Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/466

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fota
431


ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); d) Iló araspera ciamó dötes les forzes adöm, y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia Illò arrasp’la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
a forza de (fas.) Ⓘ a forza di Ⓓ nach langem … ◇ a) A forza de domanèr l’un e l’auter, un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides A forza de domanér l’un e l auter, un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.) ◆ dé forza (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rafforzare, dare forza Ⓓ Kraft geben, stärken, kräftigen ◇ a) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia) ◆ per forza (fod., MdR) Ⓘ per forza Ⓓ zwangsweise ◇ a) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Gonot sozédel chëst, mo sc’ ëi ne và gën e de bona vorentè, sc’ i fêjen jì per forza, o ch’ëi mëss paié. Gonòt succedl quëst, mó ŝ’ ëi ne va giaǹ e de bonna vorentè, ŝ’ i feŝeǹ ĝi per forza, o ch’ëi mëss paÿé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

forza (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ forza.

forzela (amp.) ↦ forcela.

fosa Ⓔ anordit. foźa ‘foggia’ ‹ FOVEA? (Gsell 1993a:120; GsellMM) 6 1833 fòsa (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. fosa mar. fosa Badia fosa fas. foja moe. foja MdR fosa
s.f. Ⓜ foses
caratteristica, modo particolare di fare, di essere, di procedere (gad. V/P 1998, fas. DA 1973; DILF 2013, MdR) Ⓘ foggia, maniera Ⓓ Art, Art und Weise ◇ a) Idie e la religiun avràl dagnora dant i ödli, e a chësta fosa resteràl onest e pros Iddie e la religiuǹ avral dagnóra dant i eudli, e a quësta fòsa resteral onest e próss DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Dopo ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

fosa (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fosa.

fosc (gad.) ↦ forsc.

fosch Ⓔ FUSCUS (EWD 3, 306) 6 1763 fosch ‘niger’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fosch mar. fosch Badia fosch grd. fosch fas. fosch fod. fosch amp. fosco LD fosch MdR fosch
agg. Ⓜ fosc, foscia, fosces
1 capace di assorbire tutta la radiazione luminosa che lo investe, in modo da non rifletterne alcuna che ecciti l’occhio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nero Ⓓ schwarz ◇ a) Sce ne venëis chëla biescia foscia, ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè Ŝe ne vennëis quëlla biescia foscia, ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella-fossa e blançhia-várda, / Alt in aria, e n’cigun PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch sū oudli fosc’ sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 caratterizzato da sventure, dolori, avversità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ nero Ⓓ schwarz ◇ a) Imper la tera é le cil sciöche l’aisciöda al invern; anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl Paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern. Iu pēr la terra è ‘l Ceìl sceoucche l’aingsceuda all’ ingvēr; anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 di persona che ha carnagione e capelli bruni (grd. F 2002) Ⓘ moro Ⓓ dunkelhaarig, schwarz ◇ a) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

fosch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

fosch.

fosco (amp.) ↦ fosch.

fossa Ⓔ FOSSA 6 1813 fossa (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. fossa mar. fossa Badia fossa grd. fossa fas. fossa fod. fossa amp. fossa LD fossa
s.f. Ⓜ fosses
luogo di sepoltura per una o più salme (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tomba Ⓓ Grab ◇ a) Gejù vën metù te fossa. Giesu veng metù te fossa. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Os che podëis daurí les portes de chësta fossa Os che pudeis daurì les portes de chesta fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
fossa santa (gad. V/P 1998) Ⓘ Santo Sepolcro Ⓓ Heiliges Grab ◇ a) na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia).

fossa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

fossa.

fostü (gad., mar.) ↦ festù.

fota Ⓔ nordit. fota (EWD 3, 361) 6 1873 fottes pl. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. fota Badia fota grd. fota fas. fota fod. fota amp. fota LD fota
s.f. Ⓜ fotes
improvviso sentimento di ira, di breve o lunga durata (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ collera, ira, stizza Ⓓ Erregung, Aufregung, Zorn ◇ a) E agnó el pretende, / I disc, anche