Gerusalemme liberata/15

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XV[edit]

Argoment.

Irtstruii ben del mago i duu soldaa
Van in d' on navett piccol , ma stupenti*
Veden prima on esercii stramenaa
CK el re éf Egitt el x stava desponend.
Fan in pocch terrip di mja in quantitaa,
De tant che quell barche tt el va corrend.
Rfvaa a t isola infin dov è Rinald ,
Trceuyen contras t ? mojnrij ma lor stan sald.

Ooltava su l'aurora in traversia
Per ciarnk i operali al «b mestce,
Quan d el vens a porta quell' indurili
Fceuj, e scud, e bacchetta ai ibrestee;
E dopo el ciccolatt e el reci occhi n
Per restoraj , el diss : Fee prest , andee 7
Toeuj, queste quel) chev*hoopromiss;steepront
Con tra i fogn de la stria per traghi a mont.

Lor s'even miss già a l' ordea , e gh' ave yen
I sceu vestii de ferr lazzaa a la vitta j
Talché adree «1 vece per strad che novedeven ,
Van come i poresìtt adree a *la pitta ;
Però in òéì repassà se Ti' aeeorgeven
Ch'^veti d strad faa prima col remilla.
ftivua pceh al lece del (lum, el diss : Bon di ,
N' avii pu ; la mia geut ; Lesegli de mie



544

Hin ricevuti del km, e a pocch a pocch
Con grazia hinportaa su de l'acqua in spalla ;
Figurev dò frascbelt e dò pajocch
Tiraa per forza al fond e tornaa a galla:
Se trceuven, come avessen avuu el cocch,
In su la riva , e lì , senza cercalla ,
Yeden pronta ona nav de fa viagg ,
Cont ona giovenolta al governagg.

La gh' ha in front com' el zuff de la fortuna ,
L' ha i ceucc dolz e cortes eh' hin on incant :
L' ha on cerin d'angiol , come quell de vuna ,
Ma d' on pèzz fa , che me piaseva tanl ;
L' ha on vestii a l' amazonn , ne gh' è nisauna
Ch'abbia on vestii de tane color cangianti
El se pò dì quel) vestii a T amazonn
Pu variabel del cerve)] di donn.

Insci la piuma al coli di puvion ,
Quand hin in faccia al so cont el eoo in l'ari,
La fa a ogni legger mott cent mudazion
Con di bej tint lusend e semper vari ;
Gh' è el rubin ; verd de gali ? verd celadon ,
Pajaa , azzurr , color d' or e color d' ari ;
Semma hin pu mes'c sti tint che né i color
Che mes'cen e che impasten i piltor.

Ànem fioeuj y la dis, vegnii chi dent,
Che sii ben fortunaa ; sii ben sicur :
Fan a me m&ud e la tempesta e el vent,
È s' el vceur boffk fort , eh' el boffa pur $
Sont chi a sei vi v segond ch'el se ressent
Quell che pò comandamm, gh'hoo i istesapremnr.
Col so navett poeti, int^nt che la forniva
De parla , in dò reraad la fens a riva.



345
Appanna hin sbalza» dent, che la pontella
Per slontanass el remiti contra la sponda;
La regolaci timon , l'alza la velia,
£ alegrament la corr in giò a sego n da.
L' è el fium gross ? se no basta ona b or celi a ;
De porta on bastinient senza ch'el fonda;
Quest mò el par on qualtr' ass, Y è on barclietlin
D'andà magara sora on fontanin.

Pensee se noi vceur corr ; noi va , ma el sgora
A tutt sgorà con la velia sgonfiada,
E el taja l'acqua e el fa'vint mja a l'ora,
Segnand dedree cont el scumozz la strada.
Già hin rivaa al mar, e quell torrent allora
JS ba fornii tutta la soa spampanada ;
El se perd, no glie serva el fa de pu:
Sgonfion, nosee, a sto pass speggev in lu.

Amalastant l'entra la barca in mar,
Che cessa el cattiv temp che 1' èva in mott :
Forniss el buj ; come in d' on gran caldar
A tiragh indree el foeugh eh' el gh' èva sott.
No se ved 1' onda che a increspass , e el par
Che se muda la scenna luti a on bott.
Qui) brutt nivol de slanz hin scovaa via,
£ el ciel F è beli sgoraa eh' el mett legria.

Là trapassa Àscalona, e a man manzina
La tira vers ponent senza perd temp,
£ l'ha vist snbet Gazza 11 vesina,
Che l' è staa el port de Gazza in olter temp ;
Adess Tè on citWtion •> su la mina
IH olter l'ha quistaa grandezz, hontemp;
Gh' è on formiglieli de geniche spaventa:
Se gh'i on omm in Milan ; là ghe n'è trenta.



346

Veden, guarda od a lerra i navigant,
Di baracch spess , e fin che ghen pò sta;
Gent a cavali e a pè , e hi a dio sa qttant f
De la cktaa a la riva andà e torna:
E muj| , e camej caregh , e elefant
Che portararen sioo per dì ona cà;
£ in port nav e galer, e el n' è tant pien,
Ch' el mar per sostenta), V ha de fa ben.

Part van a velia e pari a remm mena*
Di galiott condannaa a batt el pess f
Gh' han de la scuma intorna in quantità* ,
Come la fa in del cceus la carna a less. .
I)iss su la barchireeura : Avii osservaa
Color là in terra e in mar eh' hin insci spess?
Sappiee mò che quell re l' è ancamò adree
A reclutann , e eh' el n' ha minga assee.

Hin tucc del regn d' Egitt e lì per lì
Quij gran bregad , e el speccia anmò i lontano.
Di loeugh vers 1' orient , vers el mezzdì ,
Cb' hin a soa posta, el pò anmò insci cavami.
Cred che repassaremm pu prest de chi,
Che lu l'abbia iraballaa tane garavann:
O lu a la tesla del so camp, o quand
Noi vceubbia andagh, chi n' avara ei comand.

In del descorr, com' el Turch ch'emm v<
A scavalca tane omen in filerà,
Per via che la lestisia de coluu
L' èva stupenda faeura de manera 5
Insci col so barchett l'ha ttii el duu,
Schirligand via tra qui) gran nav che gh'
Ch'el seguiten, ch'el fermen? Tè tant lesi.
Che on saresett noi sgomav pu presi»



547
La passa àRaffìa in d* on moment , la prima

Cittaa in la Siria; e poeu dopo compar

Rinocera , e se pò giugagh de scrima $

$it gram che no ghe loggia on macinar*

El gh'è on mont pocch lontan eh' el porta in scimi

On gran zimier depiant, ei pee in delniar;

Là gh' è sepolt Pompee , qucjl efee se. dis.

Ch* essend coppaa el fé pian£ al so a?mis, >

Se ved pceù Damiata, e el fium che ingrassa
3 menna l' abbondanza in di campagm >
£ el se spartiss in sett gcan bocch, eejlt»£s4
Ired el mar che noi fa pocch guadagu.
V oltra cittaa pceù in seguet che se pr/st
L è staa fbndada de Lissunder Mago $
£ poeu ven Faro , pn f isola spai ù da
Dt Ja terra on pezz fa , ma adess l'è unida*

No la ved Rodi e Candia, e l'è voltida
Va-s r Affrica, e la tegnen i Affrican
Su la riva del mar ben cojlivada ; .
Ma indent l' è on nid de fier de stagh lontan,
"Vers Cirene la seguita la strada.
Do*e de cinqu cittaa no gb' è cVel pian;
Chi la ved Tolomita e el fium faraos
Per tane idej poetegh favolo».

Schivand el pesg, tra i cattiv pass la gira
Vers l'alto mar corrend a quant e mai 5
E de Giudecca e Magra la se tira
Quant pu prest, tant pu ben iopuA di guai.
La ved d' ona part Tripola , e per mira
Malta che 1' è giò bassa finamai ;
E la lassa indreeAlzerb che ha avutila gloria
Cont i soeu frutt de (k perd la memorai



348

La ved pceu Tunes col so golf faa in cee
E che l' è serciaa in mezz de duu gran mont
Ciltaa piena de glòria e de danee,
Ne ghe n' è in Libia de fatin el confront ;
L'ha la Sicilia ai cost, e el Lilibee
El ghe s'innalza grandi os de front*
Chi, la donna la dis 7 fee on att de fed;
Gh' è staa Gartagen , né el par gnanch de cred

Guardee, ficeuj, che Tè redatta al segn
Che no gh' è , diroo insci 7 gnanch el carcamro

  • Van tra la sabbia e l'erba i ciltaa e i regn

De tane fabbregh no vanza che i rottamm
E 1' omm el pensa a la mort con desdegn
L'omm impastaa de vermen, de lelamm!
Scovrcn intant Biserta, e de 11 a on poo
,̻a Sardegna che ven de l' olter eoo.

Trapassen la Numidia, che ona \ ce ulta
La gh'eva tane pastor qnanc abitant-
E Bosi'a e Alger 7 dove gh' é ona missceuta
De corsar lader ; e Oran pocch distant :
E costeggi and fan ona girivceulta
Intorna al nid di lion , di elefanl;
Che adess gh' è iregn de Fessa e de Maro«cb,
E a front Granada , e poetigli* è on mar de pocch.

Hin già dove gh' è el strecc de Gibilterra ,
E en fan Ercol l' autor eh' el le scavass.
pò ben dass fors che ghe fu ss doma terra,
E che ona gran mina el le scarpass.
El mar , eh' el pò tuttcoss quand el fa guerra ,
In mezz a Abila e CaJp el s'è faa el pass;
Insci el mar cont el temp 1' ha miss on dazi
Tra l' Affrica, e la Spagna in quel) pocch spasi-.



Quattcr voeuk sponte el so de che montènn
In barca viaggiane! senza anda in port;
£ a fa in pocch teihp quell gran viagg che fènn ;
L' è beli capì , scior mio ; se marcènn fort.
Ora passand qnell piccol strecc, rivènn
À ofi olier mar strame naa de tal sort,
Che dov' el nosler chi l'è serciaa su
De la terra , quell là el le sercia lu. '

Tifo se ved pu tra quell gran slavesgion
Ne el paes grass de Cadiz, ne i duu appress;
T8o se ved terra o spiaggia in conclusióni
CieLe acqua, epoeù acqua e ciel, semper Y è istess.
£1 diss Ubald: E ben mò in sto boccon
De mar terrìbel dove semm adess,
Famm grazia , semm i primm fors a rivagh ?
Pu inanz gh' è gent, gh'è terra de abitagh?

La respond : Dopo ch*Ercol l' ha strìngaa .
Iu Libia, in Spagna i moster pu ferozz,
Chi el se ferme dopo d' ave giraa
Tutt el vost mond y dopo tant furugozz ;
E col* so non plus ultra el s'è stimaa
De tegninxi el bascì sott al barbozz;
Ma T ha fallaa el parnostegh , l'è staà on sogn ,
Che Uliss T è passaa inanz di dò cologn.

Con bona nav ; bon renani , bon marinar
L'ha volsuu lu azzardos passa de chi; *

Ala anch eh' el fuss prategh , el gh' è costaa car ;
Che cantra sii ond noi Y ha possuda àu
U e andaa a vede com' el sia avolt chi d mar x
£ nisstin sa dov' el sia andaa a fornì ;
£ se chi el vent el n' ha sbattuu quej olter t
O negaa o nò f noi tornè indree sena' olter.

30 *



D30

Talché stornar l'è incoglie!, magh'èdent
Paricc regn , pari ce isol con tutt quest j
E in sti isol e in sii regn gb'è asgossenngent,
Gent che mangia, che bev e che fa el resi.
Oh' è bon terren , no ghe cala nient •
E no ghe s' inveggiss a morì prest
£1 repia Ubald allora : Che legg gh v han ,
Che coslumm, che lenguagg, come la fan?

La re spond : Quant ai mceud, lenguagg , vestii ,
Tanci sit , tanci usanz. , ghe n' è on rebell j
Gh'han dive» idol, ma no van unii,
Chi la terra, chi el so, chi besti o steli.
Certun se man gè n tra de lor rostii,
E s'impissen la peli col toeuss la peli,
lnfin de Calpe inscià no han fed ne lesg,
Hin come fier salvàdegh e fors pesg.

Donca, el tornè a dì Ubald , douca el Signor,
Vegnuu in terra a dà lum a tutt el mond,
£1 lassarà perd al scur luce costor
Ch' hin in lant numer ? Nò ben , la respond j
Anzi la. san la fed col so splendor
£ ogni ver Ut ghe ri vara n chi in fond.
L' è on gran viagg , pur con P ajutt de Ciist
I voster popol s'uniran con quist*

A passa i cologn d'Ercol el sari
On quej di come a fa conca on barebett i
Sti mar, sti regn pceù s' han de nomina
Come a nomina el Sceves e el Brovett.
Oh' ha d' e*« on basliment eh' el gtrark
Tutta la terra e el mar: che beli giretti
Adess no gh'è eh' el s6 che sappia fall,
Pur l'ha de vegfrì ojr olter a imitali.



35i
L' ha de ris'ciass el prim a sto viagg
On Genoves, e de porlann el vantj
INtè la furia del vent che mett tant scagg,
Ne el mar dubbios, né el clima stravagante
Ne manch tane oller priguer d'avvantagg
De fa sgrigora tucc o tant o quant,
No tegnaran quell eh' ha faa sta in pee 1' oduv
Che noi vegna a scovrì sti paes neeuv.

Ti, o Colomh fortunaa, te insegnaree
In sti viagg ai. olter el limènn ,
£ appenna la porrà teodet adree
La fama pu coi ceucc che con tane pena,
di' abbien Ercol e Bacch gran lod de lee ,
Per ti ogni pocch el frnttarà assossennj
Faran poemma e istori sui fatt tceu ;
£ te saree col terap el^sò carceu.

Quest V è quell che la diss , e segoitand
Vers el ponent , la pieghe pceu a mezzdi.
La ved per mira el so eh' el va caland ,
£ appos ai spali eh' el torna a comparì;
E in V ora quand i s(ell se van smorzane
E el ciel su l'alba el se va adree a s'eiari,
Scovriti n ona montagna che vanzava
Sora i nivol , de tant che la se alzava,

E portandes pu sott , al sparpa jass ,
Anzi al sparì di nivol 7 tyan veduti
Che l'èva guzza inschna e grossa abbass*.
Sul moderi de la eros del Bottonu» ;
E el pariva anch di vcault che la fumasi
Come l'Etna e el Vessivi, che tuce dui»
Fan cceus calcipa , e dei di eascen ftim f
ÌH noce hip candire* con pfez ef Ito*.



352



Ecco quej olter isol tucc arent,
Kej , spazios , con quej piccola montagna :
Ilin i [so] Forlunaa, che anligament
I han creduu el ver paes de la cuccagna ;
Ban daa. per franch qhe ghe nassa el forment
Senza ara e somenall in la campagna;
Che i brent devio se faghen con poccb ugh,
De tnnt che i creden gross e pienn de sugh.

Chi, diseven, gh' è tutl el ben del ciel:
Chi 1' è dove gn' è i sces de cervella» ;
L'è la gomma di piant siropp e mei,
I fontanin dan lacc, candid i praa.
Nq gh' è né troppa arsura ne iropp gel ,
Fan on mezz temp Y inverna con la staa ;
E chi han faa cunt , per restreng tutt in pocch ,
Che ghe fudess el paradis di occh.

"Vers quist laven la donna, e alzand lavos,
Semm prest a tir, l'intona ai brav amis.
Hin chi mò quij tal isol eh' hin famos ^
Ma no sen sa na gotta de precis.
Hin fruttifer, alegher, arios,
Ma gh' è la franza in tutl quell che sen dis.
Pai land insci, adrittura la je menna
A la prima de tutta la desenna.

Soltè su Carlo: Ghe sarav el pati,
Ma senza dagn de quell 1 impegn che gb/emm ,
De des monta , e vede propi sul fatt
Sii lceugh pocch cognossuu , giacché ghe semm?
Ch6.gentgh'è,chelegggh'haii,che usanz ; che tratt,
£ infin lutt quell che pò fa invidia e premm;
Talché ai mee amis possa dagh gnst , e possa*
Dì : IJoq vist la tal e la .tal altra cossi ?



355
La respondè: Te parlel de par tò,
Te m' ec faa ona^ domanda de bon gust •
Ma sto pelilt no te poeti scoeudel nò ;
El ciel noi voeur, tei dighi con desgust.
No l'è madura minga gnancamò (

Sia scoverta, no Tè gnanraò el temp giust,
Tòrnand a cà n'hii de savenn pocch pu
De sto navett isless dove slee su.

N* eia grazia ' che senza pagk on sold
Fee sto viagg, e trovee la manera
D' a\è Rinald e menati via cold cold*
Foeura de quella spezia de griera? y
No ve slarghee, fioeuj, tanl in di fold,
Ch' el contrasta col ciel 1' è ona chimera.
Chi la tas; e comenza a spisciniss
L'isola prima, e quella ad re e a sgran di ss.

Bin vers levant logaa con siine tri a
Tuna adree a 1' oltra come in prossessiori.
Quell pocch spazi de mar el par ch'el sia
Miss tra lor col compass de proporzion.
Ghe n'è sett che se ved ch'hin a la via,
Gh'è honn campa gn ; gh'è gent, gh'è abitazione
Tre poeù hin desert , e no gh'è che oha turba
De besti, e no gh'è mai chi je desturba.

Gh'è fognaa on loeugh in vuna de sti tre!
Dove la spiaggia in sere la forma on vocuj
In mezz a duu gran corna ; dove gh'è
On bon port naturai francaa d'on scoeuj
Ch'el taja l'onda e el le tra indree, talché
Indent Tè succ, l'ha in foeura i fianchi moeuj*
De scia e de là duu se ce ti j pu avolt el par
C^e sien lì per- dà sega ai marinar,. '



554

Quel! sen l'è giust come on ceuli d'oliva:
Sora gh'è on bosch folt, spaventos e scur;
Gh'è od grotti n de presepi in prospettiva
Con l'ergna ; con di acqn dolz , di' bej frescur.
Chi mai no gh'è ona barca che ghe riva.
Che mai uissun s'è- tolt de sti premur.
In slo sen derelitt col so borcell
.L'entra la donna e la regoeuj i veli.

Guardee ,la diss pceu. , quel] palazz la insci ma,
Giusi come a Monsoree la cà.Visraara,
Cà de bon gust, degna d'entra chi in rima ;
Tant pu considerano 1 a chi l' è cara :
Là gh'è Annida e Rinald. No andee su prima.
Per qui] brjccol eh' el ciel noi se res'eiara ;
Che a andà in. olir or, via de quand sponta el di,
Fioeuj, ve. n'avarissev de penti.

Intant che 1' è anmò ciar podii ben fa
Fin là del pè del moni sti quatter pass.
Lor ripgraziènn in 1' ali del desmontà
La brava guida, e uin staa lest a inviasse .
L' è tant bona la strada e beli 1' andà ,
Che ghe rfven ben presi senza straccass,
No 1' èva gnanmp teur, e se podeven
Scoeud 4i curiositaa se ghe ti' a,veven.

Defatt han vist i brtech e i derupazz
Che aveven de passa per andà su -,
Han vist i strad caggiaa de nev , de giazz ,
£ inscima el mont fiorii noi par pu lu.
Nassen .areni a la nev alta on brazs
Erbeit e &qv che ne a' pò fa de pu:
Per i incanì de sta scórra regolizia
Riven i gili e eL giaaz a tk missizia.



O > J

I dau córopagn scerninn del pè del mont ,
Per fall scusa de lece , on sit sconduu -,
E quand el so ¥ ha casciaa su la front,
Dopo d' ave dormii com' bau poduu ,
Su,su,andemm pur, sbragiaven, e hinstaapront
A. remettes in strada tucc e duu;
Ma solta voi tra on serpent adrittura,
Che T è 00 beli che a avena minga de paura.

I/ha rafoga*io3UCc,i'had coli sgonfi de stizza,
L' alza la cresta color d' or achejada ,
E sbroffaud tossegh, bava e fum, el scrizza.
I dent , e el quatta col venler la strada.
El se strascina , el se scroscia , el se drizza ,
El- se slonga e el se slreng, e el sta in parada ;
Che beli' i neon ter ! pur qui] dun pedonen
Col so pass *olet e no se scpmponeo.

Già Carlo el giie va addoss, e el cascia a man ;
Dis T olter ; Cossa fet con la sciorscella ?
Mettela ina se t' ee car de sia san :
Con sto serpent ghe voeur olter che quella ;
Questa chi sì la farà andà lontan
Sto bestion che fa la sentinella ;
E lì el sbatt la bacchetta, e lu el da lorngh
Sohirligand via, che no ghe pias quell giocugh.

Insù de pocch gh'è on lion eh' eL. roggi ss,
E el guarda de travers e el veti via frauch;
1/ erva la bocca tremenda e el se orli ss
La ciom« } e caa la nova el batt i fianch - f
Xj' alga el eoo, el driasa el pel e el s'inrabfoiss,
Mael tonda anch luche noi pò fa de mandi;
Che con quella bacchetta noi pò dilla
Itamk a yedella, no aoo mò a aentilla.



356

Tiren inanz de longh i compagno n ;
Ma iatant i besti cressen a tutt cress;
Paren scappaa d' on seragli a nionton :
Glie n' è de tucc i razz che ghen pò vess :
Chi mostra i denc, chi el besej, chi i sgrifion ,
Chi è pelos e chi è liss, chi a schej de pesa.
Ors, lion, tigher, coccodrill e dragh
pin tane che appenna troeuven loeugh de stagh.

Eppur senza fagh dagn né manch stremizi,
Senlend appenna a fis'eia la bacchetta,
Scappen tucc quij gran besti a precipizi ,
Come el ci appi n de 1' acqua benedetta.
Intant, senz olter intopp né supplizi,
La brava cobbia la va su quietta
Fina infima, e V è fceura del pericol
De resta per el giazz su per quij briccol.

Boffand e rampegànd coi man , coi pee,
Fcnn tant che stravanzénn i pass scabros;
Troeuven poeu on gran beli pian con su on tappe*
D'erbetta e fior, e on te vediti gustos.
La tramontana e el sirocch stan indree,
Ko gh' é che ventisej fresch e odoros •
E l'è semper V istess' aria che spira
De dì , de noce , de mattina e de sira.

Talché no essendegh mai né V aria eroda
Né la tropp colda, e semper ciel seren,
ISe glie se trema né manch ghe se suda :
In conclusion ghe se sta semper ben.
L' è quell che i fior stan bej, che no se moda
L'erba, e che l'ombra ai pian t la se manten.
S'alza el palazz «ora on belllagh, né pomm
God tanta vista intorna a stand sul Domm.



35 7

I duii compagn dfpo * a flT an «alida
Even slracch mort, per dilla, e anmò sbanfaven:
£ andand per quella strada insci florida
Va là che vegn, ogni pocch se fermaven;
Quand ecco ona fontana che je invida
A restorass quanto pu la guardaven:
La ven di sass, e con di spruzz la tocca
L' erba vesina al sit dove la sbócca*

La se regoeuj pcaù in d' oncerl fonlanin
Che 1' ha assossenn decliv e l'è pròfond 3
La fa on beli mormorio, ma quietiti ,
La god l'ombra di piani che l'ha sui spond;
Ghe se ved dent el minem sassetlin,
La mostra nett e ciar tutt quant el fond ;
£ tra i piani su la riva ghe resalta
Cont pn bellissem verd Y erba tant alta.

L'èchi, sclamènn, guardandcs tucc duuin fac-
L'acqua de fann rid tropp a nost despecc $ (eia ,
Andemmen foeura , che con pu se spaccia
L'è mcj, e quest Tè on sit de metten frecc.
Chi i sirenn folfer ne daran la caccia,
Run col bombas stoppemmes i orecc.
Intant riveliti dov' el fium el se slarga
E el forma on lagh de sta ghe n a la larga.

Gh* è desposta ona tavola li arent
Con di pitanz de fa vegni petitt;
£ do tosann in qui) ond trasparent
Woden , ciarfojen, fan di bej giughitt;
Fan a chi riva al segn pu facilment,
Se tran l'acqua in del volt, se fan galitt:
Semina van sott come aneditt , e serama
Torhen a galla d'acqua; tucc dò insemina.



358

Vederi d quij dò bej gìoven a noda
Vestii a la icdusgia d'Eva, i duu soldaa
Se ressentinn, e i slenn lì anmò a guarda ,
£ quij inanz com' even comeuzaaj
Vuna intant la s'è aizada per mostra
Dil sen insù quant è mai desquattaa;
E el rest l'èva sott acqua ; ma anca quell
L' èva sconduu fors manch che sott a on veli.

Per fava on parangon tuinn P ideja
De quella tal che l'è oassuda foeura
De la scuoia del mar, de quella deja
Che, al so ficau l'ha daa ona bona scceura:
Costee in tutt e per tutl la ghe someja
Al volt j ai trezz 7 a 1' aria de popoeura ;
Mostrand pceì» de vedej , tutt in d' on bott
La se streng su quarciand el Jriott col bioit,

£ posa la desgroppiss e la deslazza
,£1 scestin subet e la doppia trezza ;
£ i cavi) se sparpajeu , se fan piazza
Sul sea ,sui spali ,ch'hin d'ona gran bianchezza.
Quij cayij d'or ch'hin d'ona bella razza ,
Sconden el beli cont -ona gran bellezza:
Quarciada insci de l'acqua e di cavij ;
Vergognosetta la se volta a quij.

Con modestia affeltada la vens rossa,
Ma la mes'ciava quell rossor col rid,
Per fass pu bella, e la che se cognossa ,
Fermandes 11 , che la ghe sta inivid j
£ poeù la canta ; o che canta , o che cossa !
O che trill nett, o che cadenz polid!
Sii fortunaa, la dis, vegnend chi su,
Ho podii, o viandante cerca de pu.



35g>
Questl'èelmej loeugh del mond, e chi se vir
Lontan di cruzi in di con*ola'zion ;
Uè on paradis terrester effettiva
Doma legrij, e senza suggezion.
Benonziee i arma, che do gh'è motiv
D' entra in combattimene , de 11 quistión.
Con sacre] a la pas tacca a a ona pianta :
De guerr, se n'hin d'amor, chi no sen canta»

Chi on lece e Fi stessa erba la pò es* bonna
Per descorregh de sfid e de batta}.
Te menarenim de la nostra patvonna
Bellissema e cortesa finamai ;
£ no avarii con quella cara donna
De sospira gr&n cossa e cuntagh guaj ;
Ma poi i zi e v e andee prima a lavav,
£ mangee quej boccon per refiziav.

Insci difi vnna; e Poltra pronta anch Ice
La ghe fava anem coi oggi ad, coi ge*t,
Fasend come chi balla, e che va adree
Ài temp giust dfi chi sona adasi o presi;
Ma i brav c^mpion no curen qui) gelee,
£ stan sald in parposet con tult questi
I*a bellezza, el gestii la vos je la*sa
Cont on poo de purisna, ma la passa.

O pocch o as$ee de ali boccon de idej
Resten nosuu , e ghen bau quej coni piagenza ;
Ma la reson strappandeu el gerrocj
La ne destruga subel la soroeoza.
Pientaa lì resten muff i dò galej ,
£ i duu via drizz no disen con licenza.
Quij sott acqua rabbiaa, quist trionfant
Yan in .palazz , e insci forniss el cant.

36o