Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/676

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


novela
641


Ruvons su a paravis! I kanke on finà nosh dis, / Ruonse su a Paravis! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Chësc ie nosta cuntentëza; / Duc svaiova cun legrëza. Këst ie nosta kuntentëza; / Duc svajova kun legrëza. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); d) Canta, tra chi sie pa pö ći ch’ël ó, sc’ ëles ne vëgn pö demà no inte nösc paîsc. Quanta, tra chi sie pa peu çhi ch’ël ó, ŝ’ ëlles ne vëgn peu de ma nò inte neuŝ paÿŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); e) Canche nost pelegrin à bevü chëst’ega de vita, dîjel: "Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël." Quanche nost pelegriǹ ha bevü quest’ägua de vita, diŝl: "O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h]a fat ël." DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); f) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nost paisc, / Te gliejia da La Plié! Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss, / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); h) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); i) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); j) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira / Cun nosc stuz! Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira / Con nos stutz PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); k) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); l) Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); m) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); n) "Tu te cognes saer che nos sion trei lères, e chi che rua sot a noscia mans la no ge va ben." "Tu te cognes saer ke nos sion trei leres, e ki ke rua sot a nsa mans la no ğe va ben". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); o) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); q) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ‘l ciè DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); r) unica consolaziun de nost’anima! unica consolaziung d’nost’anima! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

nost (fod., col., LD, MdR) ↦ nost.

nost (pron.) (gad., mar., Badia, grd.) ↦ nost.

not (bra., moe., fod., col.) ↦ nuet.

nöt (gad., Badia, MdR) ↦ nuet.

notà (col., amp.) ↦ noté.

notar (bra.) ↦ noté.

note (amp.) ↦ nuet.

noté Ⓔ it. notare ‹ NOTĀRE (EWD 5, 65) 6 1866 nota ite p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
gad. noté mar. noté Badia notè grd. nuté fas. notèr caz. notèr bra. notar fod. noté col. notà amp. notà LD noté
v.tr. Ⓜ nota
1 segnare, prendere nota; registrare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ annotare Ⓓ aufzeichnen ◇ a) un e doi, trei e un cater e set undesc; n porte un renesc e n note un un ö doi, trei ö un catter ö set undesch; n portö·un renesch ö n’notö un ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.)
2 accorgersi di qualcosa, constatare, rilevare (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ notare Ⓓ bemerken ◇ a) Ma beśen che notade / Che ‘l ea el, el pì vecio; / E negun ea mai stade / Come el là un bon pezo. Ma besen che notade / Che l’eva el, el pí veccio; / E negun eva mai stade / Come el la un bon pezzo. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
noté ite (fas.) Ⓘ registrare Ⓓ eintragen ◇ a) dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. E apontin l’à troà che l’era notà ite che chest tous l’é jit perdù da un gran pez encà. da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum. E apontin l a troa, ke l era nota ite, ke kest tous l e ʒ̉it perdù da un gran peʒ inkà. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

noté (gad., mar., fod., LD) ↦ noté.

notè (Badia) ↦ noté.

notèr (fas., caz.) ↦ noté.

notizia Ⓔ it. notizia ‹ NOTITIA (EWD 5, 66) 6 1811 notizia (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. notizia Badia notizia grd. nutizia fas. notizia fod. notizia LD notizia
s.f. Ⓜ notizies
informazione relativa a una persona o un avvenimento perlopiù recente, appresa direttamente o tramite altri (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ notizia Ⓓ Nachricht
dé notizia (gad.) Ⓘ informare Ⓓ benachrichtigen ◇ a) t’esses messü ester ia söl iade a mia abitaziun, y degügn ne m’ess dé notizia d’osta nezescité t’ esses m’ssè est’r ia soul iade a mia abitaziung, e d’gungn’ m’ess’ dè notizia d’osta necessitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

notizia (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ notizia.

noubl (fod.) ↦ nobel.

novëi (gad.) ↦ nevei.

novel Ⓔ it. novello (vs. EWD 5, 71) 6 1852 Noëlla f. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. novel Badia novel grd. nevel fas. noel fod. noel amp. noel LD novel
agg. Ⓜ novei, novela, noveles
che è la prima volta che si vede, si conosce o si prova (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nuovo Ⓓ neu ◇ messa novela (messa) (Badia).

novel (gad., Badia, LD) ↦ novel.

novela Ⓔ it. novella (vs. EWD 5, 71) 6 1878 novella (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. noela mar. noela Badia noela grd. nuvela fas. noela fod. noela LD novela
s.f. Ⓜ noveles
novità, spec. in quanto oggetto di annunzio o notizia (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD