Biblia/Vetule Testamento/Exodo/Exodo 32

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Biblia in Interlingua
Exodo

Exodo[edit]

32[edit]

Le vitello auree[edit]

1Quando le populo videva quanto Moses morava descender del monte, illes se congregava circa Aaron e le diceva: “Entra tosto in action e face pro nos alcun deos qui nos precede! Nos non sape quid accideva al homine qui conduceva nos hic del terra de Egypto”.

2Alora Aaron les diceva: “Prende le anellos de auro ab le aures de vostre uxores, filios e filias, e porta los ad me”. 3Tote le populo prendeva le anello de auro de lor aures e los portava a Aaron. 4Deinde Aaron prendeva le auro, lo faceva funder e lo modulava in le forma de un vitello. Quando le populo lo videva, illes exclamava: “Oh Israel, istes es le deos[1] que faceva vos sortir del terra de Egypto!”. 5Quando Aaron videva quanto le populo esseva excitate, ille edificava un altar coram le vitello. Pois ille annunciava: “Deman il habera un solemnitate in honor del Senior!”.

6Le die sequente, le populo se levava mane pro offerer holocaustos e offertas de pace. Depost isto, illes faceva un grande festa: illes mangiava e bibeva, e indulgeva in grande bacchanalia.

7Le Senior diceva a Moses: “Descende tosto ab le monte! Tu populo, que tu faceva sortir del terra de Egypto corrumpeva lor mores”[2]”. 8Quanto cito illes recedeva del maniera de viver que io les commandava. Illes faceva funder auro e se faceva un vitello, e illes se prosterneva coram illo e offereva a illo sacrificios. Illes dice: ‘Istos es vostre deos, oh Israel, qui te faceva sortir del terra de Egypto’”. 9Pois le Senior diceva: “Io ha vidite quanto iste populo es obstinate e rebelle.10Ora dimitte me, ut mi furor se accende contra illes e io les destrue. De te solmente, tamen, io facera sortir un grande nation”.

11Ma Moses essayava pacificar le Senior, su Deo. Ille diceva: “Oh, senior! Quare es tu tanto irate contra tu proprie populo, que tu faceva sortir ab le terra de Egypto con tal grande fortia e tal mano robuste? 12Quare lassar que le Egyptianos dice: ‘Lor Deo les salvava con le sol intention de massacrar les plus tarde in le montanias e deler les del facie del terra?’ Recede de tu ardente ira. Non face que le terribile disastro del qual tu les menaciava, cade super tu populo! 13Rememora Abraham, Isaac, e Israel, tu servitores! Tu te ingagiava con illes, dicente: “Io rendera vostre descendentes tanto numerose quanto le stellas del celo. E io dara a illes iste terra que io promitteva a vostre descendentes, e illes lo possedera pro semper’”. 14Assi le Senior cambiava idea re le terribile disastro que ille habeva menaciate facer cader super su populo.

15Deinde Moses retornava e descendeva del monte. Ille portava in su manos le duo tabulettas de petra super le quales esseva inscribite le terminos del pacto. Illos esseva inscribite de ambe lateres. 16Iste tabulettas esseva le obra de Deo; le parolas super illo habeva essite gravate per Deo ipse.

17Quando Josue audiva le tumulto del populo que vociferava, ille diceva a Moses: “On audi in le campamento un ruito simile a un battalia de guerra!”. 18Ma Moses replicava: “No, illo non es le clamor de vincentes, ni le clamor de gente in fuga. Io audi le clamor de un celebration”. 19Quando illes se approximava al campamento, Moses videva le vitello e le dansas e ille valde irasceva. Ille jectava a terra le tabulettas de petra, fracassante los al pede del monte. 20Ille sasiva le vitello que illes habeva facite e lo combureva. Deinde, ille lo reduceva in pulvere, jectava le pulvere in le aqua, e fortiava le populo a biber lo. 21Finalmente, ille demandava a Aaron: “Quid iste populo te faceva ut inducer te a committer super illes un tal terribile peccato?”.

22Aaron replicava: “Non sia indignate, mi senior! Tu ipse sape ben quanto iste populo es pron al mal. 23Illes me diceva: ‘Face pro nos alcun deos que precede nos. Nos non sape quid accideva al homine qui conduceva nos hic del terra de Egypto’. 24Assi io les diceva: ‘Quicunque possede joieles de auro, leva los ab vos. Quando illes me los portava, io simplemente los jectava in le igne - e iste vitello sortiva!”.

25Moses videva que Aaron habeva lassate le populo a disfrenar se completemente e que lor inimicos propter isto les haberea irridite. 26Assi ille se poneva al entrata del campamento e critava: “Qui es pro le Senior, se junge a me!”. E tote le Levitas se congregava circa ille.

27Moses les diceva: “Isto es lo que ha dicite le Senior, le Deo de Israel: ‘Cata uno de vos prende vostre gladios e percurre le campamento ab un latere al altere. Occide omnes - mesmo vostre fratres, amicos e vicinos”. 28Le Levita assi obediva al commandos de Moses e in ille die moriva tres milles personas. 29Deinde Moses diceva al Levitas: “Hodie vos ha consecrate vos ipse pro le Senior, quia vos le obediva mesmo si illo significava occider vostre filios e fratres. Hodie vos ganiava un benediction”.

Moses intercede pro Israel[edit]

30Le die sequente Moses diceva al populo: “Vos committeva un terribile peccato, ma io ascendera de novo al Senior super le monte. Forsan io potera obtener le pardono pro vostre peccato. 31Assi Moses retornava ad le Senior e diceva: “Oh, que peccato terribile iste gente ha committite. Illes de faceva deos de auro. 32Ora, tamen, perdona lor peccato - ma si no, dele mi nomine del libro que tu scribeva!”.

33Ma le Senior replicava a Moses: “No, io va deler de mi libro le nomine de qui peccava contra me! 34Ora vade, conduce iste populo al placia re le qual io te parlava: mi angelo te precedera. E quando io venira e vocara le populo a dar conto de su comportamento, io certemente les considerara responsabile pro lor peccatos.

35Ergo le Senior percuteva le populo con un grande plaga quia illes habeva adorate le vitello que Aaron habeva facite.

Notas[edit]

  1. Le parola hic e plus antea poterea esser singular, e esser traducite: “Isto es vostre deo, oh Israel”. Tamen, le empleo de “istos” indica que plus que un deo esseva intendite con le imagine. Lor affirmation e le statua, quamquam illes non emplea le sancte nomine de Deo, es un violation del prime duo commandamentos.
  2. O “peccava”.