Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/483

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Genofefa
448


Genofefa 6 1878 Genofefa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. Genofefa Badia Genofefa
antrop.
(gad.) Ⓘ Genoveffa Ⓓ Genovefa ◇ a) ince tl amur y tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

Genofefa (gad., Badia) ↦ Genofefa.

genua Ⓔ nordit. genua 6 1870 genue pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. genua
s.f. Ⓜ genues
moneta d’oro del valore di lire 100 coniata a genova dal 1758 con le frazioni da 50, 25 e 12, 50 lire (fod.) Ⓘ genovina, genovino Ⓓ Genovino ◇ a) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (fod.).

genua (fod.) ↦ genua.

geografia Ⓔ it. geografia 6 1858 geografia (ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2)
gad. geografia Badia geografia grd. geografia fas. geografìa bra. geografìa fod. geografìa amp. jeografia LD geografia
s.f. sg.
scienza che ha per oggetto lo studio, la descrizione e la distribuzione dei vari fenomeni della terra (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ geografia Ⓓ Geografie ◇ a) La seconda ciasa nobile é chela del Savoi. Chesta é ence nominada ta la geografìa de Fascia. La söcondö tschiasa nobilö ö chöllo del Savoi. chösto ö öntscha nominata talla geografia dö Fassa. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.).

geografia (gad., Badia, grd., LD) ↦ geografia.

geografìa (fas., bra., fod.) ↦ geografia.

geografia (gad., Badia, grd., LD) ↦ geografia.

geografìa (fas., bra., fod.) ↦ geografia.

Gere (fas.) ↦ Iuere.

German 6 1819 Germann (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. German, Germano Badia German
antrop.
(gad.) Ⓘ Germano Ⓓ German ◇ a) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

German (gad., Badia) ↦ German.

Germania 6 1878 Germania (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. Germania Badia Germania grd. Germania fas. Germania fod. Germania LD Germania
topon.
territorio (con estensione variabile) abitato dai tedeschi (gad. P/P 1966, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Germania Ⓓ Deutschland ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’ idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Germania (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ Germa-

nia.

Germano (gad.) ↦ German.

germe Ⓔ it. germe 6 1878 germe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. germe Badia germe
s.m. Ⓜ germi
fig. quanto postula o racchiude la possibilità di uno sviluppo, premessa, origine, principio (gad.) Ⓘ germe fig.Ⓓ Keim fig. ◇ a) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

germe (gad., Badia) ↦ germe.

getria (fas.) ↦ lietria.

géure (moe.) ↦ liever.

gever (fas.) ↦ liever.

ghe (amp.) ↦ i2.

ghebelber (grd.) ↦ ghebelm.

ghebelm Ⓔ dtir. gwẹlm (EWD 3, 379) 6 1878 ghebělmeri (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. ghebelm Badia ghebelm grd. ghebelber
s.m. Ⓜ ghebelmeri
arco; archivolto (gad. P/P 1966, grd. G 1923) Ⓘ volta Ⓓ Gewölbe ◇ a) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ, y döt ingherdenî fora por chi ghebelmeri. Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā, e dutt inggherdenìa fora pur chi ghebělmeri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ☝ out.

ghebelm (gad., Badia) ↦ ghebelm.

ghel Ⓔ dtir. gêl, geal oppure mhd. gël (EWD 3, 380) 6 1763 ghel ‘pallidus, flavus, luteus’; gni ghel ‘expalleo’ (Bartolomei1763-1976:81, 82)
gad. ghel mar. ghel Badia ghel grd. ghiel LD ghel
agg. Ⓜ ghei, ghela, gheles
di colore fra l’aranciato e il verde (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ gelb ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) i n ó pa cöie valgügn por te; vé chiló margarites y ciüfs ghei i n’ò pa couie valgungn’ pur tè; ve chilò margarites e ceuff ghei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
s.m. Ⓜ ghei
il colore fra l’aranciato e il verde (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ Gelb ◇ a) Ciarede pö ma por tera, cotan de beles erbes á davert sö i edli de corú, ci bel ghel ble y blanch!" Ciarede pouma pur terra, cutan d’belles erbes à davert sou i oudl’i d’curù, ci bell ghēl blě e blanc!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

ghel (gad., mar., Badia, LD) ↦ ghel.

Gherdeina 6 1813 Gördeina (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. Gherdëna mar. Gardëna Badia Gherdëna grd. Gherdëina fas. Gherdena bra. Gardena fod. Gherdëna col. Gardena