Parabola del Figliol Prodigo FOD

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Parabola del Figliol Prodigo FOD  (1841)  by Marghi Deberto
ladin fodom
grafia moderna

Deberto, Marghi

Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac; L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca; e chëst so pere per l contenté i' à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava, e spo l ie l' à dada. Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fatossuo, e l se n é jù nte n paisc forestier dalonc. Daspò che l é rué ilò, l s' à dé a ogni sort de vic, e n puoch temp l s' à mangé dut l fatossuo, e davò che l s' à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen, l s' à mossù mëte a laoré pro n signour, e chëst signour l l à mané nte na sua campagna a cialé davò i porciei. Nlo l à prové tánta fam, che plu de n viade l assa mangé chël, che mangiáva i porciei, e degugn no i' n deva. Daspò l é revegnù n se stës, e l disc: Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i' n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Oh! me tolarè su, jirè a cesa, e dirè a mio pere: Mio bon pere! Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos. No son plu degno d' esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s' à metù a caminé per strada dërt a cesa.

L pere che steva n di sul viere, l l à vedù a vignì dalonc, e l i' à fat picé; l é caminé prëst ju per la sciala, e i' và ncontra, l ie fesc n braciacol, l lo bussa; e l fi ntánt l dijëva: Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d' ester clamé vosc fi. L pere l à clamé i suoi fameis, e l ie disc: Porteie debot l plu bel guánt che nos on, n bon per de ciauzei, e meteie n anel ntel deit, che l podonbe vestì; e spo jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo, percié nos volon fè ncuoi n gran past; percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann, che se cherdëva che l fossa mort, e perdù.

Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé, e i se l à dé bona. Ntánt l tosat plu vegle l eva nte la campagna, e cánche l tournáva a cesa, l sentiva dalonc, che via n sua cesa i sonáva, e ciantáva chël tán' che i podëva; e và damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa. L famei l ie disc: L é vegnù tuo fradel, e tuo pere l eva tán' content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel, e spo l à dit: che i stiebe liegri.

L fi s' à nrabié, l no volëva jì nte cesa. So pere cánche l à sentù ste parole, l é jù fora dël stës, e l l à perié, che l volësse vignì nte cesa. Ma l fi l i' à responù: Ma cialé pere: Mi v' è dagnëra servì tánt de agn, e mi no v' è mei dijobedì, e no m' ei dé nence n asol da mangé co miei amisc, e pernánche l é rué chëst vost fi, che l s' à mangé via dut l fatossuo co le putane [corr.: donne de mondo] , i' mazei n vedel gras, e i' fajei na tel festa: Ma fiol caro, ie disc l pere; t' es dagnëra con mi, e dut chël, che é mio, é ence tuo. Diaol! te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past, e se la dé bona, percié che s' à ciapé chëst to fradel liegher, e sann, che se cherdëva, che l fosse mort e perdù.