Un om pazient e na fémena stramba

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Un om pazient e na fémena stramba  (1909)  by Giovanni Iori
ladin cazet
grafia moderna

Un om pazient e na fémena stramba.


Na outa l'era un om e na fémena, e na dì l disc l'om: Gé cogne jir sun tet, e canche chiame pòrteme sù martel e tenaa, e ela la era n bon pech dura de oreia. E l'à intenù malamenter, e la é jita e l'à mazà la vacia e l vedel, intant l'om l cridèa, olà este, che fèsc pa? e ela la disc, e ben mazà la vacia e l vedel. Dapò l'é vegnù sobit ju de tet a veder che che sia fémena à fat, che che l'à intenù malamenter. Canche l'à vedù che che sia fémena à fat l disc l'om: Ades gé cogne jir fora per chisc todesć a me l vadagnèr, e tu canche vegn Carnascèr, da mesa la vacia.

Prest dò le passà n forest, e sta pera fémena l'à domanà, siede vo Carnascèr e, chest om l disc na. Dapodò n'é vegnù n auter, e la ge domana ence a chest siede voi Carnascèr e, e chest l disc, gé no. Dapò zacan n'é vegnù n auter, e la domana ence chest siede vo Carnascèr e, e chest l disc, perché, dapò la disc ela, perché l'à dit mi om, che cò passa Carnascèr, ge daghe mesa la vacia che é mazà, inlouta l disc chest, son ben gé Carnascèr, e ela ge disc, toleve ben chiò mesa la vacia, e chest se à tout mesa la vacia e l'é se n jit.

Dapò l'é tornà so om, e l disc a la fémena, olà èste pa la vacia, e ela la ge disc, mesa la é magnèda gé col vedel, e l'autra mesa ge la é data a Carnascèr, te sès ben coche te ès comanà, dapò l disc l'om, che te èl pa dat sun mesa la vacia, e ela la disc, po nia, chest om pazient inlouta l disc, ades cognaron ben se n jir duc doi a se l vadagnèr, geime dò, e tirete dò l'usc, e ela se à tout l'usc su la schena e via.

I é jic e jic e i é rué te n bosch, e el disc, ades cognon se n jir sun n pec (pecel) senó no sion segures da la bregostènes, più tèrt l'é ruà cater bela touses sot al pecel, e una la disc, fa fech, e l'autra la disc vèrda de fèr prest, e la terza la disc chiò no se pel fèr gran fermèda, e la quarta la disc chiò l puza da musech, da tujech e da cèrn batejèda, studionse a fèr da cena, e te n moment les à abù fat fech, fana, e fane lat farina, e te pech temp la jufa fajea floch, floch, floch, cs, cs, cs.

Sora n pech la fémena sul pecel la disc, ahi me sciampa l'usc, e el tegni ve, e éla l me sciampa, e el tegn dur, e ela no son più bona, e mola jù l'usc dal pecel. La cater stries che era te sot che fajea jufa, é sciampèdes in chel sent, e dapò i é vegnui jù del pecel e i à troà la jufa bela cheta, e i se à metù a magnèr, e ela la disc, che bona jufa, no cree che n bramesc posse esser mior, scì l disc el, ma sora l sèl no n'é saor, e sora Idio no n'é Segnor. Perdìe la é insoussa desche tu, e ela la disc, inben, perché dijede pa semper che no les ve pièsc la fémenes trop salèdes? e el l disc se no te tèjes te daghe doi mostazons, e ela disc, pian pian, cogne tajer con duta mia bona rejons, perché senó anché les ciape. Dapò i é se n jic a cèsa, e l disc el, che pere strument che l'é pa na fémena scioca , e poltrona, ma ela disc, ma siede ampò content de me aer, a ve fèr da osta e da patrona, e el l disc co la pazienza se vadagna dut, e dapò i é se n jic andati ite te sia calonia a dormir, e i se à indromenzà, e canche i se à descedà l'era jà dì, e el l disc, mévete ciorda fora de sta jèga che l'é ora, ma ela disc, son malèda, inben l disc el, che vaghe l mèl per mèl, e ge dèsc na gran sculacèda sul cul nut, dapò la é sutèda fora de let en jeneion, e la scomenza a preèr, e i se à metù duc doi a fèr orazion, e i à scomenzà a aer più fortuna, e la ge é semper jita ben en vita e en mort. Amen