Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/669

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


nfina
634


nfina (fod.) ↦ nfin.

nfinamai (col.) ↦ enfinamai.

nfinamei (grd., fod.) ↦ enfinamai.

nfinit (grd.) ↦ infinit.

nflé (grd., fod.) ↦ enflé.

nfora (fod.) ↦ enfora.

nfré (grd.) ↦ enferé.

ngert (bra.) ↦ ingert.

ngërt (grd.) ↦ ingert.

Nghiltiera (grd.) ↦ Inghiltera.

ngian (grd.) ↦ engian.

ngiané (grd., fod.) ↦ engiané.

ngiuria (grd., fod.) ↦ enjuria.

ngiurié (fod.) ↦ enjurié.

ngiurië (grd.) ↦ enjurié.

ngiust (grd.) ↦ ingiust.

ngiustizia (grd., fod.) ↦ ingiustizia.

ngiust(o) (fod.) ↦ ingiust.

nglëisc (grd.) ↦ ingleis.

ngrandì (grd., fod.) ↦ engrandì.

ngrassé (fod.) ↦ engrassé.

ngrat (grd.) ↦ ingrat.

ngrato (fod.) ↦ ingrat.

ngropé (fod.) ↦ engropé.

ngrupé (grd.) ↦ engropé.

nia Ⓔ *NŪLLIA (da NŪLLUS) (EWD 5, 46) 6 1763 da nia; por nia ‘frustra’ (Bartolomei1763-1976:73, 93)
gad. nia mar. nia Badia nia grd. nia fas. nia caz. nia bra. nia moe. nia fod. nia amp. nuia LD nia MdR nia
pron.
assenza o negazione di valori quantitativi apprezzabili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ niente Ⓓ nichts ◇ a) No se ciapa nia da magnar. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Oh sigü, sigü, por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia. O sigü, sigü, por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); d) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit / Chel che a voi ve é dit / Perché chest dut val. Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit / Chel che a voi ve e dit / Perché chest dut val. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); e) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); g) Ma l n’i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: chësta usc ie unida da ciel! ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl, i l a dit ku la̤ ma̤ŋs outsę́dęs: "ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟ nula2
avv.
1 collegato a un avv. o a un agg. esprime il concetto opposto in una maniera tuttavia attenuata (gad. V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ non Ⓓ nicht ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Co te sënteste pa? / Nia dërt bëin. Co te sënteste pa? / Nia dërt bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); c) Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 avverbio di negazione, secondo elemento della negazione doppia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ non Ⓓ nicht ◇ a) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) N’é pa nia da rí! / Fosc ch’al [n’] é val’ de ri! N’é pa nia da rì! / Fôsc ch’al [n’] é vâl’ d’rî! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) Oh, per chel no é po nia paura, anzi la volesse po veder bolintiera, che se la é tant bela che vo, dapò me n vae bolintiera e content. Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi la volese po vedér bolentiera, ke se la é tan bela ke vo, dapò me n vae bolentiera e kontent. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
da nia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ senza valore Ⓓ nichts wert, wertlos ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel. je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) alincuntra le servidù frat e da nia vëgn condanè a l’incuntra le servidú frad e da nìa vëgn condannè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) al ê de na vita tan flacia, y tan bun da nia, che ater co al vendicass cun iustizia les ofejes fates ad atri, che al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës al è dẹ na vita tan flaća, e tan bun da nia, che atr ch’al vẹndicassa con giustizia lẹs o̮ffẹsẹs fattẹs ad attri, ch’al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ◆ net

nia 1 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ niente di niente Ⓓ überhaupt nichts, gar nichts ◇ a) Basta! ëi m’ova pa dit dant, che zeche iel pa dlonch, ma tlo n iede no iel pa nët nia! Bàŝta! ëi m’òva pa ditt dànt, che zöchë jèl pa dlonch, mà tlò ‘n jèdë non jèl pa nètnia! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)

2 (gad., fas., MdR) Ⓘ per niente Ⓓ überhaupt nicht ◇ a) Vos ne m’incomedëis nët nia vos. Stede ćiamò n’orela pro me. Vos ne m’incomedëis nëtt nia vos. Stéde çhiamò ‘n’ orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); c) Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ nia demé (gad.) Ⓘ non solo Ⓓ nicht nur ◇ a) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunsi nia ma dër contënt. / Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. / Ma iö