Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/482

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


genitur
447


incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

gelosia (gad., mar., Badia, LD) ↦ gelosia.

gelosía (grd.) ↦ gelujia.

gelujia (grd.) ↦ gelosia.

gen Ⓔ *VOLIENDO con influenza delle forme participiali di alad.

  • volëi(r) (GsellMM) 6 1763 dagian ‘sponte’; foesche giagn ‘libenter’; inenagian (i ne n’à gian) ‘involuntarie’ (Bartolomei1763-1976:76, 79, 81, 83)

gad. ion mar. ienn Badia gën grd. gën fod. gën, gián LD gen MdR gën
avv.
di buona voglia, di buon grado, con piacere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ći avesses gën, bun Signur? Çhi avesses giaǹ, buǹ Signur? DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); c) Sce t’esses gorné n pü’ miec chë müta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta Sce t’ esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia, che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse, perché te sei tan valent dalle portè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

gen (LD) ↦ gen.

gën (Badia, grd., fod., MdR) ↦ gen.

general Ⓔ it. generale ‹ GENERĀLIS (EWD 4, 377) 6 1873 generàl (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. general mar. general Badia general grd. generel fas. generèl fod. general amp. general LD general
agg. Ⓜ generai, generala, generales
che si riferisce a tutto un insieme di persone o abbraccia tutto un ordine di fatti (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ generale, generico Ⓓ allgemein
en general (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ in generale Ⓓ im Allgemeinen ◇ a) Come i gate, in general / Chesta bestia r’é segura Come i gatte, in generàl / Chesta bestia re segura Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) En general é i fac mius da pordiché, che les parores. In generale è i fattg’ miùs da p’rdicchè, che les parores. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

general (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ general.

genere Ⓔ it. genere 6 1873 genere (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
amp. genere
s.m. Ⓜ generi
termine indicante una nozione che comprende in sé più specie o rappresenta ciò che è comune a più specie (amp.) Ⓘ genere Ⓓ Art ◇ a) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.) ☝ sort.

genere (amp.) ↦ genere.

generé Ⓔ it. generare ‹  GENERĀRE (4, 377) 6 1833 genere 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. generé Badia generè grd. generé fas. generèr fod. generé MdR generè
v.tr. Ⓜ genereia
di uomini e animali (e, estens., di piante), mettere al mondo nell’ambito della stessa specie, procreare (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ generare Ⓓ zeugen, erzeugen ◇ a) ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé; degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé; deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

generé (gad., grd., fod.) ↦ generé.

generè (Badia, MdR) ↦ generé.

generel (grd.) ↦ general.

generèl (fas.) ↦ general.

generèr (fas.) ↦ generé.

generous Ⓔ it. generoso ‹ GENERŌSUS (EWD 3, 378) 6 1833 generosa f. (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. generus Badia generus amp. jeneros MdR generus
agg. Ⓜ generousc, generousa, generouses
1 largo nel dare, nel soccorrere, nel ricompensare (gad. P/P 1966, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ generoso Ⓓ großzügig ◇ a) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 dato o fatto con generosità (MdR) Ⓘ generoso Ⓓ großzügig ◇ a) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

generus (gad., Badia, MdR) ↦ generous.

genitor (Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ genitour.

genitour Ⓔ it. genitori ‹ GENITŌRĒS (EWD 3, 378) 6 1833 genitori pl. (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. genitur mar. genitur Badia genitor grd. genitor fas. genitor fod. genitor amp. jenitor LD genitour MdR genitor
s.m. sg.
colui che genera o ha generato (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ genitore Ⓓ Elternteil
genitours (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ genitori Ⓓ Eltern ◇ a) Vii ćiamò sü genitori? / Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Vii çhiamò sü genitori? / Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) chi t’à po dit chësc? dij l maester. / Mi genitores, respuend l mut chi t’ hà po ditt chëst? diŝ ‘l maester. / Mi genitori, respuend ‘l mutt VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); c) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

genitour (LD) ↦ genitour.

genitur (gad., mar.) ↦ genitour.