Zeche fora de mia vita

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Zeche fora de mia vita  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna
Zeche fora de mia vita


L'era na domenia de aost. Ere da le nef da sera via Pera te n'ostarìa. Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte n gran trundenament. Vae ite a veder che che l'é, veide il caporal dei giandarmi che n'aea un destenet su per al mur e desdot fenc da Poza dintorn che tremaa. L caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col, ió no me é più fidà vardar. Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l'arma e i ge à dit, che l se tegne.

Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te n temon che crese segur che l'abie cognù morir. Ió volee saer perché dut chest e é domanà. I m'à dit che chisc fenc aea destinà de dejarmar l caporal. Ma zachèi ge l'à dit e per chel l'aea tanta furia contro chel che aea scomenzà.

Ió dut sperdù min vae a ciasa, canche son a mesa strada anter Poza e Pera sente dir l Paternoster, ió me sperde e min vae tedò na sief. Veide vegnir cinch vestii de bianch. Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de neigher. I passa e i va via da l'ost. I trasc demez l bianch e i descuerc l mort, perché ió cherdee che sie un, ma nveze de esser l mort che érel? N traf. L'era cinch fenc che no aea scioldi e per chel i à robà n traf, per poder l vener a l'ost e ciapar da beiver, descheche ió crese. E i aea fat finta de portar n mort perché nesciugn i ferme.