Pez dla parabula dl fi prodigo

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Pez dla parabula dl fi prodigo  (1835)  by anonim ladin
ladin Gherdeina
grafia moderna

Pez dla parabula dl fi prodigo


Dialetto della Valle Gardena

L fova n iede un che ova doi fions; l plu jëunn de chisc à dit al pere: Pere, dame la pert de mi arpejon. Y chël à spartì danter ëi si roba. Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s' à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc, y à iló batù n pec duta si roba cul viver da pultron.

Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. Per chësc se n iel jit, y se à metù a servì pra un de chël paesc. Chësc l à mandà ora n si campania per vardé i purciei. Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch' i i dajova da magë ai purciei, y degun n' i l dajova.

Śën iel jit n se, y à dit: Tan de aureies te cësa de mi pere à pan assé, y ie more tlo da fam. Ue levé su, y jì da mi pere, y dì: Pere, é ufendù l ciel, y vo; ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; tulëme su per un de vosc aureies. L ie levà su, y ie jit da si pere. Y canche l fova mo dalonc, l à udù si pere, se n à menà picià, ie cors ncontra, l à abracià, y l à bussà.