Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/677

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


novela
642


DLS 2002) Ⓘ novità, notizia Ⓓ Neuigkeit, Nachricht ◇ a) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Le düca y la duchëssa passâ en oraziuns y leghermes le de, ch’i â porté la ria noela dla mort de Genofefa ‘L duca e la duchessa passā in oraziungs e legrimes ‘l dè, ch’i ā portè la ria novella d’la mort d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

novela (LD) ↦ novela.

novera (gad.) ↦ nevera.

novic (gad.) ↦ nevic.

novità (fas., col., amp.) ↦ novité.

novité Ⓔ it. novità (EWD 5, 72) 6 1870 novità (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. novité mar. novité Badia novité grd. nuvità fas. novità fod. novité col. novità amp. novità LD novité
s.f. Ⓜ novités
1 cosa, fatto o avvenimento nuovo o recente; la notizia che se ne dà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ novità Ⓓ Neuheit ◇ a) Com’éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitas / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); c) Finalmënter êl rové la resposta, cola novité, che Genofefa y so fi é gnüs acopá inascondun te bosch do l’ordin dl conte. Finalment’r èle r’vè la r’sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà in nascundung t’ bosc dō l’ordine d’l conte. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
2 cambiamento, innovazione, mutamento (fod.) Ⓘ novità Ⓓ Neuerung ◇ a) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità no n à portà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

novité (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ novité.

noza Ⓔ nordit. nòza ‹ NUPTIAE (EWD 5, 67) 6 1763 nozza ‘nuptiae’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. noza mar. noza Badia noza grd. noza fas. noza caz. noza bra. noza fod. noza amp. nozes LD noza MdR noza
s.f. Ⓜ nozes
1 il matrimonio in quanto cerimonia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nozze Ⓓ Hochzeit ◇ a) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’a fé la noza? / Po dirala: bel prësc de mei. Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Can avrà noza vosta Signura so? Quand avrà nozza vosta Signura só? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) l va jun ort e l veit la prinzipessa che va a spas. Dapò i é jic a tor na caroza e i é se n jic a far le gran noze. E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena al va schun ort öl veit la prinzipessa chö va a spas. Dapô i ö schits a tôr n’carôzzâ ö i ö schinschits a far lö gran nôzö. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon E una bella gran cöna ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); e) Sëgn impede dessel sorví a tüa noza, al vel plü mile rainesc De sengn’ impede dess’ ‘l servì a tua nozza, el vè plou mille reinesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
2 fig. nel linguaggio devoto, mistica unione (gad.) Ⓘ nozze Ⓓ Hochzeit ◇ a) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza; le significat intenunse saurí All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza; l’significat intenungse saorì PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 l’apparato o il concorso in funzione di una solennità (gad.) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza; / Tolunde tla man le gote o la boza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza; / Tollunde t’ la mang l’gott o la bozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
chi da noza (gad. A 1879; P/P 1966, fod. P/M 1985; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ invitati alle nozze Ⓓ Festgesellschaft ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló Cang che chi da nozza revā illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Da Pescosta chi da noza vëgn bele inant. Da Pescosta chi da nozza vagn belle innant. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ fé noza (fas.) Ⓘ festeggiare Ⓓ feiern ◇ a) Ma fèr noza, e se consolèr se cognea; perché tie fra chiò l’era mort, e l’é ressuscità; l’era perdù, e se l’à troà. Ma fer nozza, e se consolér se cognéa; perché to fra cgló éra mort, e l’é risuscitá; l’éra perdú, e sel a troá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.).

noza (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ noza.

nozes (amp.) ↦ noza.

nrabié (fod.) ↦ enrabié.

nrabië (grd.) ↦ enrabié.

nrué (grd.) ↦ enrové.

nsci (grd.) ↦ enscì.

nsci † (fod.) ↦ enscì.

nscila (grd.) ↦ nsci.

nscioma (fod.) ↦ insoma.

nsciuma (grd.) ↦ insoma.

nsegné (fod.) ↦ nsigné.

nsëira (grd.) ↦ enseira.

nsenië (grd.) ↦ ensegné.

nsëra (fod.) ↦ enseira.

nset (grd.) ↦ inset.

nsëuz (grd.) ↦ ensouz.

nsigné (fod.) ↦ ensegné.

nsnot (fod.) ↦ ensnuet.

nsnuet (grd.) ↦ ensnuet.

nsolent (bra.) ↦ insolent.

nsolenza (fod.) ↦ insolenza.

nsom (bra., fod.) ↦ insom.

nsous (fas., bra., fod.) ↦ ensouz.

nspiré (grd., fod.) ↦ inspiré.

nstalé (grd., fod.) ↦ instalé.

nstës (grd., fod.) ↦ enstes.

nstradé (grd., fod.) ↦ enstradé.

nstruì (grd.) ↦ istruì.

nstruzion (grd.) ↦ istruzion.

nsu (fod.) ↦ ensù.