Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/465

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fort
430


na1868-1990:358 (amp.)
avv.
con forza, con intensità (gad., fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ fortemente, intensamente Ⓓ fest, kräftig ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. / Diolan bëin fort, signur. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. / Diolaǹ bëiǹ fórt, Signur. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

fort (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦ fort.

fortaa (fas., caz., bra.) ↦ fortaia.

fortaea (moe.) ↦ fortaia.

fortaia Ⓔ *FRĪCTĀLIA (Gsell 1989a:154) 6 1819 fortaja (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. fortaia mar. fortaia Badia fortaia fas. fortaa caz. fortaa bra. fortaa moe. fortaea fod. fortaia amp. fartaia LD fortaia
s.f. Ⓜ fortaies
dolce tradizionale fritto in padella (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frittella Ⓓ Straube ◇ a) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) E candenó vegn la mascèra con n gran piat de bela fortaes e la ge les porta a Dona Chenina. E kandenò ven la mašera kon un gran piat de bela fortaes e la ğe les porta a Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

fortaia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ fortaia.

forte (fod., amp.) ↦ fort.

forteza Ⓔ it. fortezza ‹ *FORTITIA (EWD 3, 301) 6 1878 fortezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. fortëza Badia fortëza grd. furtëza fas. forteza fod. fortëza amp. forteza LD forteza
s.f. Ⓜ fortezes
opera fortificata di vaste dimensioni (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fortezza Ⓓ Festung ◇ a) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

forteza (fas., amp., LD) ↦ forteza.

fortëza (gad., Badia, fod.) ↦ forteza.

fortuna Ⓔ FORTŪNA x it. fortuna (GsellMM) 6 1763 fortuna ‘sors’; la bu fortuna ‘habuit fortunam, fuit felix’ (Bartolomei1763-1976:81, 84)
gad. fortüna mar. fortüna Badia furtüna grd. fertuna fas. fortuna fod. fortuna amp. fortuna LD fortuna MdR fortüna
s.f. Ⓜ fortunes
sorte favorevole, destino propizio (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fortuna Ⓓ Glück ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) De plü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. Chëst é iüst na fortüna por ël. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. Quëst é jüst ‘na fortüna por ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Sën s’aodi gran fortüna / Y trepes benedisciuns! Söng saodi grang fortüna, / I trepös benödöschiungs! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Dal ciel ie dejidre fertuna, y che l stebe for bën nton. Dal ciöl jë des̄idre fortuna, y chë stèbe fort bëŋ ’ŋtoŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Ais fortüna, mia Genofefa, le Signur t’acompagnëies. Aieste fortuna, mia Genofefa, ‘l Signur t’ accompagne. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); g) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
per fortuna (grd.) Ⓘ per fortuna Ⓓ zum Glück ◇ a) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

fortuna (fas., fod., amp., LD) ↦ fortuna.

fortunà (fas., col., amp.) ↦ fortuné.

fortüna (gad., mar., MdR) ↦ fortuna.

fortuné Ⓔ deriv. di fortuna sul modello di it. fortunato (GsellMM) 6 1833 fortuné (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. fortuné mar. fortüné Badia fortuné grd. fertunà fas. fortunà fod. fortuné col. fortunà amp. fortunà LD fortuné MdR fortuné
agg. Ⓜ fortunés, fortuneda, fortunedes
favorito dalla sorte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fortunato Ⓓ glücklich ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani Fortunà sarà chëll s̄oun, chë t’ la virtù crës̄ coi agni PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) É le discepul fortuné, / So maester sc’ ël pó somié. È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

fortuné (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ fortuné.

fortüné (mar.) ↦ fortuné.

forza Ⓔ FORTIA (EWD 3, 304) 6 1763 forza ‘vires’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. forza mar. forza Badia forza grd. forza fas. forza caz. forza bra. forza moe. forza fod. forza amp. forza LD forza MdR forza
s.f. Ⓜ forzes
mezzo che consente o determina lo svolgersi dell’azione materiale o spirituale, con maggiore o minore efficacia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ forza Ⓓ Kraft, Stärke ◇ a) l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. E l’à ciapà na forza desche un manz. la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô. Ö la tschappà nô forzô döschö un manz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) porcí