Storia d' S. Genofefa/VIII

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search


Storia d' S. Genofefa
8. Genofefa te bosch
Capo VIII.
Genofefa te bosch.

N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc, y finalmënter revegnüda a se, s' odôra cun so pice sora te n gran bosch spës. La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta, Genofefa ê fora de se dal gran spavënt. "O mi Dî, mi Dî! (scraiera) cotan ch' i me tëmi: y impó sëise Os chiló dlungia me, Os m' odëis, a Os él la nöt tan lominosa, co le de, y Os sëis presënt ince, olach' al n' é zënza degügn. Ne s' ingiana chi che confida en Os. Dopo che m' ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise

sigü ne scarzé dai lus. En Os ói confidé, y sté a pora nia." Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l' alba en chëra devota posiziun. Mo la de vëgn cun angosces nöies: al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc, de roi y trognores de jenier. Al menâ n' aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. La püra sciora döta dlaciada tremorâ sciöche na fëia, y le pice bambin á scomencé a scraié por le frëit, l' umidité, y da fan. Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta, o val' früt de bosch por se paré la fan: nia, no n post süt, no na bromora sö na trognora. Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val' raisc fora dla tera dlaciada, che le sanch intenjô la nëi; ara mastiâ, desch' ara ê bona, chëra spëisa crödia y i la dê al pice. Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil; impó incandenó rovada la secunda ota sö na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta. Iló s' arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc

vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn, che se destenô fora, y por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones. Cun romú degorôl jö n piun d' ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa; söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades; y ne contignî plü val' da mangé. Genofefa s' é trata col bambin te chëra caverna, olach' ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt: mo sighitâ demá a tremoré y sgricé dal frëit. Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn, y le pice metô man a jemé y pité. La uma le ponn danía por tera, spo ôta cuntra le büsc dla spelunca söi jenëdli, cui edli al cil y les mans tignides sö, prëiera en chësta manira. "Pere en cil plëgn de bunté, déi na odlada a na uma arbandonada, che jëma, y á na creatöra inozënta, che s' indeblësc ia. Zënzater sëise Os, che provedëis de spëisa i corfs ince d' invern sö por chisc crëps, y ne se desmentiëis i romuns, che s' intorj sö por chëstes peres, mo i mantignis ci tla plü crödia sajun le müstl vërt, Os podëis bëgn ince mantigní me y mia creatöra, podëis 'ci fá dles peres pan. Ah no, Pere, che ne nes lascëis morí da fan; sce nes ëis mené sot a cuert, nes darëise 'ci da vire.

y vé, te na ota se desfej fora i niui, y sorëdl dá ite cialt y amabl te chëra caverna; an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva. Mai da jënt porseghitada chëra püra bestia ne se temô, y vëgn ite a pora nia — te süa solita stala, y stô ma bel dlungia Genofefa, che impröma spordüda a la odëi, s' â atira fat coraje, y metü man a la inzertié; y chësc parôl ch' i savess bun ala cerva. Spo i tomel ite a Genofefa de se nudrí se instëssa y la creatöra col lat de chël animal. "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch' ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva, che ne se strafajô nët nia, deache n lu i â scarzé l' asó. Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch' al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna, olach' al ê n bel post dër dalvers por ël. Dopo ch' ara á en chësta fosa rencuré la creatöra, pënsera finalmënter a se instëssa. Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Canch' ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô; y i licâ lisiermënter la man en sëgn de rengraziamënt. Spo ára porvé da la muje, y á implí de lat cotan de chëres züces doies.

Despó s' éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch, y scraiâ cun leghermes de ligrëza: "O mi bun Dî, tolede sö mies leghermes en rengraziamënt de chësta preziosa scincunda, porcí che chësc lat, ch' i sun por bëre, é zënzater n osc benefize. Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca, Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis, acioch' i ciafass na massaria da d' abiné sö le lat; Os ëis rovenü mi vari a chësta grota, olache chësc bun animal á süa tana. Sëgn se podunse renforzé iö y mi fi, y en confidënza en Os pói aspeté a pora nia le gran frëit, y i vënc crödi. Spo ára boiü, y leghermes de rengraziamënt se moscedâ col lat. "O ci bona boanda, (dijôra) da tan na bona saú n' un n' ái mai ciarcé! O mi Dî, cotan pücia stima ch' i fajô dles derzades sön mësa de mi Pere, pordonemela, ch' i s' á inlaota rengrazié massa mal, y ch' i á daidé massa püch i püri, porcí che i ne conesciô inlaota, baldi! nia cotan me che la fan fej." Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli, y dopo ch' ara n â abiné plü fasc adöm s' ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. Spo ára ciamó

doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l' assiguré ciamó plü dal vënt. Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc, y l' á fermada tl miú post dla grota; spo stancia s' éra ponüda söl let de müstl ia por tera. Les rames de peció curî la porta desco na cutra vërda, lasciâ ma passé ite n pü' de lominus, y le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara abastanza. Sëgn ch' ara ê ponüda, se sintîra bëgn y renforzada plü co mai: ara rengraziëia a Idî, ch' Ël l' á delibrada fora dla porjun sgriciorosa, y i á conzedü n post sigü cuntra l' aspetaziun de Golo. Ara pënsa bëgn, ch' al i restará 'ci iló tröp da patí, mo ôta cuntra la crusc ára scomencé a perié en chësta manira: "Mi divin Redentur, ch' ëis spiré ost' anima por me söla crusc, chësc sëgn dla crusc me sides dagnora dan i edli, por me recordé osc amur. Cun Os ói scomencé a vire solitara da romitëssa te chësta sëlva, i fistidi, che me drüca, sará mia crusc, y do osc ejëmpl la ói porté cun rassegnaziun, y perié decontin sciöche Os: ‒ Sides fata osta orenté, y no la mia. Porcí che le patí ará zacan na fin, y al gnará 'ci por me le tëmp, olach' i pó

dí cun Os: "Consummatum", döt é finí. Sön chësc ára stlüt i edli y dormî saurí dlungia le bambin indormedí, y la cerva, che da inlaota incá i é restada compagna fedela, a sü pîsc. — O benedëta oraziun, unica consolaziun tles tribolaziuns! Idî ne se lascia perié debann, canche la nezescité é al sommo é l' aiüt le plü daimpró.