Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/468

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


franch
433


fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.)
2 fig. con allusione all’affetto che normalmente lega tra loro i fratelli, oppure alla somiglianza fisica (amp.) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) T’ as doi oce tanto biei… / i é lujente come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
fre.

fradel (moe., fod.) ↦ fradel.

fradel † (amp.) ↦ fardel.

fraear (moe.) ↦ fraié.

frael (amp.) ↦ frel.

fraeon (moe.) ↦ fraion.

frago (Badia) ↦ fregul.

fragura (Badia) ↦ fregola.

fraia Ⓔ nordit. fraia ‹ *FRĀTĀLIA (EWD 3, 312) 6 1844 fràia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
grd. fraia fas. fraia fod. fraia amp. fraia
s.f. Ⓜ fraies
1 gruppo, comitiva di amici (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ brigata, combriccola Ⓓ Gesellschaft, Clique ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.)
2 allegria rumorosa, festa chiassosa (fas. Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ vita allegra, baldoria Ⓓ lustiges Leben, Lustigkeit, Rummel ◇ a) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

fraia (grd., fas., fod., amp.) ↦ fraia.

fraià (amp.) ↦ fraié.

fraidí (gad., mar., Badia) ↦ fraidì.

fraidì Ⓔ *FRAGIDIRE (Gsell 1989a:154) 6 1763 freidasch ‘marcesco’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fraidí mar. fraidí Badia fraidí
v.intr. Ⓜ fraidesc
diventare marcio (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ marcire Ⓓ faulen ◇ a) plütosc fraidí en funz de na tor, co rové cun colpa sön n tron plouttosc’ fraidì in funz dena torr, che r’vè cung colpa sou n’ung trono DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

fraidumenza Ⓔ *FRAGIDUS + -UMEN +-ENTIA (Lardschneider 1933:116) 6 1865 frëidumënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. fraidumënza
s.f. sg.
carattere o natura di chi è pigro (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ pigrizia Ⓓ Faulheit ◇ a) Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

fraidumënza (grd.) ↦ fraidumenza.

fraié Ⓔ deriv. di fraia / nordit. fraiàr (EWD 3, 312) 6 1862 fraià 5 imper. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
gad. fraié Badia fraié fas. fraièr moe. fraear fod. fraié amp. fraià
v.intr. Ⓜ fraia
spendere con eccessiva larghezza e prodigalità; sperperare, dilapidare (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ scialacquare, sperperare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) O fraià pura, stajé alegre, intanto / na fre areota v’in śiré in malora… O fraià pura, stagé alegre, intanto / na fre a reota v’in ziré in malora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

fraié (gad., Badia, fod.) ↦ fraié.

fraièr (fas.) ↦ fraié.

fraion Ⓔ deriv. di fraié (EWD 3, 313) 6 1844 fraiói pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fas. fraion moe. fraeon amp. fraion
s.m.f. Ⓜ fraions, fraiona, fraiones
chi mangia molto o avidamente (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mangione Ⓓ Vielfraß, Prasser
rodul de fraions (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ brigata allegra e divertente Ⓓ fröhliche und lustige Gesellschaft ◇ a) val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

fraion (fas., amp.) ↦ fraion.

Francesch 6 1833 Franćësc (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241)
gad. Francësch col. Franzesch MdR Francësch
antrop.
(gad., col. Pz 1989, MdR) Ⓘ Francesco Ⓓ Franziskus ◇ a) O bun dé, signur Francësch! Ves lascëise inće vos n pü’ odëi na ota? O buǹ dé, Signur Franćësc! Ves lascëise inçhié vos ‘ǹ pü’ odëi ‘na óta? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR).

Francësch (gad., MdR) ↦ Francesch.

franch Ⓔ it. franco ‹ frz. franc ‹ fränk. * frank (EWD 3, 314) 6 1445 frankh (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
gad. franco mar. franco Badia franch, franco grd. franch fas. franch fod. fránco col. franco amp. franco LD franch
agg. Ⓜ francs, franca, franches
1 che non è sottoposto a vincoli, obblighi, impegni e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ libero, franco Ⓓ frei ◇ a) Ie stlaf y franch Jw sglaff ee frankh WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.)
2 sincero, schietto, leale (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ franco Ⓓ frank, offen, aufrichtig, freimütig ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? Doi, respuend ‘l mutt böll frànch. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); c) Döt franco impormët le grof, cun la sposa injenedlé, a receve la benedisciun dai geniturs. Dutt franco impormett ‘l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori. De-