Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/172

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


che
137


schweigen, still sein ◇ a) ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
chiet.

cet (fas.) ↦ cet.

ceto (amp.) ↦ cet.

ceun Ⓔ comp. di cie + un 6 1873 ceun (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18)
gad. ciun grd. ciun fod. ciun amp. ceun LD ciun
agg. Ⓜ ceugn, ceuna, ceunes
con valore esclamativo: "che" (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ quale, che Ⓓ welcher, was für… ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.) ☟ chelun.

ceun (amp.) ↦ ceun.

cëura (grd.) ↦ cioura.

cèvena (fas., caz.) ↦ cianeva.

cevia (grd.) ↦ ceviera.

cevìa (fas.) ↦ ceviera.

ceviera Ⓔ ven. zi -, siviera ‹  CIBĀRIA (Gsell 1989a:146) 6 1878 ceuìra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. ciovira mar. cioira Badia cevira grd. cevia fas. cevìa fod. ceviera, cerviera col. ziviera amp. ziviera, zubiera, zuviera
s.f. Ⓜ cevieres
piccola carretta a mano, con una ruota e due stanghe, per trasportare materiali a breve distanza (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ carriola Ⓓ Schubkarren ◇ a) n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm p. e. en ceuíra ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum p. e. in ceuìra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

ceviera (fod.) ↦ ceviera.

cevira (Badia) ↦ ceviera.

ćëza (mar.) ↦ ciaveza.

ceze (fod.) ↦ zeche.

ćeze (Badia, MdR) ↦ zeche.

che Ⓔ QUID/QUOD/QUAM (EWD 2, 99) 6 1631 che (Proclama1631-1991:156)
gad. che mar. che, co (pron. rel. soggetto) Badia che grd. che fas. che caz. che bra. che moe. che fod. che col. che amp. che LD che MdR che
congiunz.
1 congiunzione dichiarativa, soggettiva od oggettiva (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ che Ⓓ dass ◇ a) a la ciera se podëssa pensé che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N uem […] à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita Ung vuem […] a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); c) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Iö crëie che sarëise contënt con chësta. Jeu crëÿe, che sarëise contënt coǹ quësta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); f) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); g) l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); h) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); i) Un marà […] i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita Un mará […] i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); j) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); k) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) Giö die duncue, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione, é suzes che na fémena civile de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro Giö die dunque, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione, l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) Sál, che messun vire te chësc bosch y che l’odarun n de en Cil? sàle, ch’m’ssung vire t’ chesc’ bosc, e ch’l’udarung ‘ng dè in Ceìl? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
2 congiunzione causale (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ perché Ⓓ weil, dass ◇ a) che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia / La superbia. DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, / stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, / stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); f) Impara a ne t’infidé ince di plü bugn tra i uomini, che che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini, chè che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); g) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins, / Che na Mëssa novela é solenité rara De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings, / Che na Massa novella è solennité rara PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 congiunzione consecutiva (gad., grd., fod., amp.,