Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/445

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ferstánd
410


ferstánd (fod.) ↦ ferstont.

ferstont Ⓔ dtir. Verstånd (MEWD 2005:126) 6 1844 ston (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. ferstont fod. ferstánd amp. ston
s.m. Ⓜ ferstonc
facoltà di discernere, giudicare, agire e simili con sensatezza, prudenza, avvedutezza (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ senno Ⓓ Verstand ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca, / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca, / ch’el ra intènde ‘l pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

ferstont (fas.) ↦ ferstont.

fertil Ⓔ it. fertile 6 1878 fertile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
Badia fertil fod. fertile
agg. Ⓜ fertii, fertila, fertiles
ricco delle sostanze nutritive necessarie alla vita e alla coltura delle piante; quindi, produttivo, che dà frutti in abbondanza (Badia, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fertile Ⓓ fruchtbar ◇ a) te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t’ aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini te dui o trei dìs, r’varaste fora d’chesc’ bosc et t’ arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

fertil (Badia) ↦ fertil.

fertile (fod.) ↦ fertil.

fertuna (grd.) ↦ fortuna.

fertunà (grd.) ↦ fortuné.

fervorous Ⓔ it. fervoroso 6 1878 fervorosa f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119)
gad. fervorus Badia fervorus
agg. Ⓜ fervorousc, fervorousa, fervorouses
calorosamente partecipe o convinto (gad.) Ⓘ fervoroso Ⓓ leidenschaftlich, inbrünstig ◇ a) Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d’coscienza netta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

fervorus (gad., Badia) ↦ fervorous.

fessura (bra.) ↦ fezura.

festa Ⓔ FESTA (EWD 3, 228) 6 1631 festa (Proclama1631-1991:156)
gad. festa mar. festa Badia festa grd. festa fas. festa caz. festa bra. festa fod. festa col. festa amp. festa LD festa MdR festa
s.f. Ⓜ festes
1 solennità di interesse collettivo, motivata da una ricorrenza religiosa, civile, famigliare, o da un fausto avvenimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Al nes á dit Mëssa Novela, / Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’ agn ch’al é bele sté. Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. Cuante beatitudini! E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. Quante beatitudini! AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 giorno di festa dedicato alla celebrazione di una solenne ricorrenza religiosa o civile (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ giorno festivo Ⓓ Feiertag, Festtag ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
3 trattenimento pubblico o privato, per qualche ricorrenza o per divertimento (grd., fas., fod.) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) sobit che l’é vegnù chest vosc fi, che l’à durà su duta la sia pèrt co la putènes, ge mazède n vedel engrassà e fajede tanta festes subit che l’é vegnù ches vos fì, che l’ha durà su dutta la sia pert colla puttènes, ghié mazzède un vedél ingrassà e fajède tanta fèstes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras, y i fajëis tanta festes pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras, i gli fajaise tanta festes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); c) pernánche l é rué chëst vost fi, che l s’à mangé via dut l fatossò co le putane [corr.: donne de mondo], i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa pernan’ che l’è ruè cast vost fì, che ‘l s’ ha mangiè via dut el fatto sò colle putane [corr.: donne de mondo], gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); d) Ma śën che l ie ruà chësc, che à desfat duta si arpejon cun mené na stleta vita fajëis na tel festa! Ma źëŋ che l’jè ruà chëst, chë ha döffàtt dutta si àrpes̄oŋ con mënè na sclötta vita fas̄ëis na tèl fösta! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
4 manifestazione o occasione di allegria, di gioia, di esultanza (gad.) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (gad.)
da festa (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ a festa Ⓓ festlich ◇ a) Berbesc y mëdes, n gröm de vijins; / Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Berbess e mádes, ‘ng grüm de visings; / Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ festif fé festa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ festeggiare Ⓓ feiern ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.) ◆ festa da bal (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ festa da ballo Ⓓ Tanzfest ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).