Una gita sa mont de net

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Una gita sa mont de net  (1922)  by Simon Soraperra Valeron
ladin Brach
grafia moderna

Una gita sa mont de net

Sa mont son jit na sera
a troèr duc chi che l'era
ma sentì po coche é fat
a jir a scur come l giat.
Dò che é beù
n litro e vèlch de più,
con te man n bachet,
son partì con n cruscet.
L'era jà bon scur
e ogne tant dajee te n mur,
e intant che badèe a mie pas
per no inciampèr te n sas,
dae te na segnora
che parea na bora,
e ge dae na mostazèda
che la volea parlèr te chela.
La me vardèa con doi eies
desche prest doi cheiles;
ge dae amò n buton
e la é sparida te n buron.
E ben, me n vaghe intant
con più paura che dant,
e canche son stat n toch in su
stencià me sentìe
e me sente jù sora n ciuchet
e magne dut l mie cruscet.
Din don dorolan ta!
Chi sarà mai che vegnarà!
Ma da la puza é jà sentù
una che la brama portèa jù.
La jìa desche na sia
la fajea n'aria n tel passèr
che cherdee la volessa besèr.
N colet da pitor,
n gramièl da murador,
n pé de stivalins
de goma e bie fins.
I pìroi scassèa,
la cedeneles sclindernèa,
la viesta fina e impiturèda,
e de bela mènies incolèdes.
Ora te vèlch pec la se impegnèa
e dapò la brama se sdravèa,
ora te vèlch sas la fajea fech.
Con doi straoutes
la é rueda jun chela outes,
e ge vaghe amò mìngol,
e eco Pecol.
Te na ciasaa son jit indèna
che piena la era de tena;
doi o trei pèstres i beea purons,
e fajea n auter i fregolons.
Nia, me n vaghe da chela
e son jit te na più bela.
Una forin barcon cighèa
e l'autra daìte se spieièa.
La vera pèstres sa mont
la sera les fesc pecont,
e no les sparagna l lat di etres
per n fèr vegnir amò de etres.
Pon pon, da n sas sun cuert,
ma l'era jà massa tèrt;
e dapò amò un più gross, pun
e se destuda la lum.
La vaces bugolèa,
la vedeles musolèa,
l giat se la filèa
te let tra l piumin
e i lenzei de lin.
A sentir chi versc l giat aur i eies
e dreza la ureies,
e con n tremendo miao,
che parea chel del babao,
l'à fat i morc sparir
e i spiric se n jir.
Les me à fat jir a dormir
per eles poder se n jir.
I saùches se la ciantèa
la sorices se rincorea,
zacan m'é ndromenzà.
Sot tel fegn, m'é descedà
che soreie l'era jà,
e in su son forenà. 

Soraperra