Biblia/Nove Testamento/Marco/Marco 3

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Biblia in Interlingua
Marco

Marco[edit]

3[edit]

Jesus sana de Sabbato[edit]

1Jesus entrava itero in le synagoga e remarcava que ibi il habeva un homine con un mano paralysate. 2Il esseva un Sabbato e le inimicos de Jesus le observava pro vider si ille haberea hardite resanar celle homine justo tunc. In tal caso, illes haberea potite accusar Jesus de infringer le sacralitate del Sabbato. 3Jesus diceva al homine qui habeva un mano paralysate: “Veni e sta hic in le medio de omnes”. 4Inde Jesus, adressante se a su criticos, les diceva: “Esque le lege permitte facer bon obras o mal obras de Sabbato? Es illo un die pro salvar vitas o pro destruer los?”. Illes, tamen, taceva. 5Alora Jesus, reguardante con indignation le homines qui le circumfereva e contristate propter le cecitate de lor cordes, diceva al homine invalide: “Extende tu mano”. Assi ille extendeva su mano e illo esseva restituite. 6Tosto le phariseos exiva e se congregava con le herodianos pro discuter quomodo occider Jesus.

Turbas seque Jesus[edit]

7Inde, Jesus con su discipulos recedeva usque al mar, e multe turba le sequeva ab Galilea. 8E ab Jerusalem, Idumea, trans le fluvio Jordan, e circa Tyro e Sidon, un grande multitude de personas, audiente quo ille habeva facite, veniva ad ille. 9Propter le turba, ille diceva a su discipulos de preparar pro ille un barchetta ut non esser pressate. 10Quia ille habeva resanate multes, tanto que tote illes qui esseva affligite per maladias varie accurreva ad ille pro tanger le. 11E quandocunque illes qui esseva possedite per spiritos immunde le videva, illes se prosterneva ante Jesus e critava: “Tu es le Filio de Deo!”. 12Ille, tamen, les reprochava severmente de non revelar qui ille esseva.

Jesus selige le dece-duo apostolos[edit]

13Postea Jesus ascendeva sur un monte e vocava ad se qui ille voleva, e illes veniva ad ille. 14Deinde, inter illes, ille appunctava dece-duo homines e les appellava su apostolos. Illes le haberea accompaniate e mandate a predicar. 15Ille les dava le autoritate de ejectar demonios. 16Istes-ci es le dece-duo que ille seligeva: Simon (que ille supernominava Petro), 17Jacobo e Johannes (le filios de Zebedeo, ma Jesus les supernominava “Filios del Tonitro”), 18Andreas, Philippo, Bartholomeo, Mattheo, Thomas, Jacobo (filio de Alpheo), Thaddeo, Simon (le zelota), 19Judas Iscariot (qui plus tarde le haberea traite).

Le peccato imperdonabile[edit]

20Ora Jesus entrava in un casa e un turba incipeva congregar se itero tanto que ille e su discipulos non poteva mesmo trovar tempore pro mangiar. 21Quando su familia audiva re lo que occurreva, illes essayava caper le, quia illes diceva: “Ille deveniva folle!”. 22Le expertos del Lege qui habeva descendite de Jerusalem diceva: “Ille es possedite per Belzebul”, e “Ille ejecta demonios per le poter del prince del demonios!”. 23Assi, Jesus les convocava e diceva per le medio de un illustration[1]: “Quomodo pote Satan ejectar Satan? 24Si un regno es dividite in se ipse, illo non pote subsister. 25Si un familia[2] es fracturate per disputas interne, illo non pote durar. 326E si le regno de Satan insurge contra se ipse, illo non pote subsister: su fin ha venite. 27Nemo pote entrar in le domo de un homine forte e predar su benes nisi antea ille liga celle homine. Deinde solmente on potera depredar su domo. 28In veritate io dice vos: qualcunque peccato o blasphemias pote esser pardonate. 29Qui, tamen, committe un blasphemia contra le Spirito Sancte, nunquam essera pardonate: isto es un peccato con consequentias eterne[3]”. 30Jesus les diceva isto proque illes assereva que ille esseva possedite per un spirito malefic.

Le ver familia de Jesus[edit]

31Deinde le matre de Jesus e su fratres veniva. Stante foras del domo, illes le mandava advocar. 32Un turba sedeva circa ille, e illes le diceva: “Ecce, tu matre e tu fratres es foras e te quere”. 33Jesus replicava: “Qui es mi matre e mi fratres?”. 34E reguardante a illes qui sedeva circa ille in un circulo, ille diceva: “Ecce mi matre e mi fratres! 35Quia quicunque face le voluntate de Deo es mi fratre, mi soror e mi matre!”.

Notas[edit]

  1. O “parabola”.
  2. Litt. “domo”.
  3. O “ma es culpabile de un peccato eterne”.