Tarata e Taraton

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Tarata e Taraton  (1881)  by Jan Batista Alton
cazet
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


Tarata e Taraton.


Chi egn canche jia amò stroz stries e Bregostenes, sa Mazin te chela cesa, che ie disc amò del Vivan stajea Giacum dal Frel e sia veciata Megna. Lʼ aea un peʼ dʼ armentarie y el jia via per la Jeces a legna. Tel vegnir de retorn sun pont delʼ Aveisc lʼ era semper zeche che montèa sula ceria e no l saea ce che lʼ era. Lajù chest muie desmontèa e dapò no l vedea più nia. Na dì rua a cesa stencià e sfadià, ie conta a sia veciata che zeche de catif monta semper sula legna fin sun pont e dapò sparesc e la prea dʼ un consei. Ela disc: “Oh mi veciat dal cher, ié ve voi ben didèr.” Che fejela? Indoman lʼ à tout na fea biencia e na bruna, e do che la les à abudes benedides, la ie nʼ à dat una per manz e lʼ à dit: „Tè, bel bo bianch, sta fea biencia e dut chel che te ceries mena a cesa: tè, bel bo bijo, sta fea bruna e dut chel che te ceries mena a cesa.” Giacum va indò a legna, ceria pech, ma i mansc i à fat na gran fadia; canche i deslea, desmonta na Vivena. Lʼ à stat con ic un ciap de egn, la era lnrenta, neta e parlèa pech. Na dì Giacum dal Frel va sula Val de Sot e canche lʼ é stat fora i Ramons, el sent sun Col de Mazin na ousc salveria che cridèa: “Oh Tarata, iei, iei, che Taraton é mort.” Giacum ciapa paura, va de retorn, rua a cesa suan e sofian e ie conta dut a chela femenes. Co la Vivena à abù sentù, dësc te un vai e disc: “Oh mi pere Taraton, olà sarèste mai? Bon, bon; nia no me ede domanà e nia no ve é insegnà; mo sora zapa e badil no semenà.” Sʼ in va fora da usc e i no lʼ à mai più veduda.