Resposta a Ironem Biragh
Giorgg Giulin (1714-1780)
Resposta a Ironem Biragh
Sora el sò proponiment de no fà pu rimm.
Confessi el mè peccaa che i lod me piasen
se me vegnen de gent dotta e sincera;
chè i lod di barbagian i hoo per ragg d'asen,
e la lod falsa l'è ona ingiuria vera.
Vegna la stizza a certi scior de l'emma,
a cert spuasentenz, a cert dottor,
che l'opera stimand pu che ona gemma,
stimen manch che ona rogora l'autor!
Veden, mettim, on quader de Tizian,
e fan tanti stupor, disen tanc coss...
ma, s'el pittor el fuss vegnuu a Milan,
no gh'avaraven gnanca guardaa adoss.
Se pò dà?... Eppur se dan!... Per quest, l'è mej
vegnì a cà mia e quij spuzzon lassaj.
Se stimen a cà mia i oper bej,
ma pussee quell che l'è staa bon de faj!
Sì, ch'el vegna a cà mia!... El sarà quest
on grandissem onor ch'el me farà;
in di paroll, in del volt, in di gest
vuj ch'el veda el piasè ch'el me darà.
Ch'el vegna de mattina o de mezzdì,
o de sira... Magara el fuss chì incœu!
Vorev, in sto moment, sangua de mi,
mostrall per esemplar ai mee fiœu,
e vorev digh: «Vedii sto galantomm?
Quest l'è on ver cittadin!... L'è d'ona cà
antiga de Milan pu che nè el Domm,
che l'era già di primm settcent agn fa;
«ma sta soa nobiltaa, che l'avarav
sgonfiaa tanc olter benchè fussen bœu,
lu nol le cura; e i meret di sœu av
lu no l'ha mai voruu cuntaj per sœu.
«L'è vera che colee de la Fortuna
no la gh'ha daa i ricchezz correspondent!
Ma che serva? Per lu l'è staa tuttuna,
chè del sò stat mezzan l'è staa content.
«Pu che i carrocc, pu che la servitù
guarnii d'argent e che i palazz pien d'or,
Don Ironem el stima la vertù
e la sapienza pu che nè on tesor.
«Finadess l'ha servii la soa cittaa
col dà di sentenz giust, di bon consej,
e i post pu luminos l'ha procuraa
pussee de meritaj che nè d'avej.
«Senza adulà, ossequios coi superior,
grazios senza seccà cont i sœu ugual,
e affabel finamai coi inferior,
ma senza ch'el sò grad se l'abbia a mal,
«el s'è quistaa ona stima cordiala
e on amor respettos de tucc i bon;
e, adess, el god quella pas badiala
che l'è el premi di bonn operazion.
«Quand el va al sò Cologn, in quij pocch dì,
el fa vers pien d'ingegn, pien de reson,
comè el Petrarca al sò Linterna chì,
e al Linterna de Roma Scipïon.
«Fiœu, imparee de lu!... Quest l'è el modell
che ve parponn vost pader de imità!...
L'è on ver original, l'è rar, l'è bell;
e stà a vujolter de savell copià! »
Inscì mi ghe direv. E quij bambocc
staraven lì a guardall mezz incantaa;
finchè, brasciandi su con quatter locc,
nol ghe fass in del stomegh tornà el fiaa.
Ch'el vegna donca, che mi stoo a specciall,
o chì fœura o a Milan, de tucc i or;
e ch'el creda che mi sont senza fall,
on sò amis ver, e on sò bon servitor.
Sur don Ironem, me specciava ben
de legg dopo i vacanz quejcoss del sò,
ma ch'el voress scrivem a mi nò ben,
quest che chì pœù no m'el specciava nò.
Lu no l'usa a mandà i sœu poesij
che a certi personagg ben grand e degn,
e ch'el m'abbia tegnuu per vun de quij
l'è ona finezza che la passa el segn.
M'hin arrivaa i sœu vers che seva in lecc,
e mia miee, quand nominè Cologn,
la soltè su in setton benchè el fass frecc,
fregand i œucc tra la vigilia e el sogn.
Senza dì con permess, la me strappè
quell palpee grazïos fœura di man,
e la vœuss leggel tutt de cap a pè
bettegand mitaa fort e mitaa a pian.
[...]