Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/206

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciera
171


deMasciza1844-1929:113 (amp.); g) Ci sciosciüre / che chël mure / fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure / fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
cie che 1 (gad., grd. L 1933; F 2002, fod., MdR) Ⓘ ciò che, cosa Ⓓ was ◇ a) Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Y à cherdà un di servidëurs, y damandà, cie che chësc ie pa. Y ha cherdá ung dei servidoures, y domandá, chié che chest joe pa. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); d) Bun, sën alda mio bun fre: / Ci che i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) (Le Vijo:) Os ponsede / y dijede / ci ch’orëis, por me! (L’ Vijo:) Os punsede / y dijede / ći ch’orëis, pur me! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); f) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Ël á cherié sorëdl, la löna, les stëres, y döt ci che te vëighes chiló El à c’riè sored’l, la luna, les sterres, e dutt cicche t’ veighes chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia) 2 (gad., amp., MdR) Ⓘ che cosa, cosa Ⓓ was ◇ a) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Ci che te dijes pro chësc tö? Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. Tgi che te disches pro cast tō? HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’à menè da püch J’oresse giaǹ savëi çhi che t’ has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba. e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) ◆ cie che mai (gad. V/P 1998, fas., amp.) Ⓘ qualsiasi cosa Ⓓ was auch immer ◇ a) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) dajeme vèlch da magnèr che me contente che che mai l’é. daʒ̉eme velk da magner, ke me kontente ke ke mai l è. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ cie mai (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ macché Ⓓ ach was, ach quatsch ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

cie (grd., fod., LD) ↦ cie.

cief (col.) ↦ cef.

ciel Ⓔ CAELUM (EWD 2, 186) 6 1763 tschil ‘coelum’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. cil mar. ci Badia cil grd. ciel fas. ciel caz. ziel fod. ciel col. ziel amp. zielo LD ciel
s.m. Ⓜ ciei
1 spazio siderale percepibile, di colore variabile a causa dell’atmosfera terrestre (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cielo Ⓓ Himmel ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Che valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla sun ciel. kę va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ sun tšíel. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 copertura mobile, composta da un drappo di stoffa pregiata sorretto da aste, sotto il quale si portano in processione l’ostia consacrata, le reliquie o le statue dei santi (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ baldacchino Ⓓ Himmel, Baldachin ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 nella dottrina cristiana, sede di dio e dei beati; paradiso celeste (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ cielo, paradiso Ⓓ Himmel, Paradies ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Iö tolará ca y jará da mi pere, y i dijará: Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Jö torá ca, e shará da mi père, e i dirá: Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) Gé levaré sù, e jiré da mi père, e diré: Père! gé é pecià en ciel e contra de te. Jé levaré su, e shiré da mi pére, e diré: Pére! j’é peggiá in tschiel e contra de te. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl cil le pan Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); f) Dal ciel ie dejidre fertuna Dal ciöl jë des̄idre fortuna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

ciel (grd., fas., fod., LD) ↦ ciel.

cier (gad., mar., Badia) ↦ zirm.

ciera Ⓔ nordit. ciera ‹ afrz. chiere [ ‹ χάρα?] (EWD 2, 202) 6 1805 ciera (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. cira mar. cira Badia cira grd. ciera fas. cera fod. ciera col. ziera amp. ziera LD ciera
s.f. sg.
1 aspetto del volto, come manifestazione di buono o cattivo stato di salute (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cera, colorito Ⓓ Aussehen, Gesichtsfarbe ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ursula Dapoz / l pèr, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto / Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se