenin, che cina, che te ries, ne degor les leghermes de tüa uma. Dopo ch' al ê passé insciö plü dis, vëgnel indô Golo, burt, y col müs desturbé. "Bun pro" dijel, "sc' orëis resté ostinada t'

osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú; ede almanco pieté d' osc fi, che sce ne sëis a mi contënc: la mort a intramidui; Dî me castiëies, sce i mënti". "Mile otes la mort" respogn Genofefa en pesc y a pora nia, "plütosc co aconsintí a n fat, che me fajess vergogna dan da Idî, dan da mi cari geniturs, dan da mi sposo y i uomini düc." Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ, y döt ingherdenî fora por chi ghebelmeri.