Poesia per da carnascial per evitar el bal

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Poesia per da carnascial per evitar el bal  (1903)  by Pietro Chiocchetti
Ladin Brach
grafia moderna

Ai pregiatissimes Signores Sposc

Ai pregiatissimes Signores Sposc
Bie agegres e bie rosc

Poesia per da carnassal
per evitar el bal.

De profundis cordis mei auguro gaudium et felicitatem magnam vobis omnibusque amicis vestries.

Ja che me aede envià chiò ju
Anché no é più volù star lassù.
Me ë partì sa Cinzan
E mʼ é tout ence el gaban


Per far le vece da piovan
Son ruà apede ciala
E é dit lʼ alegria no la cala.
Son vegnù più inant, é ciapà lʼ usc te man
E son coret ite sche un che vegn da Buzan.
Apena ite, no ve é po fat la cera desche en tavan
Per no torve duc per man
Ma é fat en bel compliment
A chi doi che gʼ é abù trei oute en ment.
Aladeta, son ruà zenza fal
Alò che no i fà nencie en bal.
E é pissà che cogne prejentar sta piccola congratulazion fassana
Ai sposc che i stasc en toch sot sent Ugiana

Con dut el cher, ve voi augurar, ma per fascian
Che assade grazia e fortuna dut lʼ ann,
E tanta che la rue fin sa Cinzan,
No pa demò per lʼ anima, ma en pech per sort
Ades e semper en vita e en mort.
Dapò ve desidere ben amò en pech de ben
Che stajassade semper duc segn
E che assade semper de bogn egn da fegn
No pa desche el mile nefcent e trei
Che prest vegnia da se tirar per i ciavei

A veder la miseria de fegn che lʼ era
Che prest se stentao a se n binar per na vedela
Semper soregie e peche dighé
Lʼ era proprio robe da far mal ai pié.
Ades ve desidere de cher e de foa
Che ve stae semper dalonc la broa
Che lʼ é na pera pestilenza
E se fasc en toch più sorì zenza
A voi, mi bon sposc, ve augure che cognassade lurar pech
Senò ciapade magari en gran fech
E mai che fajassade na gran fadia
Perché magari stentade a la portar via.
E a voi, mi bona sposa, alegrucia
Ve augure che no dorassade massa la chicherucia
Ma che fajassade semper la bela valenta
Dapò no arede brea ve brujar sche el mescol de la polenta.
Ades se fajassade a mi met
Fossa da jir de fora a siar mingol a sconet
Ma chiò me n vegn tal ciaf na bella

Se sà vedede ben che son mat desche na sela
Na dì lʼ é vegnù na beza da me
E la disc: Signor, prestame pa fe
Aede sentù, don Piere che é rità
Aon spartì chist meis passà
Sentì, Signor, ve pree scutame
No me sente nence e stae su doi ame.
Na uta al prum de duc
Mʼ é tirà fora chi bon grunc
Dapò na colarina zenza stele
E doi stoc per ge dar el bret a le vedele
Dapò el maor zapin
Con apede il più zomp manarin
Dapò chel gran seon
Per canche saré na pere vegion
Dapò la pegna da la ciarn
El Ciuch da la bater su
E amò, se sà ben, la fana dal cafè
E el molin da l majenar su
Con apede el taapan
Che no me aesse a rompir le man
Na ciadena da bosch e una da bestiam
Che coscì posse arlevar ogni ann.
Ades me par de ve aer conta dut
E spiegà fora bon al minut.
Me sà che me scutade no pa per forza
Voe vʼ incontar amò una che no lʼ à valù na scorza
Ma se volede tor ca piz e cianton
Na si bella no n troarede en dut Moncion.
Na dì la disea na pere vegiata
Cogne vardar de far defata
 
Dapò fosc rue a ge bossar la man
A chel bon Signor da Cinzan
Che tante de oute fora per lʼ ann
Al fasc lʼ ufize da piovan
Segur en chela dì son fortunada
E no sarè ma neta noi malada
Ma starè dutoldì bela e contenta
[Zence che no é en bocon de polenta]
E po la me disc: Él vera, Signor,
Per me lʼ é en gran dolor,
El vera, che no aede mai en scioldo ente man
E fajede magari lʼ elemosina a chi che fasc bacan?
Ma no fajé coscita, Signor, lʼ é ben trop
Tant no l fajea nencie Sent Giop.
Ma no và ben se dar via le brae
A chi che ve fasc sul mus doi bae.
Stajè cet e serave daite
Volede semper far su debite?
Podede crer se me aré trat fora na salada
A sentir na si gran matada


Amò pede che lʼ era lò che zentia
Encie na burta picola stria
Che a sentir coscita lʼ à vert na gran gnapa
Come le femene a beiver en cuch de sgnapa
E la disc: Po sì, po sì, Signor,
sarede semper en pere cosc
Perché ve tirade dute le miserie ados
Ma, don Piere, ma che pere disgrazià
Sarede semper più cruzià
E se i scioldi no i metede via come i Signores
Vivarede beleche semper de dolores.

Ma no ge vel massa parlar
E cognè lasciar lo de spropositar

Mia cara e bona jent
Ve domane compatiment
Segur troarede po ite en muge de erores
Ma aede pa da saer che lò lʼ é stat scrit da professores
Ma da chest mat moet
Che l vel star perdut sconet
Eviva i sposc e benedec
Ades e semper che lʼ é miec
Eviva duc i invié
Chi i é coscì bie rangé

 
Eviva la noza duta entria
Che la è coscì te na bela alegria
Ma no stajè po a balar
Per no farne semper prediciar
E perché é scrit coscita
No stajè pa a mʼ encoronar da poeta
Che dut ensema no vale pa na peta.