Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/428

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


393
393


fefa1878:45 (Badia).

faidl (gad., mar., Badia, grd.) ↦ faidl.

faigl (fod.) ↦ faidl.

fajel (fas.) ↦ fajuel.

fajol (amp.) ↦ fajuel.

fajöl (gad., mar., Badia, moe.) ↦ fajuel.

fajuel Ⓔ alad. * fažuol ‹  nordit. fasol ‹  PHASEOLUS ‹  ϕασίολος (Gsell 1992b:228) 6 1844 fagioi pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. fajöl mar. fajöl Badia fajöl grd. fajuel fas. fajel moe. fajöl fod. fajuol amp. fajol LD fajuel
s.m. Ⓜ fajuei
seme commestibile della pianta di fagiolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fagiolo Ⓓ Bohne ◇ a) gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari, fajöi, nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari, fasceoui, nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

fajuel (grd., LD) ↦ fajuel.

fajuol (fod.) ↦ fajuel.

fal Ⓔ deverbale a suffisso zero di falé (EWD 3, 199) 6 1811 fàl (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. fal mar. fal Badia fal grd. fal fas. fal fod. fal amp. fal LD fal MdR fal
s.m. Ⓜ fai
allontanamento dal vero, dal giusto, dalla norma e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ errore, sbaglio, fallo Ⓓ Irrtum, Fehler ◇ a) Odëise! Chëst é vost fal. Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Odëise! Quëst é vost fal. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. / Y chi che di fai no t’amunësc, t’odia y ie da temëi. Uŋ smiëler no sibbe mëi ti amich: uŋ tël no poss’ j’udëi. / Y chi chë dei fai no t’ amunës̄, t’ odia y jè da tëmëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo sce t’un ascorjaras n de o l’ater de to fal, mëtete en pesc mo s’ t’ n’ascorjeràs ‘ng dè o l’at’r de to fal, mettete in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☟ eror.

fal (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ fal.

falà (col., amp.) ↦ falé.

falament Ⓔ deriv. di fal 6 1865 fallamënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. falamënt mar. falamont grd. falamënt
s.m. Ⓜ falamenc
errore grossolano (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ errore grossolano Ⓓ großer Fehler ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma ne te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’ usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

falamënt (gad., grd.) ↦ falament.

falamont (mar.) ↦ falament.

falar (bra., moe.) ↦ falé.

falc (gad., mar.) ↦ fauc.

falé Ⓔ *FALLĀRE (invece di FALLERE) (EWD 3, 198) 6 1763 falè ‘erro’; fallè ‘aberro’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. falé mar. falé Badia falè grd. falé fas. falèr bra. falar moe. falar fod. falé col. falà amp. falà LD falé MdR falè
v.tr. Ⓜ fala
incorrere in un errore, in un’inesattezza di valutazione o di giudizio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sbagliare, errare Ⓓ Fehler machen, irren ◇ a) Cruzefis Gejù! Pietà, ie son chël che dut fala! Crucefis Giesu! Pietà, je son chal che dut falla! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Già l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); d) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada; / M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada; / M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); e) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☟ sba-

lié
p.p. come agg. Ⓜ falés, faleda, faledes
non esatto, non conforme alle regole, alle norme (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliato, erroneo, errato Ⓓ irrtümlich, verfehlt, falsch ◇ a) Bëgn dërt él insciö, ne n’é nia de falé, / Ince Siur Primiziant le stlop á porté Bágn dart elle ingsö, ne n’è nia de fallè, Intgie Sior Primiziant l’stlopp ha portè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se falé (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliarsi Ⓓ sich täuschen ◇ a) Ma la Madona à fat che i se à falà la strada Mo la madona a fat chö i sö a falla la strada ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); b) Y ara ne s’á falé, porcí ch’ara á partorí n bambin. E ella nè s’ à fallè, purcicch’ ella ā partorì ‘ng bambing. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

falé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ falé.

falè (Badia, MdR) ↦ falé.

falèr (fas.) ↦ falé.

falèr