Parabola del Figliol Prodigo BRA

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Parabola del Figliol Prodigo BRA  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin brachet
grafia originale
La Parabola del Figliol Prodigo BRA

Un om avéa doi fí.

E il pglu shon de chish a dit a so pare: Pare! dáme la part della ereditá, che me tocca; e el a partí la sia facoltá fra idg. E do no tropes di dapó, che l' a abú sturtá dut insema, l' e s'inshid in un paish lontan, e alló l' a magná duta la sia facoltá con viver melamente. E dapó che l' a abú scacará dut, l' é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria.

E l'é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l' a maná sun so mesh a far 'l paster dei porzhié.

E el voléa volentiera s' inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j' en daséa.

Ma l' é retorná in se, e l' a dit, coteng de urées che ha in tgiasa de mi pare massa pan, e jó more cgló da fam.

Jé levaré su, e shiré da mi pare, e diré: Pare! j' é peggiá in tschiel e contra de te.

Jó no son degno d' esser c'glamá to fí; trateme come un dei tie famées.

L' e levá su, e l' e shid da so pare. E canche l' era amó lontan, so pare l' a vedú, e mená a compassion l' é corrét incontra, l' a abbratsché intorn 'l col, e bussá.

E il fi j' a dit a el: Pare, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d' esser c'glamá to fí.

Ma so pare a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe' i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh.

E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers; Perché chest mi fí èra mort, e l' è risuscitá, l' era perdú, e se l' a troà, e idg á scomenzá a sela góder.

Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. E canche l' e torná, e che 'l se a vishiná alla tgiasa, l' a sentú una bella musica e balér.

E l' a cglamá un dei famées, e l' à domaná, chèche l' è chest.

E chest j' a dit, l' é vegnú to frà, e to pare a mazzá un vedél ingrassá, perché che 'l l' a tgjapá san de retorn.

Ma 'l se à inbasteá, e no voléa shir ite. So pare è vegnú fora, e l' á scomenzá a preárlo.

Ma chel j' á responú a so pare: vèrda! jó te serve shà teng d' eng, e no é mai deshobedí a tie comándi, e no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnar co mi amish; Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut 'l fatto so con putánes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá.

Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut 'l mie è to; Ma far nozza, e se consolar se cognéa; perché to fra cgló éra mort, e l' é risuscitá; l' éra perdú, e sel a troá.