Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/469

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


franch
434


claraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
avv.
che rivela franchezza (gad., fod. Pz 1989) Ⓘ con franchezza Ⓓ entschlossen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) che te pois gní en ater ann / a imparé franch le todësch Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

franch (Badia, grd., fas., LD) ↦ franch.

Francia (gad., Badia, amp.) ↦ Franzia.

Fráncia (fod.) ↦ Franzia.

franco (gad., mar., Badia, col., amp.) ↦ franch.

fránco (fod.) ↦ franch.

Franz Ⓔ dt. Franz 6 1835 Franzela f. (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. Franz Badia Franz grd. Franz fas. Frànzele fod. Fránz
antrop. Ⓜ Franzela
(gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ Francesco Ⓓ Franz ◇ a) De Ciastelrot don Clara Franz D’Ciastellrott Don Clara Franz DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

Franz (gad., Badia, grd.) ↦ Franz.

Fránz (fod.) ↦ Franz.

Franza (bra., amp.) ↦ Franzia.

franzeis Ⓔ nordit. françeśe ‹ afrz. franceis (da FRANCIA) (EWD 3, 316) 6 1833 franceŝe (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. franzesc Badia franzesc, franzeje fas. franzeis bra. franzeis fod. franzeje amp. franzeje LD franzeis MdR franzeje
agg. Ⓜ franzeisc, franzeisa, franzeises
della francia (gad. P/P 1966; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ francese Ⓓ französisch ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) le j che á le sonn franzesc, o sciöche s en Gejú ‘l j, che ha ‘l son francese, o sceoucche s in Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m.f. Ⓜ franzeisc, franzeisa, franzeises
abitante, cittadino della francia (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas., fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ francese Ⓓ Franzose ◇ a) Ne l’an mileotcentenef i Franzesi i é vegnui da Moena su Nel an mile otcent e növ i Französi i ö venui da Moenô su ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
franzous.

franzeis (fas., bra., LD) ↦ franzeis.

franzeje (Badia) ↦ franzesc.

Frànzele (fas.) ↦ Franz.

franzesc (gad., Badia) ↦ franzeis.

Franzesch (col.) ↦ Francesch.

franzëus (grd.) ↦ franzous.

Franzia 6 1844 Franz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. Francia grd. Franzia fas. Franzia bra. Franza fod. Fráncia amp. Francia, Franza LD Franzia
topon.
stato (con estensione storicamente variabile) dell’europa occidentale (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Francia Ⓓ Frankreich ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Franzia (grd., fas., LD) ↦ Franzia.

franzonaia Ⓔ ? (cfr. Mondo Ladino 32, 2008, 267 n. 16) 6 1856 franzonaja (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
bra. franzonaia
s.f. Ⓜ franzonaies
(?) (bra.) ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa / Ma i sarà ence poiousc. I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja / Ma i sara encie poglious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

franzonaia (bra.) ↦ franzonaia.

franzous Ⓔ dtir. Franzo(u)s (GsellMM) 6 1864 Franzous (VianUA, DoiUemes1864:197)
grd. franzëus fas. franzous
s.m.f. Ⓜ franzousc, franzousa, franzouses
abitante, cittadino della francia (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ francese Ⓓ Franzose ◇ a) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.)
franzeis.

franzous (fas.) ↦ franzous.

Frara (gad., Badia) ↦ Frera.

frat (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fret.

frate Ⓔ it. frate 6 1856 frati pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. frate fas. frate bra. frate fod. frate amp. frate LD frate
s.m. Ⓜ frati
religioso di un ordine monastico cattolico (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frate Ⓓ Mönch ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

frate (gad., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ frate.

fre Ⓔ FRĀTER (EWD 3, 320; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fratr-e) 6 1763 frer ‘frater’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fre mar. fre Badia fre grd. fra fas. fra caz. fra bra. fra LD fre MdR fre
s.m. Ⓜ fredesc
ciascuna delle persone di sesso maschile nate dallo stesso padre e dalla stessa madre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) E chest ge à dit, l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn. E chest j’a dit, l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a