Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/679

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


nuef
644


1 (MdR); b) Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto, / Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto, / Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) No cumpere, chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cumpré de nuef no é l muet. No cumpère, chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); e) Se sto gnon ve fosse noo, / ‘L é Gotardo, ve ‘l direi; / ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. Se sto gnón ve fosse nuovo, / L’é Gottardo, vel direi; / L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) Ah, ne se l’ái forsc dit, uma, (scraia le pice zaporan dala ligrëza), ch’Idî por l’invern se provedará de na iesta nöia y miú? Ah, nè s’ l ai forsi ditt, uma, (scraia ‘l picce zapporang dalla ligrezza), ch’Iddì pur l’ingvèr sè provvederà d’na iesta nouia e miù? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
2 che da poco ha incominciato ad adempiere una data funzione (gad., fas., amp.) Ⓘ nuovo Ⓓ neu ◇ a) Sën ái ince iu ciafé / Na cognada nea. / Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Söng ai n’tgiö iu tschafö / Na cugnada nèa, / Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); b) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); d) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); e) apëna aspetâ vignun le momënt de podëi odëi la Patrona nöia a pena aspettā vignung ‘l moment de pudei udei la Patrona nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
3 rinnovato, rifatto (gad., fas.) Ⓘ nuovo Ⓓ neu ◇ a) L’é ruà ju te un busc fon fon ma canche l’era ju l’era desche te un mondo nef. Lö ruà schu tö un busch fon fon mô chan chö lerô schu lero döskö tö un mondo növ. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) s’ési chisc descedá fora, sciöche da na inciornida, a vita nöia spo cang ch’el i portā dant les parores d’Genofefa e d’l conte ai genitori, s’ eſi chisc’ descedà fora, sceoucche dana inceornida, a vita nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia)
s.m. sg.
ciò che è nuovo; cosa nuova, novità (gad., MdR) Ⓘ nuovo Ⓓ Neuigkeit ◇ a) Ći portëise da nü? / Da nü ne sài pa nia. Çhi portëise da nü? / Da nü ne sai pa nìa. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Chësta storia é por tröc nia da nü Chesta storia è pur troucc’ nia da nū DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia)
da nuef (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ nuovamente, da capo Ⓓ von Neuem, noch einmal ◇ a) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. / Y dëss ngrat cun ti picëi fé da nuef la mort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. / J dös’ ingrat cun ti piziej fa da nuef la mort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Canche l’é endò le doudesc i vegn da nef, e scomenza a ge dar Chan chö lö undò lö doudesch i vöng dö növ, ö scomönzô a gö dar ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); c) N moment dò se aur da nef l’usc e vegn ite Dona Chenina. Un moment dò se aur da nef l uš e ven ite Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); d) porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité purcicche ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

nuef (grd., LD) ↦ nuef1.

nuef2 Ⓔ NOVEM (EWD 5, 69) 6 1763 nu ‘novem’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. nü mar. nö Badia nü grd. nuef fas. nef caz. nef bra. nef moe. nöf fod. nuof amp. noe LD nuef MdR nü
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente all’otto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nove Ⓓ neun ◇ a) Ma l’era ence un auter drach cun nef ciaves che la vardaa. Mo lerô entschö un auter drak cun növ tschaves chö lô vardaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (caz.); b) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
s.f. pl.
le ore nove del mattino, le ore ventuno (fas., MdR) Ⓘ nove Ⓓ neun ◇ a) A ći ora cenëise pa? / A les nü. A çhi ora ćënëise pa? / A les nü. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. l’va sù al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.).

nuef (grd., LD) ↦ nuef2.

nuet Ⓔ NOX (EWD 5, 63) 6 1763 noet ‘nox’ (Bartolomei- 1763-1976:89)
gad. nöt mar. net Badia nöt grd. nuet fas. net caz. net bra. not moe. not fod. not col. not amp. note, nuote LD nuet MdR nöt
s.f. Ⓜ nuetes
l’intervallo di tempo che corre fra il tramontare e il successivo sorgere del sole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ notte Ⓓ Nacht ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); c) Mo dut chest, no me fajea nia / Perché la not era semper mia; / I me dajea ben, ben da magnar / E duta la not podee pussar. Mo dut kest, no me fažea nia / Perké la not era semper mia; / I me dažea beng, beng da magnár / E duta la not podee pusar. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIo-