Gerusalemme liberata/14

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XIV.[edit]

Argoment.

.1
L'ha in sogn Goff rea orden de Dia eli el giusta
El process de Rinald , cH el le reciama.
Pregaa di maggiorenni, no je desgusta ,
Anzi ? accorda a lorquell che anch lu el brama.
Peder C insegna ai. niess la strada giusta
Per catta on soggetton de tanta fama :
E on mago el ghe dà alloga , e el ghe confida
Che contramminnghe vceubbiaaiminn cC Armida.

JlLjI di el batteva già la retirada,
E la noce la vegneva de bon pass,
Che tra lor gh'è ona guerra deciar.da,
£ no ponn mai sta insemina ne cordass.
Già godeven i spruzz de la rosada
La verdura e i fioritt per restorassj
E on beli freschi n guslos col fass senti
L' inlizzava la voeuja de dormì.

Metluu i penser e i faccend in tasè ?
Defatt dormiven tucc placidamente
Afa noi dormiva minga Domnedè
Ch* el sta al governa de tutta la gent ;
E el se volte a Goffred , e el le. guardò
Cont on sguard favorevol e clemenl ;
E per rendei capazz d' on so Jàecrett 7
El ghe spediss giò on sogn quictt quiett.



3a6
Ci gh' i dna certa porta cbe no serva
Cercalia, e Tè ona porta cristallina
Là in orient, che mai ao k «e derva
Che sul spontà de l'alba a la- mattila.
Là denjter el Signor al ghe oonaerva
I sogn ch'el manda a q*ej bona anemina,
E propri vun de quiat l!è deatinaa*
A andà a trova Oofjfred indormentaa.



Tra,quao£ sogn se Meo l'aa, se pone» la,
Quest chi. l'è el re di sogn. Tè el toga pu be!L
£1 mette io slat , Goffriti de cotttempla
I misteri del ciel e. qui) di steli..
Come, a guarda in d'pn specc el. scovrì .là
Di coss cbe no gbe riva el nost eervell.
£1 gbe pari va d' esa porjtaa su :in ari .•
Tra on gran ctar , trj* fiamm d'or strasoudenarù

E intant cb'eL srnt ona jgran melodia,
E el guarda i gir., i. I«wu* e la grandezza,, •
Ecco on soldaay ohe. noi s* accorg chi el sia,
Tutt pien de lagg , e. d- ona gran bellezza ;
E el sent ch'el parla coni on' armonia
Che no se pò dà al mond tanta dolcezza ,
E eldis ; Oh el me Gqflfrcd f oh el mè.amison ,
No me cognoaset mjnga? sont Ugon. .

Lu el gherespondtQoj j ragg ,quèU gran splendor
Che te gh'«e intorna, in'han confas i'ideja?
Gh'hoo in del eoo i lo {altea*, el tò color f
E troeuvi ^dea* quejcost che te toraeja.
Tre vceul t poen el vceuss brasciallper 6ogn d'amor,
Pien de gran . tenerezza * maraveja -,
Ma tutt tre i vqmlt el ne reste degiun,
Cbe no l' èva pu . on omm sai fa de min.



3*4

Bis quell ri dend: Thoo' lassa* fa stogìoeagb
Per spiegatt quell che no te see gnanraò;
Quest l'è el ci et, min semm spiret, e chi el foeugh
ISol scotta, e chi de guaj no ghe n' è nò.
Chi gh'è ei Signor , « quest istess l'è el Iceugh
Di sceu soldaa, qùej dì ei sarà anch' el tò.
Respond Goffred: Car ti, tegnem citi in semm*,
Moriroo adess ; e Y oller : Abbia flemma.

Abbia flemma, l'è minga* la tov'ora,
Te gh'ee ben pocch inanrz rivagh de fati;
Ma per quistà sto beli stat chi dessora
Ghe va sangu e sudar j boeugna combatt ,
Recaperà i lceugh sant , manda in malora
I infedel , e i so ges a sacch, de gatt j
Fagh trionfai ti el prim la santa ied,
£ pceii del regn lassa el fradell ered.

- Ma- per innamorati de sto paes

OLter che insci , guardel ; contemplel ben ;

Com'hin ben regolaa e ben intes

SU - fiamm lusent in sto gran beli seren ;

No gh'è in di vost teater né m di ges

De sta sort de concert e de repien.

Guarda giò, el diss poeti, a quell ballon redond

De dagh sott col brazzal , V è quell el mond.

Quell Ve el sit de tane guefr che v'è tant car,
E mi no soo là giò come la possa
La vertii ave el 46 premi, e la me par
A toeussen cruzi ona pazzia ben grossa.
Quell sit Tè come on' isola in del mar,
Che Tè anca lu in ooncett d* ona gran costa;
Guardel , l'è on foppell d'acqua- gnanch assee
De mettegu dent di barch faa de palpee.



5iS

[esci ci glie dìss Ugno. Goffrati lenz'olier
lì guardè gin coni od cert rid de sbergna ;
fé a lu allora gh'liin pan come a nnjoltep
! mar e terra e fìurom. obh gran vergna ;
l el se stupì savend che min per oller
ìtemm laccaa a sii miseri come l'ergili,
ì jn faccia, al del ch'el ne domanda e «pece fa ,
iceinisÉem fccura ci mond in del teeù leccia.

Talché el respond : Se 1' Ora desti no da
)e podè fcrmamm chi l'hoo de speecià,
limanti] insegnerò de ver camarada
A giò in qui] frappo! quel! che posta fa.
leplica Ugo» ; T" ee tol( la bona strada ,
Tira pur drìzz che no te pceù falla ;
- se le voen fa on pass per el pu mej ,
"Urna Rinald che ten doo mi el cooscj.



3*6

Chi ci tas. Goffred el jjhe rèspond: Magare .'
MI ghe vuj ben , eh* el torna anca doman ;
Chi me veci la coscienza netta e ciara,
El ved se vegni cont el 'Cceur 'in man.
Ma se te vceu che st' rntenzion la vara ,
Dì , han de cercali àppress o pur lontan ?
"Voetitt che prega o domanda? mi el faro©,
Ma s'el convegna, o ch'el sia ginst, noi soo.

L'olter el repiè: Dia, ch'el 't'ha faa
Tane benefizi, el veenr che te sostegnet
Quell com'and e quel! spirét ch'el t'ha dai;
Ti te see el cap, e come cap mantegnet.
El credet d'on par tò l'è prest scnccaa;
Però va adasi prima ' che t' impegnet :
No perdona a Rinald né cèrchel ti ,
Ma se teti preghen, dì siibet de si.

Giieìf, inspiraa de Dia, con bona grazia,
Scusand Rinald , parland in sé favor,
El te pregarà hi de fagh sta grazia,
De reclamali al camp coi primm onor ;
E sebben l'è daa dent per soa desgrazia
A deperdes in V ozi e a fa l' amor ,
Gnanch per quest no abbia dubbi che noi riva
Prest in temp de premura e giust a piva.

Ch'el vost Peder reraitt l'è'on induvin ;
Ma de rp'rj franch , illuminaa de Dia ,
E el sàvara lu ai mess dagh el latin ,
Mandandi in lortigh che sappien dov'è! sia:
Che in l'istess temp s'informen a pontin
Del mrród de liberali e menali via j
E i tecu compagn sbandaa pceù a slamanera
Se redurran sott a la toa bandera.



$1~



Adess mò gh'hoo eie dilt aninò on socctiè
Ch'el t'ha d' ess car, e con quest Tè forni da.
Deventarii parent , e avii d' ave *
Di biadeghitt de fa gran reussida ;
E ditt quest , noi se lassa pu vede y
E in d' on bolt la gran scenna 1' è spanda ;
E Goffred dessedandes el se sent
Tenerezza , stupor, legria, content.

El derva i oeucc, e vist d' ona fessura
De la soa tenda el so, prest el se sbriga.
Sbalzaa del lece, el se mett l'armadura.
Che per mi la sarav de gran fadiga;
E hin 11 vun dopo l'olter ad ri tiara
Tu ce quanc i ofnzial de prima riga.
Lì fan con se j , e quell che se eseguiss
De tutt T esercit > 11 el se stabiliss. '

Chi el bon Guelf, inspiraa de fasto pass ,
El diss su per el prim al general
On cert penser eh- el s' èva sentii a nass ,
E el le diss senza studi tal e qua):
Goffred , el vedi anmi che se cercasi
Grazia al nevod cònt on memorial ,
Per ess tant prest ch'el maa l'è fresch anmò 7
Fors ris'ciarev de catta su on beli nò.'

Ma pensa nd al tò cceur , a chi te see,
Che sto perdon l' è per Binald , che quell
Ch'el te le cerca no l'è tant indrce ;
Che • col pregatt noi possa eès degn d' avelì ;
Cred che a mi sto favor te mei faree ,
Anzi a tucc ,\ ch'han tucc geni de vedell :
J nsscl donca torna; qtiant al so fall ,
llis'ciaud Ih vita el sa vara emendali.



5 * 8

Chi sardi mai se no l'è la capati
De tajà el bosch? fìnadess noi se catta.
Chi pro-m in guerra a fann de luce i ra**
E a andà conlra a la mort a spada tratta?
L' andark el prim sui scar y sui dirupazz ;
Pover port, pover mur quand lu je sbatta!
"Via, no tegnen mò pu la rava iu gora >
Dà a tucc sto gust, che tucc n'en vederi l'ora.

Bendem a mi on nevod tant valoros,
E a ti on soggett de roett a less e a rost*
No T è soggetl , per brio 7 de lassa ozios ;
Tornegh a dà el so onor e el so prim post;
Talché adree al tò aleridard vittorios
El possa, col tò esempi e el statt ai cost,
Ave occasion de mostra anmò a l'armada
Com'el sappia tceò el rusgen a la spada.

Insci el pregava ; e tucc qui) capp de lista,
Sibben, diseven tontonand appian.
Goffred, mosti and d'e6s calla a a V improwista
Sora ona cossa eh' el ne fuss lonlan y
El diss: No l'è possibel che resista;
Se vujolter ghel dee cont ona man ,
Mi con luce dò ; pensee se vuj sia sald ,
Strasci el process, ch'el torna pur ffcinald.

Ch' el torna pur Rinald , ma sora el tutt,
SenzA- andà coi so furi lant inanz ,
E s' él vanir fall , eh' el foga pur de brutt ,
Afa coi nemis , quist hin i nost sperane
Ti mò Guelf , s'el fuss anch in Calicult,
Fann cerca el cunt, ch'el vegliava de sìanz:
Ti cerca el mess, e quand ten sappiet noruva,
Mandel senza perd temp doy'el se trotina.



. Soltand in pee ci Dànes con faccia tosta;
L'è proqt el mess, el diss, mi vuj andagh,
E savaroo trovali costa che costa , -
Ch'hoo in consegna sta spaila de donagli.
Brav de cceur ; brav de brasc , el par faa apposta,
Ttè Guelf el gh'ha motiv de contrastagli)
Doma ch'el ghe dà Ubald in compagnia,
Omm de raggir, che l'è'fiola mia.

Sto Ubald sul fior de la soa gioventù
L'ha vist vari costtrmm, vari paes ;
L'ha giraa per el mond, e con pocch pù
£1 le girava tult longh e destes.
De tane lengnagg e usanz el n'ha toh su
La quintessenza , e hin staa viagg ben Ipes.
L'andè poeà a sta con Guelf sui cinquant' agn ;
£ l'èfors el pu car di sceu compagn.' "'

Quist hin i dmi scemi i per mena a ca
El brav Rinald, e se n'hin tolt l' impegn;
E Guelf el gh' èva suggerii d' andà
Dove l'ha Boemond pientaa el so regnj
Che tucc già se fìguren eh' el- sia là , -*
E l'han per franch , e apprceu\én sfo dessègn •
Ma entrand in mezz 7 e metlendes a rid ,
Dis el remilt ; "Vorii trovali polid.

Ficeuj , stee f reseli, e prest ven pentirii
Se credii a quell che cunta el terz e el quart ;
Avii pari a gira, ve- straccarii
Lassand quell che cerchee ptissee in despart,
Àndee a Ascalona, d^ve trovarli
On fium che l'entra in roaf, e là inquijpart
Ghe sarà on galantomm che l'è me amis;
Mettii che diga mi quell ch'el ve dis.

Voi ni: 19



55o

L'è on omm ch'elle sa tu4ta,efhoo informaa
Anni) de sto viagg che Tè già on pezz.
£1 trovarli prudente ben dessedaa,
£ soo eh* el ve farà di gran fìnezz.
Insci el ghe diss; e lor lutt consolaa
N' han assee de st' indizi e de sto mezz :
Dan giò el eoo , e tegnen sto consej de mira,
Che san ben che l'è el eie) quell ch'el l'inspira*

Tceussen licenza , che tucc duo snssiven
Per meltes in viagg spacci udament,
£ cammina, e cammina , infin pceu rivett
Vers Ascalona e el mar che gh' è 1) arent ;
Ma n'hin gnanmò a la spiaggia, né sentirei!
Gnanmò el frecass di ond a sballegh dent,
Quand incontrènn on fium gross , e el troyènn
Foeura del lece per ess piovuti assossenn.

L'è sgonfi , e el corr pussee d' ona saetta 7
Lor stan sospes, quand .ecco dilt e fall
Con faccia veneranda on vece barbetta ,
Con su on sacch bianch cornei nosi scuriatt,
L'ha in eoo di frasch de fò , l'ha ona bacchetta
De fa coss de stupor quand el le sbatt;
Con questa el passa el fium con succ i pee,
£ el va con tr* acqua come su on senlee.

Comi i fioeu che vedea volentera
Che ghe sia el giazz per fa la soa scarliga,
£ se corren adree vari in filerà
Vun dopo l'olter, e stan tucc in riga;
L'andava quell brav vece a sia manera
Sul fium insci corrcot senza- fadiga ,
£ el riva lì, dove qulj'duu pocch prategh
Vedendel a vegnì retteli eslatefh.



33i
Gh*bii on' ascia ingarbiada per i man,
Ne senza ajwtt , lu el; diss , n' avari i onor :
Queìl vost ftinald V è tropp ioeura de man ,
L' è in cert paes incognet , tradì t or.
Avii d'andà lohtan ,.Tontan, lontan ,
In terra, in mar , de coir e de stracor.
In pocch par oli hii de portav de là
Del noster roondy sì sei vorii trova.

Orsù regni!, per ess informa» affacc,
Bove m' interri come i ratUtapon.
Là in di mee grotl v' insegnai oo el viacfc ,
Che sont in cas de dav di bonn lezion ;
E el diss paia a l'acqua de dagh el p'assacc,
Che l'ubbedì segond la soa intenzion.
Spartida a foeusgia de duu mar la lassa ;
On sit couod in tnezz cbe ghe se passai

£1 je ciappa per man, e je condus
Giò abbass abbass per di strad sott al fium,
£ np se ved che on lum scars e confus,
Che asquas i lusirceur fan pusseè lum $
£ el gb'è di gran scisterna e tanabus
Pienn d'acqua, eivedencon qnell pocch barlum.
Tegmen de quist sorgent, e ronsg, e foss,
£ i lagh pu stramenaa e i fiumm pu gross.

Yeden in dove nats l' Adda e el Tesin ,
E tra tane olter numm, véden el Pò;
£ de qnell eh* en. saveven dona el fin *
Gb'è chi el principi ch'.el saveven nò;
£ \\ sott troeuven comi on fontanin
De zolfer, d'argent viv che Tè pu in giò:
£1 so poeù je raffina e je induri ss,
£ él ne fa. foeura V or, l'«rgent mazziss.



Yeden ch'él gh'ha "quell fihni ricch e sciale»
In su la riva olter che fior de praa ,
Ghe sbarlus diamant e genuh, prezios,
E el n* è quell sotterrani illuminaa.
Gh'è de fk conz, anij,,pendent e eros
D' ogni color e d' ogni qualitaa ;
Ghe n' è insomma' per tutt de tuec i razz,
Bubin, zaffir, giazint, smerald , tòpazz.

Quij duu compagn veden4 tanci bej gemm,
In scambi de inigseann on mezz quartee,
Besten lì. immobel ; ma Ubald che ghe premia
D'informass ben de quell vece 'die l'ha adree;
Pà j el djss ; cunfem in grazia dove seram y
Dove te vo3u menann , e chi te see ;
MI resti locch r no soo quell •' che me creda ,
Se dorma , se ghe veda, o .ghe straveda.

Chi semm sott terra , el ghe rcspond ; tutt quell
Che- nass dessora el se produs chi sott,
E avar.issev , per brio ? sonaa el zucchell ,
Se no ghe fuss anmì , d' entra in sti grott.
Ve mènni al me palazz che l'è insci beli
E insci lusent ch'el so el gh'è per nagott.
Mi sont. nassuu pagan, ma el paganesem
L' hoo resentaa con 1' acqua del baltesem.

No ve credissev che sii coss stupend
Sien faa a reson de* slriarij : mai pu,
Dio guarda j no me sont. mai daa ad intend
De servi mm de l'ajutt de Belzebù.
Hoo ben faa del gran studi per comprend
Coss* abbia ogni acqua , ogni erba de vertii ;
E per savè i secreti de la natura,
£ i andament di jileì}** la figura»



555
Che no stoo sconditi* sempèr come adess ,
In sti cantina }, ma sbalzi de la tana, u
E me ferrai a fa el sirolegh ben de spess
Sul Liben, sul Garraell ar Ilaria sana.
Con di bon canuoccìàl là tiri appresa ' '

Ogni pianett. e ; stella aneli pu lontana ; '

£ capissi i. ftoeu gir o prest o^ tard, !
E i soeu infitta* *o legiuem o bastard,

Me vedi Ilaria fesca e innivolada ' .
Sott ai pee*, e Tarch de color trasparente
Vedi come fa l'acqua e la rosada
A vegnl giò, come s'infuria el vent;
Vedi come se pizza la lusuada . '

Che va girand in bissa a mett spavetft j
Vedi . i .coniett de fceugh vesinn a mi ,
£ me tegneva on de bon de no dì. ,

Catti, me credeva col me gran savè
CV avessen tucc de famru giò de baretta ;
Me stimava amai òn òlter Domnedè , *

Che, la mia cognizion la fuss perfetta.
Quand pceii el vost Pèder el me battezzi,
Gh'hoo avuu. la vista on poo pu ciara e netta ;
Hoo alzaa la mira, e me 'sont persuas
Che prima no gh'hoo vist pu inanz del nasi

Res'ciaraa de quell lum hoo cognossuu
Che senza quelL senrm propriament orbilt;
£ dopo; in del pensagli hoo insci riduu
Di mee primm ariezz e tattarittj
£ perchè a lu el gh' è minga despiasuu,
Seguiti anmò la vita ohe v'hoo t ditt;
Ma se pò di che gh' abbia on olter coeur;
Ne voo né inanz nèindree de quell ch'elvoerav

i 9 *



534

Lu sol l'è el m» mettere el patron}

A lu locca a insegnatimi e a comanda:

£ cert miracol, che noi sarav boa

Che lu de faj> di voaiilt mi jé 'fa ili.

Quell voat Rinald che l' è ■ come in preson ,

L'è me penaer de farei rescattà."

Dia vceur insci} L'épopezs ohe ttoo a spècciav,

L'è on pezz che soo che aveva d'ìncontrav.

Con sta sort de reson -tiranti inani
Riven a. ck del- mago insci pass pass.
L'è ona grotta , e gh'è dent e sài e stana
Ch'el god senta paga ne ficc uè tass.
D'or ; d'argent e. de gemm ghe n'è d'avanz,
Se va sui prej preziòs come* sui sass ;
Tuttcoss respleud > tuttcoss miss a la via
Se la natura con gran, ^imetria.

Gh'è on salon pien dolampedari e placco,
E pronta in mezz la tavola sul sciali.
De pagg, de servi tor èl ghe nV^è a shaech,
£ i scrvèn con. piatt d' or , vas de cristall ;
Ma dapo che mangiand han impii el sacch ,
£ bevuu del boa vin aenaa *nes ciall ,
Orsù, el ghe di sa el mago, me regordi
Di vost premur, né fa besogti d'esordi.

Già savii chi Tè Armida, e bona part
Di' sgbu malizi , di trappolar!) ;
De quand la X&tis* del camp ci terz e el quart
«Ingattiaa di sosu. simonarij ;
Savii de quand la gli* ha mudaa pofcù i cartj
E i ha ligaa > pesg ohe né tane moni) ,
Bfandandj a Gazaa coi guardi a cura],
£ che vena pcpv^ Rinald a liberà),



355
De tutt el resi ino no «n savii nagoti ,
ETè quell che besogna che ve diga.
Vedenti la stria a scappa tucc quij mérlott
Già miss io gabbia con tanta fadiga,
La mord i did e la se da di bott
Tant per sfoga la rabbia eh 1 el l'inziga,
Disena : L' ha de pagamela quell scrocch ,
£ de sto colp l'ha de vantateti pocch.

'Per lu quij olter hin staa desligaa,
Che T entra lu mò in leeugh e sttit de lor ;
Ma questi 1 è pocch : bau d'ess tucc carpiona a,
N'han tucc quij birbi de senti el bnisorji .
£ intant sta infama stria l\ha già fissaa
On dessegn malizios e traditor. *Xi3

La ven dove Rinald l'ha tajaa giò
Sora i so guardi, e gh'è ti i mort anmo.

Chi Rinald l'ha traa ioeura l'armadura
E el s' è vestii de quella d' on Pagan ,
Fors per no, fa la solala figura,
E andà insci attorna fasend l'Indian.
La gh'ha miss deni on corp colee adWttura,'
Ma senza el eoo, e el l'ha espost 1) pocch lontan f
Dove doveva in / riva d'joncert fium
.Yegnì i Frange* , e el n' èva già on barlum,

£ sto barlum intant la ghé l'aveva
Per via de paricc spij che la manten. i
La sa a pontin tutt quell che saccedeva
Al camp , e tant chi va come chi ven ;
£ pceù anch.per la gran liga che l'avere
Coi spiret che con lee se corden ben;
Talché l'ha miss quell corp giuat in -quei} lteugh
Ch' el podess sejrvigb me) a (k el. so» gioeugh*.



336

L } ha logia on paggett folfer IV per U J
Ben maistraa e vestii de boviroeu,
Strollaa.de quell che Uba de fa e de di,
Che l' ha faa la soa* part de brav fioeu :
Brav per malignitaa , brav per pari
Tant pu semplez * quant pu V è oti tizzirceu,.
Somenand lid e raccol per Parmada,
Ch' eren gi& a termen de fa rebellada.

Perchè han creduu segond el so dessegn
Rinald stringaa per orden de Goffred •
Benché , avend poeh q«ej oker contrasscgn,
A sti balander no ghe dèrni pn fed.
Quest, fu d'Armida 1' artifizi indegn ;
Questa la soa numera de proced.
Dopo l'andè poeà adree a Rinald , e adess
Ve cuntaroo luti quell che gh'è success.

Per tira i red la tflà in del gabbano tt:
Lu el riva su l'Oront senza sospelt.
Gh'è ou ram ch'el sèrcia on' isola e pocch sott
£1 se torna a lini al fium dopo on girett ;
LI el ved Rinald che gh'è ligaa a on travott
De la soa part su quell'acqua on navett,
E ona bella cologna con scolpii
Di paroll d'or ch'hin facil d'ess capii.

O ti , siet chi te vceubbiet , che te see
Yegnuu chi apposta o pur per accident }
Entra in st' isola che te tròvaree
Quant gh' è de beli a) mond unii chi dent ;
Va pur de là; e Rinald senza cuntee
L'ha resolt de vedenn el compimenti
E sul barchett/'che l'è on concai ti pocch pà,
El glie va sol lassand la servita.



35 7
Rivaa là, el guarda in torna, e con pu el guarda
JSal ghe trceuva nagott de stravagant.
Quella pataffia la ghe par bo&arda, ' F

No gh'è che grolt, acqu, fior, Verdnra e piani;
Pur hin tutt miss con tanta grazi ài in spiardà,
Ch'el se setta , e ghe piasen. tant e tant ; '•
E el sbiotta el eoo, e con comod el ricev
On . beli f rcsch ch'fcl ghe porla on gran soìlev.

£1 sen| intant in Inacqua del frecass .
Pu del solet, e in mezz al fontanin l

£1 ved l'onda a girasse regirass, ■ • ••'

Come on gatt s' el se vecur ciappà el tiorin';
£ de lì a pocch-di cavi) biond a alzaia, '

T^ \ 1 1 _ • £• _j^ L _ll •



' Còme sé ved di dej f di pastorali .> >
A spontk su del paich in certi scena; »

Io4c& cpstce la vens* vói tra beli beli •

Mascheiada su Paria di Sjrenn. ' • 'v

£ si che. fa besogn de sta* in cervelli • *
Che anch lee Tè infama e folfera assosseuh ;
L'è bella anch lee,, la canta anch lee destri*
Cont oqa vos de tra locch chi se sia. : -

O gioventura , intani, che sii sul fior
Di pu, bej agn , di, pu gusto* e car, .
Daiarninchè 4« la. yerfù,. di onor, . L

No cerebee minga, ci nqu roeud io d'on.carf
Scodii tucc i pelitt ; fella de scior,
E spendii el voster sold per quell ch'elvacj
Quest l'è on insegnament de la natura,
Dcgh a tra, e no tuiviojytra premura* l



i .>



358

Cassa buitee vis on temp' insci prezios
Ch'el va ina anca tropp prest? sii pur mi nei ori!
La bòria d'est tegnuu per valoros
L'è on funi, l'è on titol senza conclusimi.
La fama 1£ è de qui) vessigli vistos
Faa dj ficcu con t'acqua e col savon.
X' è on sareselt j quej pocch 1 u sor, q uè j botta,
£ pesa in d* on atem no gh'è pu nagotta.

' Allo là doncn-, finché pomm god godemm,
Lassanddomà quell che no pomm ave.
Desmenteghemm i guaj, e no cressemm
€oi figurassi prima i despiasè.
$e,gb'è su temporale e nun lassemm
Vegnì saett , tempest fin che ghe n' è.
Stein m pur alegher senza pensa al rest ,
Ch'el ver mestee del Michelazz Tè quest.

Con sta canzon Bora on' aria a la moda
Canlàda apposta per la indorai en là ,
A pocch a pocch quell bon gioven el eroda
Per el gran sogn , tant ch'el se lassa andà.
L'è ona dormiatant s'eiassera e tant soda
Che i cànnon noi porraven desseda.
Armida allora infurino 1 a e lesta
La sbalza foeura e la vceur fagh la festa.

Ma. quand la ved quell bocchi n che respira
Con tanta gratta e «l beli volt descovert ,
£ qnij ceucc che aneli sàraa toDujen de mira
£1 mezz del coaur ; cossa fàran poeu avert ?
La ghe se setta appress , 'la le rimira y
Itó 'V ha pu tanta collera per cert ;
Anzi con pu el le guarda la dà scgn
Che l'tmor l'ha pa fòrza che né ei sdegn.



53$

La ghé suga el sudo* col fazzolett,
Ma adasi adasi per no incomodali t
La ghe. sta sora, e col so crespìnett .
La ghe fa on poo de veni per restorall ;
Ma intant el fa quell so crespin duu effett,
Che la se scolda in att de refrescall»
La le voreva mort, e adess l'è in cas
De cerca lee la prima de fa pas»'

De gili e rome e olter fior , che H adree
Tutta, la pradaria la n'è pienna,
Con millia intrecc, tassella fa de lee',
La ne tra insemina ona bella cadeunft ,
E la ghe liga e él coli , e i braso , e i pee.
Lu el dorma , e noi ne sent ne gust né penna;
La le fa ihett su on cai*, e le tceu su
Insci indorment ; e sgora via con lu.

No la torna al so regn , né la se invia
Ài so castell , quell castell insci faa ;
Ma tra che la vceur minga fass tteù via ,
Tra che ghe premia quell bocconscin robaa,
La va lontana di miee de mja
A on' isola di *pu desabitaa,
Dov* el mar Y è pu largh , e no ghe riva
Che per miracol quej persona viva*

St' isola la se riama Fortunata
Come i olter vesinn, e lì la scema
Ona montagna deserta e ombreggiala
Per ciamagh i capmaster de l' inférna.
Via de la scima , F è tutta caggiada
De nev e giazz come de mezz' inverna }
Insci ina poeti adrìttura la fa alzagh
On magnifegh pala?z appreiss a on lagh*



5Ao

La, dovrei p*r* ch'«i sia semper tFjaprfl ;
La fa goghetla col so Marcantoni.
Ora de , si* ascia hii de trovano ci fil ,
E menali via senz'olter zerimoni,,
L' hii de tceù con chi guarda per syttil y
Cont ori a stria gelosa e i sodi? demoni $
Ma no ve mancai a ona bpna guida ,
TSA i arma e. ì meziz de fa sia in I'obuIì Armida*

-Su del fiuto gh' ha d' ess vun-a cbe la par
Se vint agn , e el n'ha fors quatter voeult tanlj
Per poaella Cognoss i indizi hin ciar,
L'ha el zuff in front, la gh'hn on vestii cangiant.
Con lee andarii tant prest in alto mar,
Che i aquil no porraven fa oltertantj
Andand , tornand la sgorarà anca tropp
Pu che né i ball sparaa foeura di a'ciopp.

Pei pè de la montagna trovarli
Di serpent tanto faa , di ors , di lion ,
Di porch. cingial stizzo» e inviperii.
Infin de tucc i sort de bestion :
Ma gh'hoo mi ona bacchetta che, stremii,
Doma a scòri ili a han de mena* el felton.
£}u T a scima però, tegnill per franch,
L' è el priguer tant pussee quant el pannaseli.

Gh'è ona fontana col fond trasparent
Che melt vceuja de bev doma a vederla j
Ma , vatt a salva ! che velen gh' è dent
In quell'acquetta insci ci ara, insci bella.'
Basta a tastann on gott , subet se aent
Ona legna, ma che legria l'è quella?
L'è ona ciocca che fa rid de manera
De fa morì del rid propri de vera.



54i

Guardeveii ben , ficeuj ? d 9 accosta i laver
À on' acqua de sta sort ; guardeven ben
De settav giò per boccona a quell taver,
I)ove i pastizz gh'han dent on cattiv pien.
No guardee, no dee ascolt a quij diaver
Che in di parolina dolz gh'han el velen.
Paren tosano vistos; ma, a la lontana!
Tiree drizz subet che V è la pu sana.

Enlrand in del palazz , trovarii i mur
Faa a millia girivoll e ingarbier;
Ma con sto liber andarii sicur:
Gh'è descritt tutt, men sont tolt mi el penser.
Gh'è on ort in mezz de fior e de verdur
Dove ten la lussuria el so quarter $
E lì «fuell marler con la soa gnocchetta
No stan a monda nespol su l'erbetta.

Quand mai colee poeù , no pensand pu inanz,
La vaga a f a i fatt soeu, vujoller lest
Sbalzee a mostra a Rinald el scud de slanz
D' azzai molaa che ve daroo per quesl;
Talché el s' accorgi a con quell specc denanz
Com' el l' ha consciaa Armida per i fest ;
E per rabbia e vergogna de trovasi
In quell'ames, el riva a descantass.

Orsù, v'hoo ditt tutt queli eh* èva de di,
Andee Uà franch e no ve dubitee;
Ungati i de per tutt, fidev de mi ,
Senza on impacc eh' el ve daga in di



pace eh' el ve daga in di pee.




ipall
Che gnanch per ombra l'ha d'immaginali.

Fot. ni. so



34a

Faa el beli Colp , sari! franch a vegnV via
Tant come sani franch a riva lai
ila andemm al cobbi* ch'el sogn el a 9 invia,
£ doman de boriora hii de sloggia.
Ditt qnest , l' andè con lor in compagnia
A insegnagli i dò ancov dov' faan de sta.
Lassandi alegber * pensa a tuttcoss ,
£1 s' invia totali 4n al cobbi a god reposs.



545