Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/668

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


nfin
633


nevicions Ⓔ deriv. di nevic (EWD 5, 45) 6 1838 Nütschungs (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. nüciuns mar. nüciuns grd. nevicions
s.m. pl.
l’uomo e la donna nel giorno in cui si sposano (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ sposi Ⓓ Brautpaar ◇ a) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

nevicions (grd.) ↦ nevicions.

nevó (fas.) ↦ nevou.

nevou Ⓔ NEPOS (EWD 5, 68) 6 1763 neu ‘nepos’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. nu mar. nu Badia nu grd. nevëut fas. nevó moe. neó fod. neou col. neodo amp. neodo LD nevou MdR nu
s.m. Ⓜ nevous
1 il figlio del fratello o della sorella (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nipote Ⓓ Neffe ◇ a) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); b) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
2 il figlio del figlio o della figlia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nipote Ⓓ Enkel ◇ a) oramai cënt agn do êl omi venerabli dai ciavëis blanc, che se la godô a cunté, ch’ai l’â conesciüda, da pici, y i portâ dant a sü nus, ch’ê döt atenziun, les istruziuns de Genofefa oramai ceant angn’ dō ēle ommi venerabili dai ciaveis blanc’, ch’s’ la godō a cuntè, ch’ei l’ā conesceuda, da piccei, e i portā dant a su nŭŭs, ch’ē dutt attenziung, les instriziungs de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
nepot.

nevou (LD) ↦ nevou.

nezesciar Ⓔ it. necessario ‹ NECESSĀRIUS (EWD 5, 32) 6 1833 necesŝare (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. nezesciar Badia necesciario fas. nezessèr caz. nezessèr bra. nezesciario fod. nezesciar col. nezessario amp. nezessario LD nezesciar MdR nezesciare
agg. Ⓜ nezesciars, nezesciara, nezesciares
detto di ciò di cui non si può assolutamente fare a meno (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ necessario Ⓓ notwendig, nötig ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) ‘L ea stà el segretario / Che sul Raccoglitore, / ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’eva stá el Secretario / Che sul Raccoglitore, / L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); e) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); f) ’ci a cost de tüa vita, sc’ al foss nezesciar ci a cost d’tua vita, s’ el foss’ necessario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
s.m. sg.
ciò che occorre di necessità per un determinato scopo (fas., fod.) Ⓘ necessario Ⓓ Notwendige ◇ a) E canche l’à magnà dut, perché l’era vegnù na gran ciarestìa te chel paìsc, l’à scomenzà a mencèr l nezessèr ence a el E cànche l’ha magnà dut, perché l’era vegnù una grang ciarestia te chel pais, l’ha scomenzà a mencièr el necessari èncie a el SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

nezesciar (gad., fod., LD) ↦ nezesciar.

nezesciare (MdR) ↦ nezesciar.

nezesciario (bra.) ↦ nezesciar.

nezescità (grd.) ↦ nezescité.

nezescité Ⓔ it. necessità ‹ NECESSITĀS (EWD 5, 33) 6 1632 necessitè (Proclama1632-1991:160)
gad. nezescité Badia nezescitè grd. nezescità fas. nezessità fod. nezescité, necescité col. nezessità amp. nezessità
s.f. Ⓜ nezescités
1 necessità di procurarsi qualcosa che manca (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ bisogno Ⓓ Bedarf, Bedürfnis ◇ a) y por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 condizione di impossibilità di fare diversamente (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ necessità Ⓓ Notwendigkeit ◇ a) Y defat, ch’ara s’â trat pro n’ausënza, o nezescité, de se tratigní continuamënter cun Dî E d’fatt, ch’ella s’ ā tratt pro n’auſenza, o necessitè, d’s’ trattegnì continuament’r con Dio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
3 estrema miseria (gad.) Ⓘ necessità Ⓓ Not ◇ a) "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma" "O mi Dì! a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

nezescité (gad., fod.) ↦ nezescité.

nezescitè (Badia) ↦ nezescité.

nezessario (col., amp.) ↦ nezesciar.

nezessèr (fas., caz.) ↦ nezesciar.

nezessità (fas., col., amp.) ↦ nezescité.

nfati (grd., fod.) ↦ enfati.

nfedel (grd.) ↦ infedel.

nfedeltà (grd.) ↦ infedelté.

nferé (fod.) ↦ enferé.

nfidé (grd.) ↦ enfidé.

nfilzé (grd.) ↦ enfilzé.

nfin (grd., fod.) ↦ enfin.