Eh Jan

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Eh Jan  (1833)  by Micurà de Rü
Ladin Micurà de Rü
grafia moderna

Eh Jan

Eh! Jan!
Patrun! Signur!
N' aste pensier de levè tö incö?
Iö sun bele levè.
Porćì ne vëgneste pa dunca?
Iö minava, che dormisses inćiamò.
E sce i avesse dormì, m' avesseste devü cherdè a l' ora ch' ël é. Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies?
A mia ora n' él ćiamò les sies.
Tüa ora à dagnora valch de pesonder ëla. Fà sö le füch atira!
El füch é bele fat ël, Signur.

Dàme ca na ćiamëja nëta.
Chilò éla.
Ëla é tant frëida.
Sce vorëis, la scialdi.
No no, chëst n' é debojëin. Portéme mies ćialzes de sëda.
Ëles é scherzades, ëles à büsc.
Ne poste pa n pü' les cuncè?
Iö les à dè a la sartorëssa.
T' as fat bëin. Olà él mi zochi?
Chilò éi.
Dàme le fazorel.
Chilò n' ëise n blanch.
Dàme chël che é inte la tascia de mia joca.
Iö l' à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Ći guant vorëise vistì?
Chël che i à avü inier.
An à batü a porta.
Và, ćiara, chi che ël é.
Ël serà le sartù.
Làscele gnì ite.