Reverendo Siur Primiziant!

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Reverendo Siur Primiziant!  (1936)  by Antone Pizzinini
Ladin badiot
grafia moderna


Reverendo Siur Primiziant!

Al ê un de chisc agn n te möt da Sotrú,
Che dijô al pere: "Lasceme jí a Porsenú,
Iö ess tan ligrëza de jí a studié,
I se prëii tan bel, dijede de sce."

Le pere ciara scerio y pënsa: A chësc fin
Messessi pa pié te chël gran tacuin,
Spo vëgnel pa lüje, lisier y sotí,
Ad avëi na te meja da mantigní.

Mo al â ligrëza ince ël cun le pinsier,
Chël Bel Dî, se ponsâl, se dëida pa vir',
An mëss ma se mocé y indertöra se möie,
Al é pa ince sües mëdes, ch' á dër n bun cör.

Y insciö é le pice Angel rové a Porsenú,
Iló vé messâl pa sté sot a ju
Süa mëda Nana de beata memoria
Ciarâ pa bëgn do, Idî l' ais en gloria!

Y canch' al gnô pa chi cunc da paié,
Le pere ne se lasciâ pa porchël desturbé,
Al ê ince mëda Nana, che daidâ cotan,
Y chëres atres bones mëdes contribuî tröp y ion.

Y insciö él passé i agn y le möt é gnü gran,
Al é passé tres, a dí de chi da zacan,
Al i á fat ligrëza al pere y al curat,
Y incö unse chël bel de, che Chël Bel Dî á fat.

Y sëgn cun nosta gratulaziun
I augurunse dër de cör döt le bun,
Fora cun la usc sëgn, döta la jënt:
Eviva, eviva, Siur Primiziant!