Page:Cosmoglotta A 128 (Sep-Dec 1939).djvu/23

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

CON QUI YO POSSE TELEFONAR ?

Meditationes de un old coidealist pri li concurrentie suggestet in Cgl B. nró. 24 pàgine 48.


Yo memora bon li tempore de introduction del telefon. In ti epoca it esset un ver sensation haver telefon. In li burós del comerciantes on ne ancor havet scri-machines ; on scrit omnicos per manu, usant un incre copiativ, e it esset li desfacil ovre del aprentisos copiar li lettres. Abonar un telefon ? ? ? On ya posset jettar ii moné tra li fenestre in mult plu simplic maniere ! ! Con qui telefonar ? In li tot cité apen un dozen follos havet telefon, Tàmen li cose ha avansat lentmen. Li avantagie, rapid e inmediat intercomprension tra grand distanties, esset evident. Poc a poc it devenit solmen un problema financial, e ta u li taxe esset modic, li telefon divulgat se rapidmen.

Un cert analogie con li mundlingue es evident. Solmen : ci it ne es un problema de financies, ma de personal eforties. Li manipúlation per telefon es tam facil que mem litt infantes aprende it ante li unesim passu al scole. Ma aprender un foren lingue ? ? To es lu maxim enoyant por li grand majorité del homes. Mem li perspective a un material profit per comercial relationes o per un bon plazza con alt salarie instiga poc homes a tal eforties. Li majorité es tam indolent, que sin li scol obligatori ili ne mem vell aprender li max primitiv saventies, benque lor profit es inmediat e evidentissim : scrir, leer,, calcular ; a tacer pri studie de foren lingues, quel ya in fact es un strapacie (pl. comp. li artícul « Auspicies del mundlingue » in Cgl. nró. 90, pàg, 66.)

Ma mem inteligent e ideal homes, queles comprende li necessitá del mundlingue e li superiorità de Occidental, mem si ili es inclinat a un grav sacrificie per li personal efortie de aprension, mem ili questiona : « Con qui yo pose telefonar ? pardon, con qui yo posse conversar e coresponder in Occidental ». Mi eforties pri foren lingues va esser plu util, si yo perfectiona mi saventie de ti natural lingues, queles va dominar li intercomprension ancor durant mult decennies ».

Ye ti-ci punctu li Espistes usa un tric : « Vu ya ne besona grand eforties, vu va esser surprisat agreabilmen per li facilità del aprension; adplu vu va haver inmediat profit, vu va incontrar in li tot munde mult homes savent Espo e auxiliant vos ». Un pelmel de ilusion e grotesc exageration. Esque noi vole secuer ti via ? ? Noi ya conosse li efecte : li grand desilusion ; li seductet naivos trova bentost que li assertet grand facilita es un bluff. E benque pro li linguistic superiorità e atrativ elegantie Occidental ne va desilusionar li novicios in tal gradu quam Espo, it ne es desirabil recrutar solmen platonic sympatisantes,

queles flara solmen superficialmen al cose, ma homes vermen aprendent Occidental talmen que ili posse leer e parlar it ; solmen per tal adherentes li cose posse progresser.

69