Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/427

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


392
392


facolté (gad., mar., fod., LD) ↦ facolté.

facultà (grd.) ↦ facolté.

faculté (Badia) ↦ facolté.

fadia Ⓔ FATĪGA (EWD 4, 190) 6 1812 fadìa (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. fadia mar. fadía Badia fadia grd. fadia fas. fadìa bra. fadìa moe. fadìa fod. fadia amp. fadia LD fadia MdR fadia
s.f. Ⓜ fadies
1 sforzo intenso e prolungato che porta all’indebolimento progressivo delle facoltà di resistenza fisiche o spirituali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) Co po pa giaté chisc tan, che nëus, che on supurtà l ciaut y la fadia de dut l di, ulach’ ëi à mé laurà n’ëura?! Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous, chë oŋ supportà ‘l tgiàud y la fadia de dutt ‘l di, ulà ch’ëi hà më laurà un’ ëura?! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Jënt se baudia datrai, ch’ai mëss lauré, mo zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize. Jent s’ baudiea datrei, ch’ei mess’ laurè, mo zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 il risultato di un lavoro fisico o mentale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia, por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia, pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
3 difficoltà, stento, pena (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR)
de fadia (MdR) Ⓘ faticoso Ⓓ mühsam ◇ a) Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ perde la fadia (fas., fod.) Ⓘ sprecare fatica Ⓓ Energie verschwenden ◇ a) ma ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia, perché l’era n Re scì debol e fiach ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa, perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

fadia (gad., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ fadia.

fadía (mar.) ↦ fadia.

fadìa (fas., bra., moe.) ↦ fadia.

faé (fas.) ↦ favé.

faela (mar.) ↦ favela.

fagar (col.) ↦ fagher.

fagher Ⓔ bellun. faghèr ‹ FĀGUS + -ĀRIUS (EWD 3, 191) 6 1763 fagher ‘fagus arbor’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. fagher mar. fagher Badia fagher grd. fagher fas. faghèr fod. fagher col. fagar LD fagher
s.m. Ⓜ faghers
grande albero delle cupulifere (fagus sylvatica) (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ faggio Ⓓ Buche ◇ a) A chëstes parores s’é trata Genofefa sö na crëpa curida de müstl tl’ambria de dui lëgns jogn de fagher A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’must’l t’ l ambria de dui lengn’s jongn’ d’faghēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

fagher (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ fagher.

faghèr (fas.) ↦ fagher.

fagot Ⓔ dt. Fagott / it. fagotto 6 1856 fagotg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. fagot grd. fagot fas. fagot fod. fagot amp. fagoto LD fagot
s.m. Ⓜ fagoc
strumento musicale a fiato, ad ancia doppia, appartenente al gruppo dei legni (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fagotto Ⓓ Fagott ◇ a) Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

fagot (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ fagot.

fagoto (amp.) ↦ fagot.

fai (col.) ↦ fà.

faidl Ⓔ dtir. faigl (EWD 3, 193) 6 1878 feid’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. faidl mar. faidl Badia faidl grd. faidl fod. faigl
s.m. Ⓜ faidli
specie della famiglia violaceae (viola odorata) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ viola mammola Ⓓ März- Veilchen, Duft- Veilchen
faidl salvare (gad.) Ⓘ viola selvatica Ⓓ Hunds- Veilchen ◇ a) chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc DeclaraJM, SantaGeno facolté