Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/205

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciavel
170



gad. ciavëi mar. ćiavëi Badia ćiavëi grd. ciavël fas. ciavel fod. ciavel col. ciael amp. ciael LD ciavel MdR ćiavëi
s.m. Ⓜ ciavei
ciascuno dei peli del cuoio capelluto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capello Ⓓ Haar ◇ a) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi, y unjova i piesc de Gejù cun n unguent Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi, y uns̄òva i pièŝ di Ges̄ù con un’unguënt VianUA, Madalena1864:193 (grd.); e) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

ciavel (fas., fod., LD) ↦ ciavel.

ciavël (grd.) ↦ ciavel.

ciavèr (fas.) ↦ ciavé.

ciaveza Ⓔ CAPITIUM (EWD 2, 179) 6 1857 ćiavëza (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. ciavëza mar. ćëza Badia ćiavëza fas. ciaveza fod. ciavëza col. ciaveza amp. caeza LD ciaveza
s.f. Ⓜ ciavezes
finimento di corda o di cuoio per la testa degli equini e dei bovini (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavezza Ⓓ Zaum
tla ciaveza (gad.) Ⓘ a freno Ⓓ im Zaum ◇ a) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza! Vè Martin, t’ es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

ciaveza (fas., col., LD) ↦ ciaveza.

ciavëza (gad., fod.) ↦ ciaveza.

ćiavëza (Badia) ↦ ciaveza.

ciaza (col.) ↦ ciacia.

ciazola (fas.) ↦ cazuela.

cich (grd., fas., fod.) ↦ cighe.

cichera (fod.) ↦ chichera.

cicolata Ⓔ it. cioccolata 6 1833 ćiocolàda (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. ciuchelada mar. ciuchelada Badia zuchelada grd. ciculata fas. ciocolata fod. cicolata amp. cicolata LD cicolata MdR ciocolada
s.f. Ⓜ cicolates
bevanda preparata stemperando polvere di cacao in acqua o latte caldo (MdR) Ⓘ cioccolata Ⓓ Schokolade ◇ a) Avëise vöia de bëire con mè üna taza de ciocolada? Iö ves ringrazie; ëla me scialda massa. Avëise veuja de bëire coǹ mè üna tazza de ćiocolàda? Jeu ves ringrazie; ëlla me scialda massa. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

cicolata (fod., amp., LD) ↦ cicolata.

ciculata (grd.) ↦ cicolata.

cie Ⓔ QUĪ(D) (EWD 2, 116) 6 1763 cì ‘tamquam’; da cie pert ‘quacumque’ (Bartolomei1763-1976:73, 76)
gad. ci mar. ći Badia ći grd. cie, ce fas. che caz. che fod. cie, ci col. ci amp. ce LD cie MdR ći
pron.
‘quale cosa’, ‘quali cose’, in frasi interrogative ed esclamative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ che, quale, cosa Ⓓ was, welcher ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Po diral: cie ues pa? Po diral: cie vues pa? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); e) Ti donca ci n disto? Ti donca tgin disto? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Ći tëmp él pa? Ël é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Çhi tëmp él pa? Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); g) Ci dijessel mai lonfer, / Sc’ al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, ce che vorea dì sta roba l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Ce da ride a ‘l vede cioco Ce da ride al vede ciòco DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); j) Möt, ci dijeste dl Giubileo? Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); k) Ma non on fosc rajon d’esse contente?… / Ce dijeo śente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente?… / Cie digeo zente? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Ci ve resta a la fin? Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta. "Ci él?" scraia le conte dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. "Ci elle?" scraia ’ l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
agg.
in frasi interrogative e esclamative, seguito da un nome o a un aggettivo, è equivalente a ‘quale’, usato per ambedue i generi e numeri (gad., grd., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ che, come, quale Ⓓ was für…, wie ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? giœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) N’é giapà, son vedla muta! / diejana! cie cossa burta? Ne giapà, song vödla Muta! / die schana! chië cosa burta? PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Chël orghen ci n rumour! Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Ci n dijeiso cie? Çhi n’diṡeiso çhie? PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, Lo-