Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/171

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cert
136


‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) E la terza era la ciasa de mi non. Inant la era de n certo Mayersfeld. Ö la terzo era la tschiasa dö mi non. Inant la ero dö un certo Mayersfeld. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.) ☟ zerto.

cert (gad., Badia, fas., bra., LD, MdR) ↦ cert.

cërt (grd.) ↦ cert.

certamënter (MdR) ↦ zertamenter.

certe (mar.) ↦ cert.

certo (fas.) ↦ zerto.

certuns Ⓔ it. certuni 6 1873 zertune (Anonim, ManageriaComunal1873:38)
amp. zertune
pron. pl.
ha il significato di «certe persone» (amp. Q/K/F 1988; C 1986) Ⓘ certuni, alcuni Ⓓ einige, manche ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

cervel Ⓔ CEREBELLUM (EWD 2, 93) 6 1763 ciervoel ‘cerebrum’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciorvel mar. ciorvel Badia cervel grd. cervel fas. cervel bra. cervel fod. cervel col. zervel amp. zervel, zarvel LD cervel
s.m. Ⓜ cerviei
1 parte principale dell’encefalo, posta nella cavità cranica (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cervello Ⓓ Gehirn, Hirn ◇ a) al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.)
2 fig. capacità di intendere, di ragionare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intelletto, senno, giudizio, cervello fig.Ⓓ Intellekt, Verstand, Hirn fig., Gehirn ◇ a) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); b) Magari che i omi cun ciorvel y orenté foss zënza superbia, sënn, y atres pescimes pasciuns, sciöche chësta creatöra inozënta Magari che li uomini cung cervell e orentè foss’ zenza superbia, senn, e atres pessimes passiungs, sceoucche chesta creatura innozenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) iö n’oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach’ai é da peso co le lu, y á manco ciorvel co nosta cerva, che n’intënn nosc rajoné iou n’uress’ pa plou ji inant’r chella jent, dea ch’ei è da peſo ch’ ‘l lù, e à manco cervell che nosta cerfa, che n’intenn’ nosc’ rajonè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
fora de cervel (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ impazzito, ammattito, fuori di sé Ⓓ verrückt, außer sich ◇ a) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo, verc y fora de ciorvel Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo, verc’ e for de cervell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

cervel (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cervel.

cerviera (fod.) ↦ ceviera.

cervo (col.) ↦ cerf.

cesa (fod.) ↦ ciasa.

cèsa (fas., caz.) ↦ ciasa.

cësa (grd.) ↦ ciasa.

cèsa da fech (fas.) ↦ ciasadafuech.

cesadafech (caz.) ↦ ciasadafuech.

cësadafuech (grd.) ↦ ciasadafuech.

cesadafuoch (fod.) ↦ ciasadafuech.

cest Ⓔ mozione di cesta (EWD 2, 95) 6 1858 tschöscht (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
gad. cëst mar. cëst Badia cëst grd. cëst fas. cest bra. cest fod. cëst col. zest amp. zesto LD cest
s.m. Ⓜ cesć
cesta, per lo più di forma cilindrica o conica; anche, quanto vi è contenuto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cesto, paniere Ⓓ Korb, Handkorb ◇ a) L’é jit fora a veder che che l’é che stropa l restel. Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Lö schit fôrâ a vöder kö kö lö che stroppa l’restel. Era un picol tschöscht chö nodaa sul aga. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

cest (fas., bra., LD) ↦ cest.

cëst (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ cest.

cesta Ⓔ CISTA (EWD 2, 94) 6 1763 ciesta ‘cista’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cësta mar. cësta Badia cësta grd. cësta fas. cesta fod. cësta col. zesta amp. zesta LD cesta MdR cësta
s.f. Ⓜ cestes
tipo di canestro o paniere a sponde alte che può servire a vari usi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cesta, cestino Ⓓ Korb, kleiner Korb ◇ a) Vëi él, che - sco n pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera - n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri. Vëi él, che - sco ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera - ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

cesta (fas., LD) ↦ cesta.

cësta (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ cesta.

cet Ⓔ nordit. ceto (GsellMM) 6 1866 čet (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
fas. cet amp. ceto
agg. Ⓜ cec, ceta, cetes
privo di rumori (fas., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ silenzioso, zitto Ⓓ still ◇ a) l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet. l vardea via per el Sas de Salei e ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
sté cet (amp. C 1986) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ