Page:Cosmoglotta A 128 (Sep-Dec 1939).djvu/21

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

LI PROCRUST LETTE DE ESPERANTO

(Ex li copie-libre de Edgar de Wahl, scrit in julí 1908)

Leente nómines de Persia, Egyptia, Babylonia, Assyria etc. in transscrition che grec o roman autores, noi mira pri li horribil deformation de ti nómines. ( « Ghis nerekonebleco », til ínreconossibilitá, vell dir li Esperantistes). P. ex. Chûfu deveni Cheops (Keops), KshatriaXarxes, MoishaMoses, Pdu-parahPotiphar, Sestu-RaSesostris etc. etc.

Si noi questiona nos proquó ili ha fat to, li response es tre facil : In li classic lingues li « nimina » (substantives e adjectives) havet special finales-sufixes, sin queles li paroles ne esset regardat quam tales. Por adjunter li sufix-finale nominal, ili devet deformar li paroles « ghis ne rekonebleco ». Ti metode infantin e primitiv del classic lingues esset abandonat quam ínpractic de omni lingues derivat de Latin e Grec.

Li embryon-lingue Esperanto retornat a ti metode e fat ex li 5 vocales usat quam finales constant un veritabil lette de Procrust por omni paroles havent un altri finale, secun decret de Dr. Zamenhof.

Volapük (benedit memorie !) tranchat li cap del paroles queles havet li audacie comensar per un vocal, Esperanto detrancha li ped si it fini per un vocal. U es li diferentie ? Que per tal maniere sovente desapari just lu caracteristic, on posse vider in li famosi nómin « Usono » (in anglés USA — United States of North-America ) u li A final, quel es lu vital in ti nómin (America) es exchangeat contre O, proque sr Zamenhof ha decretet que substantives fini per O.

Particularimen ínsympatic es ti procedes per li usation de un lítter tam caracteristic quam O, e per li A por li adjective, lítteres in queles spiritu Indo-Europan es acustomat sentir lu masculin e feminin. Si Zamenhof insistet pri li finales permanent por li parol-classes, il devet prender tales quales minu ofende li sentiment mundan, p. ex. E por li substantives quam proposit Sr Miller, e I por ii adjectives, quel justifica se per G. -ig, L. -ius, -is, R -ij, -yj, romanic -ic, e lassar O e A por li sexu masculin e feminin. Yo save tre bon : li sufix esperantan in permisse far derivates feminin queles li finale ne permisse far, ma it es solmen li consecuentie de un ínlogic generalisation de un ley perceptet. Nam vermen esque matre es un patre feminin ? o un fémina un mann feminin ? No ! Li matre es un genitor feminin e li femina es un hom feminin. Por economisar 6-8 radic-paroles *) plu minu international, quam matre, fémina, tanta, tauro (cp. Hispan toreador, torero), vacca (vaccinar, vaccello), etc. Zamenhof violat li customes e li sentimentes del munde civilisat. Vermen un heroism audaciosi, ma un heroism mal directet, quel fini sempre con li morte del heróe e de su ovre.

Infelicimen li lette de Procrust continua anc in Ido **) e li reformes concerne solmen ínsuficent partes, quam mutation de singul parol

e del ortografie, addition de quelc sufixes, etc. Ultra li ínfelici finales

67