Parabola del Figliol Prodigo BAD (Flatscher)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Parabola del Figliol Prodigo BAD  (1841)  by Joseph Theodor Haller
ladin badiot
grafia moderna

Parabola del Figliol Prodigo BAD

N zerto om â dui fis, y le plü jonn de chisc dij a so pere: déme la pert de facolté che me toca, y ël i á partí süa facolté. Y da iló a püc dis, abiné ch' al â le fi plü jonn döt inadöm, s' un él jü demez te n paisc forstí, y iló ál desfat ia le fat so cun vire alingrana. Y despó ch' al s' á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch, y al scomëncia d' avëi mangora dl bojëgn. Y s' un é jü, y se mët pro un dla cité de chël lüch y chësc l' á metü söl so mesc a vardé i porcí, olach' al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí, y degügn ne i un dê.

Y gnü en se stës dijôl: cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. Oh! i ó tó ca, y jí da d' ël y dí: I á picé dant a Idî y dant a os. Iö ne sun plü dëgn d' ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d' üsc fanc. Al leva sö, se mët a jí da so pere, y canch' al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l' abracia, y le baja, y le fi dij: I á ofenü Idî y ince os, y ne sun plü dëgn d' ester tlamé osc fi. Le pere dij a sü sorvidus: prësc portede la plü bela iesta, y meteila indos, déi l' anel tl dëit, y i cialzá ti pîsc, despó condujede ca n bel videl gras, sbocarile, che orun fá n past, porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort. Y ai scomëncia le past. Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Al chërda un di sorvidus, y damana ci che al é. Al respogn: al é gnü to fre adalerch sann. Sön chësc se dessënel y ne n' ó plü jí en ciasa, a tan che á spo messü gní fora so pere a le perié: mo al i respogn ad ël: Ciarede, iö ves servi da tan d' agn, y ne s' á mai dejobedí, cun döt chësc ne m' ëis' mai dé n asó da mangé cun mi compagns (amisc), y sëgn che al é gnü chësc osc fi, che á desfat ia döt le fat so coles scroes, i fajëise sbocarí n videl mioré. Le pere respogn a so fi, mi bun fi, tö t' es dagnora chiló cun me, y döt le fat mi é to; al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s' la gode, porcí ch' al é gnü chësc to fre sann y intun, ch' an cherdô pordü y mort.