Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/506

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


guzèr
471


panza fata a gucia (amp.) Ⓘ pancione Ⓓ Wanst ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin! Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

gucia (fod., amp.) ↦ gucia.

Guelfo 6 1878 Guelfo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. Guelfo Badia Guelfo
antrop.
(gad.) Ⓘ Guelfo Ⓓ Wolf ◇ a) Guelfo, (so portaermes y vedl compagn tles batalies) plü ores dalunc dal’armada tignî cun sü ciavaliers la serada te na strentöra de na val. Guelfo, (so portaermes, e ved’l compagn’ tles battalies) plou ores da lunc’ dall’ armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d’na val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

Guelfo (gad., Badia) ↦ Guelfo.

guera (amp.) ↦ vera.

guern (gad., Badia, LD) ↦ goern.

guerné (LD) ↦ goerné.

gujela Ⓔ ACUCELLA (T 1934:152) 6 1860 busella (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fod. gujela amp. bujela
s.f. Ⓜ gujeles
sottile filo di acciaio appuntito da un lato e terminante dall’altro con una capocchia (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ spillo Ⓓ Stecknadel ◇ a) Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) De bujeles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

gujela (fod.) ↦ gujela.

gumbe (gad., Badia) ↦ gomp.

gumbo (mar.) ↦ gomp.

gunela (col.) ↦ gonela.

gunot (Badia) ↦ gonot.

gurmel (Badia, grd., fod., LD) ↦ gormel.

gurnè (Badia) ↦ goerné.

gust Ⓔ it. gusto ‹ GUSTUS (EWD 3, 463) 6 1828 gust (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. gusto Badia gusto grd. gusto fas. gust caz. gust bra. gust fod. gusto amp. gusto LD gust MdR gusto
s.m. Ⓜ gusć
1 sensibilità per ciò che è bello (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gusto, buongusto Ⓓ Geschmack ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! / Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! / Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
2 godimento o compiacimento interno ed evidente (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ gusto Ⓓ Lust, Vergnügen ◇ a) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); c) Śà sarà chesto gatato / Calche femena i vó ben / Ce voreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Za sarà chesto gattato / Calche femmena i vo ben / Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); d) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial, ch’ara s’un ascorjô, i fajô n gusto indizibl ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale, ch’ella sè n’ascorjō, i fajō ‘ng gusto indizibile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
de gust (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ di gusto, gustosamente Ⓓ mit Lust, von Herzen ◇ a) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) "N pere sön chësta tera?" scraia de gusto le möt. " ’Ng pere soung chesta terra?" scraia d’gusto ‘l mutt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

gust (fas., caz., bra., LD) ↦ gust.

gusté (Badia, grd.) ↦ gosté.

Gustin (grd.) ↦ Agostin.

gusto (gad., Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦ gust.

guté (grd.) ↦ goté.

guvern (Badia) ↦ govern.

guverné (grd.) ↦ governé.

guviern (grd.) ↦ goern.

guviern (grd., fod.) ↦ govern.

guzà (col., amp.) ↦ aguzé.

guzar (bra., moe.) ↦ aguzé.

guzé (fod.) ↦ aguzé.

guzel (col.) ↦ ucel.

guzèr (fas.) ↦ aguzé.