Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/429

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


falsità
394


falsità (amp.) ↦ fauzité.

falsité (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ fauzité.

falso Ⓔ it. falso 6 1873 falso (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
amp. falso
agg. Ⓜ falsi, falsa, falses
detto di persona i cui comportamenti e le cui parole sono ingannevoli (amp.) Ⓘ falso Ⓓ falsch ◇ a) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
s.m. sg.
quanto risulti sostanzialmente contrario al vero (amp.) Ⓘ falso Ⓓ Falsche ◇ b) Da saé, che iό son Beta / E dì el falso no son bon Da saè, che io son Bétta / E dì el falso no son bon Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.)
fauz.

falso (amp.) ↦ falso.

falz (gad., mar., Badia) ↦ fauz.

fam Ⓔ FAMĒS (EWD 3, 204; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Famen) 6 1763 fam ‘fames’; ja fam ‘esurio’ (Bartolomei1763-1976:79, 84)
gad. fan mar. fan Badia fan grd. fam fas. fam caz. fam bra. fam fod. fam amp. fame LD fam MdR fan
s.f. sg.
1 sensazione causata dall’impellente bisogno di cibo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fame Ⓓ Hunger ◇ a) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch’i i dajova da magë ai purciei Tlò uloel se parè la fam cun chel, che i dayoa da magiè ai purciei Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) chësc l’á metü söl so mesc a vardé i porcí, olach’ al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Cianbolfin te sot letiera l’aea sentù dut e no l’era più bon de dormir, e l sentìa che la fam ge batea Čanbolfin te sot letiera l’aea sentu dut e no l era più bon de dormir e l sentia, ke la fam ğe batea BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); g) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn, y le pice metô man a jemé y pité. El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn, e ‘l picce mettō mang a jemè e pittè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 grande scarsezza di generi di prima necessità e spec. di viveri, carestia (gad., grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ carestia, fame Ⓓ Hungersnot ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) N’aldeste pa, che signur Curat canch’ël sëgna a le tëmp, prëia dagnora, che le Signur Idie nes traverde da la peste, da la fan, e da la vera? N’aldeste pa, che Signur Curat quaǹch’ ël sëgna a le tëmp, prëÿa dagnòra, che le Signur Iddie nes travèrde da la peste, da la faǹ, e da la vèrra? DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); d) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); e) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch, y al scomëncia d’avëi mangora dl bojëgn. E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc, e al (el) scomància d’avai màngora del bosagn. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia)
3 fig. desiderio intenso, bramosia, cupidigia (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ fame fig.Ⓓ Hunger fig., Gier ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
avei fam (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere fame Ⓓ Hunger haben ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.) ◆ morì

da (la) fam (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ morire di fame Ⓓ vor Hunger sterben, verhungern ◇ a) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam. tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà, e ieù meùre chilò da fang. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) "Po!" l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." "Po! l diš Čanbolfin, ke la co ke la vel, più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆ patì la fam (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patire la fame Ⓓ Hunger leiden, hungern ◇ a) iló pativel na tel fam, che ël dejidrova plu de n iede d’avëi chël che i dajova da magë ai purciei illò pative’l na tel fam, ch’el desidròa plù d’en jade d’avei chel chi dasòa da magià ai purciei SenonerA, FiProdigo-