Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/444

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fermo
409


‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ☟ sal-

do2
2 esente da incertezze o timori, sicuro, deciso, tenace (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermo, saldo Ⓓ fest ◇ a) mo sc’ ara ne m’ess da picera insö instradé tl s. timur d’Idî, ad avëi frëma confidënza en Ël iö ess messü resté sot ales crusc mo s’ ella nè m’essa da piccera ingsou instradè t’ l s. timur d’Iddì, ad avei ferma confidenza in El iou ess’ m’sse restè soutt alles crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
avv.
1 senza movimento (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ fermo Ⓓ still ◇ a) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm, ch’ara ne podô gní cun na parora La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem, ch’ella nè podō gni cuna parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
2 intento, concentrato, in riferimento allo sguardo ed al pensiero (gad.) Ⓘ fisso Ⓓ starr ◇ a) y tëgn n pez i edli frëm sön chi trac dl müs smagrí, zënza podëi gní cun na parora e tengn’ ‘ng pezz i oudli frem soung chi trattg’ d’l mūs smagrì, zenza pudei gnì cuna parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

ferm (fas., LD) ↦ ferm.

fërm (grd.) ↦ ferm.

fermà (col., amp.) ↦ fermé.

fermamenter Ⓔ it. fermamente (cfr. EWD 3, 324) 6 1813 fermamenter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. fermamënter grd. fermamënter
avv.
decisamente, con fermezza (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ fermamente Ⓓ ernstlich, fest ◇ a) ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi ve domande umilmënter perdon, i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.).

fermamënter (gad., grd.) ↦ fermamenter.

fermar (bra., moe.) ↦ fermé.

fermé Ⓔ nordit. fermar ‹ FIRMĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1833 fermè (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256)
gad. fermé mar. fermé Badia fermè grd. fermé fas. fermèr bra. fermar moe. fermar fod. fermé col. fermà amp. fermà LD fermé MdR fermè
v.tr. Ⓜ ferma
1 trattenere qualcuno o qualcosa arrestandone il movimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermare Ⓓ anhalten, zum Stehen bringen ◇ a) E i aea fat finta de portar un mort perché nesciugn i ferme. Ö i aöa fat finta dö portar un mort perchö nessuin i förmö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Os ferméi le brac, acioch’ ai i lasces la vita a na püra uma Os fermei ‘l bracc’, acceocch’ ei i lasce la vita a na pura uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
2 trattenere qualcuno, specialmente con la forza, impedendogli la fuga (gad.) Ⓘ fermare Ⓓ festhalten ◇ a) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
3 bloccare un luogo impedendovi l’accesso o il passaggio (amp.) Ⓘ fermare Ⓓ versperren ◇ a) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
4 rendere saldo o stabile (gad. V/P 1998) Ⓘ fermare, fissare Ⓓ befestigen, fixieren ◇ a) ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc, y l’á fermada tl miú post dla grota ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’, e l’à fermada t’ l miù post d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
5 far combaciare due o più parti divise di qualcosa, serrare insieme, congiungere (MdR) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zumachen ◇ a) Poste bëin dormì la nöt? / Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su… Pòste bëiǹ dormì la neut? / Inte dü[e]s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR) ☝ scluje
p.p. come agg. Ⓜ fermés, fermeda, fermedes
disposto in modo da non consentire il passaggio o la comunicazione o la vista (gad.) Ⓘ chiuso Ⓓ geschlossen ◇ a) Mo che este tö? damana Genofefa, intan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. Mo che este tou? damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
se fermé 1 (gad. P/P 1966, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ fermarsi Ⓓ stehen bleiben ◇ a) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s’ ferma cui oudli fittg’ soung chella persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) 2 (amp.) Ⓘ trattenersi Ⓓ sich aufhalten ◇ a) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

fermé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ fermé.

fermè (Badia, MdR) ↦ fermé.

fermèr (fas.) ↦ fermé.

fermeza Ⓔ it. fermezza 6 1875 fermezza (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. fermëza Badia fermëza grd. fermëza fas. fermeza fod. fermëza LD fermeza
s.f. sg.
saldezza di principi, risolutezza e coerenza di comportamento; coraggio, determinazione (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fermezza Ⓓ Standhaftigkeit.

fermeza (fas., LD) ↦ fermeza.

fermëza (gad., Badia, grd., fod.) ↦ fermeza.

fermo (col., amp.) ↦ ferm.