Te chesta Val de Fascia da n pez incà

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Te chesta Val de Fascia da n pez incà  (1908)  by Giovanni Iori
ladin
grafia moderna


Te chesta Val de Fascia da n pez incà

Dèlba (G. Jori, 31.12.1908)

Te chesta Val de Fascia da n pez en ca, se va semper più indò con la bona usanza veges.

Bèsta dir che chisc egn passé da l'An nef se ciapèa na peta e n bracel, e ence vèlch outa n frignacol, ades nia più. Da Pèsca Tofènia i fajea torta e liènia, vin, e stopin e i ge n portèa perfin ai peres vejins, ades te vedarès più vèlch. Ma scì scì, se veit più vèlch, se i ge à trat jù perfin la cena in vea de Pèsca Tofènia ai urees che ge va a fèr l fegn da mont, e i menùdoi da marena in vea de Nadèl, a chi che é stac a fèr l fegn da cèsa, ma me n faghe marevea se vedarà più nia.

Dapò da Sènt'Antone, e da Sèn Bastian, se bechèa semper vèlch de sègra, no te veis più nia ades. Da Sènta Toratìa (6 de firé) i fajea de chel bon pan benedet, che i ge n dajea perfin al bestiam, se n ciapèa ence vèlch tòch. Da Pèsca grana, doi eves coc ai prumes peres vejins, duc ciapèa, e i ciantores da marendel, te calonia sot a Don Simon, semper n bel tòch de cèrn benedida, e pan vin e eves, ades mìngol de vin e de schiet pan i ciapa, infati, coi peres i fèsc burt.

Da la Madona da Aost i fajea de bie piac de tortìe, e i n portèa fin sa mont ai pèstres dal bestiam, che no i podea vegnir jù a cèsa a se i magnèr, ades no te veis più nience insegna de nia.

Pò e dapò ence d'uton e d'invern, canche la vaces fajea vedel, mìngol de lat vert i ge portèa ai peres che no aea vaces, e dapò canche i mazèa l porcel, l sanch se l ciapèa dut, e mìngol de ont apede, ades dut i à levà via, e nience più da n veder una bona usanza vegia, l'é giusta amò chela de ge fèr la perdonanzes ai morc, ma i leva pa ben via ence chela prest, te vedarès ben, ta Dèlba, na uta i à jà proà. D'uton al temp de la racolta de l'orc, i lascèa semper i peres jir a coer sù la spies, e se ciapèa da se meter orc n bon trat, ades i va pa ben instesc i patrons, piz e cianton, a coer sù dut.

Ades fajessa de besegn che i peres stravide, e cognaron socomber a la mort da la pura meseria inant l destin, perché ciarità no n'é più, e no ge fajon pietà più a nesciugn. Dapò i maores patrons (bachegn) i se lamenta che i no à l met, ma chestes, vedé, l'é scuses e vértoles, per no dèr ca nia ai peres, feguràve che luscio che se veit l didanché te sta Fascia, se chi egn fossa stat coscì, misericordia. Che mudazion, canche me recorde chi tempes da inlouta, in duta Fascia l'era Cuprian Soricia fora a Ciampedel con mìngol de boteiga, che in dut e per dut l'aea dotrei broces, e n pec de botons da vener in dut, e fora a Cianacei 1'era l vege Rocia con mìngol de bétola, zenza nience permescio de ostarìa, e l'era ogne seconda setemèna zenza vin, e mìngol de vin aea amò l curat per la messa, dapò l'era dut chiò. Volede che ve dighe ades che cambiament che l'é da inlouta a ades, e? Per ogne vila l'é doi e ence trei ostarìes, e semper pienes de jent, e perfin hotìe che dut sgalizea, che podessa jir ite principi, e segnores, e guides, e portadores, e veturins, caretieres, postes, giardinieres, telegrafes, telefons, e dapò i disc che i no à l met de mantegnir la bona usanza veges, e ge donèr n pan a n pere. Dapò boteighes copratives, che i mena la roba col cèr, maestranzes de ogne sòrt, e duc da fèr, e duc vadagna, mio Dio che richeza, n confronto ai tempes da inlauta, me recorde che l'an 1837 mi père à venù na manza de 3 egn per 30 fiorins abusives, ades i ciapa 350-390 corones, sarà ben vèlch de cambia.

Dapò chi che à pech da fèr a cèsa sia, i va fora per chisc todesc, a depenjer, e a fèr l murador, e d'uton i vegn a cèsa ciargé de scioldi, e coi stivèi inpatiné e col guant de stuch, e se n pere vege inpotente ge prea n scioldo su la strèda, i lo grigna fora, e i fèsc amò befes. Coscita la é, chi egn l'era più meseria perché no n'era nesciun negozio de nia, e nesciun vadagn, ma i peres stajea ampò trop meio. Ma diré ence chest, l legnam che i zipia sù d'invern, e porta la chiena a vener vin Gherdena, che i n vadagna de mile e mile, chi egn per chesta rejon i conzedea ai peres la legna da fech più davejin, ades i tira la brusca, coche se toca, se toca, e se chi, vel fèr fumèr l ciamin, ge vel jir a tor la legna coi bogn patrons, magari 2 ores lontan.

O mio Dio, che giudizie farèl mai zacan a veder l pere coscì opresso, e la ingiustizia, e la tiranìa del rich che trionfa.