Page:Cosmoglotta A 128 (Sep-Dec 1939).djvu/22

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

A, O, E resta anc li accentu polonés sur li preultim silabe. Por evitar li tro grand ofension de nor orel per li accentu ínnatural, Ido violat li ortografie e un grand númer de paroles, p. ex. « adyar, ambicyo, brakyo, eklezyo, fluvyo, historyo », etc. ***) e in superfluitá statuet un exception por li infinitive. Qual do esset li declaration fanfaronic, que exceptiones ne posse exister in un lingue artificial ?! E omni to vell har esset forsan evitat si on vell har adoptet li simplic regul de Idiom Neutral ! +) E li sufixes in un sens natural vice li sens ínnatural e arbitrari atribuet a ili.

Yo va citar solmen un exemple : -ar- significa secun Zamenhof un colection o multitá evidentmen derivat del sufix international arium, trovat in paroles quam « herbarium, aquarium, sanctuarium », etc. Ma li sens de ti sufix es mal comprendet proque it significa ne un colection de coses, ma un loc o localitá' o « ujo » ++) u es plazzat un colection (solmen scientic e organisat). In li lingues natural existe du altri sufixes queles bave li signification quel Zamenhof imputa a -ar-, a saver -age e -alya ; li unesim con li idé de órdin e li duesim con li idé de desordin o colocation ocasional. P. ex. plumage, boscage, foliage, village, etc. muralya, antiqualya, ferralya, intralya, canalya, etc.

Vice to, Zamenhof e Ido atribuet a aj(h)o un sens tut arbitrari, quel ne existe in ii natural lingues.

Senior Couturat nu scri mult pri li natural evolution e que it es dangerosi por li lingue. De facto it es dangerosi solmen al principies Procrustic de Esperanto, ma nullmen a un lingue quel es basat sur li naturalitá. Naturam expellere furca, tamen usque recurret ! (Etsi tu expulse li natura per un furca, it tamen in fine reveni).

Si alquande li formation de paroles va esser basat sur li principies del lingues indo-europan, null líber evolution va esser a timer, nam it vu esser conform al leyes sur queles es basat li « Fundament ».

Autorisat adaptation ex Proto-Occidental de Ilmari Federn.


  • ) A silentiar tutmen del alteration de un masse de paroles international

quam « ekzamen, maten, lamen, kurten, kusen, kamen » (in Occidental: examin, matin, lamin, cortine, cussin, camin).

    • ) Li originale contene ci li abreviation E. S. quel vole dir « Esperanto

simplificat ». Ma poy li paroles « Ido » es usat anc in li originale. I. F.

      • ) Ti formes data ex li unesim epoca de Ido. Plu tard on reintroductet i

vice y, e changeat li regul de accentuation, precismen pro li critica de E. de Wahl ! I. F.

+) « Li tonic accentu es sur li vocate ante ti ultim consonant ». Li sam

regul vale por Occidental.

(I. F.)

++) Esperantic sufix representant alquicos quo contene in se. I. F.


Li fin del cloches. — In 1937 un arkitect specialisat in li religiosi edificies ha realisat con un electrico un dispositive viceant in li eclesias li cloches traditional per un specie gigantic « pick-up ». Talmen on posse, secun li sesones e li gustes, variar li apelles al fideles e far audir in li max litt village li clocheludes max celebri del munde. Un disco selectet, e li concert comensa.

Ma mem essente tam variat e tam bell quam possibil, esque ti mecanic musica va posser vicear li poesie del cloches ? On ne abandona tam facilmen un tam long e jolli sentimental tradition.

68